Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  litiasi renal, n f
  • ca  litiasi urinària, n f sin. compl.
  • ca  mal de pedra, n m sin. compl.
  • ca  nefrolitiasi, n f sin. compl.

Nefrologia, Urologia

Definición
Presència de càlculs en el ronyó o en les vies urinàries, deguda a la precipitació de substàncies cristal·loides, normalment dissoltes en l'orina, sobre una matriu o nucli amorf.

Poden ésser d'àcid úric, de cistina, de calci (oxalat, fosfat) o de fosfat amonicomagnèsic. Segons l'indret on es localitzin els càlculs rep el nom de litiasi calicina, pièlica, ureteral, vesical o uretral.
  • ca  glossopeda, n f
  • ca  mal de pota, n m sin. compl.
  • ca  mal de potó, n m sin. compl.
  • en  foot-and-mouth disease

Veterinària

Definición
Malaltia epizoòtica del bestiar vacú, porcí i oví, que es manifesta per la formació d'ampul·les de la mucosa bucal i dels espais interdigitals de les potes, i ocasionalment de les mamelles. L'espècie humana se'n pot contaminar.

Nota

  • La denominació glossopeda està formada a partir del grec glosso- i del llatí pes pedis 'peu'.
  • ca  glossopeda, n f
  • ca  mal de pota, n m sin. compl.
  • ca  mal de potó, n m sin. compl.
  • en  foot-and-mouth disease

Veterinària

Definición
Malaltia epizoòtica del bestiar vacú, porcí i oví, que es manifesta per la formació d'ampul·les de la mucosa bucal i dels espais interdigitals de les potes, i ocasionalment de les mamelles. L'espècie humana se'n pot contaminar.

Nota

  • La denominació glossopeda està formada a partir del grec glosso- i del llatí pes pedis 'peu'.
  • ca  espondilodiscitis tuberculosa, n f
  • ca  càries de Pott, n f sin. compl.
  • ca  càries vertebral, n f sin. compl.
  • ca  espondilitis tuberculosa, n f sin. compl.
  • ca  mal de Pott, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Couton, n f sin. compl.
  • ca  tisi dorsal, n f sin. compl.

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Espondilodiscitis produïda per la colonització hematogènica vertebral del bacil de Koch, procedent d'un focus pulmonar. Es caracteritza per dolor vertebral, rigidesa muscular amb signes radiològics tardans (destrucció del disc i de les plataformes vertebrals adjacents, abscés ossifluent). Si el diagnòstic es fa en una fase posterior, hom observa una cifosi angular, una paraparèsia o paraplegia per compressió medul·lar o fins i tot una fístula ossifluent.

Nota

  • Les denominacions càries vertebral, càries de Pott, mal de Pott i espondilitis tuberculosa es consideren obsoletes.
  • Les denominacions càries de Pott i espondilitis tuberculosa es consideren obsoletes.
  • ca  mal de queixal, n m
  • ca  mal de Santa Apol·lònia, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Santa Apol·lònia, n f sin. compl.

Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia, Odontoestomatologia

Definición
Neuràlgia provocada per qualsevol afecció de les peces dentals.
  • ca  ràbia, n f
  • ca  hidrofòbia, n f sin. compl.
  • ca  lissa, n f sin. compl.
  • ca  lita, n f sin. compl.
  • ca  mal de ràbia, n m sin. compl.
  • ca  mal de Sant Hubert, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Sant Hubert, n f sin. compl.
  • es  rabia
  • fr  rage
  • en  hydrophobia
  • en  lytta
  • en  rabbia
  • en  rabies
  • en  rage

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Veterinària

Definición
Malaltia infecciosa aguda produïda per un virus i que l'home contreu generalment per mossegada dels animals rabiosos (mamífers salvatges i domèstics, sobretot el gos). El virus ràbic, un rabdovirus, és molt neuròtrop i, després d'una incubació d'un a tres mesos (molt més curta com més a la vora del cervell és la ferida) apareixen els primers símptomes (molèsties a l'entorn de la ferida, espasmes dolorosos dels músculs de la deglució i hidrofòbia consecutiva); ràpidament es presenten convulsions tòniques, deliri i paràlisi respiratòria que condueix a la mort. La confirmació diagnòstica es fa per l'aïllament del virus en la saliva, el líquid cefalorraquidi o l'orina o per la presència d'un anticòs neutralitzant; després de la mort, pel descobriment de corpuscles citoplasmàtics d'inclusió (cossos o corpuscles de Negri) en cèl·lules cerebrals, especialment de la banya d'Amon.

