caritiu
caritiu
- ca abessiu, n m
- ca caritiu, n m sin. compl.
- es abesivo
- es caritivo
- fr abessif
- fr caritif
- en abessive
- en caritive
Definition
Cas gramatical que, en llengües com el finés, indica carència o privació.
carta de freqüència
carta de freqüència
- ca carta de freqüència, n f
- es carta de frecuencia
- fr carte de fréquences
- en acoustic vowel diagrama
- en vowel formant chart
Definition
Sistema de coordenades utilitzat per a localitzar el punt acústic d'incidència de cada emissió de veu i visualitzar el triangle vocàlic d'una llengua, d'un dialecte o d'un parlant.
Note
- Aquesta localització es fa a partir dels valors freqüencials que aporten els dos o tres formants que constitueixen cada vocal.
cartografia sintàctica
cartografia sintàctica
- ca cartografia sintàctica, n f
- ca anàlisi cartogràfica, n f sin. compl.
- ca projecte cartogràfic, n m sin. compl.
- es análisis cartográfica
- es cartogafría sintáctica
- es proyecto cartográfico
- fr analyse cartographique
- fr projet cartographique
- fr syntaxe cartographique
- en cartographic analysis
- en cartographic project
- en syntactic cartography
Definition
Proposta d'anàlisi dins del model generativista per a precisar i detallar les configuracions sintàctiques, impulsada per Luigi Rizzi i Guglielmo Cinque.
Note
- L'anàlisi cartogràfica de la perifèria esquerra de l'oració es basa en la idea que el sintagma complementador (SComp) es pot escindir en una sèrie de projeccions funcionals ordenades jeràrquicament, les quals allotgen elements que queden fora de la predicació pròpiament dita i que, segons el cas, poden no ser activades. Per exemple, el sintagma tòpic (ST), que allotja el tòpic i que pot ser recursiu, el sintagma força (SForç), que allotja els elements que expressen la forma il·locutiva, el sintagma focus (SFoc), que allotja el focus, i el sintagma finitud (SFin), que allotja elements relacionats amb el caràcter finit o no finit de l'oració. En una oració com ara Honestament, a l'Antònia, l'Enric sí que li ha dit la veritat, l'adverbi honestament s'allotjaria en el SForç, els sintagmes a l'Antònia i l'Enric, en dos ST diferents, sí, en el SFoc, i que, en el SFin: [SForç Honestament [ST a l'Antònia [ST l'Enric [SFoc sí [SFin que [li ha dit la veritat]]]]]]. L'anàlisi cartogràfica també s'aplica a altres sintagmes, com ara el sintagma adverbial, el sintagma adjectival o el sintagma determinant.
cas
cas
- ca cas, n m
- ca cas abstracte, n m sin. compl.
- es caso
- es caso abstracto
- fr cas
- fr cas abstrait
- en abstract case
- en case
Definition
En la teoria del règim i del lligam, marca sense realització fonològica que els sintagmes nominals reben de l'element que els regeix.
Note
- Seguint la tradició anglesa, alguns autors l'escriuen amb C majúscula per a indicar que el terme es refereix a la noció abstracta i no a la morfològica. Normalment es distingeixen quatre tipus de casos: el nominatiu, assignat per flexió, i més concretament per concordança, al sintagma nominal subjecte; l'acusatiu, assignat pel verb al sintagma nominal complement directe; l'oblic, assignat per la preposició al seu complement nominal, i el genitiu, assignat pel nom, per mitjà de la preposició de, al sintagma nominal complement del nom. Tenint en compte l'estructura en què es produeix l'assignació, els casos es classifiquen en inherents i estructurals.
cas
cas
- ca cas, n m
- ca cas profund, n m sin. compl.
- es caso
- es caso profundo
- fr cas
- fr cas profond
- en case
- en deep case
Definition
En la gramàtica de casos, relació semàntica que els arguments nominals estableixen amb els predicats verbals en el nivell de l'estructura profunda.
Note
- Són casos comunament acceptats l'agent, el pacient, el tema, l'instrumental, l'experimentador, el benefactiu, l'origen, la meta, la ruta o el locatiu. La majoria de corrents lingüístics actuals han incorporat aquestes relacions semàntiques en les seues propostes gramaticals sota el nom de paper semàntic o paper temàtic. Cal tenir en compte, però, que en aquestes propostes les relacions semàntiques no formen part de l'estructura profunda i la semàntica generativa, sinó de les estructures interpretatives.
cas
cas
- ca cas, n m
- ca cas gramatical, n m sin. compl.
