Diccionari de llengües del món

Presentation

Basic search

Advanced search

Query text

Condition

Denomination

Note

Definition

Language

Lexical category

Hierarchy

Basic search

Advanced search

Language

ruandès

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Burundi, Àfrica > República Democràtica del Congo, Àfrica > Ruanda, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Uganda

ca ruandès
cod kinyarwanda
ar رواندية
cy Rwandeg
cy Nyarwanda sin. compl.
cy Rwanda sin. compl.
de Kinyarwanda
de Nyarwanda sin. compl.
de Ruandisch sin. compl.
de Rwanda sin. compl.
en Rwanda
en Kinyarwanda sin. compl.
en Nyarwanda sin. compl.
en Ruanda sin. compl.
es ruanda
es nyarwanda sin. compl.
eu ruandera
eu nyarwanda sin. compl.
eu rwanda sin. compl.
fr kinyarwanda
fr kinyarouanda sin. compl.
fr nyarwanda sin. compl.
fr rwanda et langue rwandaise sin. compl.
gl ruandés
gl nyarwanda sin. compl.
gl rwanda sin. compl.
gn ruandes
gn nyarwanda sin. compl.
gn rwanda sin. compl.
it kinyarwanda
it ikinyarwanda sin. compl.
it rwanda sin. compl.
ja ルワンダ語
nl Rwandees
nl Nyarwanda sin. compl.
nl Rwanda sin. compl.
pt ruandês
pt nyarwanda sin. compl.
pt rwanda sin. compl.
ru Руанда
ru Рванда sin. compl.
ru Ньяруанда sin. compl.
ru Киньяруанда sin. compl.
ru Руньяруанда sin. compl.
zh 卢旺达语
zh 鲁安达、尼阿尔瓦达 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Definition

El ruandès és la llengua dels dos grups socials (no pas ètnics) de Ruanda, els hutus (89%) i els tutsis (10%), així com dels pigmeus twa (1%). Durant la guerral civil de 1994 van morir uns 800.000 tutsis i el 75% dels twa, dels quals només n'han sobreviscut uns 30.000.

El ruandès és especialment proper al rundi (parlat a Burundi) i al giha (parlat a l'est de Tanzània). Els parlants de rundi també són hutus (84%), tutsis (15%) i twa (1%). A Burundi hi va haver també un genocidi el 1972 semblant al de Ruanda però a la inversa: uns 500.000 hutus hi van ser assassinats.

Tant a Ruanda com a Burundi, l'arribada de parlants de ruandès-rundi al llarg de l'últim mil·leni a la regió dels Grans Llacs ha desplaçat les poblacions pigmees indígenes i n'ha substituït les llengües. Actualment, els pocs pigmeus que resten a Ruanda i Burundi, anomenats twa, parlen també ruandès i rundi.

rufiji

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

ca rufiji
ca fiji sin. compl.
ca kiruihi sin. compl.
ca ruihi sin. compl.
de Rufiji
de Fiji sin. compl.
de Kiruihi sin. compl.
de Ruihi sin. compl.
en Rufiji
en Fiji sin. compl.
en Kiruihi sin. compl.
en Ruihi sin. compl.
es rufiji
es fiji sin. compl.
es kiruihi sin. compl.
es ruihi sin. compl.
eu rufiji
eu fiji sin. compl.
eu kiruihi sin. compl.
eu ruihi sin. compl.
fr rufiji
fr fiji sin. compl.
fr kiruihi sin. compl.
fr ruihi sin. compl.
gl rufiji
gl fiji sin. compl.
gl kiruihi sin. compl.
gl ruihi sin. compl.
it rufiji
it fiji sin. compl.
it kiruihi sin. compl.
it ruihi sin. compl.
nl Fijisch
nl Fiji sin. compl.
nl Kiruihi sin. compl.
nl Ruihi sin. compl.
pt rufiji
pt fiji sin. compl.
pt kiruihi sin. compl.
pt ruihi sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition

El grup etnolingüístic rufiji se situa a la costa central de Tanzània. Entre els grups veïns dels rufijis trobem els zaramos, els kamis, els kutus, els kweres, els matumbis i els ndengerekos.

Els parlants de rufiji generalment són bilingües rufiji-suahili: el suahili és la llengua dominant i és utilitzat en situacions formals i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques; mentre que l'ús del rufiji queda reduït a l'entorn familiar, les comunicacions informals, certs rituals i pràctiques tradicionals.

