Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  hipertensió arterial, n f
  • ca  HTA, n f sigla
  • es  hipertensión arterial, n f
  • es  HTA, n f sigla
  • fr  hypertension artérielle, n f
  • fr  HTA, n f sigla
  • en  arterial hypertension, n
  • en  high blood pressure, n
  • en  HTA, n sigla

.FITXA REVISADA, Angiologia, Cardiologia

Definición
Malaltia vascular caracteritzada per un augment sostingut de la pressió arterial sistòlica, de la diastòlica o d'ambdues per sobre de les xifres acceptades com a normals.

Nota

  • La hipertensió arterial representa un factor de risc important per a l'ateroesclerosi, la cardiopatia isquèmica, la hipertròfia ventricular esquerra i els aneurismes, entre d'altres. Les complicacions de la malaltia deriven de les alteracions vasculars en el ronyó, el cor i el sistema nerviós central. Les afeccions i problemes de salut que freqüentment s'hi associen són l'arterioesclerosi, la diabetis, la hipercolesterolèmia, l'obesitat i la gota.

    La hipertensió arterial constitueix un dels problemes de salut pública més importants actualment, agreujat sovint pels estils de vida poc saludables, que inclouen sedentarisme, dieta desequilibrada, tabaquisme o estrès.
  • ca  hipertensió arterial maligna, n f
  • ca  hipertensió arterial accelerada, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Cardiologia

Definición
Qualsevol tipus d'hipertensió caracteritzada per una tensió arterial molt elevada, amb xifres de pressió diastòlica sovint entre 130 mm i 170 mmHg, d'instauració ràpidament progressiva, hemorràgies i exsudats retinals, i freqüentment amb edema de la papil·la òptica, associada histològicament a arteritis necrosant i degeneració fibrinoide. Clínicament es presenta sovint en forma d'encefalopatia hipertensiva, insuficiència cardíaca, insuficiència renal, hematúria o microhematúria, cilindrúria, proteïnúria, poliúria, polidípsia, hiponatrèmia, hipopotassèmia, hiperreninèmia, hiperaldosteronisme secundari i alcalosi metabòlica.
  • ca  hipertensió arterial benigna, n f

Malalties i síndromes, Cardiologia

Definición
Qualsevol tipus d'hipertensió que no reuneixi els criteris de la fase maligna. La denominació és inadequada, car l'elevació crònica de les tensions sistòlica o diastòlica sempre comporta un risc de complicacions cardiovasculars, neurològiques o renals.
  • ca  hipertensió arterial de la vellesa, n f

Malalties i síndromes, Cardiologia, Geriatria

Definición
Hipertensió arterial, generalment sistòlica amb tensió diastòlica inferior als 90 mmHg, que hom observa sovint a partir dels 60 anys d'edat. Constitueix un factor de risc de la coronariopatia isquèmica i de l'accident vascular cerebral.
  • ca  hipertensió arterial endocrina, n f

Malalties i síndromes, Cardiologia, Endocrinologia i nutrició

Definición
Cadascuna de les hipertensions provocades per una alteració endocrina. Pot tractar-se d'una hiperfunció corticosuprarenal: síndrome de Cushing, hiperaldosteronisme primari, hiperplàsia suprarenal congènita per dèficit d'11-betahidroxilasa o de 17-alfahidroxilasa, ingestió excessiva de regalèssia o de carbenoxolona, ús tòpic prolongat de pomades de corticoides, etc. Una altra causa important és la hiperfunció de la medul·la suprarenal per un feocromocitoma. D'altres alteracions endocrines que poden provocar hipertensió són l'acromegàlia, l'hiperparatiroïdisme primari, el mixedema, l'hemangioendoteli oma secretor d'endotelina i l'ús d'anticonceptius orals.
  • ca  hipertensió arterial essencial, n f
  • ca  hiperpiesi, n f sin. compl.
  • ca  hipertensió arterial idiopàtica, n f sin. compl.
  • ca  hipertensió arterial primària, n f sin. compl.
  • es  hiperpiesis
  • fr  hyperpiésie
  • en  hyperpiesis

Malalties i síndromes, Cardiologia

Definición
Hipertensió arterial de causa desconeguda. Constitueix la causa més freqüent d'hipertensió, car només d'un 1% a un 15% de les hipertensions són secundàries. Hom distingeix algunes varietats clíniques: hipertensió limítrofa, hipertensió hiperadrenèrgica, hipertensió ortostàtica, hipertensió amb activitat de renina plasmàtica suprimida o bé augmentada.

