ikalasan
ikalasan
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca kallahan
- ca ikalahan sin. compl.
- ca ikalasan sin. compl.
- ca kadasan sin. compl.
- ca kalanguya sin. compl.
- ca kalasa sin. compl.
- ar كالاهانية
- cy Kallahan
- cy Ikalahan sin. compl.
- cy Ikalasan sin. compl.
- cy Kadasan sin. compl.
- cy Kalanguya sin. compl.
- cy Kalasan sin. compl.
- de Kallahan
- de Ikalahan sin. compl.
- de Ikalasan sin. compl.
- de Kadasan sin. compl.
- de Kalanguya sin. compl.
- de Kalasan sin. compl.
- en Kallahan
- en Ikalahan sin. compl.
- en Ikalasan sin. compl.
- en Kadasan sin. compl.
- en Kalanguya sin. compl.
- en Kalasan sin. compl.
- es kallahan
- es ikalahan sin. compl.
- es ikalasan sin. compl.
- es kadasan sin. compl.
- es kalanguya sin. compl.
- es kalasan sin. compl.
- eu kallahanera
- eu ikalahan sin. compl.
- eu ikalasan sin. compl.
- eu kadasan sin. compl.
- eu kalanguya sin. compl.
- eu kalasan sin. compl.
- eu kallahan sin. compl.
- fr ikalahan
- fr ikalasan sin. compl.
- fr kadasan sin. compl.
- fr kalanguya sin. compl.
- fr kalasan sin. compl.
- fr kallahan sin. compl.
- gl kallahan
- gl ikalahan sin. compl.
- gl ikalasan sin. compl.
- gl kadasan sin. compl.
- gl kalanguya sin. compl.
- gl kalasan sin. compl.
- gn kallahan
- gn ikalahan sin. compl.
- gn ikalasan sin. compl.
- gn kadasan sin. compl.
- gn kalanguya sin. compl.
- gn kalasan sin. compl.
- it kallahan
- it ikalahan sin. compl.
- it ikalasan sin. compl.
- it kadasan sin. compl.
- it kalanguya sin. compl.
- it kalasan sin. compl.
- pt kallahan
- pt ikalahan sin. compl.
- pt ikalasan sin. compl.
- pt kadasan sin. compl.
- pt kalanguya sin. compl.
- pt kalasan sin. compl.
- zh 卡拉罕语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definición
Els kallahan s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els bontoc, els ifugao, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kalinga, els kankanaey i els tingguian. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.
La denominació ikalahan significa 'gent del bosc', i deriva de i, 'habitant, resident', i kalaban, paraula que fa referència a un tipus d'arbres que es troba a la regió.
Aquesta llengua és lingüísticament propera al keley-i.
La denominació ikalahan significa 'gent del bosc', i deriva de i, 'habitant, resident', i kalaban, paraula que fa referència a un tipus d'arbres que es troba a la regió.
Aquesta llengua és lingüísticament propera al keley-i.
ikibena
ikibena
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca bena
- ca chibena sin. compl.
- ca ekibena sin. compl.
- ca ikibena sin. compl.
- ca kibena sin. compl.
- de Bena
- de Ikibena sin. compl.
- de Kibena sin. compl.
- en Bena
- en Chibena sin. compl.
- en Ekibena sin. compl.
- en Ikibena sin. compl.
- en Kibena sin. compl.
- es bena
- es chibena sin. compl.
- es ekibena sin. compl.
- es ikibena sin. compl.
- es kibena sin. compl.
- eu bena
- eu chibena sin. compl.
- eu ekibena sin. compl.
- eu ikibena sin. compl.
- eu kibena sin. compl.
- fr bena
- fr chibena sin. compl.
- fr ekibena sin. compl.
- fr ikibena sin. compl.
- fr kibena sin. compl.
- gl bena
- gl chibena sin. compl.
- gl ekibena sin. compl.
- gl ikibena sin. compl.
- gl kibena sin. compl.
- it bena
- it chibena sin. compl.
- it ekibena sin. compl.
- it ikibena sin. compl.
- it kibena sin. compl.
- nl Bena
- nl Chibena sin. compl.
- nl Ekibena sin. compl.
- nl Ikibena sin. compl.
