Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  disreflèxia, n f

Neurologia

Definición
Trastorn de la resposta reflexa.
  • ca  disrítmia, n f
  • es  disritmia
  • fr  dysrythmie
  • en  dysrhithmia

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Alteració del ritme.
  • ca  disrítmia cardíaca, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Cardiologia

Definición
Qualsevol anormalitat de la freqüència, regularitat o seqüència de les contraccions cardíaques.
  • ca  disrítmia cerebral, n f
  • ca  disrítmia electroencefalogràfica, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definición
Trastorn del ritme de les ondes cerebrals que enregistra l'electroencefalògraf.
  • ca  disrítmia cerebral, n f
  • ca  disrítmia electroencefalogràfica, n f sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definición
Trastorn del ritme de les ondes cerebrals que enregistra l'electroencefalògraf.
  • ca  espasme esofàgic difús, n m
  • ca  disrítmia esofàgica, n f sin. compl.

Gastroenterologia

Definición
Trastorn motor primari de l'esòfag caracteritzat per l'aparició de contraccions no propulsives del cos de l'esòfag, observables en un trànsit esofagogàstric, que ofereixen la imatge d'esòfag de tirabuixó, i per ondes manomètriques simultànies, d'amplitud i duració augmentades durant la deglució dels líquids: la causa és desconeguda, com en l'acalàsia, per bé que hom no hi observa alteracions de les cèl·lules ganglionars del plexe d'Auerbach. A vegades s'associa amb l'acalàsia (acalàsia vigorosa). Clínicament es manifesta per dolor retroesternal, amb irradiacions que recorden les de l'angina de pit, espontani o afavorit per la ingestió de begudes fredes o per estats emocionals, i que pot cedir després de l'administració de nitroglicerina, semblants també al dolor anginós. Hi ha també disfàgia coincidint o no amb el dolor toràcic. Cal distingir aquesta entitat de les contraccions terciàries de l'esòfag, detectables radiològicament (imatge dentada) i endoscòpica en individus vells, sense traducció clínica.
  • ca  hipsarrítmia, n f
  • ca  disrítmia major, n f sin. compl.
  • en  hypsarrhythmia

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Pediatria, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Terme de Gibbs que denomina l'alteració del traçat electroencefalogràfic observada en infants afectats de neuropaties diverses (espasmes musculars, síndrome de West, etc), acompanyades a vegades de mioclònies i retard mental. Es caracteritza per ondes i puntes lentes, d'alt voltatge, que neixen de focus múltiples i es propaguen per totes les àrees corticals.
  • ca  disrítmia paroxismal cerebral, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia

Definición
Disrítmia cerebral característica de l'epilèpsia.
  • ca  disrítmia verbal, n f

Ciències de la salut > Semiologia, Neurologia, Otorrinolaringologia

Definición
Alteració del ritme de l'expressió oral, per manca de coordinació amb la respiració (disrítmia pneumofràsica), per defecte de col·locació de l'accent (disrítmia prosòdica) o per inflexió defectuosa (disrítmia tònica).
  • ca  disrupció, n f
  • es  disrupción, n f
  • fr  rupture, n f
  • en  disruption, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes

Definición
Desenvolupament anormal d'un òrgan a causa d'una interferència externa en el procés normal del desenvolupament.

Nota

  • Defecte morfològic d'un òrgan o una regió més extensa de l'organisme resultant d'una alteració extrínseca o una interferència en un procés de desenvolupament inicialment normal.

    Encara que la disrupció, per definició, no és de causa genètica, els factors genètics poden condicionar la susceptibilitat a l'acció de determinats teratògens.

    Entre les alteracions extrínsecs s'inclouen infeccions, cataractes en la rubèola; fàrmacs, fenitoïna en la hipoplàsia distal d'extremitats; traumatismes, bandes amniòtiques en amputacions.