Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Abkhazoabazina, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia
- ca abkhaz
- cod aŋcya бызшәа (Aphshwa bizswa)
- ar الأبخازية
- cy Abchaseg
- de Abchasisch
- en Abkhaz
- es abkhaz
- eu abkhazera
- fr abkhaze
- gn avkas
- it abcaso
- ja アブハズ語
- nl Abchazisch
- pt abcaz
- ru Абхазский язык
- tmh Tabkhazt
- zh 阿布哈兹语
- scr Alfabet ciríl·lic
Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Abkhazoabazina, Àsia > Geòrgia, Àsia > Rússia
Definición
L'abkhaz té dos blocs dialectals principals: el bzib al nord i l'abjiua al sud. La llengua estàndard es basa en el dialecte abjiua. Tot i que alguns lingüistes consideren que l'abkhaz i l'abazí són una mateixa llengua per les seves similituds gramaticals, està generalment acceptat que es tracta de dues llengües d'una mateixa família lingüística.
Els primers llibres en abkhaz es van publicar el 1865 i la primera novel·la, el 1912. A principi del segle XX, l'abkhaz va rebre estatus de llengua literària a l'URSS. Aquest estatus va implicar una explosió cultural: es van publicar diaris, revistes i llibres; se'n va introduir l'aprenentatge a l'escola i es va utilitzar com a vehicle de l'ensenyament en els primers cursos; es van iniciar emissions de radio, etc.
El 1931, però, Abkhàzia va passar a formar part de la República Soviètica de Geòrgia. Aquest canvi va implicar una georgització del país i la marginació de la llengua en la vida social. Els abkhazos es van convertir en una minoria en el seu propi territori. Els intents de georgitzar Abkhàzia i la repressió dels anys quaranta i cinquanta, conjuntament amb els nombrosos canvis d'alfabet, van provocar un caos molt perjudicial per a la llengua literària. El primer diccionari abkhaz - georgià, per exemple, es va elaborar el 1938 en alfabet georgià i no es va poder publicar fins al 1954, quan l'alfabet en ús era el ciríl·lic.
Després de la guerra d'Abkhàzia (1992-1993), al territori es van formar dos governs. A la part controlada per la república independent d'Abkhàzia (un 80% del territori) hi ha una política lingüística favorable a l'abkhaz, tot i que el rus és una llengua molt utilitzada. A la part del territori controlada per les autoritats georgianes, la llengua de l'educació és el georgià, tot i que també s'utilitza l'abkhaz a l'escola primària.
Hi ha parlants d'abkhaz en diàspora a Turquia i Síria des de la segona meitat del segle XIX, després de la guerra del Caucas.
Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Canadà
- ca abenaki occidental
- ca abnaki occidental sin. compl.
- ca Saint Francis sin. compl.
- cod alnombak
- cy Abenaki Gorllewinol
- cy Abnaki gorllewinol sin. compl.
- cy Saint Francis sin. compl.
- de Westliches Abenaki
- de Saint Francis sin. compl.
- de Westliches Abnaki sin. compl.
- en Western Abenaki
- en Saint Francis sin. compl.
- en Western Abnaki sin. compl.
- es abenaqués occidental
- es abnakí occidental sin. compl.
- es Saint Francis sin. compl.
- eu mendebaldeko abenakia
- eu mendebaldeko abenakia sin. compl.
- eu mendebaldeko abnaki sin. compl.
- eu Saint Francis sin. compl.
- fr abénaqui occidental
- fr abénaki sin. compl.
- fr abnaki occidental sin. compl.
- fr Saint Francis sin. compl.
- gl abenaki occidental
- gl abnaki occidental sin. compl.
- gl Saint Francis sin. compl.
- gn avenaki occidental
- gn abnaki occidental sin. compl.
- gn Saint Francis sin. compl.
- it abenaki occidentale
- it abnaki occidentale sin. compl.
- it Saint Francis sin. compl.
- pt abenaki ocidental
- pt abnaki ocidental sin. compl.
- pt Saint Francis sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Àlgica > Algonquina > Oriental, Amèrica > Canadà
Definición
La ciutat de Saint Francis (al Quebec) es va establir com a resultat d'una missió, al segle XVII, amb població indígena provinent de diversos grups del voltant. De fet, els abenakis són originaris de Nova Anglaterra, però van haver de fugir d'aquella zona.
El grup ètnic abenaki està integrat per unes 2.000 persones que ja no parlen la llengua pròpia. Cal dir que existeixen alguns intents de revitalitzar la llengua.
