Aquesta setmana, concretament el dia 8 d’abril, és el Dia Mundial del Poble Gitano, per això us proposem un #termedelasetmana que té més d’un significat (i no parlem de l’arbust): el romaní.
El romaní, que també es pot anomenar gitano o romanó, és la llengua indoària, pròpia dels gitanos, la característica principal de la qual és que no és pròpia de cap territori concret. Expliquem més àmpliament l’evolució històrica i els usos actuals d’aquesta llengua al Diccionari de llengües del món, dins del terme romaní.
Cal no confondre el romaní amb el caló, que és la denominació que reben els diversos parlars gitanos de la península Ibèrica. És a dir, que el caló és una llengua variant del romaní. Sabíeu que mots com ara halar, cangueli, xaval, calés o pirar provenen del caló? La majoria de les paraules d’origen caló pertanyen al registre vulgar i alguns d’aquests mots han entrat a formar part del llenguatge popular català comú.
El caló català conserva pocs trets del primitiu parlar gitano, que resten limitats generalment a les arrels d’uns quants termes. Com a restes de la morfologia caló hi ha alguns sufixos amb valor semàntic, com -ipén , que expressa el caràcter o la qualitat (catipén, 'pudor') o el sufix femení -í (busnó, 'home', busní, 'dona'; xavó, 'noi', xaví, 'noia').
