flop o flops: Singular i plural (decaflops, hectoflops, kiloflops, megaflops, gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, zetaflopls, yottaflops)
flop o flops: Singular i plural (decaflops, hectoflops, kiloflops, megaflops, gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, zetaflopls, yottaflops)
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació, Criteris lingüístics > 06 Pronúncia o grafia de casos singulars
- ca flop o flops: Singular i plural (decaflops, hectoflops, kiloflops, megaflops, gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, zetaflopls, yottaflops)
- es flop (flops), n m
- fr flop (flops), n m
- en flop (flops), n
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació, Criteris lingüístics > 06 Pronúncia o grafia de casos singulars
Definition
Per a la pronúncia i la grafia del singular de flop/flops (i de totes les formes que en deriven) es recomana seguir les convencions següents, aprovades pel Consell Supervisor del TERMCAT:
- Escriure les formes amb -s final en singular (el flops, el decaflops, l'hectoflops, el kiloflops, el megaflops, el gigaflops, el teraflops, el petaflops, l'exaflops, el zetaflops, el yottaflops).
- Mantenir exactament la mateixa forma en plural, de manera que sigui el context el que indiqui que es tracta d'un plural (els flops, els decaflops, els hectoflops, els kiloflops, els megaflops, els gigaflops, els teraflops, els petaflops, els zetaflops, els yottaflops).
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) La denominació flops, que designa una unitat de mesura, s'ha creat a partir de la sigla FLOPS (corresponent a floating-point operations per second, en català 'operacions de coma flotant per segon'), de manera que la -s final no és una marca de plural sinó la lletra inicial de second.
(2) El singular *flop, per tant (que també es documenta), correspon a una interpretació errònia de flops com a forma plural.
(3) Ja hi ha un bon nombre de paraules catalanes que són iguals en singular i plural perquè en singular acaben en -s i són planes o esdrúixoles.
Exemples: (l'/els) anus, (el/els) cactus, (el/els) globus, (el/els) virus; (l'/els) absis, (el/els) cutis, (la/les) glotis, (l'/les) artritis; (el/ els) bíceps, (el/els) quàdriceps; (l'/els) albatros; (l'/els,les) àries, (el/els) bòrees
(4) És la forma més utilitzada internacionalment, encara que també es documentin usos en singular de *flop.
(5) El símbol utilitzat internacionalment (tot i no estar recollit encara en cap norma) manté la -s final.
Exemples: flops [flops], daflops [decaflops], hflops [hectoflops], kflops [kiloflops], Mflops [megaflops], Gflops [gigaflops], Tflops [teraflops], Pflops [petaflops], Eflops [exaflops], Zflops [zetaflops], Yflops [yottaflops]
El flops, amb el plural flops, és la unitat de mesura de la potència de càlcul d'un ordinador que correspon a una operació de coma flotant per segon.
Els múltiples del flops són el decaflops (correspon a 10 flops), l'hectoflops (102 flops), el kiloflops (també es pot escriure quiloflops, correspon a 103 flops) , el megaflops (106 flops), el gigaflops (109 flops), el teraflops (1012 flops), el petaflops (1015 flops), l'exaflops (1018 flops), el zetaflops (1021 flops) i el yottaflops (1024 flops).
- Escriure les formes amb -s final en singular (el flops, el decaflops, l'hectoflops, el kiloflops, el megaflops, el gigaflops, el teraflops, el petaflops, l'exaflops, el zetaflops, el yottaflops).
- Mantenir exactament la mateixa forma en plural, de manera que sigui el context el que indiqui que es tracta d'un plural (els flops, els decaflops, els hectoflops, els kiloflops, els megaflops, els gigaflops, els teraflops, els petaflops, els zetaflops, els yottaflops).
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) La denominació flops, que designa una unitat de mesura, s'ha creat a partir de la sigla FLOPS (corresponent a floating-point operations per second, en català 'operacions de coma flotant per segon'), de manera que la -s final no és una marca de plural sinó la lletra inicial de second.
(2) El singular *flop, per tant (que també es documenta), correspon a una interpretació errònia de flops com a forma plural.
(3) Ja hi ha un bon nombre de paraules catalanes que són iguals en singular i plural perquè en singular acaben en -s i són planes o esdrúixoles.
Exemples: (l'/els) anus, (el/els) cactus, (el/els) globus, (el/els) virus; (l'/els) absis, (el/els) cutis, (la/les) glotis, (l'/les) artritis; (el/ els) bíceps, (el/els) quàdriceps; (l'/els) albatros; (l'/els,les) àries, (el/els) bòrees
(4) És la forma més utilitzada internacionalment, encara que també es documentin usos en singular de *flop.
(5) El símbol utilitzat internacionalment (tot i no estar recollit encara en cap norma) manté la -s final.