L'abenaki oriental i l'abenaki occidental es diferencien per diversos trets fonològics, lèxics i sintàctics. El terme abenaki, significa 'gent de l'est'.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca vute
- ca 'abotee sin. compl.
- ca 'abwetee sin. compl.
- ca baboute sin. compl.
- ca bamboute sin. compl.
- ca boute sin. compl.
- ca bubure sin. compl.
- ca bule sin. compl.
- ca bute sin. compl.
- ca foute sin. compl.
- ca luvure sin. compl.
- ca nbule sin. compl.
- ca pute sin. compl.
- ca voute sin. compl.
- ca voutere sin. compl.
- ca woute sin. compl.
- ca wute sin. compl.
- cod nyindi vute
- de Vute
- de Abotee sin. compl.
- de Baboute sin. compl.
- de Babute sin. compl.
- de Foute sin. compl.
- en Bule
- en Vute
- en Abotee sin. compl.
- en 'Abwetee sin. compl.
- en Baboute sin. compl.
- en Bamboute sin. compl.
- en Boute sin. compl.
- en Bubure sin. compl.
- en Bute sin. compl.
- en Foute sin. compl.
- en Luvure sin. compl.
- en Nbule sin. compl.
- en Pute sin. compl.
- en Voute sin. compl.
- en Voutere sin. compl.
- en Woute sin. compl.
- en Wute sin. compl.
- es vute
- es abotee sin. compl.
- es 'abwetee sin. compl.
- es baboute sin. compl.
- es bamboute sin. compl.
- es boute sin. compl.
- es bubure sin. compl.
- es bule sin. compl.
- es bute sin. compl.
- es foute sin. compl.
- es luvure sin. compl.
- es nbule sin. compl.
- es pute sin. compl.
- es voute sin. compl.
- es voutere sin. compl.
- es woute sin. compl.
- es wute sin. compl.
- eu vute
- eu abotee sin. compl.
- eu 'abwetee sin. compl.
- eu baboute sin. compl.
- eu bamboute sin. compl.
- eu boute sin. compl.
- eu bubure sin. compl.
- eu bule sin. compl.
- eu bute sin. compl.
- eu foute sin. compl.
- eu luvure sin. compl.
- eu nbule sin. compl.
- eu pute sin. compl.
- eu voute sin. compl.
- eu voutere sin. compl.
- eu woute sin. compl.
- eu wute sin. compl.
- fr vute
- fr 'abotee sin. compl.
- fr 'abwetee sin. compl.
- fr baboute sin. compl.
- fr bamboute sin. compl.
- fr boute sin. compl.
- fr bubure sin. compl.
- fr bule sin. compl.
- fr bute sin. compl.
- fr foute sin. compl.
- fr luvure sin. compl.
- fr nbule sin. compl.
- fr pute sin. compl.
- fr voute sin. compl.
- fr voutere sin. compl.
- fr woute sin. compl.
- fr wute sin. compl.
- gl vute
- gl abotee sin. compl.
- gl 'abwetee sin. compl.
- gl baboute sin. compl.
- gl bamboute sin. compl.
- gl boute sin. compl.
- gl bubure sin. compl.
- gl bule sin. compl.
- gl bute sin. compl.
- gl foute sin. compl.
- gl luvure sin. compl.
- gl nbule sin. compl.
- gl pute sin. compl.
- gl voute sin. compl.
- gl voutere sin. compl.
- gl woute sin. compl.
- gl wute sin. compl.
- it vute
- it abotee sin. compl.
- it 'abwetee sin. compl.
- it baboute sin. compl.
- it bamboute sin. compl.
- it boute sin. compl.
- it bubure sin. compl.
- it bule sin. compl.
- it bute sin. compl.
- it foute sin. compl.
- it luvure sin. compl.
- it nbule sin. compl.
- it pute sin. compl.
- it voute sin. compl.
- it voutere sin. compl.
- it woute sin. compl.
- it wute sin. compl.
- nl Vute
- nl Baboute sin. compl.
- nl Foute sin. compl.
- nl Voute sin. compl.
- nl Woute sin. compl.
- pt vute
- pt abotee sin. compl.
- pt 'abwetee sin. compl.
- pt baboute sin. compl.
- pt bamboute sin. compl.
- pt boute sin. compl.
- pt bubure sin. compl.
- pt bule sin. compl.
- pt bute sin. compl.
- pt foute sin. compl.
- pt luvure sin. compl.
- pt nbule sin. compl.
- pt pute sin. compl.
- pt voute sin. compl.
- pt voutere sin. compl.
- pt woute sin. compl.
