Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball

Presentación
  • ca  biota, n f

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Conjunt de la fauna i la flora d'un país o d'un biòtop. El terme ha substituït, modernament, el de flora; així, hom parla de biota intestinal, bucal, vaginal, etc.
  • ca  taxonomia, n f
  • ca  biotàxia, n f sin. compl.

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definición
Part de la biologia que classifica els éssers vius en grups o taxons de diferent categoria sense especificar les causes de la classificació.
  • ca  biotecnologia, n f

Disciplines de suport > Biotecnologia

Definición
Conjunt de tècniques que aprofiten transformacions bioquímiques produïdes per l'activitat metabòlica de determinats microorganismes en estat natural o modificats mitjançant l'enginyeria genètica.
  • ca  biotecnologia, n f
  • es  biotecnología, n f
  • fr  biotechnique, n f
  • en  biotechnology, n

.FITXA REVISADA, Farmacologia > Conceptes generals, Farmacologia > Recerca clínica de medicaments, Disciplines de suport > Biotecnologia

Definición
Conjunt de mètodes i tècniques que tenen per objecte l'estudi dels éssers vius amb finalitats tecnològiques o industrials.

Nota

  • La biotecnologia té un enfocament multidisciplinari que inclou ciències com ara la biologia, la bioquímica, la genètica, la medicina i l'agronomia, entre altres.
  • ca  biòtic -a, adj
  • es  biótico
  • fr  biotique
  • en  biotic

Ciències de la salut > Conceptes troncals

Definición
Relatiu o pertanyent a la vida.
  • ca  biòtica, n f

Disciplines de suport > Ciències de la vida

Definición
Ciència que estudia les funcions de la vida, o l'activitat i força vitals.
  • ca  biotina, n f
  • es  biotina
  • fr  biotine
  • en  biotin
  • CAS  58-85-5

.FITXA MODIFICADA, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
emprat en la prevenció i el tractament del dèficit de vitamines del complex B
  • ca  biotina, n f
  • ca  coenzim R, n m sin. compl.
  • ca  factor bios II, n m sin. compl.
  • ca  factor d'Elvehjem, n m sin. compl.
  • ca  factor S, n m sin. compl.
  • ca  factor W, n m sin. compl.
  • ca  vitamina B8, n f sin. compl.
  • ca  vitamina H, n f sin. compl.
  • es  biotina, n f
  • fr  biotine, n f
  • en  biotin, n
  • CAS  58-85-5

.FITXA MODIFICADA, Bioquímica i biologia molecular, Endocrinologia i nutrició, Farmacologia > Fàrmacs

Definición
Factor de creixement present en totes les cèl·lules vives en petita quantitat.

Nota

  • Lligada a un enzim especial, la biotina pren part en diverses reaccions de descarboxilació, en les quals es distingeix per la seva capacitat per a fixar el diòxid de carboni. Forma part del complex vitamínic B i es troba en el rovell d'ou, en el fetge, en la llet i en molts vegetals, i presenta en alguns casos una estructura química diversa que fa variar la seva activitat. La biotina és neutralitzada per l'avidina, i hom es val d'aquesta acció per fer la valoració dels efectes de la substància. Les necessitats diàries són d'uns 100-200 µ; la manca d'aquesta vitamina provoca alteracions cutànies i nervioses. En alguns teixits cancerosos s'ha trobat en més quantitat que en els normals.

    La denominació biotina correspon a la forma catalana de la DCI.
  • ca  biovar, n m
  • ca  biotip, n m sin. compl.
  • ca  biotipus, n m sin. compl.
  • es  biovar
  • en  biovar

Microbiologia i patologia infecciosa

Definición
Subdivisió d'una espècie o subespècie de microorganismes que es diferencia d'altres línies o soques per les característiques bioquímiques o fisiològiques comunes als organismes que la formen.
  • ca  biotip, n m
  • ca  biotipus, n m sin. compl.
  • ca  constitució, n f sin. compl.
  • ca  hàbit, n m sin. compl.
  • es  biotipo
  • es  constitución
  • es  hábito
  • fr  biotype
  • fr  constitution
  • fr  habitus
  • en  biotype
  • en  constitution
  • en  habit
  • en  habitus

Ciències de la salut > Conceptes troncals, Anatomia

Definición
Conjunt de característiques constitucionals corporals, biològiques i psicològiques de cada individu. Les escoles constitucionalistes s'han basat en aquests caràcters per a classificar les persones en distints grups.