Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament
- ca electrocardiograma, n m
- ca ECG, n m sigla
- es electrocardiograma, n m
- es ECG, n m sigla
- fr électrocardiogramme, n m
- fr ECG, n m sigla
- en electrocardiogram, n
- en ECG, n sigla
- en EKG, n sigla
Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament
Definición
Tècniques diagnòstiques i de tractament
- ca ecografia Doppler, n f
- es ecografía Doppler, n f
- fr échographie Doppler, n f
- en Doppler scanning, n
- en Doppler ultrasonography, n
Tècniques diagnòstiques i de tractament
Definición
Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament
- ca electrocardiograma, n m
- ca ECG, n m sigla
- es electrocardiograma, n m
- es ECG, n m sigla
- fr électrocardiogramme, n m
- fr ECG, n m sigla
- en electrocardiogram, n
- en ECG, n sigla
- en EKG, n sigla
Cardiologia, Tècniques diagnòstiques i de tractament
Definición
Hematologia i hemoteràpia
- ca embassament, n m
- ca vessament, n m
- es derrame, n m
- es encharcamiento, n m
- fr épanchement, n m
- en effusion, n
Hematologia i hemoteràpia
Definición
Angiologia, Hematologia i hemoteràpia
- ca èmbol, n m
- es émbolo, n m
- fr embole, n m
- fr embolus, n m
- en embolus, n
Angiologia, Hematologia i hemoteràpia
Definición
Un èmbol pot ser un coàgul de sang o de fibrina, material ateromatós, greix, pus, bacteris, cèl·lules tumorals, líquid àmnic o aire.
Nota
- La denominació èmbol prové del grec émbolos 'tap, tascó, obturador'.
Angiologia, Hematologia i hemoteràpia
- ca embòlia, n f
- es embolia, n f
- fr embolie, n f
- en embolism, n
Angiologia, Hematologia i hemoteràpia
Definición
Tècniques diagnòstiques i de tractament
- ca estimulació magnètica transcranial, n f
- ca EMT, n f sigla
- es estimulación magnética transcraneal, n f
- es EMT, n f sigla
- fr stimulation magnétique transcrânienne, n f
- fr SMT, n f sigla
- en transcranial magnetic stimulation, n
- en TMS, n sigla
Tècniques diagnòstiques i de tractament
Definición
L'estimulació magnètica transcranial es pot utilitzar com a teràpia per a estimular o inhibir neurones de percepció situades a l'escorça cerebral en trastorns depressius resistents i en alteracions de la memòria.
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
- ca encèfal, n m
- es encéfalo, n m
- fr encéphale, n m
- en encephalon, n
Anatomia > Òrgans i sistemes, Neurologia
Definición
Nota
- La denominació encèfal prové del grec enkephalos 'cervell', format a partir de en 'en' i kephale 'cap'.
Neurologia
- ca epilèpsia, n f
- es epilepsia, n f
- fr épilepsie, n f
- en epilepsy, n
Neurologia
Definición
Els ictus cerebrals són la causa més freqüent de crisis epilèptiques en l'adult.
L'epilèpsia també pot estar causada per lesions cerebrals secundàries a una cirurgia, cicatrius posttraumàtiques, tumors, malformacions cerebrals o trastorns metabòlics.
Ciències de la salut > Conceptes troncals
- ca episodi, n m
- es episodio, n m
- fr épisode, n m
- en episode, n
Ciències de la salut > Conceptes troncals