ikinyakyusa
ikinyakyusa
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
- ca nyakyusa-ngonde
- ca ikingonde sin. compl.
- ca ikinyakyusa sin. compl.
- ca kinyakyusa sin. compl.
- ca konde sin. compl.
- ca kukwe sin. compl.
- ca mombe sin. compl.
- ca ngonde sin. compl.
- ca sochile sin. compl.
- ca sokile sin. compl.
- ca sokili sin. compl.
- ar نياكيوسا نغوندي
- cy Nyakyusa-Ngonde
- cy Ikingonde sin. compl.
- cy Ikinyakyusa sin. compl.
- cy Kinyakyusa sin. compl.
- cy Konde sin. compl.
- cy Kukwe sin. compl.
- cy Mombe sin. compl.
- cy Ngonde sin. compl.
- cy Nkonde sin. compl.
- cy Sochile sin. compl.
- cy Sokile sin. compl.
- cy Sokili sin. compl.
- de Nyakyusa-Ngonde
- de Ikingonde sin. compl.
- de Ikinyakyusa sin. compl.
- de Kinyakyusa sin. compl.
- de Konde sin. compl.
- de Kukwe sin. compl.
- de Mombe sin. compl.
- de Ngonde sin. compl.
- de Nkonde sin. compl.
- de Sochile sin. compl.
- de Sokile sin. compl.
- de Sokili sin. compl.
- en Nyakyusa-Ngonde
- en Ikingonde sin. compl.
- en Ikinyakyusa sin. compl.
- en Kinyakyusa sin. compl.
- en Konde sin. compl.
- en Kukwe sin. compl.
- en Mombe sin. compl.
- en Ngonde sin. compl.
- en Nkonde sin. compl.
- en Sochile sin. compl.
- en Sokile sin. compl.
- en Sokili sin. compl.
- es ñakiusa-engonde
- es engonde sin. compl.
- es ikingonde sin. compl.
- es ikinyakyusa sin. compl.
- es kinyakyusa sin. compl.
- es konde sin. compl.
- es kukwe sin. compl.
- es mombe sin. compl.
- es nkonde sin. compl.
- es sochile sin. compl.
- es sokile sin. compl.
- es sokili sin. compl.
- eu ngondeera (nyakyuseera)
- eu ikingonde sin. compl.
- eu ikinyakyusa sin. compl.
- eu kinyakyusa sin. compl.
- eu konde sin. compl.
- eu kukwe sin. compl.
- eu mombe sin. compl.
- eu ngonde sin. compl.
- eu nkonde sin. compl.
- eu nyakyusa-ngonde sin. compl.
- eu sochile sin. compl.
- eu sokile sin. compl.
- eu sokili sin. compl.
- fr nyakyusa-ngondé
- fr ikingondé sin. compl.
- fr ikinyakyusa sin. compl.
- fr kinyakyusa sin. compl.
- fr kondé sin. compl.
- fr kukwe sin. compl.
- fr mombé sin. compl.
- fr ngondé sin. compl.
- fr nkondé sin. compl.
- fr sochilé sin. compl.
- fr sokilé sin. compl.
- fr sokili sin. compl.
- gl nyakyusa-ngonde
- gl ikingonde sin. compl.
- gl ikinyakyusa sin. compl.
- gl kinyakyusa sin. compl.
- gl konde sin. compl.
- gl kukwe sin. compl.
- gl mombe sin. compl.
- gl ngonde sin. compl.
- gl nkonde sin. compl.
- gl sochile sin. compl.
- gl sokile sin. compl.
- gn ñakyusa-engonde
- gn ikingonde sin. compl.
- gn ikinyakyusa sin. compl.
- gn kiñakyusa sin. compl.
- gn konde sin. compl.
- gn kukwe sin. compl.
- gn mombe sin. compl.
- gn ngonde sin. compl.
- gn nkonde sin. compl.
- gn sochile sin. compl.
- gn sokile sin. compl.
- gn sokili sin. compl.
- it nyakyusa-ngonde
- it ikingonde sin. compl.
- it ikinyakyusa sin. compl.
- it kinyakyusa sin. compl.
- it konde sin. compl.
- it kukwe sin. compl.
- it mombe sin. compl.
