Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  cos de Russell, n m
  • ca  corpuscle de Russell, n m sin. compl.
  • ca  cos cancerós, n m sin. compl.
  • ca  cos fucsinòfil, n m sin. compl.
  • ca  cos hialí, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Citologia, Hematologia i hemoteràpia, Immunologia

Definición
Cadascuna de les esfèrules petites d'inclusió citoplasmàtica, hialines i acidòfiles, que es tenyeixen intensament amb la fucsina i que es troben a les cèl·lules plasmàtiques en casos d'inflamació crònica; representen agregats d'immunoglobulines sintetitzades per la cèl·lula.
  • ca  cos de Herring, n m
  • ca  cos hialí de la neurohipòfisi, n m sin. compl.

Anatomia > Histologia, Neurologia

Definición
Cadascuna de les formacions hialines o col·loidals de la neurohipòfisi, que són dilatacions de les fibres nervioses no mielinitzades, plenes de secreció, que procedeixen de les neurones hipotalàmiques. També són anomenats cossos hialins de la neurohipòfisi.
  • ca  cos de Mallory, n m
  • ca  cos fucsinòfil, n m sin. compl.
  • ca  cos hialí de Mallory, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia patològica, Gastroenterologia

Definición
Cadascuna de les acumulacions de material hialí, intensament acidòfil, característiques de les lesions hepàtiques d'origen alcohòlic; es localitzen a les zones perinuclears de les cèl·lules degenerades o al si de focus de necrosi cel·lular, i són constituïdes per un material proteic sintetitzat per la cèl·lula hepàtica.
  • ca  cos vitri, n m
  • ca  cos hialoide, n m sin. compl.
  • ca  humor cristal·lí, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia

Definición
Medi refractiu de l'ull constituït per una massa transparent de consistència gelatinosa que omple l'espai comprès entre la retina i la cara posterior del cristal·lí. Es compon de l'humor vitri o humor cristal·lí, que és la substància viscosa refractiva, i de la hialoide o mal anomenada membrana hialoide, que és una condensació de l'esmentada substància vítria a la perifèria, com si fos una mena de crosta envoltant i no una veritable membrana.

Nota

  • La denominació humor cristal·lí es considera obsoleta.
  • ca  hipòfisi, n f
  • ca  apèndix del cervell, n m sin. compl.
  • ca  cos hipofític, n m sin. compl.
  • ca  cos pituïtari, n m sin. compl.
  • ca  glàndula pituïtària, n f sin. compl.
  • ca  glans pituitam excipens de Vesali, n m sin. compl.
  • ca  hipòfisi cerebral, n f sin. compl.
  • es  hipófisis
  • fr  hypophyse
  • en  hypophysis

Anatomia > Òrgans i sistemes, Endocrinologia i nutrició, Neurologia

Definición
Glàndula de secreció interna, en forma de mongeta, situada a la base del crani, sota l'encèfal, unida a la base del cervell per la tija pituïtària. Relacionada amb l'hipotàlem, regula la major part de les funcions de l'organisme (desenvolupament, sexualitat, metabolisme, etc). En l'home es troba a la sella turca, depressió de l'os esfenoide situada sota l'hipotàlem, pesa uns 50 cg (que poden modificar-se per causes fisiològiques) i consta d'un lòbul anterior, o adenohipòfisi, i un lòbul posterior, o neurohipòfisi, que secreten a la sang nombroses hormones.
Nom donat a la hipòfisi a causa de l'antiga creença que el líquid ventricular o pituïta era recollit per la hipòfisi, la qual l'expulsava a l'exterior per les fosses nasals, a través dels orificis que presentaven l'etmoide i l'esfenoide. La teoria evidentment és obsoleta però n'ha persistit la denominació, especialment en la terminologia anglesa i en termes com ara hipopituïtarisme. ((glàndula pituïtària))

