Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  conducte perilimfàtic, n m
  • ca  aqüeducte coclear, n m sin. compl.
  • ca  aqüeducte de Cotugno, n m sin. compl.
  • ca  aqüeducte del cargol, n m sin. compl.
  • ca  canalicle coclear, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Petit conducte que connecta l'espai perilimfàtic de la còclea amb l'espai subaracnoidal.
Canalicle que comunica la rampa timpànica amb l'espai subaracnoidal de la fossa posterior. ((aqüeducte coclear))
  • ca  conducte peritoneovaginal, n m

Anatomia > Embriologia, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definición
Evaginació del peritoneu embrionari cap al conducte inguinal, que en l'home forma la túnica vaginal del testicle i normalment perd la seva connexió amb la cavitat peritoneal, mentre que en la dona acompanya el lligament rodó; habitualment s'oblitera, però a vegades pot restar persistent (conducte de Nuck).
  • ca  conducte de Nuck, n m
  • ca  conducte peritoneovaginal de Nuck, n m sin. compl.
  • ca  diverticle de Nuck, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Conducte peritoneovaginal de la dona, que no s'ha obliterat en néixer.
  • ca  conducte perivascular, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definición
Qualsevol espai limfàtic al voltant d'un vas sanguini.
  • ca  conducte petrós, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia

Definición
Pas pel penyal de l'os temporal dels nervis petrosos superficials major i menor.
  • ca  conducte pilòric, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Una de les dues regions, juntament amb el vestíbul pilòric, en què alguns anatòmics antics dividien l'antre pilòric.
  • ca  conducte de Havers, n m
  • ca  canalicle de Havers, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Leeuwenhoek, n m sin. compl.
  • ca  conducte nutrici dels ossos, n m sin. compl.
  • ca  conducte plasmàtic, n m sin. compl.
  • ca  espai de Havers, n m sin. compl.
  • ca  espai haversià, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Angiologia

Definición
Cadascun dels conductes, anastomitzats entre si, que es troben en els ossos compactes i que contenen vasos sanguinis nutricis, vasos limfàtics i nervis.
  • ca  conducte portal, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Gastroenterologia

Definición
Espai de la càpsula de Glisson i substància hepàtica que conté les branques de la vena porta, de l'artèria hepàtica i dels conductes hepàtics.
  • ca  conducte neural, n m
  • ca  conducte primitiu, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Neurologia

Definición
Conducte que travessa el teixit epiblàstic de l'embrió i que ulteriorment origina les cavitats ventriculars i el conducte central de la medul·la.
  • ca  conducte de Müller, n m
  • ca  conducte de Gasser, n m sin. compl.
  • ca  conducte paramesonèfric, n m sin. compl.
  • ca  conducte primordial, n m sin. compl.

Anatomia > Embriologia, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definición
Cadascun dels conductes de l'embrió destinats a formar els genitals interns en la dona i, en l'home, diverses organitzacions rudimentàries (hidàtide de Morgagni).