èmic -a - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
èmic -a
èmic -a
- ca èmic -a, adj
- es émico ‑ca
- fr émique
- en emic
Definition
En la terminologia utilitzada per Kenneth Lee Pike, dit del mètode d'anàlisi que caracteritza les unitats lingüístiques amb valor funcional i capacitat contrastiva.
Note
- El terme prové de mots com ara fonema o morfema, en els quals ‑ema té el valor de 'mínima unitat distintiva'. S'oposa a ètic. [V. tagmèmica]
