Diccionari nàutic

Tècnica de determinar la configuració de la superfície d'un terreny i representar-lo gràficament.

Relatiu o pertanyent a la topografia.

Nom propi de lloc.

Vent impetuós propi de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu, de manera que la visibilitat minva sensiblement.

Roca sedimentària d'estructura fibrosa, formada d'un humus en un medi anaeròbic i saturat d'aigua, de color negre o marró i d'aspecte esponjós, que forma part del rang menys evolucionat dels carbons i és emprada com a combustible pobre d'ús domèstic.

Vent fort que dura només uns minuts, sovint acompanyat de pluja intensa o pedra i també de llamps i trons.

Fer girar dos o més fils fins a formar un sol cos de forma helicoïdal.

Deformar un cos flexible per l'acció d'una força que tendeix a fer girar un dels seus extrems mentre l'altre és privat de girar o és girat en sentit contrari.

Qualitat de tort.

Rodet de fil gran que hi ha a la part inferior d'una canya de pescar i que serveix per a plegar-hi el fil.