Back to top
Go back to the list of Online Dictionaries

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentation
  • ca  èmfasi, n m
  • es  énfasis
  • fr  emphase
  • en  emphasis

Definition
Recurs expressiu amb el qual es posa en relleu una part de l'enunciat per a assenyalar-ne la importància informativa.

Note

  • L'èmfasi es pot aconseguir per mitjà de recursos diferents, com ara les inflexions tonals (L'ENRIC ens ho dirà), les alteracions de l'ordre no marcat de l'oració (Ens ho dirà L'ENRIC) i les construccions pseudoescindides (És L'ENRIC qui ens ho dirà). En l'anàlisi lingüística els elements emfatitzats normalment s'indiquen per mitjà de les versaletes.
  • ca  emfàtic -a, adj
  • es  énfatico ‑ca
  • fr  emphatique
  • en  emphatic

Definition
Dit de l'element que es posa en relleu per tal d'assenyalar-ne la importància informativa.

Note

  • V. èmfasi.
  • ca  èmic -a, adj
  • es  émico ‑ca
  • fr  émique
  • en  emic

Definition
En la terminologia utilitzada per Kenneth Lee Pike, dit del mètode d'anàlisi que caracteritza les unitats lingüístiques amb valor funcional i capacitat contrastiva.

Note

  • El terme prové de mots com ara fonema o morfema, en els quals ‑ema té el valor de 'mínima unitat distintiva'. S'oposa a ètic. [V. tagmèmica]
  • ca  emissor, n m
  • ca  destinador, n m sin. compl.
  • ca  locutor, n m sin. compl.
  • ca  subjecte de l'enunciació, n m sin. compl.
  • es  destinador
  • es  emisor
  • es  locutor
  • es  sujeto de la enunciación
  • fr  destinateur
  • fr  émetteur
  • fr  locuteur
  • fr  sujet de l'énonciation
  • en  sender
  • en  speaker

Definition
En la teoria de la comunicació, agent animat o aparell que produeix un missatge d'acord amb les regles d'un codi determinat, a través d'un canal i que va adreçat a un receptor.

Note

  • En lingüística, el terme emissor s'utilitza normalment amb un sentit més restrictiu; concretament, com la persona que codifica un missatge i realitza un acte de parla. En la terminologia de Roman Jakobson s'anomena destinador.
  • ca  empatia, n f
  • es  empatía
  • fr  empathie
  • en  empathy

Definition
Grau d'identificació del parlant amb una de les persones que participa en l'esdeveniment denotat per l'oració que enuncia.

Note

  • Aquesta identificació està condicionada per diferents propietats de l'argument que denota la persona; concretament, pel grau d'animació (jo és més empàtic que tu, tu més que ell, ell més que un SN definit, etc.), per la categoria sintàctica (el subjecte és més empàtic que el complement directe, i aquest més que un complement preposicional) i pel valor informatiu (un element ja introduït en el discurs és més empàtic que un element nou).
  • ca  encapsulador, n m
  • es  encapsulador
  • fr  encapsulateur
  • en  shell noun

Definition
Nom abstracte i semànticament inespecífic que permet sintetitzar el contingut expressat per un fragment textual complex de naturalesa predicativa (una clàusula o oració, un paràgraf o un segment discursiu més ampli) aparegut en el discurs previ o introduït a continuació.

Note

  • En Havia perdut el passaport i no sabia com resoldre el problema, el nom problema funciona com a encapsulador, ja que reprén el contingut expressat per l'oració precedent (Havia perdut el passaport) tot presentant aquest contingut com un problema. El mateix s'esdevé en Tenia un greu problema: havia perdut el passaport en què aquest nom avança el contingut de l'oració que apareix tot seguit. També poden funcionar com a encapsuladors noms com fet, possibilitat, causa, resultat, resposta, missatge, etc.
enclavament lingüístic enclavament lingüístic

  • ca  enclavament lingüístic, n m
  • es  enclave lingüístico
  • fr  enclave linguistique
  • en  language enclave
  • en  linguistic enclave

Definition
Àrea geogràfica on es parla una llengua diferent de la que s'utilitza en el territori circumdant.

Note

  • És el cas de l'enclavament català de l'Alguer a Sardenya, de llengua sarda.
  • ca  enclisi, n f
  • es  enclisis
  • fr  enclise
  • en  enclisis

Definition
Unió d'un clític, anomenat enclític, amb el mot precedent.
  • ca  enclític, n m
  • es  enclítico
  • fr  enclitique
  • en  enclitic

Definition
Clític que es lliga amb el mot precedent per a formar-hi un sol mot tònic.

Note

  • Per exemple, el pronom feble ho en Dis-ho. Contrasta amb proclític i mesoclític.
  • ca  enclític -a, adj
  • es  enclítico ‑ca
  • fr  enclitique
  • en  enclitic

Definition
De l'enclisi o que hi té relació.