El rufiji s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

ruguru

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

ca luguru
ca guru sin. compl.
ca ikiruguru sin. compl.
ca kiluguru sin. compl.
ca kiruguru sin. compl.
ca lughuru sin. compl.
ca lugulu sin. compl.
ca ruguru sin. compl.
de Luguru
de Guru sin. compl.
de Ikiruguru sin. compl.
de Kiliguru sin. compl.
de Lugulu sin. compl.
en Luguru
en Guru sin. compl.
en Ikiruguru sin. compl.
en Kiluguru sin. compl.
en Lughuru sin. compl.
en Luguru sin. compl.
en Ruguru sin. compl.
es luguru
es guru sin. compl.
es ikiruguru sin. compl.
es kiluguru sin. compl.
es lughuru sin. compl.
es luguru sin. compl.
es ruguru sin. compl.
eu luguru
eu guru sin. compl.
eu ikiruguru sin. compl.
eu kiluguru sin. compl.
eu lughuru sin. compl.
eu luguru sin. compl.
eu ruguru sin. compl.
fr luguru
fr guru sin. compl.
fr ikiruguru sin. compl.
fr kiliguru sin. compl.
fr lugulu sin. compl.
gl luguru
gl guru sin. compl.
gl ikiruguru sin. compl.
gl kiluguru sin. compl.
gl lughuru sin. compl.
gl luguru sin. compl.
gl ruguru sin. compl.
it luguru
it guru sin. compl.
it ikiruguru sin. compl.
it kiluguru sin. compl.
it lughuru sin. compl.
it luguru sin. compl.
it ruguru sin. compl.
nl Luguru
nl Guru sin. compl.
nl Ikiruguru sin. compl.
nl Kiliguru sin. compl.
nl Lugulu sin. compl.
pt luguru
pt guru sin. compl.
pt ikiruguru sin. compl.
pt kiluguru sin. compl.
pt lughuru sin. compl.
pt luguru sin. compl.
pt ruguru sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition

El grup etnolingüístic luguru ('gent de la muntanya') se situa tradicionalment a les muntanyes Uluguru, a l'est de Tanzània, i és un dels grups més nombrosos d'aquest país. Entre els grups veïns dels lugurus trobem els ngulus, al nord; els kutus, al sud; els zaramos, a l'est; i els sagales, a l'oest.

El luguru s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kiluguru. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (waluguru, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).

ruhaya

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

ca haya
ca ekihaya sin. compl.
ca hikaya sin. compl.
ca ruhaya sin. compl.
ca ziba sin. compl.
cod ekihaya
cod kihaya
cod ruhaya
cod ziba
ar هايا
cy Haya
cy Ekihaya sin. compl.
cy Kihaya sin. compl.
cy Ruhaya sin. compl.
cy Ziba sin. compl.
de Haya
de Ekihaya sin. compl.
de Kihaya sin. compl.
de Ruhaya sin. compl.
de Ziba sin. compl.
en Haya
en Ekihaya sin. compl.
en Kihaya sin. compl.
en Ruhaya sin. compl.
en Ziba sin. compl.
es haya
es ekihaya sin. compl.
es kihaya sin. compl.
es ruhaya sin. compl.
es ziba sin. compl.
eu hayera
eu ekihaya sin. compl.
eu haya sin. compl.
eu kihaya sin. compl.
eu ruhaya sin. compl.
eu ziba sin. compl.
fr haya
fr ekihaya sin. compl.
fr kihaya sin. compl.
fr ruhaya sin. compl.
fr ziba sin. compl.
gl haya
gl ekihaya sin. compl.
gl kihaya sin. compl.
gl ruhaya sin. compl.
gl ziba sin. compl.
gn ája
gn ekihaya sin. compl.
gn kihaya sin. compl.
gn ruhaya sin. compl.
gn siva sin. compl.
it haya
it ekihaya sin. compl.
it kihaya sin. compl.
it ruhaya sin. compl.
it ziba sin. compl.
pt haya
pt ekihaya sin. compl.
pt kihaya sin. compl.
pt ruhaya sin. compl.
pt ziba sin. compl.
tmh Tahayat
tmh Ekihaya sin. compl.
tmh kihaya sin. compl.
tmh ruhaya sin. compl.
tmh ziba sin. compl.
zh 哈亚语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition

El grup etnolingüístic haya constitueix aproximadament el 3,5% de la població de Tanzània. Generalment els parlants de haya tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han tingut un fort impacte sociolingüístic en les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels hayes, que han tingut una forta influència sobre els nyambos.

Les varietats dialectals de la llengua haya són les següents: bumbira, edangabo, ganda-kiaka, hamba, hangiro, mwani, nyakisisa, ekiziba i yoza.

