Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  hiosciamina, n f
  • ca  daturina, n f sin. compl.

Farmacologia, Disciplines de suport > Química

Definición
Alcaloide de fórmula C17H23NO3, que es troba a la belladona, el jusquiam, l'estramoni i a d'altres solanàcies. D'acció anticolinèrgica, és el component levorotatori de l'atropina racèmica amb unes propietats i aplicacions semblants a les de l'atropina, si bé amb efectes centrals i perifèrics més enèrgics. És emprada com a antiespasmòdic, analgèsic i sedant, en forma de bromhidrat, clorhidrat i sulfat.
  • ca  escopolamina, n f
  • ca  hioscina, n f sin. compl.
  • es  escopolamina, n f
  • es  hioscina, n f
  • fr  hyoscine, n f
  • fr  scopolamine, n f
  • en  hyoscine, n
  • en  scopolamine, n
  • CAS  51-34-3

.FITXA REVISADA, Anestesiologia, Farmacologia > Fàrmacs, Neurologia, Oftalmologia, Pneumologia, Urologia, Disciplines de suport > Química

Definición
Fàrmac anticolinèrgic, amb efectes centrals sedants, antiemètics i amnèsics, que actua com a antagonista competitiu dels receptors muscarínics del sistema nerviós parasimpàtic.

Nota

  • L'escopolamina actua en les estructures d'innervació colinèrgica i també en les fibres de la musculatura llisa que reben un altre tipus d'innervació, però que responen a l'acetilcolina. S'empra com a medicació preanestèsica per a reduir l'excés de salivació i les secrecions del tracte respiratori, en la profilaxi de la cinetosi, i en el tractament de la incontinència urinària. També s'utilitza com a espasmolític, com a midriàtic i ciclopègic. És un alcaloide d'origen natural, extret de la belladona (Atropa belladonna), el jusquiam negre (Hyoscyamus niger) i altres plantes de la família de les solanàcies.

    L'escopolamina no té DCI perquè el seu ús farmacològic és previ a l'assignació d'una denominació comuna internacional per part de l'OMS.
  • ca  hiotiroidal, adj

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Relatiu o pertanyent a l'os hioide i al cartílag tiroide alhora.
  • ca  hipo-
  • ca  hip- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Veterinària

Definición
Formes prefixades del mot grec híppos que significa cavall.
  • ca  hipo-
  • ca  hip- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Disciplines de suport > Química

Definición
Formes prefixades del mot grec hypó, emprades en química per a designar un grau inferior d'oxidació.
  • ca  hipo-
  • ca  hip- sin. compl.

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definición
Formes prefixades del mot grec hypó, que significa sota, en menys quantitat, en grau deficient o inferior.
  • ca  hipantropia, n f

Salut mental

Definición
Pertorbació mental en què el malalt es pensa que és un cavall.
  • ca  hipèccrisi, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Endocrinologia i nutrició

Definición
Estat caracteritzat per una excreció anormalment disminuïda.
  • ca  hipèctasi, n f

Anatomia patològica

Definición
Dilatació poc accentuada.
  • ca  hipema, n m
  • ca  hifema, n m sin. compl.
  • ca  hifèmia, n f sin. compl.

Anatomia patològica, Angiologia, Oftalmologia

Definición
Embassament hemàtic que es diposita a la part inferior de la cambra anterior de l'ull.

Nota

  • La denominació hipema està formada a partir de hipo- i del grec haîma 'sang'.
  • L'ús de les denominacions hifema i hifèmia es considera impropi.