sindi
sindi
Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Bangla Desh, Àsia > Índia, Àsia > Myanmar, Àsia > Nepal, Àsia > Pakistan
- ca sindi
- ca sindhi sin. compl.
- cod sindhī
- ar سندية
- cy Sindi
- cy Sindhi sin. compl.
- de Sindhi
- de Sindi sin. compl.
- en Sindhi
- es sindi
- es sindhi sin. compl.
- eu sindhi
- eu sindi sin. compl.
- fr sindhi
- gl sindi
- gl sindhi sin. compl.
- gn sindi
- gn sindhi sin. compl.
- it sindhi
- it sind sin. compl.
- ja シンディー語
- nl Sindi
- nl Sindhi sin. compl.
- pt sindhi
- pt sindi sin. compl.
- ru Синдхи
- zh 信德语
- scr Alfabet aràbic
- scr Alfabet devanagari
- num Sistema aràbic
- num Sistema devanagari
Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Bangla Desh, Àsia > Índia, Àsia > Myanmar, Àsia > Nepal, Àsia > Pakistan
Definition
El sindi és la tercera llengua en nombre de parlants al Pakistan, amb un 14% de la població total, rere el panjabi (44%) i el paixtu (15%). Aquesta llengua forma un contínuum lingüístic amb altres llengües índiques nord-occidentals, com el saraiki, el panjabi i l'hindko.
La llengua sindi es va disseminar quan un milió de sindis hindús van abandonar la regió de Sindh com a conseqüència de la partició de l'Índia britànica el 1947 i es van establir en grans ciutats índies, com ara Delhi, Bombay i Poona, i també a Hong Kong, Oman, Filipines, Singapur, Emirats Àrabs Units, Regne Unit i Estats Units.
Els dialectes del sindi són el kachchi, el lari, el lasi, el thareli, el vicoli (o dialecte central) i el macharia. L'estàndard sindi està basat en el dialecte vicoli. Abans el sindi s'escrivia en escriptura devanagari; actualment, també s'usa l'alfabet àrab adaptat, especialment al Pakistan.
La llengua sindi es va disseminar quan un milió de sindis hindús van abandonar la regió de Sindh com a conseqüència de la partició de l'Índia britànica el 1947 i es van establir en grans ciutats índies, com ara Delhi, Bombay i Poona, i també a Hong Kong, Oman, Filipines, Singapur, Emirats Àrabs Units, Regne Unit i Estats Units.
Els dialectes del sindi són el kachchi, el lari, el lasi, el thareli, el vicoli (o dialecte central) i el macharia. L'estàndard sindi està basat en el dialecte vicoli. Abans el sindi s'escrivia en escriptura devanagari; actualment, també s'usa l'alfabet àrab adaptat, especialment al Pakistan.
singalès
singalès
Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Sri Lanka
- ca singalès
- cod sinhala
- en Singhalese
- en Sinhala
- en Sinhalese
- es singalés
- fr cingalais
- fr cinghalais
- fr singhalais
Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Sri Lanka
Definition
El singalès té més de 16 milions de parlants, bàsicament a Sri Lanka.
sinja
sinja
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca subi
- ca shubi sin. compl.
- ca sinja sin. compl.
- ca urushubi sin. compl.
- de Subi
- en Subi
- en Shubi sin. compl.
- en Sinja sin. compl.
- en Urushubi sin. compl.
- es subi
- es shubi sin. compl.
- es sinja sin. compl.
- es urushubi sin. compl.
- eu subi
- eu shubi sin. compl.
- eu sinja sin. compl.
- eu urushubi sin. compl.
- fr subi
- fr shubi sin. compl.
- fr urushubi sin. compl.
- gl subi
- gl shubi sin. compl.
- gl sinja sin. compl.
- gl urushubi sin. compl.
- it subi
- it shubi sin. compl.
- it sinja sin. compl.
- it urushubi sin. compl.
- nl Subi
- nl Shubi sin. compl.
- nl Urushubi sin. compl.
- pt subi
- pt shubi sin. compl.