- nl Kibena sin. compl.
- pt bena
- pt chibena sin. compl.
- pt ekibena sin. compl.
- pt ikibena sin. compl.
- pt kibena sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
Els benes són un dels grups etnolingüístics més nombrosos de Tanzània i viuen al districte de Njombe, a la Regió d'Iringa, a les Terres Altes del Sud.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kibena. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kibena, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wabena, wasuahili) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El bena s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bena, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kibena. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kibena, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wabena, wasuahili) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El bena s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El bena, com totes les llengües bantús, té un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques).
ikibungu
ikibungu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kimbu
- ca ikibungu sin. compl.
- ca kikimbu sin. compl.
- ca yanzi sin. compl.
- ar كيمبو
- cy Kimbu
- cy Ikibungu sin. compl.
- cy Yanzi sin. compl.
- de Kimbu
- de Ikibungu sin. compl.
- de Yanzi sin. compl.
- en Kimbu
- en Ikibungu sin. compl.
- en Kikimbu sin. compl.
- en Yanzi sin. compl.
- es kimbu
- es ikibungu sin. compl.
- es yanzi sin. compl.
- eu kimbuera
- eu ikibungu sin. compl.
- eu yanzi sin. compl.
- fr kimbou
- fr ikibungu sin. compl.
- fr yanzi sin. compl.
- gl kimbu
- gl ikibungu sin. compl.
- gl yanzi sin. compl.
- gn kimbu
- gn ikibungu sin. compl.
- gn jansi sin. compl.
- it kimbu
- it ikibungu sin. compl.
- it yanzi sin. compl.
- ja キンブ語
- nl Kimbu
- nl Ikibungu sin. compl.
- nl Yanzi sin. compl.
- pt kimbu
- pt ikibungu sin. compl.
- pt yanzi sin. compl.
- ru Кимбу
- ru Янзи sin. compl.
- ru Икибунгу sin. compl.
- zh 津布语
- zh 伊基本固、延兹 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic kimbu se situa al centre-oest de Tanzània. Entre els grups veïns dels kimbus trobem els nyamwezis (dels quals han rebut una forta influència cultural i lingüística), els konongos, els wungus, els rungwes i els sangus.
Els parlants de kimbu generalment parlen nyamwezi i/o suahili com a segona llengua: el kimbu s'utilitza a l'entorn familiar, les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el nyamwezi o el suahili (llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament).
El kimbu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikimbu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakimbu, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Els parlants de kimbu generalment parlen nyamwezi i/o suahili com a segona llengua: el kimbu s'utilitza a l'entorn familiar, les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques utilitzen el nyamwezi o el suahili (llengua nacional de Tanzània, utilitzada en l'administració i l'ensenyament).
El kimbu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kikimbu. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakimbu, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
ikiha
ikiha
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ha
- ca giha sin. compl.
- ca igiha sin. compl.
- ca ikiha sin. compl.
- ca kiha sin. compl.
- de Ha
- de Giha sin. compl.
- de Ikiha sin. compl.
- de Kiha sin. compl.
- en Ha
- en Gha sin. compl.
- en Igiha sin. compl.
- en Ikiha sin. compl.
- en Kiha sin. compl.
- es ha
- es gha sin. compl.
- es igiha sin. compl.
- es ikiha sin. compl.
- es kiha sin. compl.
- eu ha
- eu gha sin. compl.
- eu igiha sin. compl.
- eu ikiha sin. compl.
- eu kiha sin. compl.
- fr ha
- fr giha sin. compl.
- fr igiha sin. compl.
- fr ikiha sin. compl.
- fr kiha sin. compl.
- gl ha
- gl gha sin. compl.
- gl igiha sin. compl.
- gl ikiha sin. compl.
- gl kiha sin. compl.
- it ha
- it gha sin. compl.
- it igiha sin. compl.
- it ikiha sin. compl.
- it kiha sin. compl.
- nl Ha
- nl Giha sin. compl.
- nl Igiha sin. compl.
- nl Ikiha sin. compl.
- nl Kiha sin. compl.
- pt ha
- pt gha sin. compl.
- pt igiha sin. compl.
- pt ikiha sin. compl.