- pt wute sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definición
El vute s'havia classificat com a llengua aïllada. Posteriorment es va incloure dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun.
Sembla que es van traslladar en direcció sud cap a la ubicació actual des de la regió de Tignère, Tibati i Banyo, on encara hi ha alguns pobles vutes. Era un poble de caçadors i guerrers que va oferir molta resistència contra els fuls i va anar conquerint el territori d'altres grups en la seva avançada.
Nigerocongolesa > Kwa, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Ghana
- ca abron
- ca bron sin. compl.
- ca brong sin. compl.
- ca doma sin. compl.
- ca gyaman sin. compl.
- cod abrón
- cod brong
- ar أبرون برونغ
- cy Abron
- cy Bron sin. compl.
- cy Brong sin. compl.
- cy Doma sin. compl.
- cy Gyaman sin. compl.
- de Abron
- de Bron sin. compl.
- de Brong sin. compl.
- de Doma sin. compl.
- de Gyaman sin. compl.
- en Abron
- en Bron sin. compl.
- en Brong sin. compl.
- en Doma sin. compl.
- en Gyaman sin. compl.
- es abrón brong
- es bron sin. compl.
- es brong sin. compl.
- es doma sin. compl.
- es gyaman sin. compl.
- eu abronera
- eu bron sin. compl.
- eu brong sin. compl.
- eu doma sin. compl.
- eu gyaman sin. compl.
- fr abron brong
- fr abron sin. compl.
- fr bron sin. compl.
- fr brong sin. compl.
- fr doma sin. compl.
- fr gyaman sin. compl.
- gl abron brong
- gl bron sin. compl.
- gl brong sin. compl.
- gl doma sin. compl.
- gl gyaman sin. compl.
- gn avron vrong
- gn brong sin. compl.
- gn doma sin. compl.
- gn gyaman sin. compl.
- gn vron sin. compl.
- it abron
- it bron sin. compl.
- it brong sin. compl.
- it doma sin. compl.
- it gyaman sin. compl.
- ja アブロン・ブロング語
- ja ドマ語 sin. compl.
- ja ブロン語 sin. compl.
- ja ギャマン語 sin. compl.
- ja ブロング語 sin. compl.
- nl Abron Brong
- nl Bron sin. compl.
- nl Brong sin. compl.
- nl Doma sin. compl.
- nl Gyaman sin. compl.
- pt abron brong
- pt bron sin. compl.
- pt brong sin. compl.
- pt doma sin. compl.
- pt gyaman sin. compl.
- ru Аброн
- ru Брон sin. compl.
- ru Дома sin. compl.
- ru Бронг sin. compl.
- ru Джаман sin. compl.
- zh 阿布隆·布隆格
- zh 布隆、朵玛、戈雅曼、布隆格 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Kwa, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Ghana
Definición
La llengua és anomenada abron a la Costa d'Ivori i brong a Ghana.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
- ca vute
- ca 'abotee sin. compl.
- ca 'abwetee sin. compl.
- ca baboute sin. compl.
- ca bamboute sin. compl.
- ca boute sin. compl.
- ca bubure sin. compl.
- ca bule sin. compl.
- ca bute sin. compl.
- ca foute sin. compl.
- ca luvure sin. compl.
- ca nbule sin. compl.
- ca pute sin. compl.
- ca voute sin. compl.
- ca voutere sin. compl.
- ca woute sin. compl.
- ca wute sin. compl.
- cod nyindi vute
- de Vute
- de Abotee sin. compl.
- de Baboute sin. compl.
- de Babute sin. compl.
- de Foute sin. compl.
- en Bule
- en Vute
- en Abotee sin. compl.
- en 'Abwetee sin. compl.
- en Baboute sin. compl.
- en Bamboute sin. compl.
- en Boute sin. compl.
- en Bubure sin. compl.
- en Bute sin. compl.
- en Foute sin. compl.
- en Luvure sin. compl.
- en Nbule sin. compl.
- en Pute sin. compl.
- en Voute sin. compl.
- en Voutere sin. compl.
- en Woute sin. compl.
- en Wute sin. compl.
- es vute
- es abotee sin. compl.
- es 'abwetee sin. compl.
- es baboute sin. compl.
- es bamboute sin. compl.
- es boute sin. compl.
- es bubure sin. compl.
- es bule sin. compl.
- es bute sin. compl.
- es foute sin. compl.
- es luvure sin. compl.
- es nbule sin. compl.
- es pute sin. compl.
- es voute sin. compl.
- es voutere sin. compl.