- pt sinja sin. compl.
- pt urushubi sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definition
El grup etnolingüístic subi se situa a la regió nord-oest de Tanzània, a prop de la costa sud-oest del llac Victòria. Entre els grups veïns dels subis trobem els hangazes (la llengua dels quals és lingüísticament propera al subi), els zinzes, els sukumes, els sumbwes i els has.
Els subis han rebut una forta influència dels sukumes, poble que es dedica tradicionalment a l'agricultura i que es va expandir, cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte cultural i lingüístic sobre els subis, la majoria dels quals van esdevenir bilingües en sukuma.
La llengua subi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Els subis han rebut una forta influència dels sukumes, poble que es dedica tradicionalment a l'agricultura i que es va expandir, cercant noves terres de conreu, cap a zones habitades tradicionalment per altres grups etnolingüístics. Aquesta expansió va tenir un fort impacte cultural i lingüístic sobre els subis, la majoria dels quals van esdevenir bilingües en sukuma.
La llengua subi s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
siocon
siocon
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
- ca subanon
- ca malayal subanon sin. compl.
- ca siocon sin. compl.
- ca subanen sin. compl.
- ar سوبانونية
- cy Subanon
- cy Malayal subanon sin. compl.
- cy Siocon sin. compl.
- cy Subanen sin. compl.
- de Subanon
- de Malayal Subanon sin. compl.
- de Siocon sin. compl.
- de Subanen sin. compl.
- en Subanon
- en Malayal Subanon sin. compl.
- en Siocon sin. compl.
- en Subanen sin. compl.
- es subano
- es malayal subanon sin. compl.
- es siocon sin. compl.
- es subanen sin. compl.
- eu subanonera
- eu malayal subanon sin. compl.
- eu siocon sin. compl.
- eu subanen sin. compl.
- eu subanon sin. compl.
- fr subanon
- fr malayal subanon sin. compl.
- fr siocon sin. compl.
- fr subanen sin. compl.
- gl subanon
- gl malayal subanon sin. compl.
- gl siocon sin. compl.
- gl subanen sin. compl.
- gn suvanon
- gn malayal suvanon sin. compl.
- gn siocon sin. compl.
- gn subanen sin. compl.
- it subanon
- it malayal subanon sin. compl.
- it siocon sin. compl.
- it subanen sin. compl.
- pt subanon
- pt malayal subanon sin. compl.
- pt siocon sin. compl.
- pt subanen sin. compl.
- zh 苏巴农语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí meridional, Àsia > Filipines
Definition
El subanon s'inclou dins el grup de llengües subanon (juntament amb el subanun i el kalibugan), les quals es parlen al llarg de la península de Zamboanga, principalment en àrees no urbanes. Hi ha autors, però, que utilitzen el terme subanon com si es tractés d'una única llengua.
El subanon és lingüísticament proper al kalibugan, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
El subanon és lingüísticament proper al kalibugan, amb el qual hi pot haver intercomprensió.
siona-secoya
siona-secoya
Tucano > Occidental, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú
- ca siona-secoya
- cod pai coca (Pay kuka)
- ar سيونية- سيكوية
- cy Siona-secoya
- de Siona-Secoya
- en Siona-Secoya
- es siona-secoya
- eu siona-secoyera
- fr siona-secoya
- gl siona-secoya
- gn siona-sekója
- it siona-secoya
- ja シオナ・セコヤ語
- nl Siona-Secoya
- pt siona-secoya
- ru Сиона-секойя
- sw Siona-secoya
- tmh Tasyunt-sikuya
- zh 西欧纳-赛卡亚
Tucano > Occidental, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú
Definition
Sembla que hi ha diferències a nivell dialectal entre la parla dels siones i els secoyes (en algunes fonts, però, apareixen com a llengües independents). Alguns autors distingeixen el siona de Colòmbia del siona-secoya parlat al Perú i l'Equador.