- it ngonde sin. compl.
- it nkonde sin. compl.
- it sochile sin. compl.
- it sokile sin. compl.
- it sokili sin. compl.
- pt nyakyusa-ngonde
- pt ikingonde sin. compl.
- pt ikinyakyusa sin. compl.
- pt kinyakyusa sin. compl.
- pt konde sin. compl.
- pt kukwe sin. compl.
- pt mombe sin. compl.
- pt ngonde sin. compl.
- pt nkonde sin. compl.
- pt sochile sin. compl.
- pt sokile sin. compl.
- pt sokili sin. compl.
- tmh Tanyakyusa-ngundit
- tmh Ikingonde sin. compl.
- tmh ikinyakyusa sin. compl.
- tmh kinyakyusa sin. compl.
- tmh konde sin. compl.
- tmh kukwe sin. compl.
- zh 尼亚科尤萨－恩贡德语
- num Sistema aràbic
- num Sistema devanagari
- num Sistema kannada
- num Sistema malaiàlam
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic nyakyusa-ngonde representa aproximadament el 2,5% de la població de Tanzània i el 3% de la població de Malawi. Els nyakyuses-ngondes han tingut una gran influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com ara els ndalis, els safwes i els nihes.
Podem distingir diverses varietats dialectals d'aquesta llengua: el nyakyusa, el kukwe, el mwamba (lungulu), el ngonde, el selya (salya, seria) i el sukwa.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Podem distingir diverses varietats dialectals d'aquesta llengua: el nyakyusa, el kukwe, el mwamba (lungulu), el ngonde, el selya (salya, seria) i el sukwa.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ikiruguru
ikiruguru
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca luguru
- ca guru sin. compl.
- ca ikiruguru sin. compl.
- ca kiluguru sin. compl.
- ca kiruguru sin. compl.
- ca lughuru sin. compl.
- ca lugulu sin. compl.
- ca ruguru sin. compl.
- de Luguru
- de Guru sin. compl.
- de Ikiruguru sin. compl.
- de Kiliguru sin. compl.
- de Lugulu sin. compl.
- en Luguru
- en Guru sin. compl.
- en Ikiruguru sin. compl.
- en Kiluguru sin. compl.
- en Lughuru sin. compl.
- en Luguru sin. compl.
- en Ruguru sin. compl.
- es luguru
- es guru sin. compl.
- es ikiruguru sin. compl.
- es kiluguru sin. compl.
- es lughuru sin. compl.
- es luguru sin. compl.
- es ruguru sin. compl.
- eu luguru
- eu guru sin. compl.
- eu ikiruguru sin. compl.
- eu kiluguru sin. compl.
- eu lughuru sin. compl.
- eu luguru sin. compl.
- eu ruguru sin. compl.
- fr luguru
- fr guru sin. compl.
- fr ikiruguru sin. compl.
- fr kiliguru sin. compl.
- fr lugulu sin. compl.
- gl luguru
- gl guru sin. compl.
- gl ikiruguru sin. compl.
- gl kiluguru sin. compl.
- gl lughuru sin. compl.
- gl luguru sin. compl.
- gl ruguru sin. compl.
- it luguru
- it guru sin. compl.
- it ikiruguru sin. compl.
- it kiluguru sin. compl.
- it lughuru sin. compl.
- it luguru sin. compl.
- it ruguru sin. compl.
- nl Luguru
- nl Guru sin. compl.
- nl Ikiruguru sin. compl.
- nl Kiliguru sin. compl.
- nl Lugulu sin. compl.
- pt luguru
- pt guru sin. compl.
- pt ikiruguru sin. compl.
- pt kiluguru sin. compl.
- pt lughuru sin. compl.
- pt luguru sin. compl.
- pt ruguru sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic luguru ('gent de la muntanya') se situa tradicionalment a les muntanyes Uluguru, a l'est de Tanzània, i és un dels grups més nombrosos d'aquest país. Entre els grups veïns dels lugurus trobem els ngulus, al nord; els kutus, al sud; els zaramos, a l'est; i els sagales, a l'oest.
El luguru s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiluguru. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (waluguru, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El luguru s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiluguru. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (waluguru, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
ikizanaki
ikizanaki
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca zanaki
- ca ikizanaki sin. compl.