- es woute sin. compl.
- es wute sin. compl.
- eu vute
- eu abotee sin. compl.
- eu 'abwetee sin. compl.
- eu baboute sin. compl.
- eu bamboute sin. compl.
- eu boute sin. compl.
- eu bubure sin. compl.
- eu bule sin. compl.
- eu bute sin. compl.
- eu foute sin. compl.
- eu luvure sin. compl.
- eu nbule sin. compl.
- eu pute sin. compl.
- eu voute sin. compl.
- eu voutere sin. compl.
- eu woute sin. compl.
- eu wute sin. compl.
- fr vute
- fr 'abotee sin. compl.
- fr 'abwetee sin. compl.
- fr baboute sin. compl.
- fr bamboute sin. compl.
- fr boute sin. compl.
- fr bubure sin. compl.
- fr bule sin. compl.
- fr bute sin. compl.
- fr foute sin. compl.
- fr luvure sin. compl.
- fr nbule sin. compl.
- fr pute sin. compl.
- fr voute sin. compl.
- fr voutere sin. compl.
- fr woute sin. compl.
- fr wute sin. compl.
- gl vute
- gl abotee sin. compl.
- gl 'abwetee sin. compl.
- gl baboute sin. compl.
- gl bamboute sin. compl.
- gl boute sin. compl.
- gl bubure sin. compl.
- gl bule sin. compl.
- gl bute sin. compl.
- gl foute sin. compl.
- gl luvure sin. compl.
- gl nbule sin. compl.
- gl pute sin. compl.
- gl voute sin. compl.
- gl voutere sin. compl.
- gl woute sin. compl.
- gl wute sin. compl.
- it vute
- it abotee sin. compl.
- it 'abwetee sin. compl.
- it baboute sin. compl.
- it bamboute sin. compl.
- it boute sin. compl.
- it bubure sin. compl.
- it bule sin. compl.
- it bute sin. compl.
- it foute sin. compl.
- it luvure sin. compl.
- it nbule sin. compl.
- it pute sin. compl.
- it voute sin. compl.
- it voutere sin. compl.
- it woute sin. compl.
- it wute sin. compl.
- nl Vute
- nl Baboute sin. compl.
- nl Foute sin. compl.
- nl Voute sin. compl.
- nl Woute sin. compl.
- pt vute
- pt abotee sin. compl.
- pt 'abwetee sin. compl.
- pt baboute sin. compl.
- pt bamboute sin. compl.
- pt boute sin. compl.
- pt bubure sin. compl.
- pt bule sin. compl.
- pt bute sin. compl.
- pt foute sin. compl.
- pt luvure sin. compl.
- pt nbule sin. compl.
- pt pute sin. compl.
- pt voute sin. compl.
- pt voutere sin. compl.
- pt woute sin. compl.
- pt wute sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria
Definición
El vute s'havia classificat com a llengua aïllada. Posteriorment es va incloure dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun.
Sembla que es van traslladar en direcció sud cap a la ubicació actual des de la regió de Tignère, Tibati i Banyo, on encara hi ha alguns pobles vutes. Era un poble de caçadors i guerrers que va oferir molta resistència contra els fuls i va anar conquerint el territori d'altres grups en la seva avançada.
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Mèxic
- ca akateko
- ca acatec sin. compl.
- ca acateco sin. compl.
- ca conob sin. compl.
- ca kanjobal de l'oest sin. compl.
- ca kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- ca q'anjob'al de l'oest sin. compl.
- cy Akateko
- cy Acatec sin. compl.
- cy Acateco sin. compl.
- cy Conob sin. compl.
- cy Kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- cy Kanjobal gorllewinol sin. compl.
- cy Q'anjob'al gorllewinol sin. compl.
- de Acateco
- de Acatec sin. compl.
- de Akateko sin. compl.
- de Conob sin. compl.
- de Kanjobal West sin. compl.
- de San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
- en Akateko
- en Acatec sin. compl.
- en Acateco sin. compl.
- en Conob sin. compl.
- en San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
- en Western Kanjobal sin. compl.
- en Western Q'anjob'al sin. compl.
- es acateco
- es acatec sin. compl.
- es akateko sin. compl.
- es conob sin. compl.
- es kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- es kanjobal del oeste sin. compl.
- es q'anjob'al del oeste sin. compl.
- eu akatekera
- eu acatec sin. compl.
- eu acateco sin. compl.
- eu akateko sin. compl.
- eu conob sin. compl.
- eu mendebaldeko kanjobalera sin. compl.
- eu mendebaldeko q'anjob'alera sin. compl.