Aquests dos grups ètnics van començar un procés de fusió al començament del segle XX, bàsicament a causa dels casaments interètnics. Als anys setanta eren considerats com un únic grup, el siona-secoya. Recentment, però, han trobat més avantatjós mantenir identitats ètniques diferenciades, de manera que ara tornen a considerar-se com a grup diferents.
El territori dels siones i el secoyes ha estat devastat per l'explotació petroliera. El 1993 van demandar l'empresa Texaco per valor de més de mil milions de dòlars per delicte mediambiental, incloent-hi el vessament de 3.000 galons diaris de petroli als seus estanys.
Aquests dos grups ètnics van començar un procés de fusió al començament del segle XX, bàsicament a causa dels casaments interètnics. Als anys setanta eren considerats com un únic grup, el siona-secoya. Recentment, però, han trobat més avantatjós mantenir identitats ètniques diferenciades, de manera que ara tornen a considerar-se com a grup diferents.
El territori dels siones i el secoyes ha estat devastat per l'explotació petroliera. El 1993 van demandar l'empresa Texaco per valor de més de mil milions de dòlars per delicte mediambiental, incloent-hi el vessament de 3.000 galons diaris de petroli als seus estanys.
sioux
sioux
Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Dakota, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca dakota
- ca lakhota sin. compl.
- ca lakota sin. compl.
- ca nakoda sin. compl.
- ca sioux sin. compl.
- de Dakota
- de Lakhota sin. compl.
- de Lakota sin. compl.
- de Nakota sin. compl.
- de Santee sin. compl.
- en Dakota
- en Dakhota sin. compl.
- en Lakhota sin. compl.
- en Lakota sin. compl.
- en Nakoda sin. compl.
- en Sioux sin. compl.
- es dakota
- es dakhota sin. compl.
- es lakhota sin. compl.
- es lakota sin. compl.
- es nakoda sin. compl.
- es sioux sin. compl.
- eu dakota
- eu dakhota sin. compl.
- eu lakhota sin. compl.
- eu lakota sin. compl.
- eu nakoda sin. compl.
- eu sioux sin. compl.
- fr dakota
- fr dakhota sin. compl.
- fr lakhoda sin. compl.
- fr lakoda sin. compl.
- fr santee sin. compl.
- gl dakota
- gl dakhota sin. compl.
- gl lakhota sin. compl.
- gl lakota sin. compl.
- gl nakoda sin. compl.
- gl sioux sin. compl.
- it dakota
- it dakhota sin. compl.
- it lakhota sin. compl.
- it lakota sin. compl.
- it nakoda sin. compl.
- it sioux sin. compl.
- nl Dakota
- nl Dakhota sin. compl.
- nl Lakhoda sin. compl.
- nl Lakoda sin. compl.
- nl Santee sin. compl.
- pt dakota
- pt dakhota sin. compl.
- pt lakhota sin. compl.
- pt lakota sin. compl.
- pt nakoda sin. compl.
- pt sioux sin. compl.
Sioux-catawba > Sioux de la vall del Mississipí > Dakota, Amèrica > Canadà, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definition
Com el nom indica, la família lingüística sioux-catawba constava de dues branques principals, la sioux i la catawba. La branca catawba estava integrada per les llengües woccon i catawba, totes dues extingides.
La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).
El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.
La divisió dialectal del dakota/sioux és un tema controvertit. Se sol considerar que integren la llengua els següents dialectes: lakota (o lakhota, teton), dakota (o Santee-Sisseton) i Yankton-Yanktonai. Les diferències són fonamentalment fonològiques.
Ara bé, algunes fonts hi inclouen també l'assiniboin i l'stoney, dues varietats força divergents. No hi ha intercomprensió entre els parlants d'aquestes dues varietats i els dels dialectes dakotes, de manera que probablement cal considerar-les llengües independents.
El grup dakota o santee-siseton era originari de Dakota del Nord, Dakota del Sud, nord de Nebraska i sud de Minessota. Una part es va traslladar del territori originari a la reserva Crow Creek el 1862. Actualment parlen la llengua uns 4.000 individus.
