Back to top
  • ca  conseller | consellera, n m, f
  • es  consejero | consejera, n m, f

Organització administrativa

Definición
Membre d'un òrgan col·legiat de govern o de caràcter consultiu.
  • ca  departament, n m
  • ca  conselleria, n f sin. compl.
  • es  consejería, n f
  • es  departamento, n m

Organització administrativa

Definición
Òrgan administratiu de caràcter central que comprèn un o diversos sectors funcionals homogenis d'activitat administrativa sota la direcció d'un conseller.

Nota

  • La denominació departament és l'oficial a l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
  • ca  consentiment sobre les dades de caràcter personal, n m
  • es  consentimiento sobre los datos de carácter personal, n m

Administració electrònica

Definición
Manifestació lliure, inequívoca, específica i informada de la voluntat de la persona interessada, mitjançant la qual consent el tractament de dades de caràcter personal que la concerneixen.
  • ca  conservació, n f
  • es  conservación, n f

Procediment administratiu i acte administratiu, Control de l'Administració

Definición
Obligació legal d'una administració pública que declara la nul·litat d'una actuació o l'anul·la, de disposar el manteniment dels actes administratius o tràmits administratius el contingut dels quals s'hauria mantingut si no s'hagués comès la infracció.
  • ca  consolidació del grau personal, n f
  • es  consolidación del grado personal, n f

Personal al servei de l'Administració

Definición
Assoliment del grau personal superior que ha tingut un treballador públic quan ha estat ocupant durant un temps determinat un lloc de treball de nivell superior al que li corresponia.
  • ca  consorci, n m
  • es  consorcio, n m

Organització administrativa

Definición
Ens amb personalitat jurídica pròpia constituït per diversos ens públics o per ens públics i ens privats sense ànim de lucre que tenen finalitats d'interès públic concurrents amb les de l'Administració pública, amb un objectiu d'interès comú.
  • ca  consorci urbanístic, n m
  • es  consorcio urbanístico, n m

Urbanisme

Definición
Entitat urbanística especial que assumeix competències urbanístiques en matèria de planejament i de gestió urbanístics en els supòsits en què opera com a Administració pública i que pot ser receptora de terrenys del patrimoni públic de sòl i d'habitatge, en concepte de cessió a títol gratuït o d'alienació directa.
  • ca  constitució, n f
  • es  constitución, n f

Fonts de l'ordenament administratiu

Definición
Norma jurídica suprema de l'ordenament jurídic que té una força jurídica superior a la de la resta de normes i que acostuma a gaudir d'una estabilitat reforçada, ja que la derogació o la modificació dels seus preceptes està sotmesa a uns procediments específics de caràcter més o menys rígid.

Nota

  • En una constitució hi consten sovint els principis bàsics de l'estat, els drets i deures essencials dels ciutadans, la forma d'estat i de govern i l'organització i funcions de les institucions principals, i també el procediment que cal seguir per reformar-la totalment o parcialment.
  • ca  constrenyiment sobre el patrimoni, n m
  • es  apremio sobre el patrimonio, n m

Procediment administratiu i acte administratiu

Definición
Mitjà d'execució forçosa d'un acte administratiu que imposa la satisfacció d'una quantitat líquida, que consisteix a embargar el patrimoni mobiliari o immobiliari de l'administrat en una quantitat suficient per a cobrir el deute, seguint el procediment establert en les normes reguladores del procediment recaptatori en la via executòria.
  • ca  constructor | constructora, n m, f
  • es  constructor | constructora, n m, f

Urbanisme

Definición
Agent que assumeix, per mitjà d'un contracte amb el promotor, el compromís d'executar amb mitjans humans i materials, propis o aliens, la totalitat o una part d'una obra d'edificació d'acord amb un projecte.