Neoloteca

ca bantxa, n m
ca te de tres anys, n m sin. compl.
es bancha, n m
fr bancha, n m
fr thé de trois ans, n m
it bancha, n m
en bancha, n
en bancha tea, n
de Bancha, n m
ja 番茶, n
ja bancha, n

Begudes

Definition

Te verd japonès procedent de fulles madurades i assecades d'una manera natural durant tres anys, que produeix una infusió amb un contingut de teïna molt baix i amb una forta aroma de palla.

Note

1. El bantxa prové de les collites tardanes (entre finals d'estiu i hivern) i es considera el te japonès de menys qualitat.
2. La denominació bantxa prové del japonès. La transcripció de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és bancha. Significa, literalment, 'te ordinari'.
3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme bancha:

Per coherència amb la resta de formes japoneses que acaben amb la mateixa síl·laba (cha, corresponent al caràcter japonès 茶, que significa 'te'), es descarta l'adaptació banxa, encara que seria més conforme amb la fonètica catalana (com planxa, clenxa, trinxa, conxa o punxa), i es manté el caràcter africat de la consonant de la segona síl·laba.

[Acta 630, 20 de desembre de 2017]
4. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en el tractament de noms de tes d'origen japonès:

Per motius d'internacionalitat i de precisió, el Consell Supervisor proposa mantenir el manlleu japonès com a denominació catalana principal adaptat a l'ortografia catalana. Proposa també, però, de recollir com a sinònim complementari del manlleu una denominació catalana descriptiva, que aporti informació sobre el concepte, especialment si aquesta forma ja es documenta en català o si en una altra llengua s'utilitza una denominació similar.

Pel que fa als manlleus, se'n proposa l'adaptació tenint en compte els arguments següents:

·les formes resultants no difereixen gaire de les formes més internacionals, és a dir, de les transcrites segons el sistema Hepburn, que tenen l'inconvenient que es basen en l'ortografia anglesa i, per tant, presenten combinacions ortogràfiques alienes al català;

·la proximitat de l'àmbit d'especialitat dels termes amb la llengua general fa recomanable l'acostament al sistema ortogràfic propi, a fi de facilitar la pronúncia als parlants;

·les formes adaptades ja tenen un cert ús en textos catalans.

Es mantenen sense adaptar algunes lletres pròpies de la transcripció, com ara la k, o la combinació ji, que es llegeixen sense dificultat i ja tenen tradició en català (veg., per exemple, les formes normatives karate i jujitsu).

El Consell Supervisor fa notar que el fet que en altres moments s'hagi optat per incorporar japonesismes amb la forma transcrita, sense adaptar (vegeu, per exemple, termes normalitzats de manga, com ara shonen o shojo, o de gastronomia, com ara teriyaki o sashimi), no és un impediment per a optar en aquest cas per l'adaptació, ja que els factors que influeixen en l'adaptació o no d'un determinat manlleu són diversos (grau d'introducció del manlleu, documentació de la forma adaptada, àmbit d'especialitat del terme i tendències de l'àmbit, allunyament de la forma adaptada respecte de la transcrita, acostament a la llengua general, ús en altres llengües, etc.) i no necessàriament són els mateixos en cada cas. Cal tenir present, en tot cas, que les formes adaptades a l'ortografia pròpia són, en principi, preferibles, perquè eviten les irregularitats i faciliten la pronúncia als parlants,

D'altra banda, pel que fa a la relació entre els sinònims, el fet de mantenir en aquest cas la forma manllevada com a denominació principal, en contra del que sol ser habitual, respon a la internacionalitat de les formes japoneses i, sobretot, a la necessitat de precisió, difícil d'aconseguir amb altres denominacions que no siguin les originàries, tenint en compte la proximitat semàntica entre els diferents conceptes.

Finalment, pel que fa al gènere gramatical, inexistent en japonès, s'opta pel masculí, atès que el referent (te) és masculí i que les altres llengües de gènere han fet aquesta elecció.(1)

D'acord amb aquests criteris generals, s'aproven les denominacions següents: bantxa (com a denominació principal) i te de tres anys (com a sinònim complementari); guemaitxa (com a denominació principal) i te d'arròs torrat (com a sinònim complementari); hojitxa (com a denominació principal) i te verd torrat (com a sinònim complementari); kukitxa (com a denominació principal) i te de branquillons (com a sinònim complementari); matxa (com a denominació principal) i te japonès en pols (com a sinònim complementari); i sentxa i kombutxa com a denominacions úniques (perquè no s'ha trobat cap forma descriptiva que permeti descriure de manera sintètica i inequívoca aquest tipus de te i de beguda).

(1) En el cas de kombutxa, posteriorment a l'aprovació inicial com a forma masculina, s'ha introduït el doble gènere, nom masculí o femení, d'acord amb la vacil·lació d'ús documentada i amb el que recullen també les fonts lexicogràfiques en italià, portuguès i alemany.

[Acta 630, 20 de desembre de 2017]

ca banús africà, n m
ca eben africà, n m sin. compl.
es ébano, n m
es ébano africano, n m
es ébano de África, n m
fr ébèn d'Afrique, n m
fr ébène, n f
fr ébénier d'Afrique, n m
pt ébano, n m
en African ebony, n
en black ebony, n
de afrikanisches Ebenholz, n n
de schwarzes Ebenholz, n n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition

Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

Note

1. Atès que l'espècie Diospyros crassiflora comença a escassejar, aquesta fusta s'obté també d'espècies afins, sobretot Diospyros dendo, Diospyros mespiliformis i Diospyros perrieri.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

(1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <www.enciclopedia.cat/>).

