col·licle
col·licle
Neuroanatomia
- ca tubercle quadrigeminat, n m
- ca col·licle, n m sin. compl.
- es colículo
- es tubérculo cuadrigémino
- en colliculus
Neuroanatomia
Definición
Cadascuna de les quatre prominències mamil·liformes situades al sostre del mesencèfal que formen la làmina quadrigeminada.
Nota
-
1. Els tubercles quadrigeminats es divideixen en superiors, relacionats amb la via òptica, i inferiors, relacionats amb la via auditiva.
2. El braç de cadascun dels tubercles quadrigeminats l'uneix amb el nucli geniculat lateral del tàlem (superior) i amb el nucli geniculat medial del tàlem (inferior).
col·licle facial
col·licle facial
Neuroanatomia
- ca col·licle facial, n m
- ca eminència teres, n f sin. compl.
- es colículo facial
- es eminencia teres
- en facial colliculus
- en teres eminence
Neuroanatomia
Definición
Cadascuna de les dues eminències del triangle superior del sòl del quart ventricle, situades a cada costat de l'eix medià i produïdes per les fibres del nervi facial, que s'originen en el seu nucli motor, envolten per darrere el nucli del nervi motor ocular extern i formen un centre de relleu al sòl del quart ventricle.
colquicina
colquicina
Neurofarmacologia
- ca colquicina, n f
- es colchicina
- en colchicine
Neurofarmacologia
Definición
Alcaloide neurotòxic que impedeix l'acoblament de la tubulina i la formació dels microtúbuls, utilitzat per a aturar la mitosi durant la metafase i per a inhibir el transport axonal de substàncies.
columna d'orientació
columna d'orientació
Neuroanatomia
- ca columna d'orientació, n f
- es columna de orientación
- en orientation column
Neuroanatomia
Definición
Unitat d'organització estructural i funcional de l'àrea visual en la qual totes les neurones que formen una columna perpendicular a la superfície de l'àrea visual i a les columnes de dominància ocular són sensibles a estímuls amb la mateixa orientació.
Nota
-
1. Les columnes d'orientació tenen un gruix d'entre 50 i 100 µm i una superfície aproximada d'1 mm2.
2. Cada columna d'orientació és sensible preferentment a un tipus particular d'orientació (de 0 a 360º), de manera que l'angle òptim canvia progressivament d'una columna a l'altra.
columna de Clarke
columna de Clarke
Neuroanatomia
- ca nucli de Clarke, n m
- ca nucli toràcic posterior, n m
- ca columna de Clarke, n f sin. compl.
- es columna de Clarke
- es núcleo de Clarke
- es núcleo torácico posterior
- en Clarke column
- en Clarke nucleus
- en posterior thoracic nucleus
Neuroanatomia
Definición
Regió de substància grisa bilateral de la banya dorsal que se situa a la vuitena làmina medul·lar, des del segon nervi lumbar fins al vuitè nervi cervical.
Nota
- Les neurones del nucli de Clarke originen les fibres ascendents del tracte espinocerebel·lós dorsal.
columna de dominància ocular
columna de dominància ocular
Neuroanatomia
- ca columna de dominància ocular, n f
- es columna de dominancia ocular
- en ocular dominance column
Neuroanatomia
Definición
Conjunt de neurones que formen una columna paral·lela a la superfície de l'àrea visual i perpendicular a les columnes d'orientació, i que responen prioritàriament a estímuls procedents d'un mateix ull.
Nota
- Les columnes de dominància ocular tenen una mida aproximada d'uns 800 µm de gruix i se situen gradualment des de la màxima dominància d'un ull fins a la màxima dominància de l'altre ull.
columna intermediolateral medul·lar
columna intermediolateral medul·lar
Neuroanatomia
- ca columna intermediolateral medul·lar, n f
- es columna intermediolateral medular
- en spinal intermediolateral column
Neuroanatomia
Definición
Nucli en forma de columna que conté els cossos de les neurones preganglionars del sistema nerviós autònom.
coma
coma
Neurologia
- ca coma, n m
- es coma
- en coma
Neurologia
Definición
Quadre clínic caracteritzat per la pèrdua de la consciència, de la motilitat voluntària i de la sensibilitat, amb conservació de les funcions vegetatives vitals, que pot ser degut a una fallida funcional o a una fallida orgànica de la formació reticular activadora ascendent.
comissura
comissura
Neuroanatomia
- ca comissura, n f
- es comisura
- en commissure
Neuroanatomia
Definición
Estructura neural que conté axons que creuen la línia de simetria entre les dues meitats de l'encèfal o la medul·la espinal i que connecta regions equivalents.
Nota
- A l'encèfal hi ha diverses comissures: entre d'altres, la comissura anterior, la comissura del fòrnix, la comissura habenular, la comissura posterior i el cos callós.
comissura anterior
comissura anterior
Neuroanatomia
- ca comissura anterior, n f
- es comisura anterior
- en anterior commissure
Neuroanatomia
Definición
Comissura situada a la vora anterior del tercer ventricle, en el punt on se separen els pilars anteriors del fòrnix, que connecta les circumvolucions temporals mitjanes i inferiors, les àrees olfactòries i les amígdales cerebrals.