Exemples: flops [flops], daflops [decaflops], hflops [hectoflops], kflops [kiloflops], Mflops [megaflops], Gflops [gigaflops], Tflops [teraflops], Pflops [petaflops], Eflops [exaflops], Zflops [zetaflops], Yflops [yottaflops]
El flops, amb el plural flops, és la unitat de mesura de la potència de càlcul d'un ordinador que correspon a una operació de coma flotant per segon.
Els múltiples del flops són el decaflops (correspon a 10 flops), l'hectoflops (102 flops), el kiloflops (també es pot escriure quiloflops, correspon a 103 flops) , el megaflops (106 flops), el gigaflops (109 flops), el teraflops (1012 flops), el petaflops (1015 flops), l'exaflops (1018 flops), el zetaflops (1021 flops) i el yottaflops (1024 flops).
Note
- Podeu consultar les fitxes completes de flops, decaflops, hectoflops, kiloflops, megaflops, gigaflops, teraflops, petaflops, exaflops, zetaflops i yottaflops al Cercaterm i la Neoloteca.
flota captiva o flota grisa?
flota captiva o flota grisa?
Criteris d'especialitat > Transports
- ca flota captiva o flota grisa?
- es flota cautiva (flota captiva), n f
- es flota gris (flota grisa), n f
- fr flotte captive (flota captiva), n f
- fr flotte grise (flota grisa), n f
- en captive fleet (flota captiva), n
- en grey fleet (flota grisa), n
Criteris d'especialitat > Transports
Definition
Tant flota captiva com flota grisa són formes adequades per a referir-se al conjunt de vehicles que operen per a una mateixa entitat, encara que amb diferències importants segons la titularitat dels vehicles:
- Una flota captiva és el conjunt de vehicles de transport de persones o mercaderies que presten servei per a una mateixa entitat en un entorn urbà, sovint seguint rutes preestablertes.
. El fet que els vehicles estiguin en una mateixa base quan no estan de servei permet ajustar les flotes captives als criteris de mobilitat sostenible. Per exemple, optimitzant els trajectes, buscant alternatives als motors de combustió interna i planificant acuradament els punts i la durada de les recàrregues d'energia necessàries.
. L'equivalent castellà és flota cautiva; el francès, flotte captive; l'italià, flotta captiva, i l'anglès, captive fleet.
- Una flota grisa és el conjunt de vehicles particulars que els treballadors d'una entitat utilitzen per a complir les obligacions laborals pròpies d'aquesta mateixa entitat.
. La inexistència d'una base compartida (els vehicles parteixen de domicilis particulars) i l'absència d'una legislació específica fa impossible gestionar les flotes grises d'una manera unitària, ja que aquests vehicles únicament estan sotmesos als controls establerts per als vehicles particulars.
. L'equivalent castellà és flota gris; el francès flotte grise; l'italià, flotta grigia, i l'anglès, grey fleet.
- Una flota captiva és el conjunt de vehicles de transport de persones o mercaderies que presten servei per a una mateixa entitat en un entorn urbà, sovint seguint rutes preestablertes.
. El fet que els vehicles estiguin en una mateixa base quan no estan de servei permet ajustar les flotes captives als criteris de mobilitat sostenible. Per exemple, optimitzant els trajectes, buscant alternatives als motors de combustió interna i planificant acuradament els punts i la durada de les recàrregues d'energia necessàries.
. L'equivalent castellà és flota cautiva; el francès, flotte captive; l'italià, flotta captiva, i l'anglès, captive fleet.
- Una flota grisa és el conjunt de vehicles particulars que els treballadors d'una entitat utilitzen per a complir les obligacions laborals pròpies d'aquesta mateixa entitat.
. La inexistència d'una base compartida (els vehicles parteixen de domicilis particulars) i l'absència d'una legislació específica fa impossible gestionar les flotes grises d'una manera unitària, ja que aquests vehicles únicament estan sotmesos als controls establerts per als vehicles particulars.
. L'equivalent castellà és flota gris; el francès flotte grise; l'italià, flotta grigia, i l'anglès, grey fleet.
Note
- Podeu consultar les fitxes completes de flota captiva i flota grisa al Cercaterm, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: flota captiva, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-flota-captiva).
Força del vent (1): calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet i vent fresc
Força del vent (1): calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet i vent fresc
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra, Criteris d'especialitat > Geografia
- ca Força del vent (1): calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet i vent fresc
- es brisa débil (vent fluix [GRAU 3]), n f
- es brisa fresca (vent fresquet [GRAU 5]), n f
- es brisa fuerte (vent fresc [GRAU 6]), n f
- es brisa moderada (vent moderat [GRAU 4]), n f
- es brisa muy débil (vent fluixet [GRAU 2]), n f
- es calma (calma [GRAU 0]), n f
- es ventolina (ventolina [GRAU 1]), n f
- fr bonne brise (vent fresquet [GRAU 5]), n f
- fr calme (calma [GRAU 0]), n f
- fr jolie brise (vent moderat [GRAU 4]), n f
- fr légère brise (vent fluixet [GRAU 2]), n f
- fr petite brise (vent fluix [GRAU 3]), n f
- fr très légère brise (ventolina [GRAU 1]), n f
- fr vent frais (vent fresc [GRAU 6]), n m
- en calm (calma [GRAU 0]), n
- en fresh breeze (vent fresquet [GRAU 5]), n
- en gentle breeze (vent fluix [GRAU 3]), n
- en light air (ventolina [GRAU 1]), n
- en light breeze (vent fluixet [GRAU 2]), n
- en moderate breeze (vent moderat [GRAU 4]), n
- en strong breeze (vent fresc [GRAU 6]), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra, Criteris d'especialitat > Geografia
Definition
La força del vent es mesura amb l'escala de Beaufort, que distingeix tretze graus de força (del grau 0 al 12) segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones.