(2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

ca banús de Macassar, n m
ca eben de Macassar, n m sin. compl.
ca macassar, n m sin. compl.
es ébano de Asia, n m
es ébano de la India, n m
es ébano de macassar, n m
es ébano de Macassar, n m
es ébano de Tailandia, n m
es ébano macasar, n m
es macassar, n m
fr ébène veinée d'Asie, n f
fr macassar, n m
en amara ebony, n
en coromandel, n
en macassar, n
en Macassar ebony, n
en striped ebony, n
de gestreiftes Ebenholz, n n
de Makassar Ebenholz, n n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition

Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

Note

1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

S'aproven les denominacions banús de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

Pel que fa a banús de Macassar i eben de Macassar,

·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i, en segon lloc, que l'arbre de procedència d'aquesta fusta (Diospyros celebica) és endèmic de l'illa de Sulawesi, que té com a port principal Macassar;

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

·la forma banús de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Quant a macassar,

·és una reducció de banús de Macassar (o eben de Macassar);

·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

La forma banús de les Cèlebes (o eben de les Cèlebes), creada sobre Cèlebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perquè s'allunya de les formes utilitzades en altres llengües. Cal tenir en compte, a banda d'això, que Cèlebes és un nom antic (per bé que és present en el nom científic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de banús de Cèlebes, atès que Cèlebes no és un arxipèlag, com suggereix de les Cèlebes, sinó una sola illa.

Es descarta la forma banús asiàtic, paral·lela a la denominació oficial en castellà, perquè és imprecisa.

Pel que fa a la vacil·lació documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptació Macassar, ja utilitzada en altres llengües i documentada també en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en català al nom comú macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una peça de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sofà, d'una cadira o d'un altre seient.

[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

ca banús negre asiàtic, n m
ca banús ver, n m sin. compl.
ca eben negre asiàtic, n m sin. compl.
ca eben ver, n m sin. compl.
es ébano de Asia, n m
es ébano de Ceilán, n m
es ébano de la India, n m
es ébano negro de Asia, n m
fr ébène de Ceylan, n f
fr ébène noire d'Asie, n f
fr ébénier d'Asie, n m
fr ébénier de Ceylan, n m
fr ébénier vrai, n m
en Ceylon ebony, n
en East Indian ebony, n
en Sri Lanka ebony, n
de Ceylon Ebenholz, n n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition

Fusta procedent del sud i el sud-est asiàtics que s'obté de l'arbre Diospyros ebenum (família de les ebenàcies), molt pesant, dura, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca d'un color entre blanc grogós i gris rosat pàl·lid o marró vermellós pàl·lid, amb vetes clares, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

(1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <www.enciclopedia.cat/>).

(2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

ca banús negre asiàtic, n m
ca banús ver, n m sin. compl.
ca eben negre asiàtic, n m sin. compl.
ca eben ver, n m sin. compl.
es ébano de Asia, n m
es ébano de Ceilán, n m
es ébano de la India, n m
es ébano negro de Asia, n m
fr ébène de Ceylan, n f
fr ébène noire d'Asie, n f
fr ébénier d'Asie, n m
fr ébénier de Ceylan, n m
fr ébénier vrai, n m
en Ceylon ebony, n
en East Indian ebony, n
en Sri Lanka ebony, n
de Ceylon Ebenholz, n n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definition

Fusta procedent del sud i el sud-est asiàtics que s'obté de l'arbre Diospyros ebenum (família de les ebenàcies), molt pesant, dura, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca d'un color entre blanc grogós i gris rosat pàl·lid o marró vermellós pàl·lid, amb vetes clares, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

Note

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

(1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <www.enciclopedia.cat/>).

(2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

ca bany d'arrels, n m
es baño de raíces
es pralinaje
fr pralinage
en puddling
en root dipping

Jardineria

Definition

Operació que consisteix a introduir les arrels ja podades i preparades en una barreja de fang, fems molt cuits, aigua, adobs i hormones per evitar la deshidratació de les plantes i afavorir-ne el creixement.

ca bany de píquel, n m
es baño de píquel
fr bain de picklage
it bagno di piclaggio
pt banho de píquel
en pickle
en pickle bath

Indústria > Indústria de la pell

Definition

Solució d'àcids i sals emprada en el tractament de les pells, a fi de conservar-les o de preparar-les per a l'adob.

ca banya de gasela, n f
es cuerno de gacela
es kaab al ghazal
fr corne de gazelle
fr kaab el ghzal
pt corno de gazela
pt kaab el ghzal
en gazelle's horn
en kab al-gazal

Gastronomia

Definition

Pastisset amb forma de mitja lluna farcit amb una pasta d'ametlles aromatitzada amb aigua de flors de taronger, originari del Magrib.

Note

La transcripció simplificada de la denominació àrab és kab al-gazal ('garró de gasela', literalment) o qarn al-gazal ('banya de gasela').

ca vestit de bany, n m
ca banyador, n m sin. compl.
es bañador
es traje de baño
fr costume de bain
fr maillot de bain
en bathing costume
en bathing suit
en swimming costume
en swimming suit
en swimming trunks
en swimsuit
en trunks

Indumentària

Definition

Peça o conjunt de peces de roba que s'utilitzen per a banyar-se.

ca banyar, v tr
es bañar
fr baigner
en bath, to

Procediments culinaris

Definition

Cobrir totalment un aliment amb un líquid.

Basic search

Advanced search

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Note

Definition

Definition

Definition

Note

Definition

Definition