Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  cefalàlgia, n f
  • ca  cefalea, n f
  • ca  mal de cap, n m sin. compl.
  • es  cefalalgia
  • fr  céphalalgie
  • en  cephalalgia

Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia

Definición
Dolor cefàlic difús generat per l'estimulació d'estructures cranials sensibles al dolor.

Nota

  • La cefalàlgia és una experiència perceptiva desagradable.
  • ca  mal de cor, n m

Malalties i síndromes, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Gastroenterologia

Definición
Malaltia dolorosa referida a la part alta de l'epigastri, produïda per la sensació de gana, o sensació de gran defalliment, provocada per la fam.
  • ca  pneumònia, n f
  • ca  mal de costat, n m sin. compl.
  • ca  pulmonia, n f sin. compl.
  • es  neumonía, n f
  • es  pulmonía, n f
  • fr  pneumonie, n f
  • en  pneumonia, n

.FITXA REVISADA, Ciències de la salut > Semiologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Pneumologia

Definición
Inflamació pulmonar aguda, sense participació bronquial, causada per un agent infecciós i caracteritzada per l'ocupació dels alvèols per un exsudat que es consolida i dona al pulmó una consistència semblant a la del fetge, la qual va acompanyada d'una simptomatologia variable que pot incloure febre alta, cefalea, tos productiva, dispnea i dolor agut i punxant al tòrax.

Nota

  • Segons la distribució anatòmica de la infecció, la pneumònia es classifica en lobar, lobel·lar i intersticial.

    La pneumònia és produïda per un agent variable segons l'edat del malalt, el lloc on s'ha agafat la malaltia (infecció comunitària o infecció hospitalària) i la presència d'una malaltia de base (com ara diabetis, bronquitis crònica o grip). En els infants són més freqüents les infeccions per virus (adenovirus o virus respiratoris sincicials) i pels bacteris Streptococcus pneumoniae, Staphylococcus aureus i Hemophilus influenzae. En els adults, la major part dels casos són originats per Streptococcus pneumoniae (pneumònia pneumocòccica), seguits en freqüència per Mycoplasma pneumoniae (pneumònia atípica). En l'adult immunodeprimit, cal considerar altres etiologies. Els malalts amb sida són propensos a patir pneumònia pel fong Pneumocystis jirovecii i altres gèrmens causants d'infeccions oportunistes. Els malalts sotmesos a trasplantament d'òrgan sòlid poden tenir pneumònies per citomegalovirus.

    La denominació pneumònia està formada a partir del grec pneúmon 'pulmó'.

    La denominació popular mal de costat s'explica pel dolor que provoca la pneumònia en un costat del tòrax.
  • ca  malaltia venèria, n f
  • ca  cipridopatia, n f sin. compl.
  • ca  mal de dones, n m sin. compl.

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definición
Malaltia contagiosa, adquirida durant el coit o un altre contacte sexual. Les malalties venèries més importants són la sífilis, la blennorràgia, el xancre tou, el granuloma inguinal, el limfogranuloma veneri, la infecció genital per herpesvirus i la balanitis gangrenosa fagedènica.
  • ca  higroma prerotular, n m
  • ca  bursitis prerotular, n f sin. compl.
  • ca  genoll de frare, n m sin. compl.
  • ca  genoll de minyona, n m sin. compl.
  • ca  genoll de monja, n m sin. compl.
  • ca  mal de frare, n m sin. compl.
  • ca  mal de minyona, n m sin. compl.
  • ca  mal de monja, n m sin. compl.
  • en  housemaid's knee

Anatomia patològica, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Higroma desenvolupat a compte de la bossa serosa prerotular en les persones que s'agenollen sovint (mal de monja, mal de minyona). També pot formar-se després d'un traumatisme directe (higroma hemorràgic).
  • ca  faringitis, n f
  • ca  mal de gola, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Otorrinolaringologia, Pneumologia

Definición
Inflamació de la faringe.
  • ca  kala-azar, n m
  • ca  anèmia de Leishman, n f sin. compl.
  • ca  esplenomegàlia febril, n f sin. compl.
  • ca  esplenomegàlia tropical, n f sin. compl.
  • ca  febre caquèctica, n f sin. compl.
  • ca  febre d'Assam, n f sin. compl.
  • ca  febre Dumdum, n f sin. compl.
  • ca  leishmaniosi infantil, n f sin. compl.
  • ca  leishmaniosi visceral, n f sin. compl.
  • ca  llosa, n f sin. compl.
  • ca  mal de la llosa, n m sin. compl.
  • ca  mal de melsa, n m sin. compl.

Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Parasitosi del sistema mononuclear fagocític, causada per la leishmània de Donovan i caracteritzada per febre, esplenomegàlia, leucopènia amb monocitosi, hipergammaglobulinèmia i emaciació amb debilitat progressiva. És propi dels països mediterranis, els Balcans, el nord d'Àfrica i, sobretot, l'Índia i el Pakistan. Sembla que és transmesa a l'home pel contacte amb gossos o a través de mosques del gènere flebòtom. Afecta especialment els infants.

Nota

  • La denominació kala-azar està formada a partir del hindi, kala 'negra' i azar 'febre, metzina'.
  • ca  mal de la sogra, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Traumatologia i ortopèdia

Definición
Dolor semblant al pas d'un corrent elèctric que hom sent en rebre un cop a l'os de la música.
  • ca  pinta, n f
  • ca  carate, n m sin. compl.
  • ca  cativi, n m sin. compl.
  • ca  cute, n m sin. compl.
  • ca  mal de los pintos, n m sin. compl.
  • ca  mal del pinto, n m sin. compl.

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Infecció trepanomatosa endèmica, molt contagiosa, no venèria, caracteritzada per la presència de lesions cutànies intensament discròmiques, la qual cosa dona nom a la malaltia. És produïda per una espiroqueta (Treponema carateum o T. herrejoni) i és autòctona de l'Amèrica tropical i subtropical, especialment de Mèxic i Colòmbia. Les manifestacions clíniques es distingeixen en les diferents etapes de la malaltia, primària, secundària i terciària, per bé que les alteracions pigmentàries més característiques ocorren en l'estadi discòmic tardà, en forma de taques de color blau pissarra, que uns anys més tard es transformen en àrees despigmentades semblants al vitiligen, localitzades, principalmen a la cara, la línia de la cintura i les regions troncanterianes. El tractament amb penicil·lina és molt eficaç.
  • ca  mal de mamella, n m

Ciències de la salut > Semiologia, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Sinologia

Definición
Tumefacció dolorosa dels pits d'una dona per excés de llet acumulada.