Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  nucli accessori de l'oliva, n m
  • ca  cos paraolivari, n m sin. compl.
  • ca  nucli juxtaolivari, n m sin. compl.
  • ca  oliva accessòria, n f sin. compl.
  • ca  paraoliva, n f sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Cadascuna de les dues formacions grises situades l'una al costat extern i l'altra a l'intern de l'oliva bulbar.
  • ca  centre fibrós del perineu, n m
  • ca  centre tendinós del perineu, n m sin. compl.
  • ca  cos de Savage, n m sin. compl.
  • ca  cos perineal, n m sin. compl.
  • ca  cos perineal de Savage, n m sin. compl.
  • ca  tendó central del perineu, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definición
Teixit conjuntiu i muscular que hi ha al pla medial del perineu a la confluència dels músculs bulbocavernós, esfínter anal extern, elevador de l'anus i transversos superficial i profund del perineu.
  • ca  centre fibrós del perineu, n m
  • ca  centre tendinós del perineu, n m sin. compl.
  • ca  cos de Savage, n m sin. compl.
  • ca  cos perineal, n m sin. compl.
  • ca  cos perineal de Savage, n m sin. compl.
  • ca  tendó central del perineu, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia

Definición
Teixit conjuntiu i muscular que hi ha al pla medial del perineu a la confluència dels músculs bulbocavernós, esfínter anal extern, elevador de l'anus i transversos superficial i profund del perineu.
  • ca  glàndula pineal, n m
  • ca  conari, n m sin. compl.
  • ca  cos conoide, n m sin. compl.
  • ca  cos pineal, n f sin. compl.
  • ca  epífisi, n f sin. compl.
  • ca  epífisi cerebral, n f sin. compl.
  • es  epífisis
  • fr  épiphyse
  • en  epiphysis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Petit òrgan situat al sostre del tercer ventricle, davant dels tubercles quadrigeminats anteriors, que després de la pubertat sofreix una certa involució i tendeix a calcificar-se; secreta una hormona anomenada melatonina, per la seva capacitat blanquejadora de la pell de les granotes, propietat que no té en els mamífers, però en aquests inhibeix o alenteix llur estre; arran de l'estudi de tumors d'aquesta glàndula en l'home, anomenats pinealomes, s'ha intuït l'existència d'un factor inhibidor de la pubertat, que probablement sigui la melatonina.
Denominació donada al cos pineal, a causa de la seva forma cònica. ((conari))

Nota

  • La denominació cos conoide s'usava antigament.
  • La denominació epífisi prové del epíphysis 'excrescència'.
  • ca  hipòfisi, n f
  • ca  apèndix del cervell, n m sin. compl.
  • ca  cos hipofític, n m sin. compl.
  • ca  cos pituïtari, n m sin. compl.
  • ca  glàndula pituïtària, n f sin. compl.
  • ca  glans pituitam excipens de Vesali, n m sin. compl.
  • ca  hipòfisi cerebral, n f sin. compl.
  • es  hipófisis
  • fr  hypophyse
  • en  hypophysis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Neurologia

Definición
Glàndula de secreció interna, en forma de mongeta, situada a la base del crani, sota l'encèfal, unida a la base del cervell per la tija pituïtària. Relacionada amb l'hipotàlem, regula la major part de les funcions de l'organisme (desenvolupament, sexualitat, metabolisme, etc). En l'home es troba a la sella turca, depressió de l'os esfenoide situada sota l'hipotàlem, pesa uns 50 cg (que poden modificar-se per causes fisiològiques) i consta d'un lòbul anterior, o adenohipòfisi, i un lòbul posterior, o neurohipòfisi, que secreten a la sang nombroses hormones.
Nom donat a la hipòfisi a causa de l'antiga creença que el líquid ventricular o pituïta era recollit per la hipòfisi, la qual l'expulsava a l'exterior per les fosses nasals, a través dels orificis que presentaven l'etmoide i l'esfenoide. La teoria evidentment és obsoleta però n'ha persistit la denominació, especialment en la terminologia anglesa i en termes com ara hipopituïtarisme. ((glàndula pituïtària))

Nota

  • La denominació hipòfisi està formada a partir de hipo- i del grec phýo 'créixer'.
  • La denominació apèndix del cervell es considera obsoleta.
  • ca  corpuscle polar, n m
  • ca  cos polar, n m sin. compl.
  • es  corpúsculo polar, n m
  • es  cuerpo polar, n m
  • fr  corps polaire, n m
  • en  polar body, n

.FITXA REVISADA, Anatomia > Citologia, Ginecologia i obstetrícia, Disciplines de suport > Genètica i genòmica

Definición
Cadascuna de les quatre cèl·lules, minúscules i no funcionals en relació amb els oòcits, que es formen en la fase de maduració de l'oogènesi.
  • ca  cos polar, n m

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Cadascun dels grànuls metacromàtics situats en els extrems dels bacteris.
  • ca  cos pontobulbar, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Col·lecció de cèl·lules nervioses de la part baixa del bulb raquidi que formen una cresta o cordonet que travessa obliquament el cos restiforme.
  • ca  cos ultimobranquial, n m
  • ca  cos postbranquial, n m sin. compl.
  • ca  cos telobranquial, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Endocrinologia i nutrició

Definición
Tub epitelial embrionari originat de la cinquena bossa faríngia, que s'incorpora a la glàndula tiroide en els mamífers, mentre que roman com un tros separat en els altres vertebrats; les cèl·lules ultimobranquials secreten calcitonina i són anomenades cèl·lules parafol·liculars o cèl·lules C.
  • ca  acèrvul, n m
  • ca  cos arenós, n m sin. compl.
  • ca  cos psammomatós, n m sin. compl.
  • ca  sorra cerebral, n f sin. compl.
  • es  acérvula, n f
  • es  acérvulo, n m
  • es  arena cerebral, n f
  • es  cuerpos arenáceos, n m pl
  • fr  acervule, n m
  • fr  sable pinéal, n m
  • en  acervulus, n
  • en  brain sand, n
  • en  corpora arenacea, n
  • en  pineal concretion, n
  • en  psamomma bodies, n

.FITXA REVISADA, Anatomia, Neurologia

Definición
Concreció formada per dipòsits de sals minerals envoltats de cèl·lules fibroblàstiques disposades de forma concèntrica que s'observa en la glàndula pineal o en els plexes coroidals.

Nota

  • La denominació acèrvul prové del llatí aceruulus, diminutiu de aceruus 'munt, amuntegament, pila, massa'.