Neoloteca

ca llar de criança, n f
es casa nido, n f
fr maison d'assistant maternel, n f
fr maison d'assistants maternels, n f
en daycare center, n

Sociologia > Serveis socials

Definition

Espai degudament condicionat on una mare de dia acull els infants de qui té cura, sovint el domicili propi.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme llar de criança:

S'aprova la denominació llar de criança pels motius següents:

·és una forma lingüísticament adequada i descriptiva del concepte;

·és la forma utilitzada habitualment en català per a designar el concepte i, concretament, la que fa servir l'associació que aplega els professionals d'aquest servei a Catalunya (Associació Llars de Criança);

·és una denominació formalment anàloga a llar d'infants, que designa un concepte relacionat;

·té el vistiplau dels especialistes consultats.

Altres formes que s'han valorat, però que s'han desestimat per motius diversos, són:

-llar de dia (coherent amb les denominacions relacionades mare de dia i criança de dia, també aprovades pel Consell Supervisor, i amb altres formes de la llengua com ara hospital de dia o centre de dia ): no té ús i pot donar lloc a confusió respecte als centres pensats per a l'atenció de la gent gran;

-casa niu (paral·lela al castellà casa nido): no té ús;

-llar d'infants familiar: no té ús i, a més, pot fer pensar en una llar d'infants convencional però més petita (la filosofia de les llars de criança i el servei que s'hi ofereix, en canvi, són diferents als de les llars d'infants);

-llar familiar: no té ús i fa pensar en la llar de la família de l'infant (o en una llar de l'entorn familiar);

-llar de la mare de dia: és una forma descriptiva i adequada, però, com a denominació, resulta excessivament llarga.

[Acta 627, 18 d'octubre de 2017]

ca llar de pas, n f
es residencia temporal
fr foyer de transition
fr maison de transition
en half-way house
en interval house
en transition home
en transition house

Sociologia > Serveis socials

Definition

Residència temporal per a la reinserció de persones que han estat internades en una institució penitenciària o psiquiàtrica, o de persones que han estat temporalment allunyades del seu medi habitual.

ca llarguer, n m
es larguero
fr longeron
it longarone
it longherone
pt longarina
pt longarino
en beam
en longitudinal beam
en spar

Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines

Definition

Peça estructural disposada al llarg del xassís de certes màquines o vehicles.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llarguer (en enginyeria mecànica) i llarguer, llarguer secundari i costella (en aeronàutica):

S'aprova el terme genèric de l'àmbit de l'enginyeria mecànica llarguer (probablement, calc del castellà larguero), juntament amb els termes relacionats de l'àmbit de l'aeronàutica llarguer, llarguer secundari i costella, pels motius següents:

Pel que fa a llarguer:

·és una forma utilitzada normalment en l'àmbit de l'enginyeria mecànica, especialment en els sectors automobilístic, ferroviari i aeronàutic;

·totes les llengües romàniques disposen d'una denominació anàloga, emparentada amb l'adjectiu llarg i documentada en diccionaris de la llengua general: larguero en castellà; longeron en francès; longherone o longarone en italià; longarina o longarino en portuguès;

·lingüísticament, si bé és probable que sigui un calc del castellà, podria interpretar-se com un derivat del substantiu llarg ("Llargada d'una cosa, d'una superfície", segons el diccionari normatiu), anàlogament a travesser, que és un derivat de través ("Dimensió d'un cos en sentit perpendicular a la llargària");
·no és una forma estranya en català: es documenta ja als diccionaris generals com a adjectiu amb el sentit de "Que té un llarg que excedeix el normal o mitjà", segons el diccionari normatiu, o "Que tendeix a llarg; més llarg que curt", segons el DCVB;(1)

·es documenta en obres catalanes especialitzades;(2)

·té el vistiplau d'especialistes del sector.