Nota

  • La denominació hiperpiesi està formada a partir de hiper- i del grec píesis 'pressió'.
  • ca  hipertensió arterial essencial, n f
  • ca  hiperpiesi, n f sin. compl.
  • ca  hipertensió arterial idiopàtica, n f sin. compl.
  • ca  hipertensió arterial primària, n f sin. compl.
  • es  hiperpiesis
  • fr  hyperpiésie
  • en  hyperpiesis

Malalties i síndromes, Cardiologia

Definición
Hipertensió arterial de causa desconeguda. Constitueix la causa més freqüent d'hipertensió, car només d'un 1% a un 15% de les hipertensions són secundàries. Hom distingeix algunes varietats clíniques: hipertensió limítrofa, hipertensió hiperadrenèrgica, hipertensió ortostàtica, hipertensió amb activitat de renina plasmàtica suprimida o bé augmentada.

Nota

  • La denominació hiperpiesi està formada a partir de hiper- i del grec píesis 'pressió'.
  • ca  hipertensió arterial maligna, n f
  • ca  hipertensió arterial accelerada, n f sin. compl.

Malalties i síndromes, Cardiologia

Definición
Qualsevol tipus d'hipertensió caracteritzada per una tensió arterial molt elevada, amb xifres de pressió diastòlica sovint entre 130 mm i 170 mmHg, d'instauració ràpidament progressiva, hemorràgies i exsudats retinals, i freqüentment amb edema de la papil·la òptica, associada histològicament a arteritis necrosant i degeneració fibrinoide. Clínicament es presenta sovint en forma d'encefalopatia hipertensiva, insuficiència cardíaca, insuficiència renal, hematúria o microhematúria, cilindrúria, proteïnúria, poliúria, polidípsia, hiponatrèmia, hipopotassèmia, hiperreninèmia, hiperaldosteronisme secundari i alcalosi metabòlica.
  • ca  hipertensió arterial essencial, n f
  • ca  hiperpiesi, n f sin. compl.
  • ca  hipertensió arterial idiopàtica, n f sin. compl.
  • ca  hipertensió arterial primària, n f sin. compl.
  • es  hiperpiesis
  • fr  hyperpiésie
  • en  hyperpiesis

Malalties i síndromes, Cardiologia

Definición
Hipertensió arterial de causa desconeguda. Constitueix la causa més freqüent d'hipertensió, car només d'un 1% a un 15% de les hipertensions són secundàries. Hom distingeix algunes varietats clíniques: hipertensió limítrofa, hipertensió hiperadrenèrgica, hipertensió ortostàtica, hipertensió amb activitat de renina plasmàtica suprimida o bé augmentada.

Nota

  • La denominació hiperpiesi està formada a partir de hiper- i del grec píesis 'pressió'.
  • ca  hipertensió arterial renal, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Malalties i síndromes, Cardiologia, Nefrologia

Definición
Hipertensió produïda per una malaltia renal parenquimatosa o dels vasos renals o per tumors secretors de renina. D'entre les nefropaties cal destacar la glomerulonefritis crònica, la nefroangioesclerosi, la nefropatia tubulointersticial crònica, la pielonefritis infecciosa crònica, les nefropaties hereditàries, les nefropaties per irradiació, la poliquistosi renal, la periarteritis nodosa, el lupus eritematós sistèmic, l'esclerodèrmia, la glomerulonefritis aguda i alguns tumors renals (nefroblastoma, tumor secretor de renina). La hipertensió per afectació dels vasos renals, anomenada hipertensió vasculorenal, és ocasionada per l'estenosi ateromatosa d'una artèria renal principal o d'alguna de les seves branques, per la displàsia fibromuscular, per una compressió extrínseca, trombosi, embòlia, etc. Els tumors secretors de renina són generalment hemangipericitomes o tumors de cèl·lules juxtaglomerulars, els quals produeixen un quadre de reninisme primari. Un cas especial el constitueix la retenció primària de sodi de les síndromes de Gordon i de Liddle.