Neoloteca

ca icona de web, n f
es favicon
es favicono
es icono de favoritos
fr favicon
fr favicône
fr icône de favoris
fr icône de signet
fr icône de site
en bookmark icon
en favicon
en favorites icon
en shortcut icon
en URL icon
en website icon

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades

Definition

Petita icona identificadora d'un lloc web que apareix en alguns navegadors a l'esquerra de l'adreça i en diversos menús i pestanyes.

Note

Les icones de web són característiques dels menús d'adreces d'interès.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme icona de web:

S'aprova el terme icona de web, reducció de icona de lloc web, pels motius següents:

·és una alternativa catalana al manlleu anglès favicon, construït per acronímia a partir favourite (preferit o adreça d'interès en català, segons va normalitzar el Consell Supervisor a l'acta núm. 294)(1), pel fet que són icones que solen aparèixer vinculades als preferits, i icon (icona, en català);

·és una forma descriptiva del concepte, lingüísticament adequada i transparent, formada a partir de icona ("Signe que representa una realitat, amb què té una relació de semblança" o "En inform., símbol que apareix en pantalla per a presentar les funcions que ofereix el programa i serveix per a seleccionar-ne una mitjançant el ratolí o el cursor", segons el diccionari normatiu) i web, reducció de lloc web ("Conjunt de pàgines web que una organització, una empresa o una persona pública posa a disposició dels usuaris", segons el mateix diccionari);

·ja es documenta en alguns contextos en català referit a aquest concepte;

·en altres llengües també es documenta la designació anàloga;

·és l'alternativa que té més suport entre els especialistes consultats.

Es descarta l'acceptació del manlleu (favicon), malgrat que té ús, perquè es creu que la forma aprovada té possibilitats d'implantació. Pels mateixos motius, i perquè no té ús, s'ha desestimat el calc favicona, paral·lel a la forma normalitzada emoticona.

Es descarta igualment la forma icona de preferit, malgrat que també és una designació motivada, perquè la forma aprovada es considera més precisa, tenint en compte que aquest tipus d'icones no apareixen només al menú dels preferits, sinó també a l'espai del navegador destinat a l'adreça del lloc que es visita i en altres menús i pestanyes.

També s'ha desestimat la forma icona web, perquè es creu que podria associar-se amb qualsevol icona que aparegui en un lloc web (a icona de web, en canvi, la preposició remarca més la idea que és la icona que identifica un lloc web concret).

També s'ha valorat la forma mosca web, proposada per algun especialista a partir de l'analogia que es podria fer entre aquest tipus d'icona i el logotip que identifica una cadena televisiva concreta, que sol aparèixer a l'extrem superior dret de la pantalla del televisor quan se sintonitza la cadena en qüestió i que es coneix en aquest àmbit amb la forma mosca. S'ha desestimat, però, malgrat la possible motivació semàntica, perquè la majoria d'especialistes s'hi han mostrat contraris: argumenten, d'una banda, que és una denominació massa informal i, d'altra banda, que no és del tot motivada, ja que la mosca televisiva queda sobreimpresa a l'àrea útil de la pantalla i acostuma a tapar una part de la superfície informativa (per això, justament, s'anomena mosca, perquè fa una certa nosa), mentre que la icona de web no apareix a l'àrea de treball de la finestra del navegador, no tapa cap altre element i, per tant, la metàfora de la mosca no hi tindria gaire sentit.

(1)L'adreça d'interès o preferit (en anglès bookmark o favourite) és l'"Adreça d'una pàgina web que un internauta visita i desa en la memòria del navegador a fi de poder accedir-hi fàcilment en ocasions posteriors"; el conjunt d'aquestes adreces és la llista d'adreces d'interès o llista de preferits. (Acta del Consell Supervisor núm. 294, de 16 de setembre de 1999.)

ca icositetraedre deltoidal, n m
es icositetraedro deltoideo
fr tétragonoctaèdre
en trapezohedron

Matemàtiques > Geometria

Definition

Poliedre de vint-i-quatre cares deltoidals.

Note

També és correcta la variant ortogràfica icositetràedre deltoidal.

ca giroedre, n m
ca icositetraedre pentagonal, n m
es giroide
es icositetraedro pentagonal
fr pentagonotrioctaèdre
en gyroid
en pentagonal gyroid

Matemàtiques > Geometria

Definition

Poliedre de vint-i-quatre cares pentagonals i costats desiguals.