- eu San Miguel Acataneko kanjobalera sin. compl.
- fr acatèque
- fr acatec sin. compl.
- fr acateco sin. compl.
- fr akateko sin. compl.
- fr conob sin. compl.
- fr kanjobal de l'ouest sin. compl.
- fr kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- fr q'anjob'al de l'ouest sin. compl.
- gl akateko
- gl acatec sin. compl.
- gl acateco sin. compl.
- gl conob sin. compl.
- gl kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- gl kanjobal do oeste sin. compl.
- gl q'anjob'al do oeste sin. compl.
- gn akatéko
- gn akatec sin. compl.
- gn akatéko sin. compl.
- gn kanjobal kuarahyreikeogua sin. compl.
- gn kanjoval kuarahyreikeogua sin. compl.
- gn kanjoval San Miguel Akatan-gua sin. compl.
- gn konob sin. compl.
- it akateko
- it acatec sin. compl.
- it acateco sin. compl.
- it conob sin. compl.
- it kanjobal di San Miguel Acatán sin. compl.
- it kanjobal occidentale sin. compl.
- it q'anjob'al occidentale sin. compl.
- pt akateco
- pt acatec sin. compl.
- pt acateco sin. compl.
- pt conob sin. compl.
- pt kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- pt kanjobal do oeste sin. compl.
- pt q'anjob'al do oeste sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Mèxic
Definición
Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també al voltant del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.
Totes tres llengües són reconegudes com a diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.
Hi ha una comunitat akateka força important establerta a Mèxic, als ejidos de Cuauhtémoc, a Benito Juárez i a Lago Escondido, al municipi de Las Margaritas, a Chiapas. La frontera entre Mèxic i Guatemala no ha estat un obstacle perquè la població maia d'un costat i de l'altre mantingués vincles estrets. Els primers assentaments de població maia guatemalenca a l'altra banda de la frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els anys, aquesta població emigrada s'ha anat dispersant per Mèxic, pels Estats Units i pel Canadà. La voluntat de mantenir la identitat els ha portat a organitzar-se a l'exili, i en són una mostra el diari en akateko Ixim, publicat a Los Angeles (Califòrnia), o les festes patronals que se celebren a Florida.
L'arribada de població akateka a Mèxic a partir dels anys vuitanta va tenir com a efecte una certa revitalització lingüística entre la població akateka que s'hi havia establert anteriorment i entre altres petites comunitats maies parlants de chuj, de q'anjobal o de jakalteko.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Mèxic
- ca akateko
- ca acatec sin. compl.
- ca acateco sin. compl.
- ca conob sin. compl.
- ca kanjobal de l'oest sin. compl.
- ca kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- ca q'anjob'al de l'oest sin. compl.
- cy Akateko
- cy Acatec sin. compl.
- cy Acateco sin. compl.
- cy Conob sin. compl.
- cy Kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- cy Kanjobal gorllewinol sin. compl.
- cy Q'anjob'al gorllewinol sin. compl.
- de Acateco
- de Acatec sin. compl.
- de Akateko sin. compl.
- de Conob sin. compl.
- de Kanjobal West sin. compl.
- de San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
- en Akateko
- en Acatec sin. compl.
- en Acateco sin. compl.
- en Conob sin. compl.
- en San Miguel Acatán Kanjobal sin. compl.
- en Western Kanjobal sin. compl.
- en Western Q'anjob'al sin. compl.
- es acateco
- es acatec sin. compl.
- es akateko sin. compl.
- es conob sin. compl.
- es kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- es kanjobal del oeste sin. compl.
- es q'anjob'al del oeste sin. compl.
- eu akatekera
- eu acatec sin. compl.
- eu acateco sin. compl.
- eu akateko sin. compl.
- eu conob sin. compl.
- eu mendebaldeko kanjobalera sin. compl.
- eu mendebaldeko q'anjob'alera sin. compl.
- eu San Miguel Acataneko kanjobalera sin. compl.
- fr acatèque
- fr acatec sin. compl.
- fr acateco sin. compl.
- fr akateko sin. compl.
- fr conob sin. compl.
- fr kanjobal de l'ouest sin. compl.
- fr kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- fr q'anjob'al de l'ouest sin. compl.
- gl akateko
- gl acatec sin. compl.
- gl acateco sin. compl.
- gl conob sin. compl.
- gl kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- gl kanjobal do oeste sin. compl.
- gl q'anjob'al do oeste sin. compl.
- gn akatéko
- gn akatec sin. compl.
- gn akatéko sin. compl.