- ca kizanaki sin. compl.
- ar زاناكي
- cy Zanaki
- cy Ikizanaki sin. compl.
- cy Kizanaki sin. compl.
- de Zanaki
- de Ikizanaki sin. compl.
- de Kizanaki sin. compl.
- en Zanaki
- en Ikizanaki sin. compl.
- en Kizanaki sin. compl.
- es zanaki
- es ikizanaki sin. compl.
- es kizanaki sin. compl.
- eu zanakiera
- eu ikizanaki sin. compl.
- eu kizanaki sin. compl.
- eu zanaki sin. compl.
- eu zanakiera sin. compl.
- fr zanaki
- fr ikizanaki sin. compl.
- fr kizanaki sin. compl.
- gl zanaki
- gl ikizanaki sin. compl.
- gl kizanaki sin. compl.
- gn sanaki
- gn ikisanaki sin. compl.
- gn kisanaki sin. compl.
- it zanaki
- it ikizanaki sin. compl.
- it kizanaki sin. compl.
- pt zanaki
- pt ikizanaki sin. compl.
- pt kizanaki sin. compl.
- tmh Tazanakit
- tmh Ikizanaki sin. compl.
- tmh kizanaki sin. compl.
- zh 扎纳吉语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El zanaki és una llengua bantú que es parla al nord de Tanzània, a prop de la costa sud-est del llac Victòria. El zanaki és lingüísticament proper al kuria.
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ikizu
ikizu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ikizu
- ca ikikizo sin. compl.
- ca ikikizu sin. compl.
- ca kiikizu sin. compl.
- ar إيكيزو
- cy Ikizu
- cy Ikikizo sin. compl.
- cy Ikikizu sin. compl.
- cy Kiikizu sin. compl.
- de Ikizu
- de Ikikizo sin. compl.
- de Ikikizu sin. compl.
- de Kiikizu sin. compl.
- en Ikizu
- en Ikikizo sin. compl.
- en Ikikizu sin. compl.
- en Kiikizu sin. compl.
- es ikizu
- es ikikizo sin. compl.
- es ikikizu sin. compl.
- es kiikizu sin. compl.
- eu ikizuera
- eu ikikizo sin. compl.
- eu ikikizu sin. compl.
- eu ikizu sin. compl.
- eu ikizuera sin. compl.
- eu kiikizu sin. compl.
- fr ikizu
- fr ikikizo sin. compl.
- fr ikikizu sin. compl.
- fr kiikizu sin. compl.
- gl ikizu
- gl ikikizo sin. compl.
- gl ikikizu sin. compl.
- gl kiikizu sin. compl.
- gn ikisu
- gn ikikizo sin. compl.
- gn ikikizu sin. compl.
- gn kiikizu sin. compl.
- it ikizu
- it ikikizo sin. compl.
- it ikikizu sin. compl.
- it kiikizu sin. compl.
- pt ikizu
- pt ikikizo sin. compl.
- pt ikikizu sin. compl.
- pt kiikizu sin. compl.
- tmh Tikizut
- tmh Ikikizo sin. compl.
- tmh ikikizu sin. compl.
- tmh kiikizu sin. compl.
- zh 伊基祖语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El territori lingüístic de l'ikizu se situa a l'oest de la regió del Serengeti, on viuen els grups etnolingüístics ikoma (a l'est), nata (al sud) i ngureme (al nord). Les llengües parlades per aquestes comunitats formen part del grup de llengües bantús.
Pel que fa al nombre de parlants d'ikizu, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors, la població ikizu arribava a 10.647 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 2007 hi havia 132.000 parlants d'aquesta llengua.
La majoria dels parlants de l'ikizu tenen com a segona llengua el suahili, que ha esdevingut la llengua dominant del territori ikizu. L'ikizu és lingüísticament proper al kuria.
La llengua ikizu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Pel que fa al nombre de parlants d'ikizu, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors, la població ikizu arribava a 10.647 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 2007 hi havia 132.000 parlants d'aquesta llengua.
La majoria dels parlants de l'ikizu tenen com a segona llengua el suahili, que ha esdevingut la llengua dominant del territori ikizu. L'ikizu és lingüísticament proper al kuria.