Note

També són correctes les variants giròedre i icositetràedre pentagonal.

ca injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoide, n f
ca ICSI, n f sigla
es inyección intracitoplasmática de un espermatozoide, n f
es inyección intracitoplásmica de espermatozoide, n f
es inyección intracitoplásmica de espermatozoides, n f
es ICSI, n f sigla
fr injection intracytoplasmique d'un spermatozoïde, n f
fr injection intracytoplasmique de spermatozoïde, n f
fr ICSI, n f sigla
fr IICS, n f sigla
en intracytoplasmic sperm injection, n
en ICSI, n sigla
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu de l'anglès**

Ciències de la salut > Medicina de la reproducció, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj+Sprep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu adoptat de l'anglès (grafia que s'adapta a l'ortografia catalana)**

Definition

Tècnica de fecundació in vitro consistent a injectar un espermatozoide en el citoplasma d'un oòcit madur mitjançant una micropipeta.

Note

1. La injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoide és una tècnica àmpliament utilitzada, especialment en casos d'infertilitat masculina o idiopàtica.
2. La sigla ICSI correspon a l'equivalent anglès intracytoplasmatic sperm injection ('injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoide').
3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoide (sigla ICSI):

S'aprova la denominació injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoide, juntament amb la sigla ICSI, d'origen anglès, pels motius següents:

Pel que fa a la denominació injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoide,

·és una denominació lingüísticament adequada, que remet al concepte d'una manera precisa;

·té l'aval dels especialistes del sector;

·es documenta la denominació francesa paral·lela en fonts de referència.

Es descarten les denominacions amb el substantiu esperma i l'adjectiu espermàtic -a (injecció espermàtica intracitoplasmàtica, injecció intracitoplasmàtica d'esperma, microinjecció espermàtica, etc.), probablement calcades de l'anglès, perquè no són semànticament adequades: en català esperma (i l'adjectiu espermàtic), a diferència de sperm en anglès (reducció de sperm cell, 'espermatozoide'), no designa un únic espermatozoide sinó que és sinònim de semen ("Líquid produït pels òrgans de reproducció masculins, que conté els espermatozoides i serveix per a fecundar els oòcits madurs").

Igualment, també es descarta la denominació injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoides, amb el substantiu espermatozoide en plural, perquè és semànticament imprecisa.

Finalment, es desestima la denominació microinjecció d'espermatozoide, que s'ha valorat com a sinònim complementari, perquè no és prou precisa i no té l'aval majoritari dels especialistes consultats.

Pel que fa a la sigla ICSI, d'origen anglès:

·és una sigla àmpliament utilitzada en català, ja que és la forma més estesa per a designar aquest concepte;

·és l'única sigla que avalen els experts de l'àmbit;

·és una sigla internacional, utilitzada també en altres llengües (en francès, per exemple, es documenta en obres terminològiques de referència en el sector).

Es descarta la fixació d'una sigla catalana (IICE) perquè no té l'aval dels experts i s'allunya de la solució adoptada en altres llengües.

[Acta 635, 18 d'abril de 2018]

ca ictèrids, n m pl
nc Icteridae

Zoologia > Ocells

Definition

Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes.

ca ictioturisme, n m
es ictioturismo, n m
fr ichtyotourisme, n m
it ittioturismo, n m
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Lleure > Turisme, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

Definition

Conjunt d'activitats pròpies del turisme pesquer que tenen lloc en terra.

Note

Formen part de l'ictioturisme, entre d'altres, la degustació de plats mariners, preferentment preparats pels mateixos pescadors; l'allotjament en cases de pescadors, i les visites a les instal·lacions dels ports pesquers, especialment a la llotja on se subhasta el peix, o a museus i fires específics.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme ictioturisme

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la denominació ictioturisme, probablement calc de l'italià ittioturismo.

Criteris aplicats

·És una forma lingüísticament adequada i motivada semànticament: es tracta d'un compost a la manera culta constituït pel nucli turisme, referit al conjunt d'activitats relacionades amb les persones que viatgen per recreació, i la forma prefixada d'origen grec ictio-, que significa 'peix', perquè es tracta d'una activitat vinculada al món del peix, com a aliment obtingut de la pesca.

·Malgrat que encara no es documenta gaire, la forma anàloga sí que es troba en altres llengües, sobretot en textos legals europeus, i és previsible, doncs, que l'ús pugui créixer també en català.

[Acta 659, 22 de gener de 2020]

ca idà, n f
es ida, n f
en ida, n
sa iḍā, n f
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació completa)**

Definition

Nadi que parteix de la part esquerra del txakra arrel, puja en forma de serp travessant els txakres i passa per la fossa nasal esquerra abans d'acabar al txakra de l'entrecella.