Pel que fa als graus més baixos, del grau 0 al grau 6, l'escala de Beaufort estableix els noms següents:
- La calma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida amb un sentit genèric en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat inferior a 1 nus (0-0,2 m/s) que no desvia la direcció del fum, corresponent al grau 0 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és calma; el francès, calme; l'italià, calma, i l'anglès, calm.
- La ventolina (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment amb un sentit genèric en el diccionari normatiu) és un vent amb una velocitat entre 1 i 3 nusos (0,3-1,5 m/s) que inclina el fum però que no fa moure els penells, corresponent al grau 1 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és ventolina; el francès, très légère brise; l'italià, bava di vento, i l'anglès, light air.
- El vent fluixet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s) que es nota a la cara i que fa fressejar les fulles, corresponent al grau 2 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa muy débil i flojito; el francès, légère brise; l'italià, brezza leggera, i l'anglès, light breeze.
- El vent fluix (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 7 i 10 nusos (3,4-5,4 m/s) que mou les fulles i que estén les banderes lleugeres, corresponent al grau 3 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa débil i flojo; el francès, petite brise; l'italià, brezza tesa, i l'anglès, gentle breeze.
- El vent moderat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 11 i 16 nusos (5,5-7,9 m/s) que aixeca pols i papers solts i que fa moure les capçades dels arbres, corresponent al grau 4 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són bonancible i brisa moderada; el francès, jolie brise; l'italià, vento moderato, i l'anglès, moderate breeze.
- El vent fresquet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 17 i 21 nusos (8-10,7 m/s) que inclina els arbres petits, corresponent al grau 5 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fresca i fresquito; el francès, bonne brise; l'italià, vento teso, i l'anglès, fresh breeze.
- El vent fresc (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 22 i 27 nusos (10,8-13,8 m/s) que mou les branques grosses i que fa difícil obrir el paraigua, corresponent al grau 6 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fuerte i fresco; el francès, vent frais; l'italià, vento fresco, i l'anglès, strong breeze.
Pel que fa als graus més baixos, del grau 0 al grau 6, l'escala de Beaufort estableix els noms següents:
- La calma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida amb un sentit genèric en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat inferior a 1 nus (0-0,2 m/s) que no desvia la direcció del fum, corresponent al grau 0 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és calma; el francès, calme; l'italià, calma, i l'anglès, calm.
- La ventolina (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment amb un sentit genèric en el diccionari normatiu) és un vent amb una velocitat entre 1 i 3 nusos (0,3-1,5 m/s) que inclina el fum però que no fa moure els penells, corresponent al grau 1 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és ventolina; el francès, très légère brise; l'italià, bava di vento, i l'anglès, light air.
- El vent fluixet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s) que es nota a la cara i que fa fressejar les fulles, corresponent al grau 2 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa muy débil i flojito; el francès, légère brise; l'italià, brezza leggera, i l'anglès, light breeze.
- El vent fluix (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 7 i 10 nusos (3,4-5,4 m/s) que mou les fulles i que estén les banderes lleugeres, corresponent al grau 3 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa débil i flojo; el francès, petite brise; l'italià, brezza tesa, i l'anglès, gentle breeze.
- El vent moderat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 11 i 16 nusos (5,5-7,9 m/s) que aixeca pols i papers solts i que fa moure les capçades dels arbres, corresponent al grau 4 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són bonancible i brisa moderada; el francès, jolie brise; l'italià, vento moderato, i l'anglès, moderate breeze.
- El vent fresquet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 17 i 21 nusos (8-10,7 m/s) que inclina els arbres petits, corresponent al grau 5 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fresca i fresquito; el francès, bonne brise; l'italià, vento teso, i l'anglès, fresh breeze.
- El vent fresc (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 22 i 27 nusos (10,8-13,8 m/s) que mou les branques grosses i que fa difícil obrir el paraigua, corresponent al grau 6 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fuerte i fresco; el francès, vent frais; l'italià, vento fresco, i l'anglès, strong breeze.
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa Força del vent (2): fent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent i huracà, que recull la força dels vents dels graus 7 al 12 en l'escala de Beaufort.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet i vent fresc al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-nom-reben-els-vents-segons-la-seva-forca).