- gn kanjobal kuarahyreikeogua sin. compl.
- gn kanjoval kuarahyreikeogua sin. compl.
- gn kanjoval San Miguel Akatan-gua sin. compl.
- gn konob sin. compl.
- it akateko
- it acatec sin. compl.
- it acateco sin. compl.
- it conob sin. compl.
- it kanjobal di San Miguel Acatán sin. compl.
- it kanjobal occidentale sin. compl.
- it q'anjob'al occidentale sin. compl.
- pt akateco
- pt acatec sin. compl.
- pt acateco sin. compl.
- pt conob sin. compl.
- pt kanjobal de San Miguel Acatán sin. compl.
- pt kanjobal do oeste sin. compl.
- pt q'anjob'al do oeste sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > Q'anjob'al-chuj > Q'anjob'al > Q'anjob'al-akatek-jakaltec, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Mèxic
Definición
Hi ha hagut cert debat al voltant de la naturalesa d'aquestes dues llengües o varietats i també al voltant del jakalteko. De fet, sembla que hi ha un grau molt elevat d'intercomprensió entre totes tres llengües, que constitueixen un subgrup lingüístic dins la família maia. Formen un contínuum o cadena de dialectes d'orient a occident en què l'akateko ocupa un lloc intermedi entre el jakalteko i el q'anjobal.
Totes tres llengües són reconegudes com a diferents per l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala i per l'Estat guatemalenc.
Hi ha una comunitat akateka força important establerta a Mèxic, als ejidos de Cuauhtémoc, a Benito Juárez i a Lago Escondido, al municipi de Las Margaritas, a Chiapas. La frontera entre Mèxic i Guatemala no ha estat un obstacle perquè la població maia d'un costat i de l'altre mantingués vincles estrets. Els primers assentaments de població maia guatemalenca a l'altra banda de la frontera es van produir cap al final del segle XIX, però no va ser fins als anys vuitanta del segle XX que van esdevenir importants numèricament. La violència que imperava a Guatemala en aquesta època, que va afectar greument la regió, va provocar diverses onades d'emigracions cap a Mèxic. Amb els anys, aquesta població emigrada s'ha anat dispersant per Mèxic, pels Estats Units i pel Canadà. La voluntat de mantenir la identitat els ha portat a organitzar-se a l'exili, i en són una mostra el diari en akateko Ixim, publicat a Los Angeles (Califòrnia), o les festes patronals que se celebren a Florida.
L'arribada de població akateka a Mèxic a partir dels anys vuitanta va tenir com a efecte una certa revitalització lingüística entre la població akateka que s'hi havia establert anteriorment i entre altres petites comunitats maies parlants de chuj, de q'anjobal o de jakalteko.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Piapoko, Amèrica > Colòmbia
- ca achagua
- ca achawa sin. compl.
- ca ajagua sin. compl.
- ca xagua sin. compl.
- ar أتشاغوية
- cy Achagua
- cy Achawa sin. compl.
- cy Ajagua sin. compl.
- cy Xagua sin. compl.
- de Achagua
- de Ajagua sin. compl.
- de Xagua sin. compl.
- en Achagua
- en Achawa sin. compl.
- en Ajagua sin. compl.
- en Xagua sin. compl.
- es achagua
- es achawa sin. compl.
- es ajagua sin. compl.
- es xagua sin. compl.
- eu achaguera
- eu achawa sin. compl.
- eu ajagua sin. compl.
- eu xagua sin. compl.
- fr achagua
- fr achawa sin. compl.
- fr ajagua sin. compl.
- fr xagua sin. compl.
- gl achagua
- gl achawa sin. compl.
- gl ajagua sin. compl.
- gl xagua sin. compl.
- gn achagua
- gn achawa sin. compl.
- gn ajagua sin. compl.
- gn xagua sin. compl.
- it achawa
- ja アチャワ語
- ja サワ語 sin. compl.
- ja アハワ語 sin. compl.
- nl Achagua
- nl Achawa sin. compl.
- nl Ajagua sin. compl.
- nl Xagua sin. compl.
- pt achagua
- pt achawa sin. compl.
- pt ajagua sin. compl.
- pt xagua sin. compl.
- ru Ачагуа
- ru Ачава sin. compl.
- ru Хагуа sin. compl.
- ru Ахагуа sin. compl.
- sw Achagua
- sw Achawa sin. compl.
- sw Ajagua sin. compl.
- sw Xagua sin. compl.
- tmh Tacagwat
- zh 阿查瓜
- zh 夏瓜 sin. compl.
