A alguns de nosaltres aquest estiu se’ns ha fet tirant a curt. La calor ha arribat força tard i se n’ha anat d’hora, i no ens ha deixat gaires dies per anar a la platja i a la piscina. El que no ens ha impedit, però, és de gaudir de bones converses al voltant d’uns natxos amb guacamole, un hummus amb bastonets de pa o de verdures o unes tires de pollastre amb salsa barbacoa.
Totes aquestes tapes tenen en comú que, per menjar-nos-les, hem d’introduir l’ingredient més sòlid en una salsa o crema. És el que en castellà es coneix cada cop més com dippear o dipear. Aquesta forma, que sembla que tendeix a desplaçar l’alternativa més genuïna mojar, prové del verb anglès to dip, que té el sentit general de ‘submergir’.
Però, i nosaltres, com n’hem de dir? En català, considerem que és innecessari recórrer a formes calcades de l’anglès i que cal, doncs, evitar denominacions com *dipejar o *dipar. I és que tenim una forma genuïna i tradicional que funciona bé en la majoria de contextos: el verb sucar, que té el sentit de ‘fer que un menjar s'impregni d'una certa quantitat d'un suc o un líquid ficant-l'hi i traient-l'en’. En francès, de manera paral·lela, s’utilitza el verb tremper, de significat anàleg.
Així doncs, podem sucar els natxos al guacamole, els bastonets a l’hummus i les tires de pollastre a la salsa. Cal dir que el verb sucar també és adequat amb un ús absolut: "aquests bastonets són ideals per a sucar".
Trobareu aquests termes i molts altres al Portal d’alimentació i gastronomia, a la Neoloteca i al Cercaterm.