La forma travesser ("En una porta, llit, xassís, etc., peça generalment de fusta o de ferro que va d'un costat a l'altre travant les que van al llarg o de dalt a baix", segons el diccionari normatiu), que s'ha tingut en compte com a alternativa a llarguer i que s'utilitza en català en alguns contextos en què el castellà usa larguero (en fusteria, construcció, etc.), s'ha descartat perquè sovint resulta inadequada semànticament, tenint en compte que el llarguer és, justament, la peça que va "al llarg", en sentit longitudinal, i, per tant, no té la funció de "travar" les altres peces (en el cas de les ales d'un avió, per exemple, les peces que actuen de travessers són les costelles, mentre que el llarguer és la peça principal de l'estructura, que recorre l'ala de banda a banda). L'ús de travesser per llarguer resulta inviable, de fet, en molts casos, especialment en estructures amb tres dimensions, en què hi ha una peça longitudinal (llarguer), una peça transversal (travesser) i una peça vertical (muntant).

Pel que fa a costella:

·és la forma utilitzada normalment pels experts de l'àmbit de l'aeronàutica;

·es documenta en algunes obres lexicogràfiques catalanes específicament en aquest àmbit;

·és una forma lingüísticament adequada, recollida al diccionari normatiu referida a diferents peces que, per la forma, poden recordar una costella humana ("Element component del medís i l'estamenera del buc d'una nau"; "Llistó dels que formen en conjunt el dors convex del llaüt"; "Llistó de fusta recobert de fil dels quatre que, empegats, subjecten les palletes de certes pues de teixir", etc.); al DCVB costella es defineix genèricament com un "Objecte que per la seva forma o disposició sembla un os dels que sostenen les vísceres toràciques";

·en castellà i en anglès s'utilitza la denominació paral·lela;

·té el vistiplau dels especialistes consultats.

(1) ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [En línia]. Barcelona; Palma de Mallorca, Institut d'Estudis Catalans: Moll, [2010]. <dcvb.iecat.net/>. Aquesta mateixa font també recull el substantiu llarguera: "Corda amb un capcingle, que, en combinació amb una altra, serveix per a lligar la carretada de garbes."

(2) En aeronàutica, per exemple, llarguer ja apareix a: FOYÉ, Marià. Resum d'aviació. Barcelona: Barcino, 1933.

ca llarguer, n m
es larguero
es larguero de ala
fr longeron
fr longeron d'aile
fr longeron de voilure
it longarone
it longherone
pt longarina
pt longarino
en beam
en longeron
en spar
en wing beam
en wing spar

Transports > Transport aeri > Aeronaus

Definition

Peça estructural disposada al llarg de cadascuna de les ales d'un avió, que té la funció d'assegurar la resistència als esforços de flexió.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llarguer (en enginyeria mecànica) i llarguer, llarguer secundari i costella (en aeronàutica):

S'aprova el terme genèric de l'àmbit de l'enginyeria mecànica llarguer (probablement, calc del castellà larguero), juntament amb els termes relacionats de l'àmbit de l'aeronàutica llarguer, llarguer secundari i costella, pels motius següents:

Pel que fa a llarguer:

·és una forma utilitzada normalment en l'àmbit de l'enginyeria mecànica, especialment en els sectors automobilístic, ferroviari i aeronàutic;

·totes les llengües romàniques disposen d'una denominació anàloga, emparentada amb l'adjectiu llarg i documentada en diccionaris de la llengua general: larguero en castellà; longeron en francès; longherone o longarone en italià; longarina o longarino en portuguès;

·lingüísticament, si bé és probable que sigui un calc del castellà, podria interpretar-se com un derivat del substantiu llarg ("Llargada d'una cosa, d'una superfície", segons el diccionari normatiu), anàlogament a travesser, que és un derivat de través ("Dimensió d'un cos en sentit perpendicular a la llargària");
·no és una forma estranya en català: es documenta ja als diccionaris generals com a adjectiu amb el sentit de "Que té un llarg que excedeix el normal o mitjà", segons el diccionari normatiu, o "Que tendeix a llarg; més llarg que curt", segons el DCVB;(1)

·es documenta en obres catalanes especialitzades;(2)

·té el vistiplau d'especialistes del sector.