La varietat lakota és parlada per uns 7.000 individus, inclòs un bon nombre d'infants.
Les varietats yankton i yanktonai són pròpies d'uns 250 adults que viuen al sud-est de Dakota del Sud; Standing Rock i Devil's Lake a Dakota del Nord; Fort Peck al nord-est de Montana; Oak Lake a Manitoba; i Standing Buffalo, Moose Woods i Round Plain a Saskatchewan. És la varietat més amenaçada, ja que no es transmet a les generacions joves.
Els termes dakota, lakota i nakoda són variants dialectals. Els colonitzadors van interpretar erròniament que significaven 'aliats', però la traducció correcta és 'els que es consideren emparentats'.
El dakota ha estat molt estudiat des dels primers contactes que hi van tenir els colonitzadors europeus. Hi ha vocabularis, traduccions i anàlisis gramaticals fets per missioners als segles XIX i XX. Els estudis lingüístics rigorosos daten del segle XX.
Actualment hi ha diverses organitzacions que vetllen per la llengua arreu del territori i que elaboren materials didàctics per a l'ensenyament del dakota.
La branca sioux se subdivideix en tres: les llengües sioux del riu Missouri, les de la vall del Mississipí (o sioux central) i les de la vall d'Ohio (o sioux del sud-est).
El territori originari de les llengües sioux, abans del contacte amb els colonitzadors, abraçava part de les Grans Planes nord-americanes: des d'Alberta i Saskatchewan fins a Montana, Dakota del Nord, Dakota del Sud, Minnesota i Wisconsin; al llarg de Nebraska, Iowa, Missouri i Kansas, i més al sud fins a Arkansas i Mississipí.
La divisió dialectal del dakota/sioux és un tema controvertit. Se sol considerar que integren la llengua els següents dialectes: lakota (o lakhota, teton), dakota (o Santee-Sisseton) i Yankton-Yanktonai. Les diferències són fonamentalment fonològiques.
Ara bé, algunes fonts hi inclouen també l'assiniboin i l'stoney, dues varietats força divergents. No hi ha intercomprensió entre els parlants d'aquestes dues varietats i els dels dialectes dakotes, de manera que probablement cal considerar-les llengües independents.
El grup dakota o santee-siseton era originari de Dakota del Nord, Dakota del Sud, nord de Nebraska i sud de Minessota. Una part es va traslladar del territori originari a la reserva Crow Creek el 1862. Actualment parlen la llengua uns 4.000 individus.
La varietat lakota és parlada per uns 7.000 individus, inclòs un bon nombre d'infants.
Les varietats yankton i yanktonai són pròpies d'uns 250 adults que viuen al sud-est de Dakota del Sud; Standing Rock i Devil's Lake a Dakota del Nord; Fort Peck al nord-est de Montana; Oak Lake a Manitoba; i Standing Buffalo, Moose Woods i Round Plain a Saskatchewan. És la varietat més amenaçada, ja que no es transmet a les generacions joves.
Els termes dakota, lakota i nakoda són variants dialectals. Els colonitzadors van interpretar erròniament que significaven 'aliats', però la traducció correcta és 'els que es consideren emparentats'.
El dakota ha estat molt estudiat des dels primers contactes que hi van tenir els colonitzadors europeus. Hi ha vocabularis, traduccions i anàlisis gramaticals fets per missioners als segles XIX i XX. Els estudis lingüístics rigorosos daten del segle XX.
Actualment hi ha diverses organitzacions que vetllen per la llengua arreu del territori i que elaboren materials didàctics per a l'ensenyament del dakota.
sipacapeño
sipacapeño
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
- ca sipakapense
- ca quiché de Sipacapa sin. compl.
- ca sipacapense sin. compl.
- ca sipacapeño sin. compl.
- cy Sipakapense
- cy Quiché de Sipacapa sin. compl.
- cy Sipacapense sin. compl.
- cy Sipacapeño sin. compl.
- de Sipacapense
- de Quiché von Sipacapa sin. compl.
- de Sipacapeño sin. compl.