El haya s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona es van produir diverses onades expansives. La darrera d'aquestes onades, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.

ruihi

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

ca rufiji
ca fiji sin. compl.
ca kiruihi sin. compl.
ca ruihi sin. compl.
de Rufiji
de Fiji sin. compl.
de Kiruihi sin. compl.
de Ruihi sin. compl.
en Rufiji
en Fiji sin. compl.
en Kiruihi sin. compl.
en Ruihi sin. compl.
es rufiji
es fiji sin. compl.
es kiruihi sin. compl.
es ruihi sin. compl.
eu rufiji
eu fiji sin. compl.
eu kiruihi sin. compl.
eu ruihi sin. compl.
fr rufiji
fr fiji sin. compl.
fr kiruihi sin. compl.
fr ruihi sin. compl.
gl rufiji
gl fiji sin. compl.
gl kiruihi sin. compl.
gl ruihi sin. compl.
it rufiji
it fiji sin. compl.
it kiruihi sin. compl.
it ruihi sin. compl.
nl Fijisch
nl Fiji sin. compl.
nl Kiruihi sin. compl.
nl Ruihi sin. compl.
pt rufiji
pt fiji sin. compl.
pt kiruihi sin. compl.
pt ruihi sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition

runa simi

Quítxua, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú, Amèrica > Veneçuela, Amèrica > Xile

ca quítxua
ca runa simi sin. compl.
cod kicwa
cod kecwa sin. compl.
ar كيتشوية
cy Cetshwa
cy Runa simi sin. compl.
de Kichwa
de Ketchua sin. compl.
de Ketschua sin. compl.
de Runa Simi sin. compl.
en Quechua
en Quichua sin. compl.
en Runa Simi sin. compl.
es quechua
es quichua sin. compl.
es runa simi sin. compl.
eu kitxua
eu quechuera sin. compl.
eu quichuera sin. compl.
eu runa simi sin. compl.
fr quechua
fr quichua sin. compl.
fr runa simi sin. compl.
gl quechua
gl quichua sin. compl.
gl runa simi sin. compl.
gn kéchua
gn kíchua sin. compl.
gn runa simi sin. compl.
it quechua
it quichua sin. compl.
it runa simi sin. compl.
ja ケチュア語
ja キチュア語 sin. compl.
ja ルナシミ語 sin. compl.
nl Quechua
nl Quichua sin. compl.
nl Runa Simi sin. compl.
pt quíchua
pt quéchua sin. compl.
pt runa simi sin. compl.
ru Кечуа
ru Кичуа sin. compl.
ru Руна-сими sin. compl.
sw Quechua
sw Quechua sin. compl.
sw Quichua sin. compl.
sw Runa simi sin. compl.
tmh Takicwat
zh 盖丘亚
zh 基楚阿 sin. compl.
zh 盖丘亚 sin. compl.
zh 路那·斯密 sin. compl.

Quítxua, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Equador, Amèrica > Perú, Amèrica > Veneçuela, Amèrica > Xile

Definition

El quítxua és la llengua indígena amb més parlants de tot el continent americà, entre 8 i 10 milions, distribuïts en set estats diferents.

Els primers cronistes es refereixen al quítxua com a llengua general, expressió que també es feia servir per a designar altres llengües que es parlaven en un territori extens (com l'aimara o el guaraní). En el mateix sentit, s'anomenava també llengua de l'inca. La primera gramàtica i el primer diccionari del quítxua, escrits pel dominic Fray Domingo de Santo Tomàs, van aparèixer l'any 1560.

Etimològicament, el terme quichua o quechua significa 'zona temperada' i, per extensió, es va fer servir per a referir-se als pobladors d'aquest hàbitat.

Quan els espanyols van arribar a aquesta zona d'Amèrica, s'hi parlaven sobretot variants del quítxua i de l'aimara. El quítxua norsureño era el més utilitzat, ja que feia de vincle general dels pobles de l'Imperi Inca. La intercomprensió entre els usuaris d'aquestes llengües o variants del quítxua era, i encara és, bastant dificultosa. Malgrat això, el parlants de tots aquests grups emparentats els perceben actualment com a llengua única, anomenada quechua, quichua o runa simi. Entre els lingüistes trobem dues postures principals: alguns autors consideren que es tracta d'una única llengua que forma un contínuum dialectal, mentre que d'altres defensen que es tracta en realitat d'una família de llengües.

La classificació de les variants o llengües quítxues distingeix dues grans branques amb diverses subbranques cadascuna:

1. quítxua I (waywash o huáihuash), que es parla a la part central del Perú.

