Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  pol de l'ínsula, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Mamelló irregularment arrodonit de la part inferior del lobel insular anterior del cervell, d'on neixen les seves circumvolucions.
  • ca  pol elèctric, n m

Disciplines de suport > Física, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Cadascun dels borns o terminals d'un generador, d'un aparell o d'una màquina elèctrics, especialment dels connectats als elèctrodes d'una pila.
  • ca  pol animal, n m
  • ca  pol germinatiu, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia

Definición
Zona de la superfície del zigot proveïda de cèl·lules petites i de vitel escàs, anomenades micròmers, que s'observa en la segmentació desigual.
  • ca  antre pilòric, n m
  • ca  antre, n m sin. compl.
  • ca  antre de Willis, n m sin. compl.
  • ca  antre gàstric, n m sin. compl.
  • ca  pol inferior de l'estómac, n m sin. compl.
  • la  antrum

Gastroenterologia

Definición
Porció horitzontal de l'estómac, continuació del cos gàstric, en forma d'embut, el punt estret del qual corresponia al pílor. Alguns anatòmics antics en distingien dues regions, el vestíbul pilòric i el conducte pilòric que el continua, distinció purament arbitrària. La seva mucosa posseeix glàndules, anomenades antrals o pilòriques, semblants a les del càrdies, que contenen cèl·lules mucoses i cèl·lules endocrines. Les cèl·lules endocrines antrals contenen diversos pèptids, com és ara la gastrina (cèl·lules G) i la somatostatina (cèl·lules D). La innervació parasimpàtica de l'antre és constituïda pels nervis anterior i posterior de Latarjet, procedents dels vagues.

Nota

  • Les denominacions pol inferior de l'estómac i antre de Willis s'usaven antigament.
  • ca  pol inferior del ronyó, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Nefrologia

Definición
Extrem inferior del ronyó, arrodonit i allargat, que descansa sobre els músculs psoes i quadrat dels lloms.
  • ca  pol posterior del testicle, n m
  • ca  pol inferior del testicle, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definición
Extrem posteroinferior del testicle, del qual surt el lligament escrotal d'aquest òrgan.
  • ca  pol magnètic, n m
  • ca  massa magnètica, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Física

Definición
Cadascun dels punts situats cap a les extremitats d'un imant, als quals convergeixen les línies de força i als quals és atribuïda la producció del camp magnètic.

Nota

  • La denominació massa magnètica es considera obsoleta.
  • ca  càtode, n m
  • ca  elèctrode negatiu, n m sin. compl.
  • ca  pol negatiu, n m sin. compl.
  • es  cátodo
  • fr  cathode
  • en  cathode

Disciplines de suport > Química, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Elèctrode fornidor de càrregues negatives i receptor de les positives de tots aquells dispositius a l'interior dels quals hi ha un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions. Per tant, en els dispositius alimentats per una font de tensió exterior, pel càtode entren els electrons del circuit exterior cap a l'interior del dispositiu, i, per això, és l'elèctrode negatiu; en canvi, és el positiu en els generadors electroquímics, piles o acumuladors. Dins d'un electròlit, el càtode és l'elèctrode on té lloc una reacció de reducció i vers on migren els cations de la solució. Si aquests són reductibles, la reacció catòdica dona lloc al despreniment d'un gas (cas del catió hidrogen) o al dipòsit d'un metall sobre el càtode. Si els cations no són fàcilment reductibles, en el càtode es produeix la reducció electrolítica d'algun component present en la solució, o del solvent.
  • ca  pol vegetatiu, n m
  • ca  pol antegerminatiu, n m sin. compl.
  • ca  pol nutritiu, n m sin. compl.
  • ca  pol vitel·lí, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Endocrinologia i nutrició

Definición
Extrem de la superfície del zigot proveïda de cèl·lules grosses i riques en vitel per a la posterior nutrició de l'embrió, anomenades macròmers, i situada en el pol oposat del pol animal.
  • ca  pol pelvià, n m

Anatomia > Embriologia

Definición
Extrem de l'el·lipse fetal, on hi ha les parts jussanes del fetus.