La llengua ikizu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ikoma
ikoma
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ikoma
- ca kiikoma sin. compl.
- de Ikoma-Nata-Isenye
- de Issenyi sin. compl.
- en Ikoma
- en Kikoma sin. compl.
- es ikoma
- es kikoma sin. compl.
- eu ikoma
- eu kikoma sin. compl.
- fr ikoma
- fr ikinata sin. compl.
- fr kiikoma sin. compl.
- fr nata sin. compl.
- gl ikoma
- gl kikoma sin. compl.
- it ikoma
- it kikoma sin. compl.
- nl Ikoma
- nl Ikinata sin. compl.
- nl Kiikoma sin. compl.
- nl Nata sin. compl.
- pt ikoma
- pt kikoma sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els ikomes són un grup ètnic establert al nord de Tanzània a prop de la frontera amb Kenya. Entre els grups veïns trobem els ngurimis, al nord; els nates, al sud; els sonjos, a l'est; i els ikizus, a l'oest. Alguns autors consideren que les varietats parlades pels ikomes i els nates són dialectes d'una mateixa llengua.
Els parlants d'ikoma generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament, i parlat per més del 90% de la població de Tanzània.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Els parlants d'ikoma generalment tenen com a segona llengua el suahili, llengua nacional de Tanzània, utilitzat en l'administració i l'ensenyament, i parlat per més del 90% de la població de Tanzània.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
ikõro
ikõro
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
- ca gavião
- ca digüt sin. compl.
- ca gavião de Rondônia sin. compl.
- ca gavião do Ji-Paraná sin. compl.
- ca ikõro sin. compl.
- ar غافياو
- cy Gavião
- cy Digüt sin. compl.
- cy Gavião de Rondônia sin. compl.
- cy Gavião do Jiparaná sin. compl.
- cy Ikõro sin. compl.
- de Gavião
- de Digut sin. compl.
- de Digüt sin. compl.
- de Gavião de Rondônia sin. compl.
- de Gavião do Jiparaná sin. compl.
- de Ikolen sin. compl.
- de Ikõro sin. compl.
- en Gavião
- en Digüt sin. compl.
- en Gavião do Jiparaná sin. compl.
- en Gavião do Rondônia sin. compl.
- en Ikõro sin. compl.
- es gaviao
- es digüt sin. compl.
- es gaviao de Jiparaná sin. compl.
- es gaviao de Rondonia sin. compl.
- es ikõro sin. compl.
- eu gaviãoera
- eu digüt sin. compl.
- eu gavião sin. compl.
- eu gavião de Rondônia sin. compl.
- eu gavião do Jiparaná sin. compl.
- eu ikõro sin. compl.
- fr gavião
- fr digüt sin. compl.
- fr gavião de Rondônia sin. compl.
- fr gavião do Jiparaná sin. compl.
- fr ikõro sin. compl.
- gl gavião
- gl digüt sin. compl.
- gl gavião de Rondônia sin. compl.
- gl gavião do Jiparaná sin. compl.
- gl ikõro sin. compl.
- it gavião
- it digüt sin. compl.
- it gavião de Rondônia sin. compl.
- it gavião do Jiparaná sin. compl.
- it ikõro sin. compl.
- ja ガヴィアオ語
- nl Gavião
- nl Digüt sin. compl.
- nl Gavião de Rondônia sin. compl.
- nl Gavião do Jiparaná sin. compl.
- nl Ikõro sin. compl.
- pt gavião
- pt digüt sin. compl.
- pt gavião de Rondônia sin. compl.
- pt gavião do Jiparaná sin. compl.
- pt ikõro sin. compl.
- ru Гавьяу
- ru Дигыт sin. compl.
- ru Икору sin. compl.
- ru Гавьяу-ду-шипарана sin. compl.
- ru Гавьяу-ди-рондония sin. compl.
- zh 加维奥语
- zh 吉帕拉那加维奥语、隆多尼亚加维奥语、依考罗语、迪古特语 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Tupí > Mondé, Amèrica > Brasil
Definición
Alguns autors consideren que el gavião, el zoró, l'aruà i el cinta-larga són variants d'una mateixa llengua. Des d'un punt de vista ètnic, però, es tracta de quatre grups diferenciats. El suruí-paiter, llengua del mateix grup, presenta més diferències, tot i que hi ha un cert nivell d'intercomprensió.