1.1. pacaraos, localitzat al departament de Lima, a la part nord-est de la província de Huaraz;

1.2. dialecte central, dividit en tres grups:
1.2.1. waylay (huaylas-conchucos),
1.2.2. wankay (yaru, jauja-huanca i huangàscar-toparà)
1.2.3. ap-am-ah (altos pativilca-marañón-huallaga)

2. el quítxua II (wampuy o hyámpuy), que s'estén per un territori molt més extens i discontinu que abasta, a part del Perú, els altres països on es parla el quítxua (Colòmbia, Equador, Bolívia, Argentina, Xile i Brasil).

2.1. quítxua IIA o yúngay: quítxua de Laraos, quítxua de Lincha, quítxua cañaris-incahuasi i quítxua de Cajamarca.

2.2. quítxua IIB o chínchay septentrional: quítxua de Chachapoyas, lamas-ucayali, napo-tigre-pastaza, ingano, quítxua de l'orient equatorià; quítxua d'Imbabura -Equador I-, quítxua equatorià central -Equador II-; quítxua equatorià meridional -Equador III- i quítxua equatorià unificat.

2.3. quítxua IIC o chinchai meridional, branca parlada al sud dels dialectes del quítxua I: quítxua meridional unificat, quítxua ayacuchano, quítxua cuzqueño-boliviano i quítxua santiagueño -Santiago del Estero, Argentina-.

Trobem un gran nombre de paraules manllevades del quítxua en espanyol, i en català, fruit del contacte amb parlants d'aquesta gran comunitat lingüística: cancha (kancha), caucho (kajchu), chirimoya (chirimuya), coca (kuka), cóndor (kuntur), gaucho (wakcha 'pobre'), mate (mati), quinina (kinakina), papa (un tubercle), llama (un mamífer), etc.

L'any 1990 es va crear l'Academia Mayor de la Lengua Quechua, amb seu a Cusco, Perú. Aquest organisme públic té entre els seus objectius principals vetllar per la puresa de la llengua quítxua i per la seva expansió idiomàtica, establir normes gramaticals, editar un diccionari normatiu de la llengua quítxua i promoure la investigació lingüística, l'ensenyament i aprenentatge de la llengua quítxua.

Microsoft Perú i el Ministeri d'Educació del Perú han signat un acord per a traduir els programes Windows i Office a la llengua quítxua. Aquest projecte té el suport de la Comissió per al Desenvolupament de la Societat de la Informació (CODESI) i rebrà la col·laboració de la Universitat Nacional San Antonio de Abad, de Cusco, i de la Universitat Nacional San Cristóbal de Huamanga, d'Ayacucho.

runga

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

ca rungwa
ca ichirungwa sin. compl.
ca icilungwa sin. compl.
ca lungwa sin. compl.
ca runga sin. compl.
de Rungwa
de Ichirungwa sin. compl.
de Icilungwa sin. compl.
de Lungwa sin. compl.
de Runga sin. compl.
en Rungwa
en Ichirungwa sin. compl.
en Icilungwa sin. compl.
en Lungwa sin. compl.
en Runga sin. compl.
es rungwa
es ichirungwa sin. compl.
es icilungwa sin. compl.
es lungwa sin. compl.
es runga sin. compl.
eu rungwa
eu ichirungwa sin. compl.
eu icilungwa sin. compl.
eu lungwa sin. compl.
eu runga sin. compl.
fr rungwa
fr ichirungwa sin. compl.
fr icilungwa sin. compl.
fr lungwa sin. compl.
fr runga sin. compl.
gl rungwa
gl ichirungwa sin. compl.
gl icilungwa sin. compl.
gl lungwa sin. compl.
gl runga sin. compl.
it rungwa
it ichirungwa sin. compl.
it icilungwa sin. compl.
it lungwa sin. compl.
it runga sin. compl.
nl Rungwa
nl Ichirungwa sin. compl.
nl Icilungwa sin. compl.
nl Lungwa sin. compl.
nl Runga sin. compl.
pt rungwa
pt ichirungwa sin. compl.
pt icilungwa sin. compl.
pt lungwa sin. compl.
pt runga sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition

El grup etnolingüístic rungwa habita tradicionalment les planes a l'extrem nord del llac Rukwa, a l'oest de Tanzània. Recentment una part important del seu territori tradicional ha estat absorbit pel Parc Nacional de Katavi. Entre els grups veïns dels rungwes trobem els fipes, a l'oest; els pimbwes, al nord-oest; els konongos, al nord, i els kimbus, a l'est.

