semàntica veritativa
semàntica veritativa
- ca semàntica veritativa, n f
- es semántica veritativa
- fr sémantique véritative
- en truth semantics
Definition
Model d'anàlisi semàntica basat en el concepte de veritat lògica desenvolupat per A. Tarski segons el qual delimitar les condicions del món real sota les quals una oració és vertadera és una manera de delimitar el significat d'una oració.
semasiologia
semasiologia
- ca semasiologia, n f
- es semasiología
- fr sémasiologie
- en semasiology
Definition
Branca de la semàntica que estudia els significats dels signes lingüístics partint de les denominacions.
Note
- Així, en el procés de comunicació entre interlocutors, el receptor fa ús d'un procediment semasiològic en partir del significant per a arribar al significat o concepte a què correspon. La semasiologia utilitza un procediment d'anàlisi invers al de l'onomasiologia (que en l'exemple anterior correspondria a la tasca de l'emissor).
semasiològic -a
semasiològic -a
- ca semasiològic -a, adj
- es semasiológico ‑ca
- fr semasiologique
- en semasiological
Definition
Que parteix del mot per a arribar al significat o els significats que s'hi associen.
semema
semema
- ca semema, n m
- es semema
- fr sémème
- en sememe
Definition
En semàntica estructural, conjunt de trets semàntics, o semes, que constitueixen el significat d'un lexema.
Note
- Així, el conjunt de trets [+ per a seure], [+ per a una sola persona], [+ amb respatler], [+ amb potes], [− amb braços], que delimiten el significat del mot cadira. Segons Bernard Pottier, el semema està integrat pel classema, el semantema i el virtuema.
semianticadència
semianticadència
- ca semianticadència, n f
- es semianticadencia
- fr semi-anticadence
- en semi-anticadence
Definition
Lleuger moviment ascendent del tonema o grup fònic final d'una cadena fònica, inferior al de l'anticadència.
Note
- És característic d'unitats interiors de sentit continuatiu.
semicadència
semicadència
- ca semicadència, n f
- es semicadencia
- fr semi-cadence
- en semicadence
Definition
Moviment descendent del tonema o grup fònic final d'una cadena fònica, inferior al de la cadència.
Note
- És característic de les enunciacions insegures.
semiconsonant
semiconsonant
- ca semiconsonant, n f
- es semiconsonante
- fr semi-consonne
- en semiconsonant
Definition
So o fonema amb una articulació intermèdia entre vocal i consonant fricativa que correspon a una i o u asil·làbiques i que es produeix durant l'emissió del primer membre tancat d'un diftong.
Note
- El terme s'utilitza sobretot en la tradició hispànica quan es volen distingir variants més tancades que les semivocals [j] i [w]. Aquesta distinció, tanmateix, resulta poc pertinent, per tal com totes dues tenen les mateixes propietats acústiques i articulatòries i sols es diferencien per la posició respecte a la vocal amb què formen diftong.
semicultisme
semicultisme
- ca semicultisme, n m
- es semicultismo
- fr terme semi-savant
- en semi-learned word
Definition
Mot que, per la seua introducció tardana en la llengua o per altres influències, no ha tingut una evolució fonètica completa, però presenta un estadi més evolucionat que el cultisme.
Note
- Per exemple, miracle, que conserva el grup secundari c'l del terme llatí MIRACŬLUM, enfront del seu doblet mirall.
semilingüisme
semilingüisme
- ca semilingüisme, n m
- es semilingüismo
- fr semi-linguisme
- en semilingualism
Definition
En un context de bilingüisme o multilingüisme, situació en què el grau de competència gramatical o comunicativa d'un individu almenys en una de les llengües no és suficient per a assegurar la correcta comunicació.
semiologia
semiologia
- ca semiologia, n f
- es semiología
- fr sémiologie
- en semiology
Definition
Ciència que estudia la naturalesa, la producció i la interpretació dels signes al si de la vida social.
Note
- Tot i que alguns autors han identificat semiologia i semiòtica, són dos conceptes que actualment tendeixen a diferenciar-se. El terme semiologia va ser introduït per Ferdinand de Saussure. [V. semiòtica]