Tots els membres d'aquesta ètnia parlen la llengua gavião i tan sols el 25% és bilingüe en portuguès.
No s'ha de confondre el gavião, de la família tupí, amb la variant homònima de la llengua timbira (família je).
Tots els membres d'aquesta ètnia parlen la llengua gavião i tan sols el 25% és bilingüe en portuguès.
No s'ha de confondre el gavião, de la família tupí, amb la variant homònima de la llengua timbira (família je).
ikpen
ikpen
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
- ca ikpen
- ca chicao sin. compl.
- ca ikpeng sin. compl.
- ca tonore sin. compl.
- ca tunuli sin. compl.
- ca txicão sin. compl.
- ca txikân sin. compl.
- ca txikão sin. compl.
- cod apünaka
- cod ikpeng
- ar إيكبينية
- cy Ikpen
- cy Chicao sin. compl.
- cy Ikpeng sin. compl.
- cy Tonore sin. compl.
- cy Tunuli sin. compl.
- cy Txicão sin. compl.
- cy Txikân sin. compl.
- cy Txikão sin. compl.
- de Ikpeng
- de Chicao sin. compl.
- de Chicaon sin. compl.
- de Ikpen sin. compl.
- de Tchicão sin. compl.
- de Tonore sin. compl.
- de Tunuli sin. compl.
- de Txicão sin. compl.
- de Txikao sin. compl.
- de Txikão sin. compl.
- en Ikpeng
- en Chicao sin. compl.
- en Ikpen sin. compl.
- en Tonore sin. compl.
- en Tunuli sin. compl.
- en Txicão sin. compl.
- en Txikân sin. compl.
- en Txikão sin. compl.
- es chikao
- es chicao sin. compl.
- es ikpen sin. compl.
- es ikpeng sin. compl.
- es tonore sin. compl.
- es tunuli sin. compl.
- es txicão sin. compl.
- es txikân sin. compl.
- es txikão sin. compl.
- eu ikpengera
- eu chicao sin. compl.
- eu ikpen sin. compl.
- eu ikpeng sin. compl.
- eu tonore sin. compl.
- eu tunuli sin. compl.
- eu txicão sin. compl.
- eu txikân sin. compl.
- eu txikão sin. compl.
- fr ikpeng
- fr chicao sin. compl.
- fr ikpen sin. compl.
- fr tonore sin. compl.
- fr tunuli sin. compl.
- fr txicão sin. compl.
- fr txikân sin. compl.
- fr txikão sin. compl.
- gl ikpen
- gl chicao sin. compl.
- gl ikpeng sin. compl.
- gl tonore sin. compl.
- gl tunuli sin. compl.
- gl txicão sin. compl.
- gl txikân sin. compl.
- gl txikão sin. compl.
- it ikpen
- it chicao sin. compl.
- it ikpeng sin. compl.
- it tonore sin. compl.
- it tunuli sin. compl.
- it txicão sin. compl.
- it txikân sin. compl.
- it txikão sin. compl.
- ja イクペン語
- ja チカオ語 sin. compl.
- nl Ikpen
- nl Chicao sin. compl.
- nl Ikpeng sin. compl.
- nl Tonore sin. compl.
- nl Tunuli sin. compl.
- nl Txicão sin. compl.
- nl Txikão sin. compl.
- pt ikpen
- pt chicao sin. compl.
- pt ikpeng sin. compl.
- pt tonore sin. compl.
- pt tunuli sin. compl.
- pt txicão sin. compl.
- pt txikân sin. compl.
- pt txikão sin. compl.
- ru Чикаон
- ru Чикао sin. compl.
- ru Икпенг sin. compl.
- zh 伊科彭语
- zh 伊科朋、奇坎奥、奇康奥、奇康、奇考、图奴利、托诺勒 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
Definición
La llengua ikpen mostra semblances amb llengües carib de la regió del baix riu Xingu. Els parlants es reconeixen únicament amb la denominació ikpen, mentre que txicão és una denominació inventada per grups veïns o pels colonitzadors.
