relació homocategòrica
relació homocategòrica
- ca relació homocategòrica, n f
- es relación homocategórica
- fr relation homocatégorique
- en homocategorial relation
Definition
Relació que s'estableix entre dos morfemes dependents de la mateixa categoria.
Note
- Per exemple, la relació entre dos morfemes derivatius gelat-er-ia. La relació homocategòrica inclou les relacions heteroelemental i homoelemental. S'oposa a relació heterocategòrica.
relació homoelemental
relació homoelemental
- ca relació homoelemental, n f
- es relación homoelemental
- fr relation homoélementaire
- en homoelemental relation
Definition
Relació que s'estableix entre les diferents realitzacions d'un mateix morfema.
Note
- Per exemple, la relació entre el morfema de plural en un substantiu i en un adjectiu. S'oposa a relació heteroelemental.
relació homonexual
relació homonexual
- ca relació homonexual, n f
- es relación homonexual
- fr relation homonexuelle
- en homonexual relation
Definition
Relació que s'estableix entre dos elements que pertanyen a la mateixa oració.
Note
- Per exemple, la relació entre subjecte i verb. S'oposa a relació heteronexual.
relació homosintagmàtica
relació homosintagmàtica
- ca relació homosintagmàtica, n f
- es relación homosintagmática
- fr relation homosyntagmatique
- en homosyntagmatic relation
Definition
Relació que s'estableix entre dos elements que pertanyen a un mateix sintagma.
Note
- Per exemple, la relació entre els morfemes de gènere i de nombre en el substantiu. S'oposa a relació heterosintagmàtica.
relació paradigmàtica
relació paradigmàtica
- ca relació paradigmàtica, n f
- ca associació paradigmàtica, n f sin. compl.
- ca relació associativa, n f sin. compl.
- es asociación paradigmática
- es relación asociativa
- es relación paradigmática
- fr association paradigmatique
- fr rapport paradigmatique
- fr relation associative
- en associative relation
- en paradigmatic association
- en paradigmatic relation
Definition
Relació que s'estableix entre elements lingüístics que es caracteritzen pel fet de poder ocupar una mateixa posició en un determinat context.
Note
- Per exemple, la relació existent entre de pressa, ràpid, de bòlit, etc., que poden aparéixer en lloc de ràpidament en un oració com ara Joan anava ràpidament. Les relacions paradigmàtiques són relacions in absentia que permeten delimitar classes distribucionals (o paradigmes) d'elements en qualsevol nivell d'anàlisi. S'oposa a relació sintagmàtica.
relació semàntica
relació semàntica
- ca paper semàntic, n m
- ca cas profund, n m sin. compl.
- ca funció semàntica, n m sin. compl.
- ca paper temàtic, n m sin. compl.
- ca relació semàntica, n m sin. compl.
- es función semántica
- es papel semántico
- es papel temático
- es relación semántica
- fr fonction sémantique
- fr relation sémantique
- fr rôle sémantique
- fr rôle thématique
- en semantic function
- en semantic relation
- en semantic role
- en thematic role
- en theta role
Definition
Relació semàntica que els arguments nominals estableixen amb els predicats dels quals depenen sintàcticament.
Note
- En el sintagma nominal l'atac dels serbis als croats, per exemple, els arguments nominals els serbis i els croats mantenen una relació semàntica amb el nucli del sintagma, el nom atac, que es pot caracteritzar com segueix: els serbis s'identifiquen amb l'agent de l'atac i els croats amb el pacient de l'atac. Les mateixes relacions semàntiques, d'altra banda, s'estableixen entre el verb i els arguments nominals de l'oració Els serbis atacaren els croats. En general, s'accepta que tots els arguments nominals reben un (i un únic) paper semàntic i que tots els elements predicatius assignen paper semàntic als arguments nominals que subcategoritzen. La nòmina de papers semàntics varia segons els investigadors. Tot i amb això, són papers comunament acceptats l'agent, el pacient, el tema, l'instrumental, el comitatiu, l'experimentador, el benefactiu, l'origen, la meta, el locatiu, la ruta i el temps. El paper semàntic constitueix un concepte central en la gramàtica de casos, en la qual rep el nom de cas profund o simplement cas, i en el mòdul de la teoria temàtica de la teoria del règim i del lligam, en el qual rep el nom de paper temàtic.
relació sintagmàtica
relació sintagmàtica
- ca relació sintagmàtica, n f
- ca associació sintagmàtica, n f sin. compl.
- es asociación sintagmática
- es relación sintagmática
- fr association syntagmatique
- fr rapport syntagmatique
- en syntagmatic association
- en syntagmatic relation
Definition
Relació que s'estableix entre elements lingüístics que ocorren conjuntament en un determinat context.
Note
- Per exemple, la relació existent entre anava i ràpidament en l'oració Joan anava ràpidament. Les relacions sintagmàtiques són relacions in praesentia que permeten delimitar la funció dels elements relacionats. S'oposa a relació paradigmàtica.
relatiu
relatiu
- ca pronom relatiu, n m
- ca relatiu, n m sin. compl.
- es pronombre relativo
- es relativo
- fr pronom relatif
- fr relatif
- en relative
- en relative pronoun
Definition
Pronom que desenvolupa una funció sintàctica en l'oració que introdueix i que alhora serveix de nexe de subordinació i permet que aquesta oració s'inserisca en una estructura sintàctica superior.
Note
- En l'oració M'agrada el xic que vam conéixer ahir, per exemple, el pronom de relatiu que funciona com a complement directe dins l'oració de relatiu (que vam conéixer ahir) i enllaça aquesta oració amb el nom xic. Els pronoms de relatiu solen tenir un antecedent amb el qual estableixen una relació anafòrica, com ocorre amb el nom xic en l'exemple anterior. Hi ha, però, pronoms relatius que es poden usar sense cap antecedent. Així, el relatiu qui té com a antecedent el nom persona en És la persona de qui et vaig parlar, però no té cap antecedent en Qui haja acabat, ja se'n pot anar. A més de que i qui, també són pronoms relatius el relatiu tònic què i el relatiu compost el qual (i les variants flexives els quals, la qual i les quals). Encara que a vegades s'inclouen entre els pronoms relatius, no són pronoms sinó adverbis els relatius com, quan i on.
relatiu -iva
relatiu -iva
- ca relatiu -iva, adj
- es relativo ‑va
- fr relatif ‑ive
- en relative
Definition
En morfosintaxi, dit de les construccions, classes de paraules o categories gramaticals que depenen d'un altre element oracional.
Note
- V. adverbi relatiu, determinant relatiu, oració de relatiu, pronom relatiu, temps relatiu, verb relatiu.
relativitat lingüística
relativitat lingüística
- ca hipòtesi Sapir-Whorf, n f
- ca determinisme lingüístic, n m sin. compl.
- ca relativitat lingüística, n f sin. compl.
- es determinismo lingüístico
- es hipótesis Sapir-Whorf
- es relatividad lingüística
- fr déterminisme linguistique
- fr hypothèse Sapir-Whorf
- fr relativité linguistique
- en linguistic determinism
- en linguistic relativity
- en Sapir-Whorf hypothesis
Definition
Hipòtesi formulada pel lingüista nord-americà Benjamin L. Whorf a partir dels treballs del també lingüista nord-americà Edward Sapir, segons la qual la llengua materna condiciona les categories mentals del parlant i la seua visió del món.
Note
- Consegüentment, les persones que empren gramàtiques marcadament diferents tindran diferents tipus d'observacions i d'avaluacions de fets externs similars.
