Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  herbacol, n f
  • ca  card bord, n m sin. compl.
  • ca  card coler, n m sin. compl.
  • ca  card d'herba, n m sin. compl.
  • ca  card formatger, n m sin. compl.
  • ca  carxofera borda, n f sin. compl.
  • ca  carxofera d'espina, n f sin. compl.
  • ca  colera, n f sin. compl.
  • ca  herba carxofera, n f sin. compl.
  • ca  herba colera, n f sin. compl.
  • ca  herba de card, n f sin. compl.
  • ca  herba pesonera, n f sin. compl.
  • ca  pesó, n m sin. compl.
  • ca  pesonera, n f sin. compl.
  • nc  Cynara cardunculus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta policàrpica vivaç de la família de les compostes, semblant a la carxofera, cultivada i a vegades subespontània principalment al sud d'Europa. Les formes silvestres, ruderals, contenen l'enzim cinarasa, que coagula la llet, i que havia estat emprat en la fabricació de formatges. Les fulles, en decocció, també han estat utilitzades contra afeccions del fetge i de les vies urinàries.
  • ca  herniària, n f
  • ca  centengrana, n m sin. compl.
  • ca  granelluda, n f sin. compl.
  • ca  herba còlica, n f sin. compl.
  • ca  herba de l'orina, n f sin. compl.
  • ca  herba de la irritació, n f sin. compl.
  • ca  herba de la pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil granes, n f sin. compl.
  • ca  herba de Noè, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Francesc, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de pedra, n f sin. compl.
  • ca  herba del mal de ventre, n f sin. compl.
  • ca  herba pixosa, n f sin. compl.
  • ca  herba trencapedres, n f sin. compl.
  • ca  herniària vera, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra, n f sin. compl.
  • ca  trencapedra granelluda, n f sin. compl.
  • es  granjilla
  • es  herniaria
  • es  hierba turca
  • es  milengrana
  • es  milgranos
  • es  quebrantapiedras
  • nc  Herniaria glabra

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia ajaguda, que es fa en sòls arenosos o argilosos amb poca vegetació, camins i marges de zones humides de muntanya, arreu de tot Europa i, a Catalunya, als Pirineus, serres costaneres i muntanyes de Prades. Tota la planta, en infusió, ha estat emprada per estimular la diüresi i contra el mal de pedra. Com a ús extern, també ha estat usada contra les erupcions cutànies.
  • ca  xenixell, n m
  • ca  apagallums, n f sin. compl.
  • ca  flor d'onze mesos, n f sin. compl.
  • ca  herba conillera, n f sin. compl.
  • ca  herba de foc, n f sin. compl.
  • ca  herba de les cardines, n f sin. compl.
  • ca  herba pelada, n f sin. compl.
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  lletsó de foc, n m sin. compl.
  • ca  seneci vulgaris, n m sin. compl.
  • ca  xerixell, n m sin. compl.
  • nc  Senecio vulgaris

Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica, Terminologia històrica

Definición
Planta herbàcia anual de la família de les compostes, de 20 a 40 cm d'alçada, que creix en camps i en llocs ruderals de tota la Mediterrània.

Nota

  • El suc de xenixell triturat ha estat emprat com a emmenagog.
  • ca  corona de rei, n f
  • ca  altimira, n f sin. compl.
  • ca  herba cossiada, n f sin. compl.
  • ca  herba cossiera, n f sin. compl.
  • ca  herba de cingle, n f sin. compl.
  • ca  herba de fer venir les regles, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de tall, n f sin. compl.
  • nc  Saxifraga longifolia

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, que forma petites rosetes, de fulles linears, del centre de les quals surt una inflorescència blanca. Havia estat emprada contra els càlculs; la medicina popular li atribueix també una acció abortiva.
  • ca  corona de rei, n f
  • ca  altimira, n f sin. compl.
  • ca  herba cossiada, n f sin. compl.
  • ca  herba cossiera, n f sin. compl.
  • ca  herba de cingle, n f sin. compl.
  • ca  herba de fer venir les regles, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de tall, n f sin. compl.
  • nc  Saxifraga longifolia