- zh 阿哈瓜 sin. compl.
- zh 阿查瓦 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Piapoko, Amèrica > Colòmbia
Definición
Molts són d'origen piapoco, comunitat amb la qual mantenen relacions estretes, incloent-hi el matrimoni.
Actualment unes quantes persones de l'ètnia sàliva conviuen amb els achagua.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
- ca yao
- ca achawa sin. compl.
- ca adsawa sin. compl.
- ca adsoa sin. compl.
- ca ajawa sin. compl.
- ca ayao sin. compl.
- ca ayawa sin. compl.
- ca ayo sin. compl.
- ca chiyao sin. compl.
- ca djao sin. compl.
- ca haiao sin. compl.
- ca hiao sin. compl.
- ca hyao sin. compl.
- ca jao sin. compl.
- ca veiao sin. compl.
- ca wajao sin. compl.
- ar ياو
- cy Yao
- cy Achawa sin. compl.
- cy Adsawa sin. compl.
- cy Adsoa sin. compl.
- cy Ajawa sin. compl.
- cy Ayao sin. compl.
- cy Ayawa sin. compl.
- cy Ayo sin. compl.
- cy Chiyao sin. compl.
- cy Djao sin. compl.
- cy Haiao sin. compl.
- cy Hiao sin. compl.
- cy Hyao sin. compl.
- cy Jao sin. compl.
- cy Veiao sin. compl.
- cy Wajao sin. compl.
- de Yao
- de Achawa sin. compl.
- de Adsawa sin. compl.
- de Adsoa sin. compl.
- de Ajawa sin. compl.
- de Ayao sin. compl.
- de Ayawa sin. compl.
- de Ayo sin. compl.
- de Chiyao sin. compl.
- de Djao sin. compl.
- de Haiao sin. compl.
- de Hiao sin. compl.
- de Hyao sin. compl.
- de Jao sin. compl.
- de Veiao sin. compl.
- de Wajao sin. compl.
- en Yao
- en Achawa sin. compl.
- en Adsawa sin. compl.
- en Adsoa sin. compl.
- en Ajawa sin. compl.
- en Ayao sin. compl.
- en Ayawa sin. compl.
- en Ayo sin. compl.
- en Chiyao sin. compl.
- en Ciyao sin. compl.
- en Djao sin. compl.
- en Haiao sin. compl.
- en Hajao sin. compl.
- en Hiao sin. compl.
- en Hyao sin. compl.
- en Jao sin. compl.
- en Veiao sin. compl.
- en Wajao sin. compl.
- es yao
- es achawa sin. compl.
- es adsawa sin. compl.
- es adsoa sin. compl.
- es ajawa sin. compl.
- es ayao sin. compl.
- es ayawa sin. compl.
- es ayo sin. compl.
- es chiyao sin. compl.
- es djao sin. compl.
- es haiao sin. compl.
- es hiao sin. compl.
- es hyao sin. compl.
- es jao sin. compl.
- es veiao sin. compl.
- es wajao sin. compl.
- eu yaoera
- eu achawa sin. compl.
- eu adsawa sin. compl.
- eu adsoa sin. compl.
- eu ajawa sin. compl.
- eu ayao sin. compl.
- eu ayawa sin. compl.
- eu ayo sin. compl.
- eu chiyao sin. compl.
- eu djao sin. compl.
- eu haiao sin. compl.
- eu hiao sin. compl.
- eu hyao sin. compl.
- eu jao sin. compl.
- eu veiao sin. compl.
- eu wajao sin. compl.
- eu yao sin. compl.
- fr yao
- fr achawa sin. compl.
- fr adsawa sin. compl.
- fr adsoa sin. compl.
- fr ajawa sin. compl.
- fr ayao sin. compl.
- fr ayawa sin. compl.
- fr ayo sin. compl.
- fr chiyao sin. compl.
- fr djao sin. compl.
- fr haiao sin. compl.
- fr hiao sin. compl.
- fr hyao sin. compl.
- fr jao sin. compl.
- fr veiao sin. compl.
- fr wajao sin. compl.
- gl yao
- gl achawa sin. compl.
- gl adsawa sin. compl.
- gl adsoa sin. compl.
- gl ajawa sin. compl.
- gl ayao sin. compl.
- gl ayawa sin. compl.
- gl ayo sin. compl.
- gl chiyao sin. compl.
- gl djao sin. compl.
- gl haiao sin. compl.
- gl hiao sin. compl.
- gl hyao sin. compl.
- gl jao sin. compl.
- gl veiao sin. compl.
- gl wajao sin. compl.
