lusisme
lusisme
- ca lusisme, n m
- ca portuguesisme, n m sin. compl.
- es lusismo, n m
- es lusitanismo, n m
- es portuguesismo, n m
- fr lusitanisme, n m
- gl lusismo, n m
- gl lusitanismo, n m
- gl portuguesismo, n
- pt lusismo, n m
- pt lusitanismo, n m
- pt portuguesismo, n m
- en Lusism, n
- en Lusitanism, n
- en Portuguesism, n
- de Lusitanismus, n m
- cod **Motiu de normalització: Completar el marc conceptual d'un altre terme normalitzat**
Lingüística, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Base monolèxica + sufix**, **Denominació catalana 2: Adjectiu + sufix**
Definició
Element lingüístic d'origen portuguès introduït en una altra llengua.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme lusisme (sin. compl. portuguesisme)
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes lusisme i portuguesisme, com a sinònims (lusisme com a denominació principal).
Criteris aplicats
Pel que fa a lusisme:
·És un manlleu del portuguès, però pot considerar-se també una denominació adequada en català, construïda a partir de la forma prefixada luso- (regressió de lusità), que significa 'portuguès', i el sufix -isme, que aporta el significat de 'paraula o expressió provinent de'. La forma prefixada luso- s'utilitza en portuguès i internacionalment referida a Portugal i al portuguès. Els diccionaris portuguesos recullen luso com a adjectiu i nom i com a forma prefixada (del llatí Lusus, antropònim o mitònim que va donar lloc en llatí a Lusitània), i és una forma present en derivats portuguesos com ara luso-americano, lusofobia, lusofilia, luso-brasileiro, lusófobo, lusofonia o luso-descendente.
·És una forma semànticament motivada, anàloga a altres denominacions com ara gal·licisme o anglicisme.
·És una forma ja documentada en català.
·Té el vistiplau dels especialistes del sector.
·Es documenta paral·lelament en altres llengües.
Quant a portuguesisme:
·És una forma lingüísticament adequada, creada per derivació a partir de l'adjectiu portuguès -esa amb el sufix -isme, que aporta el significat de 'paraula o expressió provinent de'.
·És una forma semànticament motivada, anàloga a altres denominacions com ara castellanisme o llatinisme.
·És una forma ja documentada en català.
·Té el vistiplau dels especialistes del sector.
·Es documenta paral·lelament en altres llengües.
Formes desestimades
Es descarta de fer constar la forma lusitanisme com a sinònim, malgrat que des del punt de vista estrictament lingüístic és una solució possible i adequada, que es documenta en altres llengües. És una denominació, però, força menys usada que lusisme i portuguesisme i els especialistes catalans s'hi ha mostrat poc favorables, ja que, segons ells, lusitanisme té un valor més aviat històric, referit a l'antiga Lusitània.
[Acta 679, 18 de juny de 2021]