Nota

  • La denominació hipòfisi està formada a partir de hipo- i del grec phýo 'créixer'.
  • La denominació apèndix del cervell es considera obsoleta.
  • ca  cos de Luys, n m
  • ca  cos hipotalàmic, n m sin. compl.
  • ca  cos subtalàmic, n m sin. compl.
  • ca  disc lentiforme, n m sin. compl.
  • ca  nucli amigdaliforme de J. Stilling, n m sin. compl.
  • ca  nucli de Luys, n m sin. compl.
  • ca  nucli de Pander, n m sin. compl.
  • ca  nucli hipotalàmic, n m sin. compl.
  • ca  nucli subtalàmic, n m sin. compl.
  • ca  subtàlem, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Formació grisa de la regió subòptica o subtalàmica del cervell, situada per damunt del locus niger i per sota del fascicle lenticular de Forel, que el separa de la zona incerta; en els talls sagitals, se'l troba a sobre del nucli vermell, davant del fascicle de Meynert, i darrere del fascicle de Vicq d'Azyr; i en talls horitzontals se'l veu situat darrere i cap a dintre de la càpsula interna. Rep fibres del cos estriat (fibres pal·lidoluisianes, fascicle lenticular de Forel, fascicle pal·lidal de la punta) i n'envia a formacions grises dels centres nerviosos inferiors i també al cos de Luys del cantó oposat (comissura subtalàmica de Forel); forma part, per tant, del sistema de les vies motores extrapiramidals. La seva lesió produeix un tipus especial de moviments bruscs anomenat hemibal·lisme.

Nota

  • La denominació disc lentiforme es considera obsoleta.
  • ca  cos de Spengler, n m
  • ca  cos immune de Spengler, n m sin. compl.
  • ca  tuberculina de Spengler, n f sin. compl.
  • ca  IK, n m abrev.

Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Tècniques diagnòstiques i de tractament

Definición
Preparació extreta de les cèl·lules sanguínies d'animals immunitzats contra els bacils tuberculosos humans i bovins, basada en el concepte que les substàncies immunitzants de la tuberculosi són a les cèl·lules sanguínies i no al sèrum, i que s'emprà antigament en el tractament de la tuberculosi.

Nota

  • La denominació IK prové de l'alemany Immunkörper.
  • ca  neurohipòfisi, n f
  • ca  cos infundibular, n m sin. compl.
  • ca  hipòfisi posterior, n f sin. compl.
  • ca  hipòfisi sicca, n f sin. compl.
  • en  neurohypophysis

Anatomia > Embriologia, Anatomia > Òrgans i sistemes, Bioquímica i biologia molecular, Neurologia

Definición
Porció nerviosa de la hipòfisi, que prové, embriològicament, del diencèfal. La formen una part neural (l'antic lòbul posterior de la hipòfisi) i una infundibular que, juntament amb la part infundibular de l'adenohipòfisi, constitueix la tija pituïtària. S'hi emmagatzemen les hormones oxitocina i vasopressina, sintetitzades en els nuclis supraòptic i paraventricular de l'hipotàlem.
  • ca  cos de Lindner, n m
  • ca  cos inicial de Lindner, n m sin. compl.

Ciències de la salut > Semiologia, Anatomia > Citologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Oftalmologia

Definición
Cadascuna de les estructures, semblants a cossos d'inclusió, descrites en les cèl·lules epitelials en casos de tracoma. També són anomenats cossos inicials de Lindner.
  • ca  corpuscle carotidi, n m
  • ca  cos carotidi, n m sin. compl.
  • ca  cos intercarotidi, n m sin. compl.
  • ca  gangli intercarotidi, n m sin. compl.
  • ca  glàndula carotídia, n f sin. compl.
  • ca  glàndula intercarotídia, n f sin. compl.
  • ca  glom carotidi, n m sin. compl.
  • ca  glomèrul carotidi, n m sin. compl.
  • ca  node carotidi, n m sin. compl.
  • ca  node intercarotidi, n m sin. compl.
  • ca  nòdul carotidi, n m sin. compl.
  • ca  paragangli carotidi, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Cardiologia, Hematologia i hemoteràpia, Neurologia

Definición
Petita estructura neurovascular situada just per sobre de la bifurcació de l'artèria caròtide primitiva, entre la caròtide interna i l'externa, constituïda per cèl·lules granulars principals que tenen una afinitat especial pels reactius cròmics (cèl·lules cromafins), per cèl·lules no granulars de sosteniment, per un llit vascular i per una xarxa de fibres sensitives del nervi glossofaringi; és un òrgan quimioreceptor sensible a la disminució de l'oxigen, a l'excés de diòxid de carboni i a l'augment de la concentració d'hidrogenions a la sang, per la qual cosa intervé en la regulació de la respiració.

Nota

  • La denominació gangli intercarotidi es considera obsoleta.