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne, de la família de les saxifragàcies, que forma petites rosetes, de fulles linears, del centre de les quals surt una inflorescència blanca. Havia estat emprada contra els càlculs; la medicina popular li atribueix també una acció abortiva.
  • ca  cost, n m
  • ca  herba cost, n f sin. compl.
  • ca  menta romana, n f sin. compl.
  • nc  Tanacetum balsamita

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta policàrpica vivaç, de la família de les compostes, rarament subespontània, que es fa en zones humides de muntanya del Principat i del País Valencià. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades com a diürètiques, emmenagogues i antihelmíntiques.
  • ca  poliol d'aigua, n m
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f sin. compl.
  • ca  poliol, n m sin. compl.
  • ca  poliol negre, n m sin. compl.
  • ca  poniol, n m sin. compl.
  • ca  pulegi, n m sin. compl.
  • nc  Mentha pulegium

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d'alçària, molt aromàtica, que creix en vores de torrents i en paratges humits de la regió mediterrània. La planta sencera, en infusió, té nombroses virtuts remeieres i és emprada com a tònica estomacal, digestiva, carminativa, emmenagoga i antihelmíntica i repel·lent de les puces.
  • ca  timó mascle, n m
  • ca  farigola mascle, n f sin. compl.
  • ca  herba capsera, n f sin. compl.
  • ca  herba capsigranyera, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de capsigrany, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Ponç, n f sin. compl.
  • ca  herba sana, n f sin. compl.
  • ca  herba sana anglesa, n f sin. compl.
  • ca  herba sana de pebre, n f sin. compl.
  • ca  poliol, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Mata de 10 a 15 cm d'alçada (Teucrium polium), de la família de les labiades, que creix en llocs secs i assolellats, sorrals marins i matolls de zones de muntanya de tota la Mediterrània. Les summitats florides, que es cullen a partir de maig, en infusió, han estat emprades com a tòniques i digestives.
  • ca  espernallac, n m
  • ca  botgera de la cascadura, n f sin. compl.
  • ca  botja de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  botja fenollera, n f sin. compl.
  • ca  botja pudent, n f sin. compl.
  • ca  camamilla blanca, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de la Mola, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de Maó, n f sin. compl.
  • ca  camamilla de muntanya, n f sin. compl.
  • ca  camamilla del mar, n f sin. compl.
  • ca  camamilla groga, n f sin. compl.
  • ca  cardonet, n m sin. compl.
  • ca  cordonet, n m sin. compl.
  • ca  flor de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Joan, n f sin. compl.
  • ca  herba de Sant Pere, n f sin. compl.
  • ca  maçanella, n f sin. compl.
  • ca  mançanilla, n f sin. compl.
  • ca  ontina, n f sin. compl.
  • nc  Santolina chamaecyparissus

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta policàrpica, de la família de les compostes, de fulla persistent, arbustiva, de 20 a 60 cm d'alçària d'olor forta que creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment calcaris. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades contra les digestions laborioses, semblantment a la camamilla. Hom els hi atribueix també propietats vermífugues i emmenagogues i, com a ús extern també s'han fet servir contra inflamacions de la boca, faringe i parpelles.
  • ca  tanarida, n f
  • ca  herba amarga, n f sin. compl.
  • ca  herba cuquera, n f sin. compl.
  • ca  herba tana, n f sin. compl.
  • ca  tana, n f sin. compl.
  • nc  Tanacetum vulgare

Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica

Definición
Planta herbàcia perenne de la família de les compostes, de 30 a 130 cm d'alçària, aromàtica, que es fa en codolars fluvials, en regalls de camins i en paratges humits, principalment a les contrades pirinenques i zones muntanyoses properes. Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió han estat emprades per a combatre els cucs intestinals, els espasmes gastrointestinals i com a emmenagogues.