Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  hipertensor, n m
  • es  hipertensivo, n m
  • es  hipertensor, n m
  • fr  hypertenseur, n m
  • en  hypertensor, n
  • en  pressor, n

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals, Cardiologia, Farmacologia > Conceptes generals

Definición
Fàrmac que eleva la tensió arterial o causa hipertensió arterial.
  • ca  hipertensor -a, adj
  • es  hipertensivo -va, adj
  • fr  hypertensif -ive, adj
  • en  hypertensor, adj

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals, Cardiologia, Farmacologia > Conceptes generals

Definición
Relatiu o pertanyent a la hipertensió.
  • ca  hipertensor -a, adj
  • es  hipertensor -ra, adj
  • fr  hypertenseur, adj
  • fr  hypertensif -ive, adj
  • en  hypertensor, adj
  • en  pressor, n

.FITXA MODIFICADA, Ciències de la salut > Conceptes troncals, Cardiologia, Farmacologia > Conceptes generals

Definición
Que causa hipertensió.
  • ca  hipertermalgèsia, n f
  • ca  hiperalgèsia tèrmica, n f sin. compl.
  • ca  hipertermestèsia, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia

Definición
Augment anormal de la sensibilitat a la calor; hiperalgèsia tèrmica.
  • ca  hipertermalgèsia, n f
  • ca  hiperalgèsia tèrmica, n f sin. compl.
  • ca  hipertermestèsia, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació, Neurologia

Definición
Augment anormal de la sensibilitat a la calor; hiperalgèsia tèrmica.
  • ca  hipertèrmia, n f

Ciències de la salut > Semiologia

Definición
Augment de la temperatura corporal produït per una fallida dels mecanismes de la termoregulació, a diferència de la febre en què la termoregulació és preservada, per bé que ajustada a un nivell tèrmic superior. La hipertèrmia moderada pot produir-se en l'abrigament excessiu en infants o vells o per l'ús de fàrmacs que disminueixen o interrompen la sudoració o la vasodilatació compensadores. Una lesió de l'hipotàlem pot produir una hipertèrmia central o hipotalàmica, però les síndromes hipertèrmiques principals són el cop de calor, la hipertèrmia maligna, la síndrome neurolèptica maligna i la hipertèrmia induïda per fàrmacs o drogues.
  • ca  hipertèrmia maligna, n f
  • ca  hipertèrmia anestèsica, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anestesiologia. Tractament del dolor i medicines pal·liatives. Ressuscitació

Definición
Síndrome d'hipertèrmia greu que apareix després d'una anestèsia general, atribuïda als anèstesics volàtils (halotà, enflurà i derivats, ciclopropà, èter) o als relaxants musculars despolaritzants (succinilcolina, decametoni), emprats durant l'acte anestèsic, sobretot amb l'associació amb halotà i succinilcolina. En més de la meitat dels casos hi ha una predisposició genètica transmesa de forma autosòmica dominant. Es presenta més freqüentment en persones afectades de miopaties: miotonia congènita, distròfia miotònica, distròfia muscular de Duchenne, síndrome de King-Denborough. Els fàrmacs desencadenants provoquen l'alliberament massiu de calci iònic del reticle sarcoplasmàtic de les fibres musculars estriades, amb activació de l'adenosinatrifosfatasa de la miosina i contracció muscular sostinguda, la qual determina una sobreproducció de lactat i diòxid de carboni, un consum augmentat d'oxigen i una creació excessiva de calor. Es caracteritza clínicament per contractura muscular generalitzada, hipertèrmia d'instauració ràpidament progressiva, hipotensió, arrítmia, taquicàrdia, edema pulmonar, coagulació intravascular disseminada, necrosi hepàtica, insuficiència renal aguda, rabdomiòlisi i edema cerebral.
  • ca  hipertèrmia hipotalàmica, n f
  • ca  hipertèrmia central, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definición
Hipertèrmia observada en lesions de l'hipotàlem (hemorràgia, infart, edema traumàtic, encefalitis, tumor, etc), caracteritzada per anhidrosi, absència de variació circadiària de la temperatura, disminució del nivell de consciència i resistència als fàrmacs antitèrmics. S'associa sovint amb diabetis insípida.
  • ca  hipertèrmia hipotalàmica, n f
  • ca  hipertèrmia central, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definición
Hipertèrmia observada en lesions de l'hipotàlem (hemorràgia, infart, edema traumàtic, encefalitis, tumor, etc), caracteritzada per anhidrosi, absència de variació circadiària de la temperatura, disminució del nivell de consciència i resistència als fàrmacs antitèrmics. S'associa sovint amb diabetis insípida.
  • ca  hipertèrmia induïda per drogues i fàrmacs, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Toxicologia

Definición
Hipertèrmia associada amb el consum de drogues (amfetamines, cocaïna, àcid lisèrgic) o amb l'ús de psicòtrops: inhibidors de la monoaminooxidasa, sobretot associat amb meperidina, dextrometorfan o antidepressius tricíclics. Es caracteritza clínicament per augment del to muscular, sudoració, agitació psicomotora i estat epilèptic, amb una mortalitat elevada.