obstinació terapèutica
obstinació terapèutica
Infermeria
- ca obstinació terapèutica, n f
- ca distanàsia, n f sin. compl.
- es distanasia
- es encarnizamiento terapéutico
- es obstinación terapéutica
- fr acharnement thérapeutique
- en dysthanasia
- en therapeutic obstinacy
- en therapeutic overzealousness
Infermeria
Definition
Prolongació, per tots els mitjans mèdics, de la vida d'un malalt en fase terminal o en estat d'inconsciència irreversible.
Note
- 1. Els mitjans mèdics utilitzats poden ser ordinaris o proporcionats quan produeixen algun tipus de benefici terapèutic al malalt, o extraordinaris o desproporcionats quan el benefici és nul.
- 2. La forma obstinació terapèutica pren com a referència l'actuació dels professionals de la salut, mentre que a forma distanàsia pren com a referència la mort.
obstinació terapèutica
obstinació terapèutica
Cronicitat
- ca obstinació terapèutica, n f
- ca distanàsia, n f sin. compl.
- es distanasia
- es obstinación terapéutica
- en dysthanasia
- en therapeutic obstinacy
- en therapeutic overzealousness
Cronicitat
Definition
Prolongació, per tots els mitjans mèdics, de la vida d'un pacient que té una malaltia irreversible en fase crítica o terminal.
Note
- La forma obstinació terapèutica pren com a referència l'actuació del terapeuta, mentre que la forma distanàsia pren com a referència la mort.
obstinació terapèutica
obstinació terapèutica
Bioètica
- ca obstinació terapèutica, n f
- ca distanàsia, n f sin. compl.
- es distanasia, n f
- es encarnizamiento terapéutico, n m
- es obstinación terapéutica, n f
- en dysthanasia, n
- en therapeutic obstinacy, n
- en therapeutic overzealousness, n
Bioètica
Definition
Actuació sanitària que té per objectiu prolongar, per tots els mitjans mèdics, la vida d'un pacient que té una malaltia irreversible en fase crítica o una malaltia terminal, la qual no li aporta prou qualitat de vida.
Note
- La denominació obstinació terapèutica pren com a referència l'actuació del professional de la salut, mentre que la denominació distanàsia pren com a referència la mort.
obstinació terapèutica
obstinació terapèutica
COVID-19
- ca obstinació terapèutica, n f
- ca distanàsia, n f sin. compl.
- oc distanàsia, n f
- oc obstinacion terapeutica, n f
- es distanasia, n f
- es encarnizamiento terapéutico, n m
- es obstinación terapéutica, n f
- fr acharnement thérapeutique, n m
- gl distanasia, n f
- gl obstinación terapéutica, n f
- pt obstinação terapêutica, n f
- ptPT distanásia, n f
- en dysthanasia, n
- en therapeutic obstinacy, n
- en therapeutic overzealousness, n
- nl dysthanasie, n
- nl medisch zinloos behandelen, n
- nl therapeutische hardnekkigheid, n
- nl therapeutische verbetenheid, n
- eu tematze terapeutiko, n
- ar عصي على العلاج / إطالة عذاب المريض
- ar عدم الاستجابة للعلاج
COVID-19
Definition
Actuació sanitària que té per objectiu prolongar, per tots els mitjans mèdics, la vida d'un pacient que té una malaltia irreversible en fase crítica o una malaltia terminal, la qual no li aporta prou qualitat de vida.
Note
- La denominació obstinació terapèutica pren com a referència l'actuació del professional de la salut, mentre que la denominació distanàsia pren com a referència la mort.
obstrucció nasal
obstrucció nasal
Otorrinolaringologia
- ca obstrucció nasal, n f
- es obstrucción nasal
- en nasal obstruction
Otorrinolaringologia
Definition
Trastorn consistent en la dificultat o la impossibilitat de mantenir una respiració adequada a través de les cavitats nasals, produït com a conseqüència de la reducció del diàmetre de les cavitats nasals o de la rinofaringe.
obstrucció ostial
obstrucció ostial
Otorrinolaringologia
- ca obstrucció ostial, n f
- es obstrucción ostial
- en ostial obstruction
Otorrinolaringologia
Definition
Trastorn consistent en l'obstrucció de l'orifici de drenatge d'un si paranasal, produït per edema inflamatori o al·lèrgia de la mucosa.
obstrucció tubària
obstrucció tubària
Otorrinolaringologia
- ca obstrucció tubària, n f
- es obstrucción tubárica
- en tubal obstruction
Otorrinolaringologia
Definition
Trastorn consistent en l'obstrucció de la trompa auditiva, que afecta la cavitat timpànica per manca de ventilació i drenatge.
occípit
occípit
Anatomia humana
- ca occípit, n m
- es occipucio
- en occiput
- TA occiput
Anatomia humana
occípit
occípit
Fisioteràpia
- ca occípit, n m
- ca tos, n m sin. compl.
- es occipucio, n m
- en occiput
Fisioteràpia
Definition
Part inferoposterior del cap.
oclusió de grans vasos amb baló expansible
oclusió de grans vasos amb baló expansible
Proves radiològiques
- ca oclusió de grans vasos amb baló expansible, n f
- es oclusión de grandes vasos con balón largable, n f
- cod 08070202
Proves radiològiques