- de Sipakapense sin. compl.
- en Sipakapense
- en Sipacapa sin. compl.
- en Sipacapa Quiché sin. compl.
- en Sipacapense sin. compl.
- en Sipacapeño sin. compl.
- es sipacapense
- es quiché de Sipacapa sin. compl.
- es sipacapeño sin. compl.
- es sipakapense sin. compl.
- eu sipakapenera
- eu Sipacapako k'iche' era sin. compl.
- eu sipacapense sin. compl.
- eu sipacapeño sin. compl.
- eu sipakapenera sin. compl.
- eu sipakapense sin. compl.
- fr sipacapense
- fr quiché de Sipacapa sin. compl.
- fr sipacapeño sin. compl.
- fr sipakapense sin. compl.
- gl sipakapense
- gl quiché de Sipacapa sin. compl.
- gl sipacapense sin. compl.
- gl sipacapeño sin. compl.
- gn sipakapénse
- gn kiche Sipacapa-gua sin. compl.
- gn sipacapense sin. compl.
- gn sipacapeño sin. compl.
- it sipakapense
- it quiché di Sipacapa sin. compl.
- it sipacapense sin. compl.
- it sipacapeño sin. compl.
- pt sipakapense
- pt quiché de Sipacapa sin. compl.
- pt sipacapense sin. compl.
- pt sipacapeño sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
Definition
La llengua sipakapense es parla a diferents pobles del municipi de Sipacapa i representa una petita illa envoltada de territori lingüístic mam. Sembla que el terme sicapan és d'origen nàhua i està compost de sipaktli, 'llangardaix' i apan, un sufix locatiu (sipaktlipan és el primer dia dels mesos al calendari asteca).
El sipakapense havia estat inclòs dins la branca mam de la família maia. Tanmateix, l'any 1971, a partir d'un treball de recerca, es va descobrir que en realitat s'havia de situar dins la branca k'iche'. És relativament proper, a nivell lingüístic, al sakapulteko i, en menor mesura, al tz'utujil.
Els parlants s'autodesignen sovint com a kaqchikels a causa d'un error d'identificació de l'arquebisbe Pedro Cortés y Larraz, que el 1770 va visitar una parròquia de la zona i va sentir una llengua diferent del mam que li va semblar kaqchikel. Des d'aquest moment, i per imposició de l'Església, la llengua de Sipacapa es va anomenar kaqchikel.
Durant les darreres dècades, molta població mam, i també hispanòfona, s'ha traslladat al territori sipacapense. Això ha provocat un foment de l'ús del l'espanyol en l'àmbit públic i un desprestigi gradual del sipakapense, que ha quedat relegat a l'àmbit privat. També s'ha difós bastant el coneixement i l'ús del mam entre la població autòctona. L'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala està duent a terme des de fa pocs anys diverses iniciatives per a promoure l'ús del sipakapense.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
El sipakapense havia estat inclòs dins la branca mam de la família maia. Tanmateix, l'any 1971, a partir d'un treball de recerca, es va descobrir que en realitat s'havia de situar dins la branca k'iche'. És relativament proper, a nivell lingüístic, al sakapulteko i, en menor mesura, al tz'utujil.
Els parlants s'autodesignen sovint com a kaqchikels a causa d'un error d'identificació de l'arquebisbe Pedro Cortés y Larraz, que el 1770 va visitar una parròquia de la zona i va sentir una llengua diferent del mam que li va semblar kaqchikel. Des d'aquest moment, i per imposició de l'Església, la llengua de Sipacapa es va anomenar kaqchikel.
Durant les darreres dècades, molta població mam, i també hispanòfona, s'ha traslladat al territori sipacapense. Això ha provocat un foment de l'ús del l'espanyol en l'àmbit públic i un desprestigi gradual del sipakapense, que ha quedat relegat a l'àmbit privat. També s'ha difós bastant el coneixement i l'ús del mam entre la població autòctona. L'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala està duent a terme des de fa pocs anys diverses iniciatives per a promoure l'ús del sipakapense.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
sipacapense
sipacapense
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
- ca sipakapense
- ca quiché de Sipacapa sin. compl.
