Back to top
  • ca  codificació neural, n f
  • es  codificación neural
  • en  neural encoding

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definición
Procés de conversió de les característiques qualitatives i quantitatives dels estímuls sensorials a un codi de freqüències de descàrrega de potencials d'acció que duen a terme els receptors especialitzats del sistema nerviós.
  • ca  codificació per freqüència, n f
  • es  codificación por frecuencia
  • en  frequency encoding

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definición
Codificació neural en què la força o la intensitat de l'estímul és codificada per la freqüència de descàrrega de la neurona.
  • ca  codificació per població, n f
  • es  codificación por población
  • en  population encoding

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definición
Codificació neural en què la força, la intensitat o la qualitat de l'estímul és determinada pel nombre de neurones que presenten activitat de descàrrega elèctrica.
  • ca  codificació per via específica, n f
  • es  codificación por vía específica
  • en  labeled line coding

Neurofisiologia cel·lular i de sistemes

Definición
Codificació en què les qualitats d'un estímul són determinades per l'ús de vies específiques i diferenciades de transmissió.
  • ca  cognició, n f
  • es  cognición
  • en  cognition

Neurobiologia del comportament

Definición
Conjunt de processos intel·lectuals pels quals un individu adquireix informació sobre l'entorn i l'elabora per mitjà de la percepció, el record, la imaginació, la comprensió, el judici o el raonament.
  • ca  cognició social, n f
  • es  cognición social
  • en  social cognition

Neurobiologia del comportament

Definición
Corrent d'estudi dins la psicologia social que estudia els aspectes de la vida mental afectats per l'experiència social i que utilitza la psicologia cognitiva com a marc conceptual i de treball.

Nota

  • La cognició social inclou processos de canvi d'actitud, atribucions causals, inferència social, percepció interpersonal, categorització i estereotips.
  • ca  colecistocinina, n f
  • ca  pancreozimina, n f sin. compl.
  • es  colecistoquinina
  • es  pancreozimina
  • en  cholecystokinin
  • en  pancreozymin

Neuroquímica

Definición
Pèptid que pot actuar com a modulador de la transmissió nerviosa al sistema nerviós central i també com a hormona de secreció interna estimuladora de la digestió de proteïnes i de greixos.

Nota

  • Existeixen dos receptors per a la colecistocinina: el receptor de tipus A, de localització gastrointestinal, i el receptor de tipus B, al cervell.
  • ca  colinèrgic -a, adj
  • es  colinérgico
  • en  cholinergic

Neuroquímica

Definición
Dit d'una estructura o una via del sistema nerviós relacionada amb la neurotransmissió d'acetilcolina o de substàncies anàlogues.
  • ca  axó col·lateral de Schaffer, n m
  • ca  col·lateral de Schaffer, n m sin. compl.
  • es  axón colateral de Schaffer
  • es  colateral de Schaffer
  • en  Schaffer collateral
  • en  Schaffer collateral axon

Neurohistologia

Definición
Axó de les cèl·lules piramidals que formen part dels circuits intrahipocàmpics.
  • ca  axó col·lateral recurrent, n m
  • ca  col·lateral recurrent, n m sin. compl.
  • es  axón colateral recurrente
  • es  colateral recurrente
  • en  recurrent collateral
  • en  recurrent collateral axon

Neurohistologia

Definición
Axó que estableix sinapsis amb la neurona que l'origina.