Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  bipolar, adj

Salut mental

Definición
Dit del trastorn afectiu caracteritzat per episodis depressius i maníacs.
  • ca  bipolar, adj
  • es  bipolar
  • fr  bipolaire
  • en  bipolar

Anatomia > Citologia, Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Relatiu als dos extrems o pols d'una cèl·lula bacteriana o d'altra mena.
  • ca  bipotencialitat, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia > Embriologia

Definición
Poder de desenvolupar-se o actuar en qualsevol de dues direccions possibles. Referida a les gònades, és la capacitat d'una gònada indiferenciada de convertir-se en testicle o bé en ovari.
  • ca  prisma de Fresnel, n m
  • ca  biprisma de franges, n m sin. compl.

Disciplines de suport > Física

Definición
Sistema òptic compost de cercles anulars concèntrics.
  • ca  refracció doble, n f
  • ca  birefringència, n f sin. compl.

Oftalmologia

Definición
Fenomen de refracció que es produeix quan la llum incideix sobre cristalls anisòtrops en direccions diferents de la de l'eix òptic. Consisteix en l'aparició de dos raigs refractats, anomenats ordinari i extraordinari, de manera que es produeix una doble imatge. Aquests dos raigs són polaritzats, raó per la qual aquest fenomen és aprofitat per a produir llum polaritzada.
Fenomen de doble refracció de la llum que travessa una substància anisòtropa. És deguda al desdoblament de cada un dels raigs incidents segons una direcció no paral·lela a l'eix òptic del cristall en el raig ordinari, que es refracta amb un índex de refracció constant, i el raig extraordinari, per al qual l'índex de refracció varia segons l'angle incident. És una propietat característica d'alguns cristalls com el quars, l'espat d'Islàndia, la mica, el topazi, etc. ((birefringència))
  • ca  birefringent, adj
  • es  birrefringente
  • fr  biréfringent
  • en  birefringent

Disciplines de suport > Física

Definición
Dit del cos que produeix birefringència.
  • ca  bis-

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos, Disciplines de suport > Química

Definición
Prefix que en la nomenclatura sistemàtica indica la presència, en una molècula, de dos radicals o de dos lligands iguals de nom més o menys complicat i que ha d'ésser emprat en lloc del prefix diquan aquest pot induir a error.
  • ca  bis-

Ciències de la salut > Prefixos i sufixos

Definición
Prefix que denota dos, dues vegades, doblement.
  • ca  bisacodil, n m
  • es  bisacodil, n m
  • fr  bisacodyl, n m
  • en  bisacodyl, n
  • CAS  603-50-9

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs, Disciplines de suport > Química

Definición
Fàrmac laxant que estimula la secreció intestinal d'aigua i electròlits i la motilitat intestinal.

Nota

  • El bisacodil és emprat en el tractament de l'estrenyiment i per a l'evacuació intestinal abans dels exàmens diagnòstics radiològics, la colonoscòpia i la cirurgia de colon. És d'origen sintètic.

    La denominació bisacodil és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  protosal, n f
  • ca  bisal, n f sin. compl.
  • ca  sal àcida, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Química

Definición
Denominació genèrica de les sals en què no tot l'hidrogen de l'àcid és substituït per l'element electropositiu; per exemple, NaHSO4, KH2PO4.