- ca sipacapense sin. compl.
- ca sipacapeño sin. compl.
- cy Sipakapense
- cy Quiché de Sipacapa sin. compl.
- cy Sipacapense sin. compl.
- cy Sipacapeño sin. compl.
- de Sipacapense
- de Quiché von Sipacapa sin. compl.
- de Sipacapeño sin. compl.
- de Sipakapense sin. compl.
- en Sipakapense
- en Sipacapa sin. compl.
- en Sipacapa Quiché sin. compl.
- en Sipacapense sin. compl.
- en Sipacapeño sin. compl.
- es sipacapense
- es quiché de Sipacapa sin. compl.
- es sipacapeño sin. compl.
- es sipakapense sin. compl.
- eu sipakapenera
- eu Sipacapako k'iche' era sin. compl.
- eu sipacapense sin. compl.
- eu sipacapeño sin. compl.
- eu sipakapenera sin. compl.
- eu sipakapense sin. compl.
- fr sipacapense
- fr quiché de Sipacapa sin. compl.
- fr sipacapeño sin. compl.
- fr sipakapense sin. compl.
- gl sipakapense
- gl quiché de Sipacapa sin. compl.
- gl sipacapense sin. compl.
- gl sipacapeño sin. compl.
- gn sipakapénse
- gn kiche Sipacapa-gua sin. compl.
- gn sipacapense sin. compl.
- gn sipacapeño sin. compl.
- it sipakapense
- it quiché di Sipacapa sin. compl.
- it sipacapense sin. compl.
- it sipacapeño sin. compl.
- pt sipakapense
- pt quiché de Sipacapa sin. compl.
- pt sipacapense sin. compl.
- pt sipacapeño sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
Definition
La llengua sipakapense es parla a diferents pobles del municipi de Sipacapa i representa una petita illa envoltada de territori lingüístic mam. Sembla que el terme sicapan és d'origen nàhua i està compost de sipaktli, 'llangardaix' i apan, un sufix locatiu (sipaktlipan és el primer dia dels mesos al calendari asteca).
El sipakapense havia estat inclòs dins la branca mam de la família maia. Tanmateix, l'any 1971, a partir d'un treball de recerca, es va descobrir que en realitat s'havia de situar dins la branca k'iche'. És relativament proper, a nivell lingüístic, al sakapulteko i, en menor mesura, al tz'utujil.
Els parlants s'autodesignen sovint com a kaqchikels a causa d'un error d'identificació de l'arquebisbe Pedro Cortés y Larraz, que el 1770 va visitar una parròquia de la zona i va sentir una llengua diferent del mam que li va semblar kaqchikel. Des d'aquest moment, i per imposició de l'Església, la llengua de Sipacapa es va anomenar kaqchikel.
Durant les darreres dècades, molta població mam, i també hispanòfona, s'ha traslladat al territori sipacapense. Això ha provocat un foment de l'ús del l'espanyol en l'àmbit públic i un desprestigi gradual del sipakapense, que ha quedat relegat a l'àmbit privat. També s'ha difós bastant el coneixement i l'ús del mam entre la població autòctona. L'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala està duent a terme des de fa pocs anys diverses iniciatives per a promoure l'ús del sipakapense.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
El sipakapense havia estat inclòs dins la branca mam de la família maia. Tanmateix, l'any 1971, a partir d'un treball de recerca, es va descobrir que en realitat s'havia de situar dins la branca k'iche'. És relativament proper, a nivell lingüístic, al sakapulteko i, en menor mesura, al tz'utujil.
Els parlants s'autodesignen sovint com a kaqchikels a causa d'un error d'identificació de l'arquebisbe Pedro Cortés y Larraz, que el 1770 va visitar una parròquia de la zona i va sentir una llengua diferent del mam que li va semblar kaqchikel. Des d'aquest moment, i per imposició de l'Església, la llengua de Sipacapa es va anomenar kaqchikel.