- pt kiha sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic ha se situa al nord-oest de Tanzània i és un dels grups etnolingüístics més nombrosos de Tanzània. Els parlants de la llengua ha constitueixen la majoria de la població dels tres districtes a l'est i al nord del llac Tanganyika: Kigoma, Kasulu i Kibondo.
El ha és lingüísticament proper a la llengua rundi de Burundi i la llengua nyarwanda (o ruanda) de Rwanda.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ha rep altres denominacions, entre les quals kiha. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
El ha és lingüísticament proper a la llengua rundi de Burundi i la llengua nyarwanda (o ruanda) de Rwanda.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El ha rep altres denominacions, entre les quals kiha. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
ikikizo
ikikizo
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ikizu
- ca ikikizo sin. compl.
- ca ikikizu sin. compl.
- ca kiikizu sin. compl.
- ar إيكيزو
- cy Ikizu
- cy Ikikizo sin. compl.
- cy Ikikizu sin. compl.
- cy Kiikizu sin. compl.
- de Ikizu
- de Ikikizo sin. compl.
- de Ikikizu sin. compl.
- de Kiikizu sin. compl.
- en Ikizu
- en Ikikizo sin. compl.
- en Ikikizu sin. compl.
- en Kiikizu sin. compl.
- es ikizu
- es ikikizo sin. compl.
- es ikikizu sin. compl.
- es kiikizu sin. compl.
- eu ikizuera
- eu ikikizo sin. compl.
- eu ikikizu sin. compl.
- eu ikizu sin. compl.
- eu ikizuera sin. compl.
- eu kiikizu sin. compl.
- fr ikizu
- fr ikikizo sin. compl.
- fr ikikizu sin. compl.
- fr kiikizu sin. compl.
- gl ikizu
- gl ikikizo sin. compl.
- gl ikikizu sin. compl.
- gl kiikizu sin. compl.
- gn ikisu
- gn ikikizo sin. compl.
- gn ikikizu sin. compl.
- gn kiikizu sin. compl.
- it ikizu
- it ikikizo sin. compl.
- it ikikizu sin. compl.
- it kiikizu sin. compl.
- pt ikizu
- pt ikikizo sin. compl.
- pt ikikizu sin. compl.
- pt kiikizu sin. compl.
- tmh Tikizut
- tmh Ikikizo sin. compl.
- tmh ikikizu sin. compl.
- tmh kiikizu sin. compl.
- zh 伊基祖语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El territori lingüístic de l'ikizu se situa a l'oest de la regió del Serengeti, on viuen els grups etnolingüístics ikoma (a l'est), nata (al sud) i ngureme (al nord). Les llengües parlades per aquestes comunitats formen part del grup de llengües bantús.
Pel que fa al nombre de parlants d'ikizu, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors, la població ikizu arribava a 10.647 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 2007 hi havia 132.000 parlants d'aquesta llengua.
La majoria dels parlants de l'ikizu tenen com a segona llengua el suahili, que ha esdevingut la llengua dominant del territori ikizu. L'ikizu és lingüísticament proper al kuria.
La llengua ikizu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Pel que fa al nombre de parlants d'ikizu, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors, la població ikizu arribava a 10.647 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 2007 hi havia 132.000 parlants d'aquesta llengua.
La majoria dels parlants de l'ikizu tenen com a segona llengua el suahili, que ha esdevingut la llengua dominant del territori ikizu. L'ikizu és lingüísticament proper al kuria.
La llengua ikizu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ikikizu
ikikizu
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ikizu
- ca ikikizo sin. compl.
- ca ikikizu sin. compl.
- ca kiikizu sin. compl.
- ar إيكيزو
- cy Ikizu
- cy Ikikizo sin. compl.
- cy Ikikizu sin. compl.
- cy Kiikizu sin. compl.
- de Ikizu
- de Ikikizo sin. compl.
- de Ikikizu sin. compl.
- de Kiikizu sin. compl.
- en Ikizu
- en Ikikizo sin. compl.
- en Ikikizu sin. compl.
- en Kiikizu sin. compl.
- es ikizu
- es ikikizo sin. compl.
- es ikikizu sin. compl.
- es kiikizu sin. compl.
- eu ikizuera
- eu ikikizo sin. compl.