Força del vent (2): vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent i huracà
Força del vent (2): vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent i huracà
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra, Criteris d'especialitat > Geografia
- ca Força del vent (2): vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent i huracà
- es huracán (huracà [GRAU 12]), n m
- es temporal (temporal [GRAU 8]), n m
- es temporal duro (termporal molt fort [GRAU 10]), n m
- es temporal fuerte (temporal fort [GRAU 9]), n m
- es temporal muy duro (temporal violent [GRAU 11]), n m
- es viento fuerte (vent fort [GRAU 7]), n m
- fr coup de vent (temporal [GRAU 8]), n m
- fr fort coup de vent (temporal fort [GRAU 9]), n m
- fr grand frais (vent fort [GRAU 7]), n m
- fr ouragan (huracà [GRAU 12]), n m
- fr tempête (termporal molt fort [GRAU 10]), n f
- fr tempête violente (temporal violent [GRAU 11]), n f
- en gale (temporal [GRAU 8]), n
- en hurricane (huracà [GRAU 12]), n
- en near gale (vent fort [GRAU 7]), n
- en storm (termporal molt fort [GRAU 10]), n
- en strong gale (temporal fort [GRAU 9]), n
- en violent storm (temporal violent [GRAU 11]), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra, Criteris d'especialitat > Geografia
Definition
La força del vent es mesura amb l'escala de Beaufort, que distingeix tretze graus de força (del grau 0 al 12) segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones.
Pel que fa als graus més elevats, del grau 7 al grau 12, l'escala de Beaufort estableix els noms següents:
- El vent fort (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un vent amb una velocitat entre 28 i 33 nusos (13,9-17,1 m/s) que mou arbres sencers i que fa difícil caminar-hi en contra, corresponent al grau 7 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són frescachón i viento fuerte; el francès, grand frais; l'italià, vento forte, i l'anglès, near gale.
- El temporal (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat entre 34 i 40 nusos (17,2-20,7 m/s) que trenca branques i que impedeix la marxa a peu, corresponent al grau 8 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal; el francès, coup de vent; l'italià, burrasca, i l'anglès, gale.
- El temporal fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 41 i 47 nusos (20,8-24,4 m/s) que provoca danys estructurals lleus a les cases, corresponent al grau 9 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal fuerte; el francès, fort coup de vent; l'italià, burrasca forte, i l'anglès, strong gale.
- El temporal molt fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 48 i 55 nusos (24,5-28,4 m/s) que arrenca arbres i que provoca danys en l'estructura de les construccions, corresponent al grau 10 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal duro; el francès, tempête; l'italià, tempesta, i l'anglès, storm.
- El temporal violent (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 56 i 63 nusos (28,5-32,6 m/s) que provoca danys estructurals considerables, corresponent al grau 11 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal muy duro; el francès, tempête violente; l'italià, tempesta violenta, i l'anglès, violent storm.
- L'huracà (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el dicionari normatiu) és un vent amb una velocitat de 64 nusos com a mínim (32,7 m/s o més) que fa volar arbres, cotxes i cases, corresponent al grau 12 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són huracán i temporal huracanado; el francès, ouragan; l'italià, uragano, i l'anglès, hurricane.
Pel que fa als graus més elevats, del grau 7 al grau 12, l'escala de Beaufort estableix els noms següents:
- El vent fort (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un vent amb una velocitat entre 28 i 33 nusos (13,9-17,1 m/s) que mou arbres sencers i que fa difícil caminar-hi en contra, corresponent al grau 7 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són frescachón i viento fuerte; el francès, grand frais; l'italià, vento forte, i l'anglès, near gale.
- El temporal (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat entre 34 i 40 nusos (17,2-20,7 m/s) que trenca branques i que impedeix la marxa a peu, corresponent al grau 8 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal; el francès, coup de vent; l'italià, burrasca, i l'anglès, gale.
- El temporal fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 41 i 47 nusos (20,8-24,4 m/s) que provoca danys estructurals lleus a les cases, corresponent al grau 9 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal fuerte; el francès, fort coup de vent; l'italià, burrasca forte, i l'anglès, strong gale.
- El temporal molt fort (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 48 i 55 nusos (24,5-28,4 m/s) que arrenca arbres i que provoca danys en l'estructura de les construccions, corresponent al grau 10 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal duro; el francès, tempête; l'italià, tempesta, i l'anglès, storm.
- El temporal violent (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 56 i 63 nusos (28,5-32,6 m/s) que provoca danys estructurals considerables, corresponent al grau 11 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és temporal muy duro; el francès, tempête violente; l'italià, tempesta violenta, i l'anglès, violent storm.
- L'huracà (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida en el dicionari normatiu) és un vent amb una velocitat de 64 nusos com a mínim (32,7 m/s o més) que fa volar arbres, cotxes i cases, corresponent al grau 12 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són huracán i temporal huracanado; el francès, ouragan; l'italià, uragano, i l'anglès, hurricane.