Malgrat que són originaris del curs baix del Xingu (a l'altura del riu Iriri), des de principis del segle XX residien a la regió de l'alt Xingu, on van ser localitzats. Els ikpens van establir contacte permanent amb la societat brasilera als anys 60 del segle XX. Durant els primers temps, les epidèmies i les baralles van fer que la població ikpen es reduís a menys de la meitat. Actualment viuen al Parc indígena del Xingu, en zona protegida.
Malgrat que són originaris del curs baix del Xingu (a l'altura del riu Iriri), des de principis del segle XX residien a la regió de l'alt Xingu, on van ser localitzats. Els ikpens van establir contacte permanent amb la societat brasilera als anys 60 del segle XX. Durant els primers temps, les epidèmies i les baralles van fer que la població ikpen es reduís a menys de la meitat. Actualment viuen al Parc indígena del Xingu, en zona protegida.
ikpeng
ikpeng
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
- ca ikpen
- ca chicao sin. compl.
- ca ikpeng sin. compl.
- ca tonore sin. compl.
- ca tunuli sin. compl.
- ca txicão sin. compl.
- ca txikân sin. compl.
- ca txikão sin. compl.
- cod apünaka
- cod ikpeng
- ar إيكبينية
- cy Ikpen
- cy Chicao sin. compl.
- cy Ikpeng sin. compl.
- cy Tonore sin. compl.
- cy Tunuli sin. compl.
- cy Txicão sin. compl.
- cy Txikân sin. compl.
- cy Txikão sin. compl.
- de Ikpeng
- de Chicao sin. compl.
- de Chicaon sin. compl.
- de Ikpen sin. compl.
- de Tchicão sin. compl.
- de Tonore sin. compl.
- de Tunuli sin. compl.
- de Txicão sin. compl.
- de Txikao sin. compl.
- de Txikão sin. compl.
- en Ikpeng
- en Chicao sin. compl.
- en Ikpen sin. compl.
- en Tonore sin. compl.
- en Tunuli sin. compl.
- en Txicão sin. compl.
- en Txikân sin. compl.
- en Txikão sin. compl.
- es chikao
- es chicao sin. compl.
- es ikpen sin. compl.
- es ikpeng sin. compl.
- es tonore sin. compl.
- es tunuli sin. compl.
- es txicão sin. compl.
- es txikân sin. compl.
- es txikão sin. compl.
- eu ikpengera
- eu chicao sin. compl.
- eu ikpen sin. compl.
- eu ikpeng sin. compl.
- eu tonore sin. compl.
- eu tunuli sin. compl.
- eu txicão sin. compl.
- eu txikân sin. compl.
- eu txikão sin. compl.
- fr ikpeng
- fr chicao sin. compl.
- fr ikpen sin. compl.
- fr tonore sin. compl.
- fr tunuli sin. compl.
- fr txicão sin. compl.
- fr txikân sin. compl.
- fr txikão sin. compl.
- gl ikpen
- gl chicao sin. compl.
- gl ikpeng sin. compl.
- gl tonore sin. compl.
- gl tunuli sin. compl.
- gl txicão sin. compl.
- gl txikân sin. compl.
- gl txikão sin. compl.
- it ikpen
- it chicao sin. compl.
- it ikpeng sin. compl.
- it tonore sin. compl.
- it tunuli sin. compl.
- it txicão sin. compl.
- it txikân sin. compl.
- it txikão sin. compl.
- ja イクペン語
- ja チカオ語 sin. compl.
- nl Ikpen
- nl Chicao sin. compl.
- nl Ikpeng sin. compl.
- nl Tonore sin. compl.
- nl Tunuli sin. compl.
- nl Txicão sin. compl.
- nl Txikão sin. compl.
- pt ikpen
- pt chicao sin. compl.
- pt ikpeng sin. compl.
- pt tonore sin. compl.
- pt tunuli sin. compl.
- pt txicão sin. compl.
- pt txikân sin. compl.
- pt txikão sin. compl.
- ru Чикаон
- ru Чикао sin. compl.
- ru Икпенг sin. compl.