- eu ikikizu sin. compl.
- eu ikizu sin. compl.
- eu ikizuera sin. compl.
- eu kiikizu sin. compl.
- fr ikizu
- fr ikikizo sin. compl.
- fr ikikizu sin. compl.
- fr kiikizu sin. compl.
- gl ikizu
- gl ikikizo sin. compl.
- gl ikikizu sin. compl.
- gl kiikizu sin. compl.
- gn ikisu
- gn ikikizo sin. compl.
- gn ikikizu sin. compl.
- gn kiikizu sin. compl.
- it ikizu
- it ikikizo sin. compl.
- it ikikizu sin. compl.
- it kiikizu sin. compl.
- pt ikizu
- pt ikikizo sin. compl.
- pt ikikizu sin. compl.
- pt kiikizu sin. compl.
- tmh Tikizut
- tmh Ikikizo sin. compl.
- tmh ikikizu sin. compl.
- tmh kiikizu sin. compl.
- zh 伊基祖语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El territori lingüístic de l'ikizu se situa a l'oest de la regió del Serengeti, on viuen els grups etnolingüístics ikoma (a l'est), nata (al sud) i ngureme (al nord). Les llengües parlades per aquestes comunitats formen part del grup de llengües bantús.
Pel que fa al nombre de parlants d'ikizu, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors, la població ikizu arribava a 10.647 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 2007 hi havia 132.000 parlants d'aquesta llengua.
La majoria dels parlants de l'ikizu tenen com a segona llengua el suahili, que ha esdevingut la llengua dominant del territori ikizu. L'ikizu és lingüísticament proper al kuria.
La llengua ikizu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Pel que fa al nombre de parlants d'ikizu, les dades disponibles són molt divergents: segons alguns autors, la població ikizu arribava a 10.647 persones, mentre que segons altres fonts, l'any 2007 hi havia 132.000 parlants d'aquesta llengua.
La majoria dels parlants de l'ikizu tenen com a segona llengua el suahili, que ha esdevingut la llengua dominant del territori ikizu. L'ikizu és lingüísticament proper al kuria.
La llengua ikizu s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ikingonde
ikingonde
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
- ca nyakyusa-ngonde
- ca ikingonde sin. compl.
- ca ikinyakyusa sin. compl.
- ca kinyakyusa sin. compl.
- ca konde sin. compl.
- ca kukwe sin. compl.
- ca mombe sin. compl.
- ca ngonde sin. compl.
- ca sochile sin. compl.
- ca sokile sin. compl.
- ca sokili sin. compl.
- ar نياكيوسا نغوندي
- cy Nyakyusa-Ngonde
- cy Ikingonde sin. compl.
- cy Ikinyakyusa sin. compl.
- cy Kinyakyusa sin. compl.
- cy Konde sin. compl.
- cy Kukwe sin. compl.
- cy Mombe sin. compl.
- cy Ngonde sin. compl.
- cy Nkonde sin. compl.
- cy Sochile sin. compl.
- cy Sokile sin. compl.
- cy Sokili sin. compl.
- de Nyakyusa-Ngonde
- de Ikingonde sin. compl.
- de Ikinyakyusa sin. compl.
- de Kinyakyusa sin. compl.
- de Konde sin. compl.
- de Kukwe sin. compl.
- de Mombe sin. compl.
- de Ngonde sin. compl.
- de Nkonde sin. compl.
- de Sochile sin. compl.
- de Sokile sin. compl.
- de Sokili sin. compl.
- en Nyakyusa-Ngonde
- en Ikingonde sin. compl.
- en Ikinyakyusa sin. compl.
- en Kinyakyusa sin. compl.
- en Konde sin. compl.
- en Kukwe sin. compl.
- en Mombe sin. compl.
- en Ngonde sin. compl.
- en Nkonde sin. compl.
- en Sochile sin. compl.
- en Sokile sin. compl.
- en Sokili sin. compl.
- es ñakiusa-engonde
- es engonde sin. compl.
- es ikingonde sin. compl.
- es ikinyakyusa sin. compl.
- es kinyakyusa sin. compl.
- es konde sin. compl.
- es kukwe sin. compl.
- es mombe sin. compl.
- es nkonde sin. compl.