Nota

  • La denominació lissa prové del grec lýssa 'fúria, follia'.
  • Les denominacions lissa i lita es consideren obsoletes.
  • ca  lumbàlgia, n f
  • ca  dolor de ronyons, n m sin. compl.
  • ca  llomadura, n f sin. compl.
  • ca  mal de ronyons, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Traumatologia i ortopèdia, Fisioteràpia

Definición
Dolor localitzat a la regió lumbar. Les causes principals són les alteracions dels discos intervertebrals i de les articulacions interapofisials que es produeixen en l'epondilosi lumbar, les alteracions traumàtiques del raquis lumbar, les fractures dels cossos vertebrals per osteoporosi, les alteracions inflamatòries (espondiloartritis), les espondilodiscitis infeccioses, el mieloma, les metàstasis òssies de la columna vertebral lumbar, l'espondilolistesi, el dolor miofascial lumbar, etc. Aquest grup d'afeccions vertebrals lumbars constitueixen les anomenades lumbàlgies mecàniques. Altres causes són d'origen extrarraquidi (afeccions renals, uterines, ovàriques, pancreàtiques, aneurisma de l'aorta abdominal, etc).
  • ca  erisipela, n f
  • ca  foc sagrat, n m sin. compl.
  • ca  mal de Sant Antoni, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Sant Francesc, n f sin. compl.
  • es  erisipela
  • fr  érisipèle
  • en  erysipelas
  • la  ignis sacer
  • la  ignis Sancti Ignatii

.FITXA MODIFICADA, Malalties i síndromes, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Malaltia infecciosa produïda per estreptococs del grup A, que afecta la pell i el teixit subcutani. Forma una placa vermella, tensa, sensible, de vores netes, que s'estén perifèricament; de vegades s'hi formen vesícules o butllofes. Se sol localitzar a la cara, al voltant d'algun orifici (nas, orelles) on hi ha la porta d'entrada, o bé d'alguna ferida.

Nota

  • La denominació erisipela prové del grec erysípelas, de erythrós 'vermell' i potser pella 'pell'.
  • La denominació ignis sacer s'usava antigament.
  • ca  amigdalitis, n f
  • ca  mal de Sant Blai, n m sin. compl.
  • ca  paristmitis, n f sin. compl.
  • ca  tonsil·litis, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Otorrinolaringologia

Definición
Inflamació infecciosa de les amígdales, especialment de les palatines.

Nota

  • La denominació amigdalitis està formada a partir del grec amygdále 'ametlla' i de -itis 'inflamació'.
  • La denominació paristmitis es considera obsoleta.
  • ca  ràbia, n f
  • ca  hidrofòbia, n f sin. compl.
  • ca  lissa, n f sin. compl.
  • ca  lita, n f sin. compl.
  • ca  mal de ràbia, n m sin. compl.
  • ca  mal de Sant Hubert, n m sin. compl.
  • ca  malaltia de Sant Hubert, n f sin. compl.
  • es  rabia
  • fr  rage
  • en  hydrophobia
  • en  lytta
  • en  rabbia
  • en  rabies
  • en  rage

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament, Veterinària

Definición
Malaltia infecciosa aguda produïda per un virus i que l'home contreu generalment per mossegada dels animals rabiosos (mamífers salvatges i domèstics, sobretot el gos). El virus ràbic, un rabdovirus, és molt neuròtrop i, després d'una incubació d'un a tres mesos (molt més curta com més a la vora del cervell és la ferida) apareixen els primers símptomes (molèsties a l'entorn de la ferida, espasmes dolorosos dels músculs de la deglució i hidrofòbia consecutiva); ràpidament es presenten convulsions tòniques, deliri i paràlisi respiratòria que condueix a la mort. La confirmació diagnòstica es fa per l'aïllament del virus en la saliva, el líquid cefalorraquidi o l'orina o per la presència d'un anticòs neutralitzant; després de la mort, pel descobriment de corpuscles citoplasmàtics d'inclusió (cossos o corpuscles de Negri) en cèl·lules cerebrals, especialment de la banya d'Amon.

Nota

  • La denominació lissa prové del grec lýssa 'fúria, follia'.
  • Les denominacions lissa i lita es consideren obsoletes.