- zh 伊科彭语
- zh 伊科朋、奇坎奥、奇康奥、奇康、奇考、图奴利、托诺勒 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Carib > Amazones meridional > Ararà, Amèrica > Brasil
Definición
La llengua ikpen mostra semblances amb llengües carib de la regió del baix riu Xingu. Els parlants es reconeixen únicament amb la denominació ikpen, mentre que txicão és una denominació inventada per grups veïns o pels colonitzadors.
Malgrat que són originaris del curs baix del Xingu (a l'altura del riu Iriri), des de principis del segle XX residien a la regió de l'alt Xingu, on van ser localitzats. Els ikpens van establir contacte permanent amb la societat brasilera als anys 60 del segle XX. Durant els primers temps, les epidèmies i les baralles van fer que la població ikpen es reduís a menys de la meitat. Actualment viuen al Parc indígena del Xingu, en zona protegida.
Malgrat que són originaris del curs baix del Xingu (a l'altura del riu Iriri), des de principis del segle XX residien a la regió de l'alt Xingu, on van ser localitzats. Els ikpens van establir contacte permanent amb la societat brasilera als anys 60 del segle XX. Durant els primers temps, les epidèmies i les baralles van fer que la població ikpen es reduís a menys de la meitat. Actualment viuen al Parc indígena del Xingu, en zona protegida.
ilamba
ilamba
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca nilamba
- ca ikinilamba sin. compl.
- ca ikiniramba sin. compl.
- ca ilamba sin. compl.
- ca iramba sin. compl.
- ca kinilamba sin. compl.
- ca kiniramba sin. compl.
- ca nilyamba sin. compl.
- ca niramba sin. compl.
- ca nyilamba sin. compl.
- ca nyiramba sin. compl.
- ar نيلامبا
- cy Nilamba
- cy Ikinilamba sin. compl.
- cy Ikiniramba sin. compl.
- cy Ilamba sin. compl.
- cy Iramba sin. compl.
- cy Kinilamba sin. compl.
- cy Kiniramba sin. compl.
- cy Nilyamba sin. compl.
- cy Niramba sin. compl.
- cy Nyilamba sin. compl.
- cy Nyiramba sin. compl.
- de Nilamba
- de Ikinilamba sin. compl.
- de Ikiniramba sin. compl.
- de Ilamba sin. compl.
- de Iramba sin. compl.
- de Kinilamba sin. compl.
- de Kiniramba sin. compl.
- de Nilyamba sin. compl.
- de Niramba sin. compl.
- de Nyilamba sin. compl.
- de Nyiramba sin. compl.
- en Nilamba
- en Ikinilamba sin. compl.
- en Ikiniramba sin. compl.
- en Ilamba sin. compl.
- en Iramba sin. compl.
- en Kinilamba sin. compl.
- en Kiniramba sin. compl.
- en Nilyamba sin. compl.
- en Niramba sin. compl.
- en Nyilamba sin. compl.
- en Nyiramba sin. compl.
- es nilamba
- es ikinilamba sin. compl.
- es ikiniramba sin. compl.
- es ilamba sin. compl.
- es iramba sin. compl.
- es kinilamba sin. compl.
- es kiniramba sin. compl.
- es nilyamba sin. compl.
- es niramba sin. compl.
- es ñilamba sin. compl.
- es ñiramba sin. compl.
- eu nilambera
- eu ikinilamba sin. compl.
- eu ikiniramba sin. compl.
- eu ilamba sin. compl.
- eu iramba sin. compl.
- eu kinilamba sin. compl.
- eu kiniramba sin. compl.
- eu nilamba sin. compl.
- eu nilyamba sin. compl.
- eu niramba sin. compl.
- eu nyilamba sin. compl.
- eu nyiramba sin. compl.
- fr nilamba
- fr ikinilamba sin. compl.
- fr ikiniramba sin. compl.
- fr ilamba sin. compl.
- fr iramba sin. compl.
- fr kinilamba sin. compl.
- fr kiniramba sin. compl.
- fr nilyamba sin. compl.
- fr niramba sin. compl.
- fr nyilamba sin. compl.
- fr nyiramba sin. compl.
- gl nilamba
- gl ikinilamba sin. compl.
- gl ikiniramba sin. compl.
- gl ilamba sin. compl.
- gl iramba sin. compl.