Note
- 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa Força del vent (1): calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet i vent fresc, que recull la força dels vents dels graus 0 al 6 en l'escala de Beaufort.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent i huracà al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-nom-reben-els-vents-segons-la-seva-forca).
Forma prefixada anglesa e-: Traducció
Forma prefixada anglesa e-: Traducció
Criteris lingüístics > 03 Formació per composició
- ca Forma prefixada anglesa e-: Traducció
- en e- (electrònic -a), pfx
Criteris lingüístics > 03 Formació per composició
Definition
En la traducció de l'anglès al català, el prefix e- adjuntat a determinats noms se sol traduir per l'adjectiu electrònic -a, posposat al nom.
De fet, el prefix anglès e- ja és una reducció de l'adjectiu electronic, que s'utilitza per a formar termes relacionats amb la comunicació i la transferència de coneixement a través de la xarxa Internet.
Exemples: e-commerce, e-marketing, e-banking, e-book, e-mail, e-cash, e-government, e-democracy, e-health
En català, la conversió de electrònic -a en prefix no es considera adequada, de manera que per traduir paraules angleses amb el prefix e- es recorre a l'adjectiu electrònic -a, construït en posposició al nom tal com és habitual. D'aquesta manera es generen formes descriptives, entenedores i ajustades a la sintaxi del català.
Exemples: comerç electrònic, màrqueting electrònic, banca electrònica, llibre electrònic, salut electrònica i també, com a formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT, adreça electrònica, diner electrònic, administració electrònica i democràcia electrònica.
De fet, el prefix anglès e- ja és una reducció de l'adjectiu electronic, que s'utilitza per a formar termes relacionats amb la comunicació i la transferència de coneixement a través de la xarxa Internet.
Exemples: e-commerce, e-marketing, e-banking, e-book, e-mail, e-cash, e-government, e-democracy, e-health
En català, la conversió de electrònic -a en prefix no es considera adequada, de manera que per traduir paraules angleses amb el prefix e- es recorre a l'adjectiu electrònic -a, construït en posposició al nom tal com és habitual. D'aquesta manera es generen formes descriptives, entenedores i ajustades a la sintaxi del català.
Exemples: comerç electrònic, màrqueting electrònic, banca electrònica, llibre electrònic, salut electrònica i també, com a formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT, adreça electrònica, diner electrònic, administració electrònica i democràcia electrònica.
Forma prefixada anglesa m-: Traducció
Forma prefixada anglesa m-: Traducció
Criteris lingüístics > 03 Formació per composició
- ca Forma prefixada anglesa m-: Traducció
- en m- (mòbil), pfx
Criteris lingüístics > 03 Formació per composició
Definition
En la traducció de l'anglès al català, el prefix m- adjuntat a determinats noms se sol traduir per l'adjectiu mòbil, posposat al nom.
De fet, el prefix anglès m- ja és una reducció de l'adjectiu mobile, que s'utilitza per a formar termes relacionats amb transaccions, gestions o intercanvis d'informació fets amb dispositius mòbils.
Exemples: m-commerce, m-business, m-administration, m-learning, m-government
En català, la conversió de mòbil en prefix no es considera adequada, de manera que per traduir paraules angleses amb el prefix m- es recorre a l'adjectiu mòbil, construït en posposició al nom tal com és habitual. D'aquesta manera es generen formes descriptives, entenedores i ajustades a la sintaxi del català.
Exemples: comerç mòbil, negocis mòbils, administració mòbil, aprenentatge mòbil i govern mòbil
De fet, el prefix anglès m- ja és una reducció de l'adjectiu mobile, que s'utilitza per a formar termes relacionats amb transaccions, gestions o intercanvis d'informació fets amb dispositius mòbils.
Exemples: m-commerce, m-business, m-administration, m-learning, m-government
En català, la conversió de mòbil en prefix no es considera adequada, de manera que per traduir paraules angleses amb el prefix m- es recorre a l'adjectiu mòbil, construït en posposició al nom tal com és habitual. D'aquesta manera es generen formes descriptives, entenedores i ajustades a la sintaxi del català.
Exemples: comerç mòbil, negocis mòbils, administració mòbil, aprenentatge mòbil i govern mòbil
Note
- Podeu consultar el document de criteri original, Com es pot dir m-commerce en català?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-pot-dir-m-commerce-catala).
Forma prefixada pedo- o paido-?
Forma prefixada pedo- o paido-?
Criteris lingüístics > 03 Formació per composició
- ca Forma prefixada pedo- o paido-?
Criteris lingüístics > 03 Formació per composició
Definition
Tant pedo- com paido- (del grec pais paidós, 'infant') són formants adequats en català per a crear paraules compostes, si bé es considera que generalment és preferible pedo-.