- es sochile sin. compl.
- es sokile sin. compl.
- es sokili sin. compl.
- eu ngondeera (nyakyuseera)
- eu ikingonde sin. compl.
- eu ikinyakyusa sin. compl.
- eu kinyakyusa sin. compl.
- eu konde sin. compl.
- eu kukwe sin. compl.
- eu mombe sin. compl.
- eu ngonde sin. compl.
- eu nkonde sin. compl.
- eu nyakyusa-ngonde sin. compl.
- eu sochile sin. compl.
- eu sokile sin. compl.
- eu sokili sin. compl.
- fr nyakyusa-ngondé
- fr ikingondé sin. compl.
- fr ikinyakyusa sin. compl.
- fr kinyakyusa sin. compl.
- fr kondé sin. compl.
- fr kukwe sin. compl.
- fr mombé sin. compl.
- fr ngondé sin. compl.
- fr nkondé sin. compl.
- fr sochilé sin. compl.
- fr sokilé sin. compl.
- fr sokili sin. compl.
- gl nyakyusa-ngonde
- gl ikingonde sin. compl.
- gl ikinyakyusa sin. compl.
- gl kinyakyusa sin. compl.
- gl konde sin. compl.
- gl kukwe sin. compl.
- gl mombe sin. compl.
- gl ngonde sin. compl.
- gl nkonde sin. compl.
- gl sochile sin. compl.
- gl sokile sin. compl.
- gn ñakyusa-engonde
- gn ikingonde sin. compl.
- gn ikinyakyusa sin. compl.
- gn kiñakyusa sin. compl.
- gn konde sin. compl.
- gn kukwe sin. compl.
- gn mombe sin. compl.
- gn ngonde sin. compl.
- gn nkonde sin. compl.
- gn sochile sin. compl.
- gn sokile sin. compl.
- gn sokili sin. compl.
- it nyakyusa-ngonde
- it ikingonde sin. compl.
- it ikinyakyusa sin. compl.
- it kinyakyusa sin. compl.
- it konde sin. compl.
- it kukwe sin. compl.
- it mombe sin. compl.
- it ngonde sin. compl.
- it nkonde sin. compl.
- it sochile sin. compl.
- it sokile sin. compl.
- it sokili sin. compl.
- pt nyakyusa-ngonde
- pt ikingonde sin. compl.
- pt ikinyakyusa sin. compl.
- pt kinyakyusa sin. compl.
- pt konde sin. compl.
- pt kukwe sin. compl.
- pt mombe sin. compl.
- pt ngonde sin. compl.
- pt nkonde sin. compl.
- pt sochile sin. compl.
- pt sokile sin. compl.
- pt sokili sin. compl.
- tmh Tanyakyusa-ngundit
- tmh Ikingonde sin. compl.
- tmh ikinyakyusa sin. compl.
- tmh kinyakyusa sin. compl.
- tmh konde sin. compl.
- tmh kukwe sin. compl.
- zh 尼亚科尤萨－恩贡德语
- num Sistema aràbic
- num Sistema devanagari
- num Sistema kannada
- num Sistema malaiàlam
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Tanzània
Definición
El grup etnolingüístic nyakyusa-ngonde representa aproximadament el 2,5% de la població de Tanzània i el 3% de la població de Malawi. Els nyakyuses-ngondes han tingut una gran influència cultural i lingüística sobre algunes comunitats veïnes, com ara els ndalis, els safwes i els nihes.
Podem distingir diverses varietats dialectals d'aquesta llengua: el nyakyusa, el kukwe, el mwamba (lungulu), el ngonde, el selya (salya, seria) i el sukwa.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Podem distingir diverses varietats dialectals d'aquesta llengua: el nyakyusa, el kukwe, el mwamba (lungulu), el ngonde, el selya (salya, seria) i el sukwa.
Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ikingurimi
ikingurimi
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca ngurimi
- ca dengurume sin. compl.
- ca ikingurimi sin. compl.
- ca ngurimi sin. compl.
- ca nguruimi sin. compl.
- ar نغوريمي
- cy Ngurimi
- cy Dengurume sin. compl.
- cy Ikingurimi sin. compl.
- cy Ngurimi sin. compl.
- cy Nguruimi sin. compl.