- gl kinilamba sin. compl.
- gl kiniramba sin. compl.
- gl nilyamba sin. compl.
- gl niramba sin. compl.
- gl nyilamba sin. compl.
- gl nyiramba sin. compl.
- gn nilamba
- gn ikinilamba sin. compl.
- gn ikiniramba sin. compl.
- gn ilamba sin. compl.
- gn iramba sin. compl.
- gn kinilamba sin. compl.
- gn kiniramba sin. compl.
- gn nilyamba sin. compl.
- gn niramba sin. compl.
- gn nyilamba sin. compl.
- gn nyiramba sin. compl.
- it nilamba
- it ikinilamba sin. compl.
- it ikiniramba sin. compl.
- it ilamba sin. compl.
- it iramba sin. compl.
- it kinilamba sin. compl.
- it kiniramba sin. compl.
- it nilyamba sin. compl.
- it niramba sin. compl.
- it nyilamba sin. compl.
- it nyiramba sin. compl.
- pt nilamba
- pt ikinilamba sin. compl.
- pt ikiniramba sin. compl.
- pt ilamba sin. compl.
- pt iramba sin. compl.
- pt kinilamba sin. compl.
- pt kiniramba sin. compl.
- pt nilyamba sin. compl.
- pt niramba sin. compl.
- pt nyilamba sin. compl.
- pt nyiramba sin. compl.
- tmh Tanilambat
- tmh Ikinilamba sin. compl.
- tmh ikiniramba sin. compl.
- tmh ilamba sin. compl.
- tmh iramba sin. compl.
- tmh kinilamba sin. compl.
- tmh kiniramba sin. compl.
- tmh nilyamba sin. compl.
- tmh niramba sin. compl.
- tmh nyilamba sin. compl.
- tmh nyiramba sin. compl.
- zh 尼兰巴语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El territori lingüístic del nilamba se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nilamba, l'isanzu i el nyaturu), la nilosahariana (datoga), l'afroasiàtica (iraqw) i la khoisan (hadza).
El nilamba és una llengua bantú parlada aproximadament per l'1,3% de la població de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El nilamba és una llengua bantú parlada aproximadament per l'1,3% de la població de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ilanum
ilanum
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca ilanum
- ca iranon sin. compl.
- ca iranun sin. compl.
- ar إيلانومية
- cy Ilanum
- cy Iranon sin. compl.
- cy Iranun sin. compl.
- de Iranon
- de Ilanon sin. compl.
- de Ilanum sin. compl.
- de Ilanun sin. compl.
- de Iranun sin. compl.
- en Ilanum
- en Ilanun sin. compl.
- en Iranon sin. compl.
- en Iranun sin. compl.
- es ilanun
- es iranon sin. compl.
- es iranun sin. compl.
- eu ilanumera
- eu ilanum sin. compl.
- eu ilanun sin. compl.
- eu iranon sin. compl.
- eu iranun sin. compl.
- fr iranun
- fr ilanum sin. compl.
- fr ilanun sin. compl.
- fr iranon sin. compl.
- gl ilanum
- gl iranon sin. compl.
- gl iranun sin. compl.
- gn ilanum
- gn iranon sin. compl.
- gn iranun sin. compl.
- it ilanum
- it iranon sin. compl.
- it iranun sin. compl.
- pt ilanum
- pt iranon sin. compl.
- pt iranun sin. compl.
- zh 伊拉努姆语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definición
Els ilanum són un dels grups etnolingüístics establerts tradicionalment a l'illa de Mindanao. L'àrea lingüística dels ilanum es localitza entre els grups maranao i magindanao.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els ilanum s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, yakan, sama, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
Aquesta llengua està estretament emparentada amb el maguindanao (amb el qual hi pot haver intercomprensió) i el maranao; totes tres formen el grup danao, el qual és lingüísticament proper als grups subanon i manobo.
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els ilanum s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups maranao, maguindanao, tausug, yakan, sama, sangil, kaagan, kolibugan, palawan i molbog.
Aquesta llengua està estretament emparentada amb el maguindanao (amb el qual hi pot haver intercomprensió) i el maranao; totes tres formen el grup danao, el qual és lingüísticament proper als grups subanon i manobo.