Exemples:
- pediatre | pediatra, 'metge dels infants'
- pedagogia, 'estudi de l'educació dels infants'
- pedòfil | pedòfila, 'persona que sent atracció sexual pels infants'
- pedologia (o bé paidologia), 'estudi del desenvolupament físic, intel·lectual i social dels infants'
- pedometria (o bé paidometria), 'mesurament de les capacitats físiques i mentals dels infants'
Els motius de la preferència de pedo- com a forma prefixada són els següents:
(1) Habitualment el català agafa els cultismes grecs a través de la forma llatina adaptada. Com que en grec hi havia més diftongs que en llatí, en aquesta evolució del grec al llatí els diftongs ai i ei se simplificaven en una sola vocal: ai > e, ei > i.
Exemple: grec eidyllion > llatí idyllium (català idil·li)
(2) En cas de paraules del català agafades directament del grec com a cultismes, se segueix la mateixa adaptació que feia el llatí.
Exemple 1: grec paidós > català pedo-
Exemple 2: grec daímonos > català demono- (demonolatria)
Tot i això, secundàriament també s'accepta paido- com a forma prefixada, per aquests motius:
(1) Evita la confusió amb dues formes prefixades més:
. pedo- procedent del llatí pes pedis, 'peu' (pediforme)
. pedo- procedent del grec pédon, 'sòl' (pedobiologia)
(2) En alguns casos, les formes amb paido- tenen força tradició en català.
Exemple: paidometria, paidologia
(3) Pot evitar la proximitat amb paraules molt connotades, com ara pedofília.
En altres llengües: En castellà es dona prioritat a pedo-, tot i que algunes paraules també accepten paido-; en francès, pédo- és forma sufixada única; en italià, com en català i castellà, es dona prioritat a pedo- i s'accepten algunes paraules amb paido-, i, en anglès, paedo- és forma sufixada única.
Exemples:
- pediatre | pediatra, 'metge dels infants'
- pedagogia, 'estudi de l'educació dels infants'
- pedòfil | pedòfila, 'persona que sent atracció sexual pels infants'
- pedologia (o bé paidologia), 'estudi del desenvolupament físic, intel·lectual i social dels infants'
- pedometria (o bé paidometria), 'mesurament de les capacitats físiques i mentals dels infants'
Els motius de la preferència de pedo- com a forma prefixada són els següents:
(1) Habitualment el català agafa els cultismes grecs a través de la forma llatina adaptada. Com que en grec hi havia més diftongs que en llatí, en aquesta evolució del grec al llatí els diftongs ai i ei se simplificaven en una sola vocal: ai > e, ei > i.
Exemple: grec eidyllion > llatí idyllium (català idil·li)
(2) En cas de paraules del català agafades directament del grec com a cultismes, se segueix la mateixa adaptació que feia el llatí.
Exemple 1: grec paidós > català pedo-
Exemple 2: grec daímonos > català demono- (demonolatria)
Tot i això, secundàriament també s'accepta paido- com a forma prefixada, per aquests motius:
(1) Evita la confusió amb dues formes prefixades més:
. pedo- procedent del llatí pes pedis, 'peu' (pediforme)
. pedo- procedent del grec pédon, 'sòl' (pedobiologia)
(2) En alguns casos, les formes amb paido- tenen força tradició en català.
Exemple: paidometria, paidologia
(3) Pot evitar la proximitat amb paraules molt connotades, com ara pedofília.
En altres llengües: En castellà es dona prioritat a pedo-, tot i que algunes paraules també accepten paido-; en francès, pédo- és forma sufixada única; en italià, com en català i castellà, es dona prioritat a pedo- i s'accepten algunes paraules amb paido-, i, en anglès, paedo- és forma sufixada única.
Note
-
A més dels casos de monoftongació dels diftongs ai i ei del grec en què el català segueix el llatí (ai>e, ei>i), encara hi ha un tercer cas de monoftongació en què llatí i català divergeixen: grec oi > llatí oe > català e.
Exemple: grec oinos 'vi' > llatí oeno- > català eno-
Aquest patró oi > e se segueix també en l'adaptació directa del grec al català: ecologia (grec oikos).
Forma sufixada -gen -gena o -gènic -gènica?
Forma sufixada -gen -gena o -gènic -gènica?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Ciències de la vida, Criteris lingüístics > 03 Formació per composició
- ca Forma sufixada -gen -gena o -gènic -gènica?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Ciències de la vida, Criteris lingüístics > 03 Formació per composició
Definition
Tant la forma sufixada -gen, -gena com la forma sufixada -gènic, -gènica es consideren adequades, encara que estrictament s'hi poden establir matisos diferents:
- -gen, -gena (forma sufixada del grec -genés [<génos, 'naixement', 'origen']): S'utilitza per a crear noms i adjectius en què sobretot s'indica que generen o produeixen l'element a què fa referència la base.
Exemples.: acidogen, al·lergogen, cancerigen, gasogen, glucogen, oncogen, patogen, piretogen.
- -gènic, -gènica (forma sufixada del grec genikós ['nascut', 'generat']): S'utilitza per a crear adjectius en què sobretot s'indica que són generats o produïts per l'element a què fa referència la base.
