Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

ca lentigen maligne, n m
ca melanoma in situ, n m sin. compl.
ca melanosi de Dubreuilh, n f sin. compl.
ca melanosi precancerosa circumscrita de Dubreuilh, n f sin. compl.
ca melanosi precancerosa de Dubreuilh, n f sin. compl.
ca piga maligna, n f sin. compl.
ca piga maligna de Hutchinson, n f sin. compl.
ca piga melanocítica, n f sin. compl.
ca piga melanòtica, n f sin. compl.
ca piga melanòtica de Hutchinson, n f sin. compl.
ca precancerosi melanòtica, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia, Oncologia i radioteràpia

Definición

Lesió cutània macular precancerosa, de creixement lent, ocasionada per la proliferació de melanòcits atípics a la capa de cèl·lules basals de l'epidermis, que es localitza preferentment a la cara, sobretot en dones de mitjana edat. La coloració de la màcula és bigarrada amb diferents tons marronosos i negres. En el 25-30% dels casos es converteix en un melanoma maligne, i en un termini que oscil·la entre els 10 i 20 anys. Alguns autors l'etiqueten d'autèntic melanoma maligne no invasor.

ca lentigen maligne, n m
ca melanoma in situ, n m sin. compl.
ca melanosi de Dubreuilh, n f sin. compl.
ca melanosi precancerosa circumscrita de Dubreuilh, n f sin. compl.
ca melanosi precancerosa de Dubreuilh, n f sin. compl.
ca piga maligna, n f sin. compl.
ca piga maligna de Hutchinson, n f sin. compl.
ca piga melanocítica, n f sin. compl.
ca piga melanòtica, n f sin. compl.
ca piga melanòtica de Hutchinson, n f sin. compl.
ca precancerosi melanòtica, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia, Oncologia i radioteràpia

Definición

Lesió cutània macular precancerosa, de creixement lent, ocasionada per la proliferació de melanòcits atípics a la capa de cèl·lules basals de l'epidermis, que es localitza preferentment a la cara, sobretot en dones de mitjana edat. La coloració de la màcula és bigarrada amb diferents tons marronosos i negres. En el 25-30% dels casos es converteix en un melanoma maligne, i en un termini que oscil·la entre els 10 i 20 anys. Alguns autors l'etiqueten d'autèntic melanoma maligne no invasor.

ca lentigen maligne, n m
ca melanoma in situ, n m sin. compl.
ca melanosi de Dubreuilh, n f sin. compl.
ca melanosi precancerosa circumscrita de Dubreuilh, n f sin. compl.
ca melanosi precancerosa de Dubreuilh, n f sin. compl.
ca piga maligna, n f sin. compl.
ca piga maligna de Hutchinson, n f sin. compl.
ca piga melanocítica, n f sin. compl.
ca piga melanòtica, n f sin. compl.
ca piga melanòtica de Hutchinson, n f sin. compl.
ca precancerosi melanòtica, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia, Oncologia i radioteràpia

Definición

Lesió cutània macular precancerosa, de creixement lent, ocasionada per la proliferació de melanòcits atípics a la capa de cèl·lules basals de l'epidermis, que es localitza preferentment a la cara, sobretot en dones de mitjana edat. La coloració de la màcula és bigarrada amb diferents tons marronosos i negres. En el 25-30% dels casos es converteix en un melanoma maligne, i en un termini que oscil·la entre els 10 i 20 anys. Alguns autors l'etiqueten d'autèntic melanoma maligne no invasor.

ca lentigen maligne, n m
ca melanoma in situ, n m sin. compl.
ca melanosi de Dubreuilh, n f sin. compl.
ca melanosi precancerosa circumscrita de Dubreuilh, n f sin. compl.
ca melanosi precancerosa de Dubreuilh, n f sin. compl.
ca piga maligna, n f sin. compl.
ca piga maligna de Hutchinson, n f sin. compl.
ca piga melanocítica, n f sin. compl.
ca piga melanòtica, n f sin. compl.
ca piga melanòtica de Hutchinson, n f sin. compl.
ca precancerosi melanòtica, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia, Oncologia i radioteràpia

Definición

Lesió cutània macular precancerosa, de creixement lent, ocasionada per la proliferació de melanòcits atípics a la capa de cèl·lules basals de l'epidermis, que es localitza preferentment a la cara, sobretot en dones de mitjana edat. La coloració de la màcula és bigarrada amb diferents tons marronosos i negres. En el 25-30% dels casos es converteix en un melanoma maligne, i en un termini que oscil·la entre els 10 i 20 anys. Alguns autors l'etiqueten d'autèntic melanoma maligne no invasor.