La forma travesser ("En una porta, llit, xassís, etc., peça generalment de fusta o de ferro que va d'un costat a l'altre travant les que van al llarg o de dalt a baix", segons el diccionari normatiu), que s'ha tingut en compte com a alternativa a llarguer i que s'utilitza en català en alguns contextos en què el castellà usa larguero (en fusteria, construcció, etc.), s'ha descartat perquè sovint resulta inadequada semànticament, tenint en compte que el llarguer és, justament, la peça que va "al llarg", en sentit longitudinal, i, per tant, no té la funció de "travar" les altres peces (en el cas de les ales d'un avió, per exemple, les peces que actuen de travessers són les costelles, mentre que el llarguer és la peça principal de l'estructura, que recorre l'ala de banda a banda). L'ús de travesser per llarguer resulta inviable, de fet, en molts casos, especialment en estructures amb tres dimensions, en què hi ha una peça longitudinal (llarguer), una peça transversal (travesser) i una peça vertical (muntant).

Pel que fa a costella:

·és la forma utilitzada normalment pels experts de l'àmbit de l'aeronàutica;

·es documenta en algunes obres lexicogràfiques catalanes específicament en aquest àmbit;

·és una forma lingüísticament adequada, recollida al diccionari normatiu referida a diferents peces que, per la forma, poden recordar una costella humana ("Element component del medís i l'estamenera del buc d'una nau"; "Llistó dels que formen en conjunt el dors convex del llaüt"; "Llistó de fusta recobert de fil dels quatre que, empegats, subjecten les palletes de certes pues de teixir", etc.); al DCVB costella es defineix genèricament com un "Objecte que per la seva forma o disposició sembla un os dels que sostenen les vísceres toràciques";

·en castellà i en anglès s'utilitza la denominació paral·lela;

·té el vistiplau dels especialistes consultats.

(1) ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [En línia]. Barcelona; Palma de Mallorca, Institut d'Estudis Catalans: Moll, [2010]. <dcvb.iecat.net/>. Aquesta mateixa font també recull el substantiu llarguera: "Corda amb un capcingle, que, en combinació amb una altra, serveix per a lligar la carretada de garbes."

(2) En aeronàutica, per exemple, llarguer ja apareix a: FOYÉ, Marià. Resum d'aviació. Barcelona: Barcino, 1933.
Segons el model d'avió, el nombre de llarguers sol variar entre un i tres.

ca llarguer secundari, n m
es larguerillo
es larguerillo de ala
fr lisse
fr raidisseur
fr raidisseur longitudinal
en former
en longitudinal stiffener
en stiffener
en stringer
en wind stringer

Transports > Transport aeri > Aeronaus

Definition

Cadascuna de les peces estructurals disposades entre les costelles de les ales d'un avió, paral·lelament al llarguer, que tenen la funció d'evitar el vinclament.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llarguer (en enginyeria mecànica) i llarguer, llarguer secundari i costella (en aeronàutica):

S'aprova el terme genèric de l'àmbit de l'enginyeria mecànica llarguer (probablement, calc del castellà larguero), juntament amb els termes relacionats de l'àmbit de l'aeronàutica llarguer, llarguer secundari i costella, pels motius següents:

Pel que fa a llarguer:

·és una forma utilitzada normalment en l'àmbit de l'enginyeria mecànica, especialment en els sectors automobilístic, ferroviari i aeronàutic;

·totes les llengües romàniques disposen d'una denominació anàloga, emparentada amb l'adjectiu llarg i documentada en diccionaris de la llengua general: larguero en castellà; longeron en francès; longherone o longarone en italià; longarina o longarino en portuguès;