Exemples.: iogènic -a, fisiogènic -a, hidatogènic -a, neurogènic -a, oncogènic -a (que no és el mateix, doncs, que oncogen -a), patogènic -a (que no és el mateix que patogen -a), pirogènic -a.
. A més, els mots acabats en -gènic, -gènica també poden ser adjectius relacionats amb un nom acabat en -gènia (del grec geneá, 'naixement', 'generació', amb el significat d'estudi de l'element a què fa referència la base).
Tot i això, hi ha uns quants casos que no s'ajusten a aquesta distinció. Es tracta de formes tradicionals ja consolidades, que no van seguir aquest patró.
Exemples.: endogen, exogen, necrogen, organogen, terrigen.
- -gen, -gena (forma sufixada del grec -genés [<génos, 'naixement', 'origen']): S'utilitza per a crear noms i adjectius en què sobretot s'indica que generen o produeixen l'element a què fa referència la base.
Exemples.: acidogen, al·lergogen, cancerigen, gasogen, glucogen, oncogen, patogen, piretogen.
- -gènic, -gènica (forma sufixada del grec genikós ['nascut', 'generat']): S'utilitza per a crear adjectius en què sobretot s'indica que són generats o produïts per l'element a què fa referència la base.
Exemples.: iogènic -a, fisiogènic -a, hidatogènic -a, neurogènic -a, oncogènic -a (que no és el mateix, doncs, que oncogen -a), patogènic -a (que no és el mateix que patogen -a), pirogènic -a.
. A més, els mots acabats en -gènic, -gènica també poden ser adjectius relacionats amb un nom acabat en -gènia (del grec geneá, 'naixement', 'generació', amb el significat d'estudi de l'element a què fa referència la base).
Tot i això, hi ha uns quants casos que no s'ajusten a aquesta distinció. Es tracta de formes tradicionals ja consolidades, que no van seguir aquest patró.
Exemples.: endogen, exogen, necrogen, organogen, terrigen.
Note
-
1. A diferència del català, en anglès es distingeix entre aquestes formes sufixades segons la categoria lèxica de la paraula creada:
- -gen: S'utilitza per a crear noms, amb el doble significat 'que produeix' (allergen, en català al·lergen o al·lergogen) i 'que és produït per' (cultigen, en català planta cultivada).
- - genic / -genetic: S'utilitzen per a crear adjectius, amb el doble significat 'que produeix' (carcinogenic, en català carcinogen, 'que provoca o afavoreix l'aparició d'un càncer'; cytogenetic, en català citogen, 'que origina la formació de cèl·lules') i 'que és produït per' (iatrogenic, en català iatrogènic, 'que deriva de l'actuació del metge'; psychogenetic, en català psicogènic, 'produït per la psique'). - 2. En català també hi ha adjectius acabats en -genètic (-genètica), generalment formacions vinculades amb noms acabats en -gènesi o -genèsia (del grec génesis, 'generació'): abiogenètic, de abiogènesi; epigenètic, de epigènesi.
- 3. Podeu consultar el document de criteri original, Usos de les formes sufixades "-gen" i "-gènic", en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/usos-les-formes-sufixades-gen-i-genic).
Forma sufixada anglesa -like: Traducció
Forma sufixada anglesa -like: Traducció
Criteris lingüístics > 03 Formació per composició
- ca Forma sufixada anglesa -like: Traducció
- en -like (de tipus, d'efecte / amb efecte, adjectiu alternatiu, -forme, -oide, pseudo-, simili-)
Criteris lingüístics > 03 Formació per composició
Definition
En la traducció de l'anglès al català, el sufix -like adjuntat a determinats noms sovint no es tradueix literalment per 'similar a' o 'semblant a', sinó que és preferible buscar-hi solucions alternatives valorant cada cas segons l'ús, la tradició dins l'àrea, etc.
Els motius que fan desaconsellables les formes catalanes traduïdes literalment són els següents:
(1) Són molt llargues.
(2) Són poc travades.
(3) Són poc naturals o no habituals en català.
Com a alternatives a la traducció literal, poden ser adequades, segons cada cas, les solucions següents:
- Fórmula "x de tipus y" (Ex.: [anglès] Toll-like receptor; [català] receptor de tipus Toll)
- Fórmules "x d'efecte y", "x amb efecte y" (Ex.: [anglès] cortisone-like action; [català] acció amb efecte cortisona)
- Adjectius alternatius (Ex. 1: [anglès] ring-like corneal dystrophy; [català] distròfia corneal anular | Ex. 2: [anglès] tic-like pain; [català] dolor intermitent | Ex. 3: [anglès] atropine-like activity; [català] activitat atropínica (amb ús del sufix -ic -ica))
- Forma sufixada -forme (Ex. 1: [anglès] wedge-like; [català] cuneïforme | Ex. 2: [anglès] crater-like hole of optic disc; [català] forat crateriforme del disc òptic)
- Sufix -oide (Ex. 1: [anglès] anaphylaxis-like; [català] anafilactoide | Ex. 2: [anglès] mucus-like; [català] mucoide)
- Prefix pseudo- (Ex. 1: [anglès] fungus-like organism; [català] pseudofong | Ex. 2: [anglès] allergy-like symptoms; [català] símptomes pseudoal·lèrgics)
- Forma prefixada simili- (Ex. 1: [anglès] virus-like particle; [català] partícula similivírica | Ex. 2: [anglès] noggin-like protein; [català] similinoguina)
Els motius que fan desaconsellables les formes catalanes traduïdes literalment són els següents:
(1) Són molt llargues.