- gn yao
- gn achawa sin. compl.
- gn adsawa sin. compl.
- gn adsoa sin. compl.
- gn ajawa sin. compl.
- gn ayao sin. compl.
- gn ayawa sin. compl.
- gn ayo sin. compl.
- gn chiyao sin. compl.
- gn djao sin. compl.
- gn haiao sin. compl.
- gn hiao sin. compl.
- gn hyao sin. compl.
- gn jao sin. compl.
- gn veiao sin. compl.
- gn wajao sin. compl.
- it yao
- it achawa sin. compl.
- it adsawa sin. compl.
- it adsoa sin. compl.
- it ajawa sin. compl.
- it ayao sin. compl.
- it ayawa sin. compl.
- it ayo sin. compl.
- it chiyao sin. compl.
- it djao sin. compl.
- it haiao sin. compl.
- it hiao sin. compl.
- it hyao sin. compl.
- it jao sin. compl.
- it veiao sin. compl.
- it wajao sin. compl.
- pt yao
- pt achawa sin. compl.
- pt adsawa sin. compl.
- pt adsoa sin. compl.
- pt ajawa sin. compl.
- pt ayao sin. compl.
- pt ayawa sin. compl.
- pt ayo sin. compl.
- pt chiyao sin. compl.
- pt djao sin. compl.
- pt haiao sin. compl.
- pt hiao sin. compl.
- pt hyao sin. compl.
- pt jao sin. compl.
- pt veiao sin. compl.
- pt wajao sin. compl.
- tmh Tayaot
- tmh Achawa sin. compl.
- tmh adsawa sin. compl.
- tmh adsoa sin. compl.
- tmh ajawa sin. compl.
- tmh ayao sin. compl.
- tmh ayawa sin. compl.
- tmh ayo sin. compl.
- tmh chiyao sin. compl.
- tmh djao sin. compl.
- tmh haiao sin. compl.
- tmh hiao sin. compl.
- tmh hyao sin. compl.
- tmh jao sin. compl.
- tmh veiao sin. compl.
- tmh wajao sin. compl.
- zh 爻语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Malawi, Àfrica > Moçambic, Àfrica > Tanzània
Definición
Els parlants de yao són generalment bilingües: el yao s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió .
Les llengües bantús formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Yao és el nom d'un turó on els yaos situen el seu lloc d'origen.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Piapoko, Amèrica > Colòmbia
- ca achagua
- ca achawa sin. compl.
- ca ajagua sin. compl.
- ca xagua sin. compl.
- ar أتشاغوية
- cy Achagua
- cy Achawa sin. compl.
- cy Ajagua sin. compl.
- cy Xagua sin. compl.
- de Achagua
- de Ajagua sin. compl.
- de Xagua sin. compl.
- en Achagua
- en Achawa sin. compl.
- en Ajagua sin. compl.
- en Xagua sin. compl.
- es achagua
- es achawa sin. compl.
- es ajagua sin. compl.
- es xagua sin. compl.
- eu achaguera
- eu achawa sin. compl.
- eu ajagua sin. compl.
- eu xagua sin. compl.
- fr achagua
- fr achawa sin. compl.
- fr ajagua sin. compl.
- fr xagua sin. compl.
- gl achagua
- gl achawa sin. compl.
- gl ajagua sin. compl.
- gl xagua sin. compl.
- gn achagua
- gn achawa sin. compl.
- gn ajagua sin. compl.
- gn xagua sin. compl.
- it achawa
- ja アチャワ語
- ja サワ語 sin. compl.
- ja アハワ語 sin. compl.
- nl Achagua
- nl Achawa sin. compl.
- nl Ajagua sin. compl.
- nl Xagua sin. compl.
- pt achagua
- pt achawa sin. compl.
- pt ajagua sin. compl.
- pt xagua sin. compl.
- ru Ачагуа
- ru Ачава sin. compl.
- ru Хагуа sin. compl.
- ru Ахагуа sin. compl.
- sw Achagua
- sw Achawa sin. compl.
- sw Ajagua sin. compl.
- sw Xagua sin. compl.
- tmh Tacagwat
- zh 阿查瓜
- zh 夏瓜 sin. compl.
- zh 阿哈瓜 sin. compl.
- zh 阿查瓦 sin. compl.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental > Grup Piapoko, Amèrica > Colòmbia
Definición
Molts són d'origen piapoco, comunitat amb la qual mantenen relacions estretes, incloent-hi el matrimoni.
Actualment unes quantes persones de l'ètnia sàliva conviuen amb els achagua.