Note

1. La idà està vinculada al sistema nerviós parasimpàtic i a l'hemisferi dret del cervell.
2. La denominació idà prové del sànscrit iḍā.

ca ingesta diària admissible, n f
ca IDA, n f sigla
es ingesta diaria admisible, n f
es IDA, n f sigla
fr dose journalière admissible, n f
fr DJA, n f sigla
en acceptable daily intake, n
en ADI, n sigla
cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Ciències de la salut > Endocrinologia. Nutrició, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**, **Denominació catalana 2: Sigla llegida com un mot**

Definition

Valor toxicològic que indica la ingesta màxima d'una substància present en els productes alimentaris o en l'aigua potable que una persona pot fer, en funció del seu pes, diàriament al llarg de tota la vida sense risc apreciable per a la salut.

Note

1. La ingesta diària admissible constitueix un dels valors de referència en seguretat alimentària, juntament amb la dosi de referència aguda i la ingesta diària tolerable. A diferència de la ingesta diària tolerable, la ingesta diària admissible es refereix tant a substàncies afegides deliberadament als aliments o a l'aigua com a substàncies no afegides deliberadament.
2. La ingesta diària admissible s'expressa en mil·ligrams de la substància per quilogram de pes corporal i dia. Es calcula mitjançant assaigs en animals d'experimentació.

ca internet de les coses, n f
ca IdC, n f sigla
ca IoT, n f sigla
es internet de las cosas, n m/f
es IdC, n m/f sigla
es IoT, n m/f sigla
fr internet des objets, n m
fr IDO, n m sigla
fr IoT, n m sigla
it Internet delle cose, n m/f
it IoT, n m/f sigla
pt Internet das coisas, n f
pt IdC, n f sigla
pt IoT, n f sigla
en Internet of things, n
en internet of things, n var. ling.
en IoT, n sigla
cod **Motiu de normalització: Valorar l'adequació semàntica d'una denominació en ús**

Telecomunicacions > Telemàtica > Xarxes de dades, TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Sigla que inclou inicials de mots gramaticals**, **Denominació catalana 3: Manlleu de l'anglès**

Definition

Interconnexió d'objectes, dispositius electrònics, màquines o espais entre si i amb sistemes informàtics mitjançant internet o altres xarxes de comunicació per a transmetre o rebre dades amb finalitats de monitorització, control i activació de funcions o accionament de processos.

Note

1. Formen part de la internet de les coses, per exemple, els objectes dotats d'etiquetes NFC/RFID, els sensors, les balises de posicionament, els microcontroladors, els aparells d'il·luminació i de domòtica, els vehicles intel·ligents i els edificis intel·ligents.

De vegades, els dispositius de la internet de les coses tenen una certa capacitat de processament i poden transmetre dades semielaborades en comptes de dades en brut, fet que alleugereix el trànsit de dades i permet reduir l'amplada de banda necessària per a la comunicació. Amb la informàtica a la boira i la informàtica a la perifèria, el processament també es pot produir en els dispositius de xarxa als quals estan connectats els dispositius de la internet de les coses, fet que permet descarregar de feina els sistemes centrals.
2. L'arquitectura que integra els objectes, els dispositius i altres elements de la internet de les coses dins el sistema web i els fa accessibles a través de pàgines i aplicacions web és el web de les coses.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme internet de les coses (sigles IdC i IoT)

Resolució del Consell Supervisor

S'aprova la forma internet de les coses, juntament amb les sigles IdC i IoT.

Criteris aplicats

Pel que fa a internet de les coses:

·És un calc de l'anglès, però és una forma adequada en català, descriptiva del concepte. Està formada sobre el nucli internet ("Xarxa informàtica mundial que connecta altres xarxes i ordinadors i permet als usuaris comunicar-se entre ells i compartir informació", segons el diccionari normatiu) i el sintagma preposicional de les coses ("Objecte inanimat").

·És una forma motivada i transparent.

·És una forma ja utilitzada amb normalitat i es documenta en nombrosos textos especialitzats i en obres terminològiques.

·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.

·En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues.

S'aprova com a forma femenina d'acord amb el gènere de internet recollit al diccionari normatiu. Si bé l'ús és vacil·lant, la forma femenina està força consolidada, probablement perquè xarxa, que és el referent conceptual de internet, és un mot femení.

Quant a les sigles:

·La forma IoT correspon a la denominació anglesa i té un ús molt important, tant en català com en altres llengües.

·La forma IdC correspon a la denominació catalana desenvolupada i, si bé té menys ús que la forma anglesa, també es documenta.

Formes desestimades

-internet dels objectes: Té força menys ús que la forma proposada.

[Acta 732, 20 de gener de 2025]

ca idea de referència, n f
es idea de referencia
fr idée de référence
en idea of reference
en referential idea
de Beziehungsidee

Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental

Definition

Idea basada en la creença errònia que els objectes i els esdeveniments del món exterior, i les paraules i accions dels altres, tenen una relació directa amb un mateix, generalment negativa.

Note

Les idees de referència poden desembocar en deliris de referència si se sistematitzen i esdevenen especialment freqüents i intenses.

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note