(2) Són poc travades.
(3) Són poc naturals o no habituals en català.
Com a alternatives a la traducció literal, poden ser adequades, segons cada cas, les solucions següents:
- Fórmula "x de tipus y" (Ex.: [anglès] Toll-like receptor; [català] receptor de tipus Toll)
- Fórmules "x d'efecte y", "x amb efecte y" (Ex.: [anglès] cortisone-like action; [català] acció amb efecte cortisona)
- Adjectius alternatius (Ex. 1: [anglès] ring-like corneal dystrophy; [català] distròfia corneal anular | Ex. 2: [anglès] tic-like pain; [català] dolor intermitent | Ex. 3: [anglès] atropine-like activity; [català] activitat atropínica (amb ús del sufix -ic -ica))
- Forma sufixada -forme (Ex. 1: [anglès] wedge-like; [català] cuneïforme | Ex. 2: [anglès] crater-like hole of optic disc; [català] forat crateriforme del disc òptic)
- Sufix -oide (Ex. 1: [anglès] anaphylaxis-like; [català] anafilactoide | Ex. 2: [anglès] mucus-like; [català] mucoide)
- Prefix pseudo- (Ex. 1: [anglès] fungus-like organism; [català] pseudofong | Ex. 2: [anglès] allergy-like symptoms; [català] símptomes pseudoal·lèrgics)
- Forma prefixada simili- (Ex. 1: [anglès] virus-like particle; [català] partícula similivírica | Ex. 2: [anglès] noggin-like protein; [català] similinoguina)
Note
-
1. El recurs a la forma prefixada simili- (del llatí similis 'semblant') ha estat adoptat recentment pel Consell Supervisor del TERMCAT per a la normalització de les formes partícula similivírica i similinoguina.
El baix ús d'aquesta forma prefixada (als diccionaris generals, només hi ha similicadència) i la seva transparència semàntica la fan especialment idònia per a la creació de neologismes especialitzats en què les altres solucions donarien lloc a formes poc satisfactòries per als especialistes. - 2. Podeu consultar el document de criteri original, Traducció del sufix anglès "-like", en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/traduccio-del-sufix-angles).
Formant (-)cerat(o)- o (-)querat(o)-?
Formant (-)cerat(o)- o (-)querat(o)-?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Veterinària, Criteris lingüístics > 03 Formació per composició
- ca Formant (-)cerat(o)- o (-)querat(o)-?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Veterinària, Criteris lingüístics > 03 Formació per composició
Definition
Tant el formant cerato (o cerat) com el formant querato (o querat) es consideren adequats per a fer referència a l'ètim grec kéras -atos ('banya'):
- Cerato (o cerat) s'acorda a la norma general en català d'incorporar els ètims grecs a través de la forma llatinitzada, amb l'evolució de la kappa grega (k) a ce (c) en català.
- Querato (o querat) és una forma incorporada a partir d'altres llengües d'especialitat, com ara l'anglès, i justificada pels criteris d'analogia formal i internacionalitat.
La tria entre una i altra variant està determinada per criteris lingüístics i per criteris d'extensió d'ús, de manera que convé tenir en compte quina forma utilitza preferentment cada àmbit del coneixement. Així, en oftalmologia i en veterinària és més habitual la forma querato, però són igualment correctes les formes amb cerato.
Exemples: cicloqueratitis, epiqueratofàcia, queratitis estriada [Oftalmologia]; hiperqueratosi, queratosi, queratoglobus [Veterinària]
Les formes cerat(o) i querat(o) fan referència a una relació amb la còrnia o amb un teixit corni.
- Cerato (o cerat) s'acorda a la norma general en català d'incorporar els ètims grecs a través de la forma llatinitzada, amb l'evolució de la kappa grega (k) a ce (c) en català.
- Querato (o querat) és una forma incorporada a partir d'altres llengües d'especialitat, com ara l'anglès, i justificada pels criteris d'analogia formal i internacionalitat.
La tria entre una i altra variant està determinada per criteris lingüístics i per criteris d'extensió d'ús, de manera que convé tenir en compte quina forma utilitza preferentment cada àmbit del coneixement. Així, en oftalmologia i en veterinària és més habitual la forma querato, però són igualment correctes les formes amb cerato.
Exemples: cicloqueratitis, epiqueratofàcia, queratitis estriada [Oftalmologia]; hiperqueratosi, queratosi, queratoglobus [Veterinària]
Les formes cerat(o) i querat(o) fan referència a una relació amb la còrnia o amb un teixit corni.