·lingüísticament, si bé és probable que sigui un calc del castellà, podria interpretar-se com un derivat del substantiu llarg ("Llargada d'una cosa, d'una superfície", segons el diccionari normatiu), anàlogament a travesser, que és un derivat de través ("Dimensió d'un cos en sentit perpendicular a la llargària");
·no és una forma estranya en català: es documenta ja als diccionaris generals com a adjectiu amb el sentit de "Que té un llarg que excedeix el normal o mitjà", segons el diccionari normatiu, o "Que tendeix a llarg; més llarg que curt", segons el DCVB;(1)

·es documenta en obres catalanes especialitzades;(2)

·té el vistiplau d'especialistes del sector.

La forma travesser ("En una porta, llit, xassís, etc., peça generalment de fusta o de ferro que va d'un costat a l'altre travant les que van al llarg o de dalt a baix", segons el diccionari normatiu), que s'ha tingut en compte com a alternativa a llarguer i que s'utilitza en català en alguns contextos en què el castellà usa larguero (en fusteria, construcció, etc.), s'ha descartat perquè sovint resulta inadequada semànticament, tenint en compte que el llarguer és, justament, la peça que va "al llarg", en sentit longitudinal, i, per tant, no té la funció de "travar" les altres peces (en el cas de les ales d'un avió, per exemple, les peces que actuen de travessers són les costelles, mentre que el llarguer és la peça principal de l'estructura, que recorre l'ala de banda a banda). L'ús de travesser per llarguer resulta inviable, de fet, en molts casos, especialment en estructures amb tres dimensions, en què hi ha una peça longitudinal (llarguer), una peça transversal (travesser) i una peça vertical (muntant).

Pel que fa a costella:

·és la forma utilitzada normalment pels experts de l'àmbit de l'aeronàutica;

·es documenta en algunes obres lexicogràfiques catalanes específicament en aquest àmbit;

·és una forma lingüísticament adequada, recollida al diccionari normatiu referida a diferents peces que, per la forma, poden recordar una costella humana ("Element component del medís i l'estamenera del buc d'una nau"; "Llistó dels que formen en conjunt el dors convex del llaüt"; "Llistó de fusta recobert de fil dels quatre que, empegats, subjecten les palletes de certes pues de teixir", etc.); al DCVB costella es defineix genèricament com un "Objecte que per la seva forma o disposició sembla un os dels que sostenen les vísceres toràciques";

·en castellà i en anglès s'utilitza la denominació paral·lela;

·té el vistiplau dels especialistes consultats.

(1) ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [En línia]. Barcelona; Palma de Mallorca, Institut d'Estudis Catalans: Moll, [2010]. <dcvb.iecat.net/>. Aquesta mateixa font també recull el substantiu llarguera: "Corda amb un capcingle, que, en combinació amb una altra, serveix per a lligar la carretada de garbes."

(2) En aeronàutica, per exemple, llarguer ja apareix a: FOYÉ, Marià. Resum d'aviació. Barcelona: Barcino, 1933.

ca llata d'empostissar, n f
es rastrel
fr lambourde
it correntino
en floor-boarding joist
de Lagerholz

Construcció

Definition

Qualsevol dels llistons de fusta que serveixen de suport o d'element de fixació de les posts d'un revestiment de paret o de sòl de fusta.

ca llatí -ina, adj
es latino -na, adj
fr latin -ine, adj
en latin, adj

Música

Definition

Dit de la música o el ball que té característiques tradicionalment relacionades amb els països hispanoamericans.

Note

1. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:

D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.

1. Adopció directa del manlleu

En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.

2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.