Durant les darreres dècades, molta població mam, i també hispanòfona, s'ha traslladat al territori sipacapense. Això ha provocat un foment de l'ús del l'espanyol en l'àmbit públic i un desprestigi gradual del sipakapense, que ha quedat relegat a l'àmbit privat. També s'ha difós bastant el coneixement i l'ús del mam entre la població autòctona. L'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala està duent a terme des de fa pocs anys diverses iniciatives per a promoure l'ús del sipakapense.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
sipakapense
sipakapense
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
- ca sipakapense
- ca quiché de Sipacapa sin. compl.
- ca sipacapense sin. compl.
- ca sipacapeño sin. compl.
- cy Sipakapense
- cy Quiché de Sipacapa sin. compl.
- cy Sipacapense sin. compl.
- cy Sipacapeño sin. compl.
- de Sipacapense
- de Quiché von Sipacapa sin. compl.
- de Sipacapeño sin. compl.
- de Sipakapense sin. compl.
- en Sipakapense
- en Sipacapa sin. compl.
- en Sipacapa Quiché sin. compl.
- en Sipacapense sin. compl.
- en Sipacapeño sin. compl.
- es sipacapense
- es quiché de Sipacapa sin. compl.
- es sipacapeño sin. compl.
- es sipakapense sin. compl.
- eu sipakapenera
- eu Sipacapako k'iche' era sin. compl.
- eu sipacapense sin. compl.
- eu sipacapeño sin. compl.
- eu sipakapenera sin. compl.
- eu sipakapense sin. compl.
- fr sipacapense
- fr quiché de Sipacapa sin. compl.
- fr sipacapeño sin. compl.
- fr sipakapense sin. compl.
- gl sipakapense
- gl quiché de Sipacapa sin. compl.
- gl sipacapense sin. compl.
- gl sipacapeño sin. compl.
- gn sipakapénse
- gn kiche Sipacapa-gua sin. compl.
- gn sipacapense sin. compl.
- gn sipacapeño sin. compl.
- it sipakapense
- it quiché di Sipacapa sin. compl.
- it sipacapense sin. compl.
- it sipacapeño sin. compl.
- pt sipakapense
- pt quiché de Sipacapa sin. compl.
- pt sipacapense sin. compl.
- pt sipacapeño sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
Definition
La llengua sipakapense es parla a diferents pobles del municipi de Sipacapa i representa una petita illa envoltada de territori lingüístic mam. Sembla que el terme sicapan és d'origen nàhua i està compost de sipaktli, 'llangardaix' i apan, un sufix locatiu (sipaktlipan és el primer dia dels mesos al calendari asteca).
El sipakapense havia estat inclòs dins la branca mam de la família maia. Tanmateix, l'any 1971, a partir d'un treball de recerca, es va descobrir que en realitat s'havia de situar dins la branca k'iche'. És relativament proper, a nivell lingüístic, al sakapulteko i, en menor mesura, al tz'utujil.
Els parlants s'autodesignen sovint com a kaqchikels a causa d'un error d'identificació de l'arquebisbe Pedro Cortés y Larraz, que el 1770 va visitar una parròquia de la zona i va sentir una llengua diferent del mam que li va semblar kaqchikel. Des d'aquest moment, i per imposició de l'Església, la llengua de Sipacapa es va anomenar kaqchikel.
Durant les darreres dècades, molta població mam, i també hispanòfona, s'ha traslladat al territori sipacapense. Això ha provocat un foment de l'ús del l'espanyol en l'àmbit públic i un desprestigi gradual del sipakapense, que ha quedat relegat a l'àmbit privat. També s'ha difós bastant el coneixement i l'ús del mam entre la població autòctona. L'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala està duent a terme des de fa pocs anys diverses iniciatives per a promoure l'ús del sipakapense.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
El sipakapense havia estat inclòs dins la branca mam de la família maia. Tanmateix, l'any 1971, a partir d'un treball de recerca, es va descobrir que en realitat s'havia de situar dins la branca k'iche'. És relativament proper, a nivell lingüístic, al sakapulteko i, en menor mesura, al tz'utujil.
