Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  hiobasioglòs, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Segment basal del múscul hioglòs.
  • ca  hioepiglòtic -a, adj
  • en  hyoepiglottic
  • en  hyoepiglottidean

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Relatiu o pertanyent a l'os hioide i a l'epiglotis.
  • ca  múscul constrictor mitjà de la faringe, n m
  • ca  hiofaringi, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Origen, lligament estilohioidal, banyes de l'os hioide; inserció, rafe mediana de la paret posterior de la faringe; innervació, plexe faringi; acció, constricció de la faringe.
  • ca  hiofaringi -íngia, adj
  • en  hyopharyngeous

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Relatiu o pertanyent alhora a l'os hioide i a la faringe.
  • ca  hioftalm -a, adj

Oftalmologia

Definición
Dit de qui té l'obertura palpebral molt estreta, com un porc.
  • ca  xerogel, n m
  • ca  hiogel, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definición
Gel que conté molt poc líquid.
  • ca  múscul hioglòs, n m
  • ca  hioglòs, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Origen, cos i banya major del hioide; inserció, marges de la llengua; innervació, hipoglòs; acció, retracció, depressió de la llengua.
  • ca  hioglòs -ossa, adj
  • en  hyoglossal

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Relatiu o pertanyent al hioide i a la llengua.
  • ca  hioidal, adj
  • es  hioideo
  • fr  hyoïdien
  • en  hyoid

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definición
Relatiu o pertanyent a l'os hioide.
  • ca  hioide, n m
  • ca  os hioide, n m sin. compl.
  • ca  os ipsiloide, n m sin. compl.
  • ca  os lingual, n m sin. compl.
  • es  hioides
  • fr  hyoïde
  • en  hyoid

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definición
Os imparell i medià que té forma de ferradura, amb la concavitat dirigida cap enrere. Format per un cos i quatre banyes, dues de majors i dues de menors, és situat a la part anterior del coll, sobre la laringe i a l'altura de la quarta vèrtebra cervical.
Os curt i desparió, central i simètric; té un cos, dues cares, dos cantells, dos extrems i quatre prolongacions laterals, dites banyes majors i menors. És situat a la part anterior del coll, damunt la laringe i sota la llengua, de la qual forma l'esquelet. Presenta sis punts d'ossificació primitius, dos per al cos, dos per a les banyes majors, que apareixen cap al final de la vida intrauterina, i dos per a les banyes menors que apareixen al final de l'adolescència.

Nota

  • La denominació hioide prové del grec hyoeidés 'semblant a la lletra grega ípsilon'.