- de Ngurimi
- de Dengurume sin. compl.
- de Ikingurimi sin. compl.
- de Ngoreme sin. compl.
- de Ngurime sin. compl.
- de Nguruimi sin. compl.
- en Ngurimi
- en Dengurume sin. compl.
- en Ikingurimi sin. compl.
- en Ngoreme sin. compl.
- en Ngruimi sin. compl.
- en Nguruimi sin. compl.
- es engurimi
- es dengurume sin. compl.
- es ikingurimi sin. compl.
- es ngurimi sin. compl.
- es nguruimi sin. compl.
- eu ngurimiera
- eu dengurume sin. compl.
- eu ikingurimi sin. compl.
- eu ngurimi sin. compl.
- eu ngurimiera sin. compl.
- eu nguruimi sin. compl.
- fr ngoreme
- fr dengurume sin. compl.
- fr ikingurimi sin. compl.
- fr ngurimi sin. compl.
- fr nguruimi sin. compl.
- gl ngurimi
- gl dengurume sin. compl.
- gl ikingurimi sin. compl.
- gl nguruimi sin. compl.
- gn ngurimi
- gn dengurume sin. compl.
- gn ikingurimi sin. compl.
- gn ngurimi sin. compl.
- gn nguruimi sin. compl.
- it ngurimi
- it dengurume sin. compl.
- it ikingurimi sin. compl.
- it nguruimi sin. compl.
- pt ngurimi
- pt dengurume sin. compl.
- pt ikingurimi sin. compl.
- pt ngurimi sin. compl.
- pt nguruimi sin. compl.
- tmh Tangurimit
- tmh Dengurume sin. compl.
- tmh ikingurimi sin. compl.
- tmh nguruimi sin. compl.
- zh 恩古里米语
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El ngurimi és una llengua bantú parlada al nord de Tanzània, a prop de la frontera amb Kenya. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El ngurimi és lingüísticament proper al kuria, llengua que es parla al nord-oest de Tanzània i al sud-oest de Kenya.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El ngurimi és lingüísticament proper al kuria, llengua que es parla al nord-oest de Tanzània i al sud-oest de Kenya.
ikinilamba
ikinilamba
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca nilamba
- ca ikinilamba sin. compl.
- ca ikiniramba sin. compl.
- ca ilamba sin. compl.
- ca iramba sin. compl.
- ca kinilamba sin. compl.
- ca kiniramba sin. compl.
- ca nilyamba sin. compl.
- ca niramba sin. compl.
- ca nyilamba sin. compl.
- ca nyiramba sin. compl.
- ar نيلامبا
- cy Nilamba
- cy Ikinilamba sin. compl.
- cy Ikiniramba sin. compl.
- cy Ilamba sin. compl.
- cy Iramba sin. compl.
- cy Kinilamba sin. compl.
- cy Kiniramba sin. compl.
- cy Nilyamba sin. compl.
- cy Niramba sin. compl.
- cy Nyilamba sin. compl.
- cy Nyiramba sin. compl.
- de Nilamba
- de Ikinilamba sin. compl.
- de Ikiniramba sin. compl.
- de Ilamba sin. compl.
- de Iramba sin. compl.
- de Kinilamba sin. compl.
- de Kiniramba sin. compl.
- de Nilyamba sin. compl.
- de Niramba sin. compl.
- de Nyilamba sin. compl.
- de Nyiramba sin. compl.
- en Nilamba
- en Ikinilamba sin. compl.
- en Ikiniramba sin. compl.
- en Ilamba sin. compl.
- en Iramba sin. compl.
- en Kinilamba sin. compl.
- en Kiniramba sin. compl.
- en Nilyamba sin. compl.
- en Niramba sin. compl.
- en Nyilamba sin. compl.
- en Nyiramba sin. compl.
- es nilamba
- es ikinilamba sin. compl.
- es ikiniramba sin. compl.
- es ilamba sin. compl.
- es iramba sin. compl.
- es kinilamba sin. compl.
- es kiniramba sin. compl.
- es nilyamba sin. compl.
- es niramba sin. compl.
- es ñilamba sin. compl.
- es ñiramba sin. compl.
- eu nilambera
- eu ikinilamba sin. compl.