Els parlants s'autodesignen sovint com a kaqchikels a causa d'un error d'identificació de l'arquebisbe Pedro Cortés y Larraz, que el 1770 va visitar una parròquia de la zona i va sentir una llengua diferent del mam que li va semblar kaqchikel. Des d'aquest moment, i per imposició de l'Església, la llengua de Sipacapa es va anomenar kaqchikel.
Durant les darreres dècades, molta població mam, i també hispanòfona, s'ha traslladat al territori sipacapense. Això ha provocat un foment de l'ús del l'espanyol en l'àmbit públic i un desprestigi gradual del sipakapense, que ha quedat relegat a l'àmbit privat. També s'ha difós bastant el coneixement i l'ús del mam entre la població autòctona. L'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala està duent a terme des de fa pocs anys diverses iniciatives per a promoure l'ús del sipakapense.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
siraiki
siraiki
Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Índia, Àsia > Pakistan
- ca saraiki
- ca seraiki sin. compl.
- ca siraiki sin. compl.
- ar سارايكية
- cy Saraiki
- cy Seraiki sin. compl.
- cy Siraiki sin. compl.
- de Saraiki
- de Seraiki sin. compl.
- de Siraiki sin. compl.
- en Seraiki
- en Saraiki sin. compl.
- en Siraiki sin. compl.
- es saraikí
- es seraiki sin. compl.
- es siraiki sin. compl.
- eu saraikiera
- eu seraiki sin. compl.
- eu siraiki sin. compl.
- fr saraiki
- fr séraiki sin. compl.
- fr siraiki sin. compl.
- gl saraiki
- gl seraiki sin. compl.
- gl siraiki sin. compl.
- gn saraiki
- gn seraiki sin. compl.
- gn siraiki sin. compl.
- it saraiki
- it seraiki sin. compl.
- it siraiki sin. compl.
- ja サライキ語
- nl Saraiki
- nl Seraiki sin. compl.
- nl Siraiki sin. compl.
- pt saraiki
- pt seraiki sin. compl.
- pt siraiki sin. compl.
- ru Сераики
- ru Сирайки sin. compl.
- zh 西莱基
- zh 西莱基、塞莱基 sin. compl.
- scr Alfabet aràbic
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Indoirànica > Índic, Àsia > Índia, Àsia > Pakistan
Definition
Al Pakistan, el saraiki és parlat pel 10,53% de la població total. El saraiki és una llengua índica nord-occidental molt propera lingüísticament al panjabi i al sindi, amb les quals forma un contínuum lingüístic. Els dialectes del saraiki (el derawali, el multani, el bahawalpuri, el jangli i el jatki) es confonen a l'est amb el panjabi i al sud amb el sindi. Fins fa poc, s'ha considerat el saraiki com un dialecte panjabi.
El saraiki és àmpliament estès com a segona llengua a Sindh del nord i de l'oest, fins a les rodalies de Karachi i a la plana de Kachhi, al Balutxistan, així com, esparsament, en altres contrades del Pakistan.
El saraiki s'escriu en alfabet àrab adaptat, per bé que molt pocs saraikis escriuen en la seva llengua. Malgrat que el saraiki és la quarta llengua del Pakistan en nombre de parlants, rere el panjabi (44,68%), el paixtu (15,42%) i el sindi (14,1%), no gaudeix de reconeixement oficial.
El saraiki és àmpliament estès com a segona llengua a Sindh del nord i de l'oest, fins a les rodalies de Karachi i a la plana de Kachhi, al Balutxistan, així com, esparsament, en altres contrades del Pakistan.
El saraiki s'escriu en alfabet àrab adaptat, per bé que molt pocs saraikis escriuen en la seva llengua. Malgrat que el saraiki és la quarta llengua del Pakistan en nombre de parlants, rere el panjabi (44,68%), el paixtu (15,42%) i el sindi (14,1%), no gaudeix de reconeixement oficial.
