Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  fonendoscòpia, n f

Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Auscultació mitjançant el fonendoscopi.
  • ca  fonètic -a, adj

Otorrinolaringologia

Definición
Relatiu o pertanyent a la veu humana, als sons del llenguatge.
  • ca  fonètic -a, adj

Otorrinolaringologia, Disciplines de suport

Definición
Relatiu o pertanyent a la fonètica.
  • ca  fonètica, n f
  • es  fonética
  • fr  phonétique
  • en  phonetics

Otorrinolaringologia, Disciplines de suport

Definición
Part de la lingüística que estudia la realització dels fonemes.
  • ca  fonètica acústica, n f
  • ca  fonètica genèmica, n f sin. compl.

Otorrinolaringologia, Disciplines de suport

Definición
Fonètica que estudia els trets físics de les emissions fòniques.
  • ca  fonètica articulatòria, n f
  • ca  fonètica genètica, n f sin. compl.

Otorrinolaringologia, Disciplines de suport

Definición
Fonètica que estudia el treball fisiològic del parlant quan emet sons.
  • ca  fonètica auditiva, n f

Otorrinolaringologia, Disciplines de suport

Definición
Fonètica que s'orienta vers la recepció de l'oient.
  • ca  fonètica acústica, n f
  • ca  fonètica genèmica, n f sin. compl.

Otorrinolaringologia, Disciplines de suport

Definición
Fonètica que estudia els trets físics de les emissions fòniques.
  • ca  fonètica articulatòria, n f
  • ca  fonètica genètica, n f sin. compl.

Otorrinolaringologia, Disciplines de suport

Definición
Fonètica que estudia el treball fisiològic del parlant quan emet sons.
  • ca  fonetista, n m, f

Otorrinolaringologia, Disciplines de suport, Entorn professional > Professions

Definición
Persona que es dedica a l'estudi de la fonètica.