- eu ikiniramba sin. compl.
- eu ilamba sin. compl.
- eu iramba sin. compl.
- eu kinilamba sin. compl.
- eu kiniramba sin. compl.
- eu nilamba sin. compl.
- eu nilyamba sin. compl.
- eu niramba sin. compl.
- eu nyilamba sin. compl.
- eu nyiramba sin. compl.
- fr nilamba
- fr ikinilamba sin. compl.
- fr ikiniramba sin. compl.
- fr ilamba sin. compl.
- fr iramba sin. compl.
- fr kinilamba sin. compl.
- fr kiniramba sin. compl.
- fr nilyamba sin. compl.
- fr niramba sin. compl.
- fr nyilamba sin. compl.
- fr nyiramba sin. compl.
- gl nilamba
- gl ikinilamba sin. compl.
- gl ikiniramba sin. compl.
- gl ilamba sin. compl.
- gl iramba sin. compl.
- gl kinilamba sin. compl.
- gl kiniramba sin. compl.
- gl nilyamba sin. compl.
- gl niramba sin. compl.
- gl nyilamba sin. compl.
- gl nyiramba sin. compl.
- gn nilamba
- gn ikinilamba sin. compl.
- gn ikiniramba sin. compl.
- gn ilamba sin. compl.
- gn iramba sin. compl.
- gn kinilamba sin. compl.
- gn kiniramba sin. compl.
- gn nilyamba sin. compl.
- gn niramba sin. compl.
- gn nyilamba sin. compl.
- gn nyiramba sin. compl.
- it nilamba
- it ikinilamba sin. compl.
- it ikiniramba sin. compl.
- it ilamba sin. compl.
- it iramba sin. compl.
- it kinilamba sin. compl.
- it kiniramba sin. compl.
- it nilyamba sin. compl.
- it niramba sin. compl.
- it nyilamba sin. compl.
- it nyiramba sin. compl.
- pt nilamba
- pt ikinilamba sin. compl.
- pt ikiniramba sin. compl.
- pt ilamba sin. compl.
- pt iramba sin. compl.
- pt kinilamba sin. compl.
- pt kiniramba sin. compl.
- pt nilyamba sin. compl.
- pt niramba sin. compl.
- pt nyilamba sin. compl.
- pt nyiramba sin. compl.
- tmh Tanilambat
- tmh Ikinilamba sin. compl.
- tmh ikiniramba sin. compl.
- tmh ilamba sin. compl.
- tmh iramba sin. compl.
- tmh kinilamba sin. compl.
- tmh kiniramba sin. compl.
- tmh nilyamba sin. compl.
- tmh niramba sin. compl.
- tmh nyilamba sin. compl.
- tmh nyiramba sin. compl.
- zh 尼兰巴语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El territori lingüístic del nilamba se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nilamba, l'isanzu i el nyaturu), la nilosahariana (datoga), l'afroasiàtica (iraqw) i la khoisan (hadza).
El nilamba és una llengua bantú parlada aproximadament per l'1,3% de la població de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El nilamba és una llengua bantú parlada aproximadament per l'1,3% de la població de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
ikiniramba
ikiniramba
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca nilamba
- ca ikinilamba sin. compl.
- ca ikiniramba sin. compl.
- ca ilamba sin. compl.
- ca iramba sin. compl.
- ca kinilamba sin. compl.
- ca kiniramba sin. compl.
- ca nilyamba sin. compl.
- ca niramba sin. compl.
- ca nyilamba sin. compl.
- ca nyiramba sin. compl.
- ar نيلامبا
- cy Nilamba
- cy Ikinilamba sin. compl.
- cy Ikiniramba sin. compl.
- cy Ilamba sin. compl.
- cy Iramba sin. compl.
- cy Kinilamba sin. compl.
- cy Kiniramba sin. compl.
- cy Nilyamba sin. compl.
- cy Niramba sin. compl.
- cy Nyilamba sin. compl.
- cy Nyiramba sin. compl.
- de Nilamba
- de Ikinilamba sin. compl.
- de Ikiniramba sin. compl.
- de Ilamba sin. compl.
- de Iramba sin. compl.
- de Kinilamba sin. compl.
- de Kiniramba sin. compl.
