Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  conducte de Gartner, n m
  • ca  conducte de l'epoòfor, n m sin. compl.
  • ca  conducte longitudinal de l'epoòfor, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia

Definición
Vestigi del conducte de Wolff en la dona, situat en el lligament ample de l'úter, paral·lel a la paret externa del tub uterí, del coll uterí i de la vagina; seria l'homòleg del conducte deferent.
  • ca  conducte longitudinal del modíol, n m

Anatomia > Òrgans i sistemes, Otorrinolaringologia

Definición
Cadascun dels petits túnels del modíol o columel·la que transmeten vasos sanguinis i nervis.
  • ca  conducte malar, n m
  • ca  conducte temporomalar, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Conducte que es troba a l'os malar per al pas de la branca temporomalar del nervi maxil·lar superior.
  • ca  conducte galactòfor, n m
  • ca  conducte lactífer, n m sin. compl.
  • ca  conducte mamari, n m sin. compl.
  • ca  túbul galactòfor, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Sinologia

Definición
Cadascun dels conductes excretors de la glàndula mamària, que en nombre de quinze a vint, s'obren radialment en el mugró.
  • ca  conducte dental inferior, n m
  • ca  conducte mandibular, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia

Definición
Llarg conducte que recorre el maxil·lar inferior i acaba bifurcant-se en una branca incisiva i una altra mentoniana, que s'obre pel forat del mateix nom.
  • ca  conducte de Wolff, n m
  • ca  conducte d'Oken, n m sin. compl.
  • ca  conducte de Leydig, n m sin. compl.
  • ca  conducte mesonèfric, n m sin. compl.
  • ca  túbul mesonèfric, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Ginecologia i obstetrícia, Urologia

Definición
Conducte excretor del pronefre i mesonefre, que desemboca en la cloaca i del qual procedeixen el conducte deferent, les vesícules seminals i el conducte ejaculador de l'home i, en la dona, diverses formacions atròfiques (conducte de Gartner).
  • ca  urèter, n m
  • ca  conducte metanèfric, n m sin. compl.
  • es  uréter
  • fr  uretère
  • en  ureter

Anatomia > Òrgans i sistemes, Urologia

Definición
Conducte cilíndric, estret, parió, d'uns 27 cm de llargada pel qual circula l'orina que va del ronyó a la bufeta. Comença al fons de la pelvis renal -en una porció anomenada infundíbul- i acaba a la part posterior i inferior de la bufeta. La seva paret, molt prima, és constituïda per una capa interna d'epiteli de transició, una capa mitjana de múscul llis i una d'adventícia que la recobreix.
  • ca  conducte nasal, n m
  • ca  conducte nasolacrimal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia, Otorrinolaringologia

Definición
Conducte excavat a la paret externa de les fosses nasals, format a càrrec del maxil·lar superior, l'unguis i el cornet inferior. S'estén des del sac lacrimal fins a la paret externa del meat inferior.
  • ca  conducte nasal, n m
  • ca  conducte nasolacrimal, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Oftalmologia, Otorrinolaringologia

Definición
Conducte excavat a la paret externa de les fosses nasals, format a càrrec del maxil·lar superior, l'unguis i el cornet inferior. S'estén des del sac lacrimal fins a la paret externa del meat inferior.
  • ca  conducte incisiu, n m
  • ca  conducte nasopalatí, n m sin. compl.
  • ca  conducte palatí anterior, n m sin. compl.
  • ca  foramen de Stensen, n m sin. compl.

Anatomia > Òrgans i sistemes, Odontoestomatologia, Otorrinolaringologia

Definición
Cadascun dels que van des dels forats incisius del maxil·lar superior fins a les fosses nasals i contenen petits vasos i nervis.