- es caso
- es caso gramatical
- fr cas
- fr cas grammatical
- en case
- en grammatical case
Definition
Categoria gramatical que s'associa als constituents nominals i assenyala la funció sintàctica que aquests constituents realitzen dins de l'oració.
Note
- En indoeuropeu hi havia vuit casos: el nominatiu, l'acusatiu, el genitiu, el datiu, l'ablatiu, el vocatiu, el locatiu i l'instrumental. Algunes llengües no indoeuropees, tanmateix, en presenten molts més; per exemple, l'ergatiu, l'absolutiu, l'al·latiu, l'adessiu, el comitatiu, etc. Les llengües que interpreten el nominatiu, o cas recte, com la forma de la simple designació dels éssers fan derivar la resta dels casos, anomenats oblics, a partir d'aquell. Hi ha, però, llengües que només reconeixen dues funcions del substantiu: les de subjecte i objecte, anomenades, respectivament, cas subjecte i cas règim, o també cas actiu i cas passiu. El cas és una categoria funcionalment equiparable a l'adposició, per tal com totes dues assenyalen la relació sintàctica que un constituent nominal estableix en l'oració.
cas abstracte
cas abstracte
- ca cas, n m
- ca cas abstracte, n m sin. compl.
- es caso
- es caso abstracto
- fr cas
- fr cas abstrait
- en abstract case
- en case
Definition
En la teoria del règim i del lligam, marca sense realització fonològica que els sintagmes nominals reben de l'element que els regeix.
Note
- Seguint la tradició anglesa, alguns autors l'escriuen amb C majúscula per a indicar que el terme es refereix a la noció abstracta i no a la morfològica. Normalment es distingeixen quatre tipus de casos: el nominatiu, assignat per flexió, i més concretament per concordança, al sintagma nominal subjecte; l'acusatiu, assignat pel verb al sintagma nominal complement directe; l'oblic, assignat per la preposició al seu complement nominal, i el genitiu, assignat pel nom, per mitjà de la preposició de, al sintagma nominal complement del nom. Tenint en compte l'estructura en què es produeix l'assignació, els casos es classifiquen en inherents i estructurals.
cas directe
cas directe
- ca nominatiu, n m
- ca cas directe, n m sin. compl.
- ca cas recte, n m sin. compl.
- es caso recto
- es nominativo
- fr cas direct
- fr cas subjectif
- fr nominatif
- en nominative
- en straight case
- en upright case
Definition
Cas gramatical de la declinació indoeuropea i d'altres famílies lingüístiques que assenyala la funció de subjecte d'una oració de verb actiu en forma personal o bé la de predicat nominal.
Note
- Hi ha restes del nominatiu llatí en els pronoms personals jo, tu, nós, vós, en oposició als casos oblics me, mi, te, nos, vos.
cas estructural
cas estructural
- ca cas estructural, n m
- es caso estructural
- fr cas structural
- en structural case
Definition
Cas que s'assigna en l'estructura superficial i és independent de la marca temàtica.
Note
- Són casos estructurals l'acusatiu i el nominatiu.
cas gramatical
cas gramatical
- ca cas, n m
- ca cas gramatical, n m sin. compl.
- es caso
- es caso gramatical
- fr cas
- fr cas grammatical
- en case
- en grammatical case
Definition
Categoria gramatical que s'associa als constituents nominals i assenyala la funció sintàctica que aquests constituents realitzen dins de l'oració.
Note
- En indoeuropeu hi havia vuit casos: el nominatiu, l'acusatiu, el genitiu, el datiu, l'ablatiu, el vocatiu, el locatiu i l'instrumental. Algunes llengües no indoeuropees, tanmateix, en presenten molts més; per exemple, l'ergatiu, l'absolutiu, l'al·latiu, l'adessiu, el comitatiu, etc. Les llengües que interpreten el nominatiu, o cas recte, com la forma de la simple designació dels éssers fan derivar la resta dels casos, anomenats oblics, a partir d'aquell. Hi ha, però, llengües que només reconeixen dues funcions del substantiu: les de subjecte i objecte, anomenades, respectivament, cas subjecte i cas règim, o també cas actiu i cas passiu. El cas és una categoria funcionalment equiparable a l'adposició, per tal com totes dues assenyalen la relació sintàctica que un constituent nominal estableix en l'oració.