3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]
2. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme llatí -ina:

D'acord amb l'ús habitual en català i en altres llengües (castellà, anglès, francès, etc.), s'aprova l'adjectiu llatí -ina referit a la música o el ball amb característiques relacionades amb els països hispanoamericans. Es tracta d'un neologisme semàntic originari, probablement, de l'anglès dels Estats Units, on latin s'associa, en general, amb tot allò que té relació amb els països hispanoamericans o amb els immigrants i els descendents d'immigrants d'aquest origen.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]

ca llavor pel·liculada, n f
es semilla peliculada
es semilla recubierta
es semilla revestida
fr graine pelliculée
fr semence pelliculée
en coated seed

Agricultura

Definition

Llavor resultant de la pel·liculació.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llavor pel·liculada, pel·liculació i pel·licular:

S'aprova el terme llavor pel·liculada, així com els termes relacionats pel·liculació i pel·licular, pels motius següents:

·les formes llavor pel·liculada i pel·liculació s'expliquen lingüísticament a partir del verb neològic pel·licular; aquest verb, derivat del substantiu pel·lícula ("Pell o membrana molt prima", segons una de les accepcions del DIEC2-E), es pot considerar semànticament motivat per a fer referència a aquest concepte, tenint en compte que en aquest procés s'aplica una capa molt fina de productes diversos a la llavor, com si es tractés d'una segona pell;

·aquestes denominacions tenen el suport d'alguns dels especialistes consultats;

·es documenten paral·lelament en castellà i en francès.

Es descarten les formes llavor recoberta, recobriment i recobrir; llavor revestida, revestiment i revestir; llavor embolcallada, embolcallament i embolcallar, i llavor tractada, tractament i tractar, perquè podrien fer referència a nocions més genèriques, de manera que no s'identifiquen unívocament amb els conceptes exposats.

També es desestima la denominació llavor protegida i formes relacionades perquè no tenen ús i s'allunyen de les solucions adoptades en les altres llengües.

ca llavor pindolada, n f
es semilla encapsulada
es semilla pildorada
fr graine enrobée
fr semence enrobée
en pelleted seed
en pilled seed
de Pillensaatgut
de pilliertes Saatgut

Agricultura

Definition

Llavor resultant de la pindolació.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes llavor pindolada, pindolació i pindolar:

S'aprova el terme llavor pindolada, així com els termes relacionats pindolació i pindolar, pels motius següents:

·les formes llavor pindolada i pindolació són lingüísticament adequades a partir del verb neològic pindolar; pel que fa a pindolar, derivat del substantiu píndola ("Medicament afaiçonat en forma de boleta recoberta d'una capa llisa per a facilitar-ne la deglució", d'acord amb el DIEC2-E), es pot considerar semànticament motivat per a fer referència a aquest concepte, tenint en compte que l'aspecte de la llavor després de passar per aquest procés pot recordar al d'una píndola;

·són les denominacions que prioritzen els especialistes consultats;

·es documenten formes paral·leles en castellà i en francès.

Es descarta la denominació llavor encapsulada, i els termes relacionats encapsulament i encapsular, perquè no són semànticament adequats(1).

Es desestima també la forma llavor empindolada, i els termes relacionats empindolament i empindolar, si bé es poden considerar semànticament motivats a partir d'un dels significats del prefix verbalitzador en- ('disposar en, en forma de'), perquè, a diferència de les formes aprovades, no tenen ús entre els especialistes.

(1)Càpsula és, segons el diccionari normatiu, un "Petit embolcall cilíndric o esfèric, constituït per dues peces que encaixen l'una amb l'altra, fet d'una matèria insípida i soluble, dins del qual es posen determinats medicaments que, per llur mal gust o mala olor, són de mal prendre".

ca cromatografia líquid-líquid, n f
ca LLC, n f sigla
es cromatografía líquido-líquido
es LLC sigla
en liquid-liquid chromatography
en LLC sigla

Química > Química analítica

Definition

Cromatografia de líquids en què la fase estacionària és un líquid distribuït sobre un suport sòlid.

Note

La sigla LLC correspon a la denominació anglesa liquid-liquid chromatography.

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note