Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  fonocardiògraf logarítmic, n m

Cardiologia, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Enregistra les vibracions audibles amb especial increment de les de freqüència alta.
  • ca  fonocardiografia, n f
  • ca  estetografia, n f sin. compl.
  • es  fonocardiografía
  • fr  phonocardiographie
  • en  phonocardiography

Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Mètode d'exploració del cor consistent en el registre gràfic dels sorolls cardíacs normals o patològics mitjançant un fonocardiògraf. Rep el nom de fonocardiografia intracardíaca quan és practicada amb un fonocatèter situat en una de les cavitats del cor.
  • ca  fonocardiograma, n m

Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Enregistrament gràfic obtingut mitjançant el fonocardiògraf.
  • ca  fonocatèter, n m

Material mèdic i ortopèdic

Definición
Instrument del tot semblant a un catèter, que duu un micròfon en el cap que s'introdueix en algun òrgan.
  • ca  fonocateterització, n f

Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Utilització del fonocatèter per a detectar els sorolls orgànics. La intracardíaca és l'exploració dels sorolls cardíacs aplicant el fonocatèter a l'interior d'una aurícula o d'un ventricle.
  • ca  fonocirurgia, n f

.FITXA MODIFICADA, Cirurgia > Cirurgia otorrinolaringològica i cervicofacial

Definición
Tractament quirúrgic de les lesions que impedeixen el funcionament correcte dels òrgans que intervenen en l'emissió de la veu.
  • ca  fonoelectrocardioscopi, n m

Cardiologia, Material mèdic i ortopèdic

Definición
Aparell que permet de visualitzar simultàniament damunt una pantalla dos o més traçats dels fenòmens cardíacs: fonocardiograma i electrocardiograma, fonocardiograma i esfigmograma, electrocardiograma i esfigmograma.
  • ca  fonoespasme, n m

Otorrinolaringologia, Disciplines de suport

Definición
Contractura de l'un o l'altre segment de la musculatura que intervé en la fonació, que es produeix en el moment d'emetre la veu.
  • ca  fonoestetògraf, n m

Material mèdic i ortopèdic

Definición
Aparell que enregistra els sorolls toràcics després d'amplificar-los i filtrar-los.

Nota

  • La denominació fonoestetògraf està formada a partir de fon-, del grec stéthos 'pit' i de -graf.
  • ca  fonofòbia, n f
  • en  phonophobia

Salut mental

Definición
Aversió a la veu o a qualsevol altre so, en especial quan són intensos. Si és una reacció molt accentuada pot ésser símptoma de malaltia nerviosa o constituir una fòbia d'origen psíquic.