pacient
pacient
Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública
- ca pacient, n m/f
- es paciente, n m/f
- fr patient | patiente, n m, f
- en patient, n
Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública
Definición
Persona que pateix una malaltia o una lesió i se sotmet a un tractament o a una intervenció quirúrgica per a guarir-se.
parafàsia
parafàsia
Neurologia
- ca parafàsia, n f
- es parafasia, n f
- fr paraphasie, n f
- en paraphasia, n
Neurologia
Definición
Disfàsia caracteritzada per la incapacitat d'utilitzar correctament les paraules, les síl·labes o les lletres, de manera que se'n substitueix una per una altra o es fan combinacions incorrectes o absurdes de paraules.
paràlisi
paràlisi
Neurologia
- ca paràlisi, n f
- es parálisis, n f
- fr paralysie, n f
- en palsy, n
- en paralysis, n
Neurologia
Definición
Pèrdua completa, temporal o permanent, de la funció motora, a causa d'una lesió que afecta el sistema nerviós central, el sistema nerviós perifèric o el sistema nerviós motor.
Nota
- Al llarg del temps, la paràlisi també ha estat anomenada lassitud, lassitat, paralís, paralisia i paralitíquia.
paraplegia
paraplegia
Neurologia, Fisioteràpia
- ca paraplegia, n f
- es paraplejía, n f
- fr paraplégie, n f
- en paraplegia, n
Neurologia, Fisioteràpia
Definición
Paràlisi motora d'ambdues extremitats inferiors, produïda per una lesió de la via piramidal en la seva neurona central o en la seva neurona perifèrica.
Nota
- La denominació paraplegia està formada a partir de para- i del grec plegé 'accident, cop'.
parènquima
parènquima
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia
- ca parènquima, n m
- es parénquima, n m
- fr parenchyme, n m
- en parenchyma, n
Anatomia > Òrgans i sistemes, Anatomia > Histologia
Definición
Teixit essencial d'un òrgan o d'una glàndula que en conté les cèl·lules específiques i els elements funcionals.
El parènquima se sustenta en l'estroma, que el divideix en lòbuls, lobels, cordons o illots i, a més, aporta vasos sanguinis i limfàtics i fibres nervioses.
El parènquima se sustenta en l'estroma, que el divideix en lòbuls, lobels, cordons o illots i, a més, aporta vasos sanguinis i limfàtics i fibres nervioses.
Nota
- La denominació parènquima prové del grec parénchyma 'alguna cosa distribuïda a prop'.
parèsia
parèsia
Neurologia
- ca parèsia, n f
- es paresia, n f
- fr parésie, n f
- en paresis, n
Neurologia
Definición
Paràlisi lleugera o incompleta per afebliment de la contractilitat de la musculatura voluntària o involuntària.
Nota
-
1. La denominació parèsia prové del grec páresis 'afebliment'.
2. La denominació parèsia s'utilitza de forma gairebé intercanviable amb la denominació paràlisi, tot i que generalment s'utilitza per a indicar un grau d'afebliment motor menys greu que el produït en la paràlisi.
penombra isquèmica
penombra isquèmica
Angiologia, Hematologia i hemoteràpia
- ca penombra isquèmica, n f
- es penumbra isquémica, n f
- fr pénombre ischémique, n f
- en ischaemic penumbra, n
- en ischemic penumbra, n
Angiologia, Hematologia i hemoteràpia
Definición
Teixit afectat per isquèmia que no desenvolupa necrosi i que es pot recuperar totalment o parcialment si es restableix la circulació sanguínia.
En condicions de penombra isquèmica el teixit pot aguantar poques hores, normalment menys de 6.
En condicions de penombra isquèmica el teixit pot aguantar poques hores, normalment menys de 6.
placa d'ateroma
placa d'ateroma
Anatomia > Histologia, Anatomia patològica, Angiologia
- ca ateroma, n m
- ca placa d'ateroma, n f
- es ateroma, n m
- es placa de ateroma, n f
- fr athérome, n m
- fr plaque d'athérosclérose, n f
- en atheroma, n
- en atherosclerotic plaque, n
Anatomia > Histologia, Anatomia patològica, Angiologia
Definición
Acumulació i cristal·lització de lípids en forma de plaques a les parets internes de les artèries.
La placa d'ateroma pot arribar a erosionar-se i ulcerar-se. Es forma sobretot a les artèries mitjanes i grans, especialment a l'aorta.
La placa d'ateroma pot arribar a erosionar-se i ulcerar-se. Es forma sobretot a les artèries mitjanes i grans, especialment a l'aorta.
plasticitat
plasticitat
Neurologia
- ca plasticitat, n f
- es plasticidad, n f
- fr plasticité, n f
- en plasticity, n
Neurologia
Definición
Propietat del sistema nerviós de canviar l'eficàcia o l'arquitectura de la connectivitat existent entre les unitats neuronals o les assignacions funcionals de grups neuronals que ocupen posicions específiques en l'escorça cerebral.
politraumàtic -a
politraumàtic -a
Traumatologia i ortopèdia
- ca amb politraumatisme, adj
- ca politraumàtic -a, adj sin. compl.
- es politraumatizado -ada, adj
- fr polytraumatisé, adj
- en polytraumatized, adj
Traumatologia i ortopèdia
Definición
Que ha patit més d'un traumatisme.