El rungwa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

rungu

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia

ca rungu
ca cilungu sin. compl.
ca ichirungu sin. compl.
ca lungu sin. compl.
de Cilungu
en Rungu
en Cilungu sin. compl.
en Ichirungu sin. compl.
en Lungu sin. compl.
es rungu
es cilungu sin. compl.
es ichirungu sin. compl.
es lungu sin. compl.
eu rungu
eu cilungu sin. compl.
eu ichirungu sin. compl.
eu lungu sin. compl.
fr rungu
fr cilungu sin. compl.
fr ichirungu sin. compl.
fr icirungu sin. compl.
fr lungu sin. compl.
gl rungu
gl cilungu sin. compl.
gl ichirungu sin. compl.
gl lungu sin. compl.
it rungu
it cilungu sin. compl.
it ichirungu sin. compl.
it lungu sin. compl.
nl Rungu
nl Cilungu sin. compl.
nl Ichirungu sin. compl.
nl Icirungu sin. compl.
nl Lungu sin. compl.
pt rungu
pt cilungu sin. compl.
pt ichirungu sin. compl.
pt lungu sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània, Àfrica > Zàmbia

Definition

El rungu es parla al sud-oest de Tanzània i el nord-est de Zàmbia; el seu territori tradicional se situa al sud-est i al sud del llac Tanganyika. Entre les llengües veïnes trobem el fipa, al nord (a Tanzània); el mambwe, a l'est (tant a Tanzània com a Zàmbia); el tabwa, a l'oest, i el bemba, al sud. Alguns autors consideren el rungu i el mambwe són varietats d'una mateixa llengua.

Aquesta llengua s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.

rungwa

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

ca rungwa
ca ichirungwa sin. compl.
ca icilungwa sin. compl.
ca lungwa sin. compl.
ca runga sin. compl.
de Rungwa
de Ichirungwa sin. compl.
de Icilungwa sin. compl.
de Lungwa sin. compl.
de Runga sin. compl.
en Rungwa
en Ichirungwa sin. compl.
en Icilungwa sin. compl.
en Lungwa sin. compl.
en Runga sin. compl.
es rungwa
es ichirungwa sin. compl.
es icilungwa sin. compl.
es lungwa sin. compl.
es runga sin. compl.
eu rungwa
eu ichirungwa sin. compl.
eu icilungwa sin. compl.
eu lungwa sin. compl.
eu runga sin. compl.
fr rungwa
fr ichirungwa sin. compl.
fr icilungwa sin. compl.
fr lungwa sin. compl.
fr runga sin. compl.
gl rungwa
gl ichirungwa sin. compl.
gl icilungwa sin. compl.
gl lungwa sin. compl.
gl runga sin. compl.
it rungwa
it ichirungwa sin. compl.
it icilungwa sin. compl.
it lungwa sin. compl.
it runga sin. compl.
nl Rungwa
nl Ichirungwa sin. compl.
nl Icilungwa sin. compl.
nl Lungwa sin. compl.
nl Runga sin. compl.
pt rungwa
pt ichirungwa sin. compl.
pt icilungwa sin. compl.
pt lungwa sin. compl.
pt runga sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definition

rus

Indoeuropea > Eslava > Oriental, Àsia > Azerbaidjan, Àsia > Geòrgia, Àsia > Kazakhstan, Àsia > Kirguizistan, Àsia > Rússia, Àsia > Uzbekistan, Europa > Bielorússia, Europa > Ucraïna

ca rus
cod russkij
ar الروسية
cy Rwseg
de Russisch
en Russian
es ruso
eu errusiera
fr russe
gl ruso
gn rúso
it russo
ja ロシア語
nl Russisch
oc rus
pt russo
ru Русский язык
sw Kirusi
tmh Tarusit
zh 俄语

Indoeuropea > Eslava > Oriental, Àsia > Azerbaidjan, Àsia > Geòrgia, Àsia > Kazakhstan, Àsia > Kirguizistan, Àsia > Rússia, Àsia > Uzbekistan, Europa > Bielorússia, Europa > Ucraïna

Definition

Llengua parlada a Rússia i en diversos estats adjacents o pròxims.

Amb la Unió Soviètica dissolta, hi ha masses de russòfons monolingües en molts països independitzats de fa poc, cosa que fa que la funció de mitjà de comunicació entre gent d'ètnia diferent continuï vigent i que, per tant, continuï sent la segona llengua de milions de persones.

La història de la llengua s'acostuma a dividir en tres períodes: el del rus antic (segle XI-XV), el del rus mitjà (segle XVI-XVII) i el del rus modern (d'ençà del segle XVIII).

Tot i que el rus no té dialectes gaire diferenciats, certs trets fonètics permeten de distingir-hi dos blocs de parlars: el septentrional i el meridional. La llengua estàndard es basa en les varietats centrals de transició, parlades en una franja de territori en la qual hi ha Moscou.