Vuelva a la lista de diccionarios online

Tesaurus de termes de recerca

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  trastorn d'ansietat generalitzada, n m
  • es  trastorno de ansiedad generalizada
  • fr  trouble d'anxiété généralisé
  • en  generalized anxiety disorder
  • de  generalisierte Angststörung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn d'ansietat caracteritzat per expectació aprensiva i manifestacions ansioses diverses que es manifesta de forma persistent en una àmplia varietat de situacions i circumstàncies vitals.
  • ca  trastorn d'ansietat per separació, n m
  • es  trastorno de ansiedad por separación
  • fr  trouble d'anxiété de séparation
  • en  separation anxiety disorder
  • de  Störung mit Trennungsangst

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn d'inici en la infància o l'adolescència caracteritzat per la presència d'ansietat per separació.
  • ca  trastorn d'Asperger, n m
  • es  trastorno de Asperger, n f
  • fr  trouble d'Asperger
  • en  Asperger's disorder
  • de  Asperger-Störung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria, .PARAULES CLAU

Definición
Trastorn generalitzat del desenvolupament caracteritzat per una alteració greu de la interacció social i per unes pautes de comportament, uns interessos i unes activitats restrictius i repetitius, sense alteració significativa del llenguatge.
  • ca  trastorn d'identitat dissociatiu, n m
  • es  trastorno de identidad disociativo
  • fr  trouble dissociatif de l'identité
  • en  dissociative identity disorder
  • de  dissoziative Identitätsstörung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn dissociatiu caracteritzat per la presència de dues o més identitats o estats de personalitat que controlen de manera recurrent el comportament de l'individu, no atribuïble als efectes de cap substància ni de cap altre trastorn mental.

Nota

  • 1. El trastorn d'identitat dissociatiu suposa la incapacitat de recordar informació personal important. 2. Clàssicament, el trastorn d'identitat dissociatiu es designava amb la denominació personalitat múltiple.
  • ca  trastorn de caràcter, n m
  • es  trastorno de carácter, n m
  • es  trastorno del carácter, n m
  • en  character disorder

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Alteració de la personalitat caracteritzada per trastorns de conducta, respostes emocionals socialment no acceptables, sentiments d'angoixa i altres signes i símptomes característics de la neurosi.
  • ca  trastorn de conducta, n m
  • en  conduct disorder

Ciències mèdiques i de la salut>Psicologia i psicofisiologia>Metodologia de les ciències del comportament, Ciències socials>Pedagogia i didàctiques>Mètodes d'investigació i diagnòstic en educació

  • ca  trastorn de conversió, n m
  • ca  histèria de conversió, n f sin. compl.
  • es  histeria de conversión
  • es  trastorno de conversión
  • fr  hystérie de conversion
  • fr  trouble de conversion
  • en  conversion disorder
  • en  conversion hysteria
  • de  Konversionsstörung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn somatomorf caracteritzat per símptomes o dèficits que afecten les funcions motores o sensorials, com ara paràlisi, tremolor, ceguesa i episodis compulsius, suggestius d'un trastorn neurològic o d'alguna altra malaltia.
  • ca  trastorn de despersonalització, n m
  • es  trastorno de despersonalización
  • fr  trouble de dépersonnalisation
  • en  depersonalization disorder
  • de  Depersonalisationsstörung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn dissociatiu caracteritzat per episodis persistents o recurrents de despersonalització.
  • ca  trastorn de l'aprenentatge, n m
  • es  trastorno del aprendizaje
  • fr  trouble d'apprentissage
  • en  learning disorder
  • de  Lernstörung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn d'inici en la infància o l'adolescència caracteritzat per un mal rendiment de l'infant en lectura, càlcul o expressió escrita, susbtancialment inferior a l'esperat per l'edat, l'escolarització i el nivell d'intel·ligència.
  • ca  trastorn de l'eliminació, n m
  • es  trastorno de la eliminación
  • fr  trouble de l'élimination
  • en  elimination disorder
  • de  Störung der Ausscheidung

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Psiquiatria

Definición
Trastorn d'inici en la infància o l'adolescència relacionat amb alteracions en l'eliminació de femta i orina de l'organisme.