Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  pièmide, n f

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Hematologia i hemoteràpia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Afecció cutània produïda per una piohèmia.
  • ca  piencèfal, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia

Definición
Abscés encefàlic.
  • ca  supuració, n f
  • ca  diapiesi, n f sin. compl.
  • ca  piesi, n f sin. compl.
  • ca  piosi, n f sin. compl.
  • es  supuración
  • fr  suppuration
  • en  suppuration

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Producció de pus.

Nota

  • La denominació piosi es consiedera obsoleta.
  • ca  barestèsia, n f
  • ca  piezestèsia, n f sin. compl.

Neurologia

Definición
Sensibilitat dels teixits profunds (ossos, tendons, aponeurosis, músculs, etc) a la pressió.
  • ca  piezocardiograma, n m

Angiologia, Cardiologia, Gastroenterologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Enregistrament dels canvis de la pressió arterial produïts per la contracció cardíaca. Generalment s'obté col·locant l'aparell enregistrador a l'esòfag.
  • ca  piezograma, n m

Angiologia, Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Enregistrament de la pressió arterial obtingut mitjançant un piezòmetre.
  • ca  piezòmetre, n m

Angiologia, Cardiologia, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Aparell per a mesurar la pressió; especialment, petit tub de vidre que, en comunicació amb una artèria, mesura la pressió sanguínia segons l'altura de la columna que la sang hi ateny.
  • ca  pneumotòrax terapèutic, n m
  • ca  piezoteràpia, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Histologia, Pneumologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Pneumotòrax artificial amb finalitats terapèutiques.
  • ca  factor inhibidor de l'alliberament de prolactina, n m
  • ca  PIF, n m sigla
  • en  prolactin inhibiting factor

Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició

Definición
Substància hipotalàmica que té una acció inhibidora de l'alliberament de prolactina; encara no ha estat aïllada, però probablement és un pèptid. Se'l representa amb la sigla PIF. També té acció PIF l'oxitocina.
  • ca  efèlide, n f
  • ca  piga, n f sin. compl.
  • es  efélide
  • es  lunar
  • es  peca
  • fr  éphélide
  • fr  grain de beauté
  • fr  tache de rousseur
  • en  beautyspot
  • en  birthmark
  • en  ephelis
  • en  freckle
  • en  mole

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia

Definición
Petita taca pigmentada de la pell, d'ordinari múltiple, de forma irregular, de color groguenc, castany o bru, amb variacions en la intensitat de la seva coloració, que apareix en zones exposades a la llum solar, amb més freqüència al nas, les galtes, el front, les espatlles, el dors de les mans i la porció superior del tronc, en persones joves predisposades genèticament que per regla general tenen els cabells roigs o rossos i gran sensibilitat a les cremades del sol. Es fa més palesa a l'estiu per l'acció estimuladora de la melanogènesi de les radiacions ultraviolades solars. En l'edat adulta acostuma a remetre. El nombre de melanòcits de les efèlides no està augmentat sinó que formen melanina més ràpidament i en una quantitat més gran que els melanòcits de la pell normal. Cal diferenciar-la del lentigen.

Nota

  • La denominació efèlide prové del grec éphelis 'piga'.