ca lentigen maligne, n m
ca melanoma in situ, n m sin. compl.
ca melanosi de Dubreuilh, n f sin. compl.
ca melanosi precancerosa circumscrita de Dubreuilh, n f sin. compl.
ca melanosi precancerosa de Dubreuilh, n f sin. compl.
ca piga maligna, n f sin. compl.
ca piga maligna de Hutchinson, n f sin. compl.
ca piga melanocítica, n f sin. compl.
ca piga melanòtica, n f sin. compl.
ca piga melanòtica de Hutchinson, n f sin. compl.
ca precancerosi melanòtica, n f sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Anatomia patològica, Dermatologia, Oncologia i radioteràpia

Definición

Lesió cutània macular precancerosa, de creixement lent, ocasionada per la proliferació de melanòcits atípics a la capa de cèl·lules basals de l'epidermis, que es localitza preferentment a la cara, sobretot en dones de mitjana edat. La coloració de la màcula és bigarrada amb diferents tons marronosos i negres. En el 25-30% dels casos es converteix en un melanoma maligne, i en un termini que oscil·la entre els 10 i 20 anys. Alguns autors l'etiqueten d'autèntic melanoma maligne no invasor.

ca lentigen senil, n m
ca capa senil, n f sin. compl.
ca piga senil, n f sin. compl.
ca taca de fetge, n f sin. compl.
es lentigo senil, n m
es lentigo solar, n m
fr lentigo sénile, n m
en liver spot, n
en senile lentigo, n
en solar lentigo, n

.FITXA REVISADA, Geriatria

Definición

Màcula marronosa que es localitza en el dors de les mans, els avantbraços i la cara, amb una pigmentació que no varia en relació amb l'exposició a la llum solar.

ca pígic -a, adj

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición

Relatiu o pertanyent a les natges.

ca pigment, n m
es pigmento
fr pigment
en pigment

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Bioquímica i biologia molecular

Definición

Macromolècula orgànica dotada d'una coloració particular que confereix el color a les cèl·lules, els teixits o les estructures, normals o patològics, que el contenen.

ca pigment biliar, n m
ca colecrom, n m sin. compl.

Bioquímica i biologia molecular, Gastroenterologia

Definición

Qualsevol dels pigments existents en la bilis o els seus derivats. Són la biliverdina, la bilirubina, l'estercobilinogen, l'estercobilina, l'urobilinogen i l'urobilina. La biliverdina és el pigment verd precursor de la bilirubina, procedent de la degradació de l'hemoglobina, amb dos àtoms d'oxigen menys que la bilirubina. La bilirubina és químicament un tetrapirrol lineal provinent de la protoporfirina de diverses hemoproteïnes; en un 85% procedeix de l'hemoglobina dels eritròcits circulants madurs, destruïts en el sistema reticulohistiocític, i en un 15% del catabolisme d'hemoproteïnes tissulars (mioglobina, catalases, citocroms, sobretot del citrocrom P-450) i de la degradació de l'hemoglobina d'eritròcits immadurs de la medul·la òssia. La bilirubina constituïda passa a la sang i és transportada, unida a l'albúmina, fins al fetge, on es conjuga amb l'àcid glucurònic (bilirubina conjugada), que és excretada per la bilis. La bilirubina conjugada de la bilis arriba a l'intestí prim, on es transforma en bilirubina lliure, la qual és reabsorbida al sistema venós portal i retorna al fetge, per a ésser reexcretada per la bilis (circulació enterohepàtica), per bé que una part de la fracció conjugada es transforma en estercobilinogen, el qual és reabsorbit en part en el còlon, des d'on passa a la circulació general i és reexcretat pel fetge cap a la bilis. Una petita proporció d'estercobilinogen no pot ésser reexcretada pel fetge i és eliminada per l'orina en forma d'urobilinogen. Aquests dos pigments biliars són ràpidament oxidats per a formar estercobilina i urobilina.

ca lipofuscina, n f
ca pigment ceroide, n m sin. compl.
ca pigment de desgast, n m sin. compl.
ca pigment senil, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Histologia, Bioquímica i biologia molecular

Definición

Lipopigment de color fosc, dipositat en diversos teixits i òrgans (fetge, ronyó, vesícules seminals, testicles, cèl·lules nervioses, teixits musculars cardíac, esquelètic i llis, cèl·lules adiposes, etc), que sembla ésser l'estat final de l'activitat lisosòmica. Els dipòsits de lipofuscina poden ésser considerats com a patològics únicament si apareixen molt precoçment o són molt intensos, com és el cas de l'atròfia dels òrgans.

Nota

La denominació lipofuscina està formada a partir de lipo- 'greix' i del llatí fuscus 'fosc, bru'.
L'ús de la denominació pigment de desgast s'explica perquè la seva quantitat sembla augmentar amb l'edat, per bé que hom pot trobar quantitats abundants del pigment en infants i en circumstàncies normals.

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Definición

Nota