Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  vidalba, n f
  • ca  herba bromera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Job, n f sin. compl.
  • ca  herba de les llagues, n f sin. compl.
  • ca  ridorta, n f sin. compl.
  • ca  vidiella, n f sin. compl.
  • es  clemátide
  • en  clematis
  • nc  Clematis vitalba

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Terminologia històrica

Definición
Liana (Clematis vitalba) de la família de les ranunculàcies, que, en medicina popular, ha estat emprada contra la ronya.

És rubefaent i vesicant, i tòxica per via interna.
  • ca  ridorta, n f
  • ca  badiella, n f sin. compl.
  • ca  clemàtide, n f sin. compl.
  • ca  flàmula, n f sin. compl.
  • ca  herba de Job, n f sin. compl.
  • ca  herba de les llagues, n f sin. compl.
  • ca  vidiella, n f sin. compl.
  • es  clemátide
  • en  clematis
  • nc  Clematis flammula

.FITXA MODIFICADA, Dermatologia, Entorn professional

Definición
Liana de la família de les ranunculàcies (Clematis flammula), de propietats vesicants; les seves fulles han estat emprades per a combatre la ronya i el borm dels cavalls.
  • ca  herba de l'ala, n f
  • ca  ènula campana, n f sin. compl.
  • ca  herba de la campana, n f sin. compl.
  • es  alaní
  • es  helenio
  • nc  Inula helenium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, que es fa en prats humits i herbassars de muntanya. Havia tingut molta estima com a planta medicinal; la seva arrel conté helenina, terpè d'acció antitussígena, antisèptica, urinària, colerètica i colagoga. En ús extern és vulnerària.
  • ca  herba talpera, n f
  • ca  abret, n m sin. compl.
  • ca  castanya talpera, n f sin. compl.
  • ca  estramoni, n m sin. compl.
  • ca  figuera d'infern, n f sin. compl.
  • ca  herba d'ofec, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'ofec, n f sin. compl.
  • ca  herba pudent, n f sin. compl.
  • ca  herba pudenta, n f sin. compl.
  • ca  orval, n m sin. compl.
  • ca  talpera, n f sin. compl.
  • es  estramonio
  • es  higuera loca
  • fr  stramoine
  • en  stramonium
  • en  thorn apple
  • nc  Datura stramonium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia anual de la família de les solanàcies, de 40 a 150 cm d'alçada, que habita erms, camps, terraplens i llocs ruderals de la plana i serralada mediterrània de tot Catalunya, del País Valencià i també de les Illes. Pel seu contingut en hiosciamina i d'altres alcaloides és emprada, semblantment a la belladona, en l'asma bronquial (inhalacions del vapor de les fulles), i com a nerví, hipnòtic, antireumàtic i antiespasmòdic.
  • ca  herniària, n f
  • ca  centengrana, n m sin. compl.
  • ca  granelluda, n f sin. compl.
  • ca  herba còlica, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'orina, n f sin. compl.
  • ca  herba de la irritació, n f sin. compl.
  • ca  herba de la pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil granes, n f sin. compl.
  • ca  herba de Noè, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de ventre, n f sin. compl.
  • ca  herba pixosa, n f sin. compl.
  • ca  herba trencapedres, n f sin. compl.
  • ca  herniària vera, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra granelluda, n f sin. compl.
  • es  granjilla
  • es  herniaria
  • es  hierba turca
  • es  milengrana
  • es  milgranos
  • es  quebrantapiedras
  • nc  Herniaria glabra

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia ajaguda, que es fa en sòls arenosos o argilosos amb poca vegetació, camins i marges de zones humides de muntanya, arreu de tot Europa i, a Catalunya, als Pirineus, serres costaneres i muntanyes de Prades. Tota la planta, en infusió, ha estat emprada per estimular la diüresi i contra el mal de pedra. Com a ús extern, també ha estat usada contra les erupcions cutànies.
  • ca  herba de l'ala, n f
  • ca  ènula campana, n f sin. compl.
  • ca  herba de la campana, n f sin. compl.
  • es  alaní
  • es  helenio
  • nc  Inula helenium

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, que es fa en prats humits i herbassars de muntanya. Havia tingut molta estima com a planta medicinal; la seva arrel conté helenina, terpè d'acció antitussígena, antisèptica, urinària, colerètica i colagoga. En ús extern és vulnerària.
  • ca  aloc, n m
  • ca  agnocast, n m sin. compl.
  • ca  arbre de Sant Josep, n m sin. compl.
  • ca  herba de la castedat, n f sin. compl.
  • ca  herba de les xinxes, n f sin. compl.
  • ca  pebre bord, n m sin. compl.
  • ca  pebre de frare, n m sin. compl.
  • ca  pebre foll d'Espanya, n m sin. compl.
  • ca  pebroner, n m sin. compl.
  • ca  pebrononer, n m sin. compl.
  • ca  salze ver, n m sin. compl.
  • ca  ximbla, n f sin. compl.
  • es  agnocasto, n m
  • fr  gattilier, n m
  • en  chastetree, n

.FITXA MODIFICADA, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Arbret caducifoli (Vitex agnus-castus), de la família de les verbenàcies, que es fa en vores de rius, rierols, rius secs de tot el litoral mediterrani i a les Illes Balears.

Nota

  • Les fulles i els fruits de l'aloc, en infusió, han estat emprats com a sedants, espasmolítics i anafrodisíacs, i típicament com a guaridors de ferides.
  • ca  raïm de guineu, n m
  • ca  herba de la creu, n f sin. compl.
  • es  hierba de París
  • es  uva de raposa
  • fr  parisette
  • fr  raisin de renard
  • nc  Paris quadrifolia

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Homeopatia

Definición
Planta herbàcia de la família de les liliàcies, rizomatosa que creix en boscs i matolls de sòl humit i humífer, als Pirineus. Totes les parts de la planta, sobretot les fulles, contenen glicòsids tòxics (paristifnòsid i paridòsid), asparagina, àcids (cítric, màlic i fosfòric), una resina, i probablement alcaloides. Fou emprat, en l'antigor, com a antídot de metzines i contra la follia. Els homeòpates el prescriuen en determinats trastorns nerviosos i contra la tos productiva, l'afonia i els reumatismes. Les baies de la planta entraven en la composició de filtres de l'amor de l'Edat Mitjana. A dosis altes provoca trastorns digestius (vòmits, diarrea), ansietat, alteracions pupil·lars (midriasi, seguida de miosi) i del pols (taquicàrdia, seguida de bradicàrdia) i efectes curaritzants.
  • ca  cocleària, n f
  • ca  herba de la cullera, n f sin. compl.
  • nc  Cochlearia officinalis

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les crucíferes, pròpia de l'Europa atlàntica. Durant un cert temps fou conreada com a planta oficinal; té propietats diürètiques, estomacals i sobretot antiescorbútiques.
  • ca  trèvol de prat, n m
  • ca  farratge bord, n m sin. compl.
  • ca  herba de la desfeta, n f sin. compl.
  • ca  meligó, n m sin. compl.
  • ca  miligó, n m sin. compl.
  • ca  trefle, n m sin. compl.
  • ca  trèfola, n m sin. compl.
  • ca  trèvol, n m sin. compl.
  • ca  trifoli, n m sin. compl.
  • nc  Trifolium pratense

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les papilionàcies, de fulles més o menys peloses i folíols el·líptics, que es fa en prats humits i indrets frescals costaners i de muntanya, a tot Catalunya i també al País Valencià i a les Illes. La part aèria, en infusió i aplicada en compreses és vulnerària i ha estat emprada contra les cataractes.