- de Nilyamba sin. compl.
- de Niramba sin. compl.
- de Nyilamba sin. compl.
- de Nyiramba sin. compl.
- en Nilamba
- en Ikinilamba sin. compl.
- en Ikiniramba sin. compl.
- en Ilamba sin. compl.
- en Iramba sin. compl.
- en Kinilamba sin. compl.
- en Kiniramba sin. compl.
- en Nilyamba sin. compl.
- en Niramba sin. compl.
- en Nyilamba sin. compl.
- en Nyiramba sin. compl.
- es nilamba
- es ikinilamba sin. compl.
- es ikiniramba sin. compl.
- es ilamba sin. compl.
- es iramba sin. compl.
- es kinilamba sin. compl.
- es kiniramba sin. compl.
- es nilyamba sin. compl.
- es niramba sin. compl.
- es ñilamba sin. compl.
- es ñiramba sin. compl.
- eu nilambera
- eu ikinilamba sin. compl.
- eu ikiniramba sin. compl.
- eu ilamba sin. compl.
- eu iramba sin. compl.
- eu kinilamba sin. compl.
- eu kiniramba sin. compl.
- eu nilamba sin. compl.
- eu nilyamba sin. compl.
- eu niramba sin. compl.
- eu nyilamba sin. compl.
- eu nyiramba sin. compl.
- fr nilamba
- fr ikinilamba sin. compl.
- fr ikiniramba sin. compl.
- fr ilamba sin. compl.
- fr iramba sin. compl.
- fr kinilamba sin. compl.
- fr kiniramba sin. compl.
- fr nilyamba sin. compl.
- fr niramba sin. compl.
- fr nyilamba sin. compl.
- fr nyiramba sin. compl.
- gl nilamba
- gl ikinilamba sin. compl.
- gl ikiniramba sin. compl.
- gl ilamba sin. compl.
- gl iramba sin. compl.
- gl kinilamba sin. compl.
- gl kiniramba sin. compl.
- gl nilyamba sin. compl.
- gl niramba sin. compl.
- gl nyilamba sin. compl.
- gl nyiramba sin. compl.
- gn nilamba
- gn ikinilamba sin. compl.
- gn ikiniramba sin. compl.
- gn ilamba sin. compl.
- gn iramba sin. compl.
- gn kinilamba sin. compl.
- gn kiniramba sin. compl.
- gn nilyamba sin. compl.
- gn niramba sin. compl.
- gn nyilamba sin. compl.
- gn nyiramba sin. compl.
- it nilamba
- it ikinilamba sin. compl.
- it ikiniramba sin. compl.
- it ilamba sin. compl.
- it iramba sin. compl.
- it kinilamba sin. compl.
- it kiniramba sin. compl.
- it nilyamba sin. compl.
- it niramba sin. compl.
- it nyilamba sin. compl.
- it nyiramba sin. compl.
- pt nilamba
- pt ikinilamba sin. compl.
- pt ikiniramba sin. compl.
- pt ilamba sin. compl.
- pt iramba sin. compl.
- pt kinilamba sin. compl.
- pt kiniramba sin. compl.
- pt nilyamba sin. compl.
- pt niramba sin. compl.
- pt nyilamba sin. compl.
- pt nyiramba sin. compl.
- tmh Tanilambat
- tmh Ikinilamba sin. compl.
- tmh ikiniramba sin. compl.
- tmh ilamba sin. compl.
- tmh iramba sin. compl.
- tmh kinilamba sin. compl.
- tmh kiniramba sin. compl.
- tmh nilyamba sin. compl.
- tmh niramba sin. compl.
- tmh nyilamba sin. compl.
- tmh nyiramba sin. compl.
- zh 尼兰巴语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definición
El territori lingüístic del nilamba se situa en una regió on es parlen llengües de les quatre grans famílies lingüístiques de l'Àfrica: la nigerocongolesa (que inclou el nilamba, l'isanzu i el nyaturu), la nilosahariana (datoga), l'afroasiàtica (iraqw) i la khoisan (hadza).
El nilamba és una llengua bantú parlada aproximadament per l'1,3% de la població de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
El nilamba és una llengua bantú parlada aproximadament per l'1,3% de la població de Tanzània. Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
