Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
- ca k'iche'
- ca quiché sin. compl.
- cy K'iche'
- cy Quiché sin. compl.
- de Quiché
- de K'iche' sin. compl.
- en K'iche'
- en K'ichee' sin. compl.
- en Quiché sin. compl.
- es quiché
- es k'iche' sin. compl.
- eu k'iche'era
- eu k'iche' sin. compl.
- eu quiché sin. compl.
- fr quiché
- fr k'iche' sin. compl.
- gl k'iche'
- gl quiché sin. compl.
- gn kiche
- gn quiche sin. compl.
- it k'iche'
- it quiché sin. compl.
- pt k'iche'
- pt quiché sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
Definición
El k'iche', amb un milió de parlants aproximadament, és la llengua maia de Guatemala que més es parla. Té una variació dialectal considerable i algunes fonts en distingeixen sis o set variants, de les quals la central és la que més es parla i també la més present en l'àmbit escolar i en els mitjans de comunicació.
La denominació k'iche' significa 'bosc' (de ki o kiy, 'molts' i che, 'arbre'). El mateix significat té el mot nàhua quauthtemallan, probablement una traducció del terme k'iche', d'on deriva el nom de l'estat de Guatemala.
El k'iche' és la llengua en què es va escriure el Popol Vuh, una obra redactada pocs anys després de la conquesta espanyola, cap a mitjan segle XVI, que relata diversos aspectes de la cosmologia k'iche' (l'origen del món i de l'ésser humà, els déus, etc.) i de la història precolombina dels pobles maies. Rigoberta Menchú, Premi Nobel de la Pau (1992), és la parlant de k'iche' més coneguda a nivell internacional.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
- ca achí
- ca k'iche' de Baixa Verapaz sin. compl.
- cy Achí
- cy K'iche' de Baja Verapaz sin. compl.
- de Achí
- de Achi' sin. compl.
- de K'iche' de Baja Verapaz sin. compl.
- de Quiché de Baja Verapaz sin. compl.
- en Achi'
- en Achi sin. compl.
- en Achí sin. compl.
- en Baja Verapaz K'iche' sin. compl.
- es achí
- es achí sin. compl.
- es quiché de Baja Verapaz sin. compl.
- eu achiera
- eu achi sin. compl.
- eu k'iche' de Baja Verapaz sin. compl.
- fr achi
- fr achí sin. compl.
- fr quiché de Baja Verapaz sin. compl.
- gl achí
- gl k'iche' de Baja Verapaz sin. compl.
- gn achi
- gn kiche de Baja Verapaz sin. compl.
- it achí
- it k'iche' di Baja Verapaz sin. compl.
- pt achi
- pt k'iche' de Baja Verapaz sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
Definición
Algunes fonts distingeixen l'achí de Rabinal del de Cubulco com a dues variants dialectals o dues llengües diferents.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
- ca sakapulteko
- ca k'iche' de Sacapulas sin. compl.
- ca sacapulteco sin. compl.
- cy Sakapulteko
- cy K'iche' de Sakapulas sin. compl.
- cy Sacapulteco sin. compl.
- de Sacapulteco
- de Quiché von Sacapulas sin. compl.
- de Sakapulteko sin. compl.
- en Sakapulteko
- en Sacapulas K'iche' sin. compl.
- en Sacapultec sin. compl.
- en Sacapulteco sin. compl.
- en Sakapultek sin. compl.
- es sacapulteco
- es k'iche' de Sakapulas sin. compl.
- es sakapulteko sin. compl.
- eu sakapultekera
- eu sacapulteco sin. compl.
- eu Sakapulaseko k'iche' era sin. compl.
- eu sakapultekera sin. compl.
- eu sakapulteko sin. compl.
- fr sacapultèque
- fr quiché de Sacapulas sin. compl.
- fr sacapulteco sin. compl.
- gl sakapulteko
- gl k'iche' de Sakapulas sin. compl.
- gl sacapulteco sin. compl.
- gn sakapultéko
- gn k'iche' de Sakapulas sin. compl.
- gn sacapulteco sin. compl.
- it sakapulteko
- it k'iche' di Sakapulas sin. compl.
- it sacapulteco sin. compl.
- pt sakapulteco
- pt k'iche' de Sakapulas sin. compl.
- pt sacapulteco sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > K'iche' > Poqom-k'iche' > K'iche' principal, Amèrica > Guatemala
Definición
La denominació Sakapulas, d'on deriva el nom de la llengua, sembla ser d'origen nàhua i significaria 'farratge esmicolat', tot i que d'altres fonts exposen que la denominació prové del k'iche'. El sakapulteko es parla únicament en aquest municipi.
El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.
La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).
La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca bana
- ca baza sin. compl.
- ca ka-bana sin. compl.
- ca koma sin. compl.
- ca mizeran sin. compl.
- de Bana
- de Baza sin. compl.
- de Koma sin. compl.
- de Mizeran sin. compl.
- en Bana
- en Baza sin. compl.
- en Ka-bana sin. compl.
- en Koma sin. compl.
- en Mizeran sin. compl.
- es bana
- es baza sin. compl.
- es ka-bana sin. compl.
- es koma sin. compl.
- es mizeran sin. compl.
- eu bana
- eu baza sin. compl.
- eu ka-bana sin. compl.
- eu koma sin. compl.
- eu mizeran sin. compl.
- fr bana
- fr baza sin. compl.
- fr koma sin. compl.
- fr mizeran sin. compl.
- fr parole des Bana sin. compl.
- gl bana
- gl baza sin. compl.
- gl ka-bana sin. compl.
- gl koma sin. compl.
- gl mizeran sin. compl.
- it bana
- it baza sin. compl.
- it ka-bana sin. compl.
- it koma sin. compl.
- it mizeran sin. compl.
- nl Bana
- nl Baza sin. compl.
- nl Koma sin. compl.
- nl Mizeran sin. compl.
- pt bana
- pt baza sin. compl.
- pt ka-bana sin. compl.
- pt koma sin. compl.
- pt mizeran sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definición
El bana consta de dos dialectes: el gamboura, localitzat a la zona muntanyosa (uns 14.000 parlants), i el guili, situat a les planes (uns 9.000 parlants). Les diferències són escasses i afecten bàsicament el lèxic.
Des del punt de vista geogràfic, la comunitat bana és veïna de la daba (al sud), la psikye (al nord) i la mina o hina (a l'oest).
El bana és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Conserva, doncs, bona vitalitat. Bona part dels bana saben ful, llengua dominant per a les relacions intergrupals a la regió nord del Camerun. A més, els infants són alfabetitzats en francès, per bé que la taxa d'escolarització no és gaire alta.
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
- ca kalagan
- ca kaagan sin. compl.
- ar كالاغانية
- cy Kalagan
- de Kalagan
- de Kaagan sin. compl.
- en Kalagan
- en Kaagan sin. compl.
- es kalagano
- es kaagan sin. compl.
- eu kalaganera
- eu kaagan sin. compl.
- eu kalagan sin. compl.
- fr kalagan
- fr kaagan sin. compl.
- gl kalagan
- gl kaagan sin. compl.
- gn kalagan
- gn kaagan sin. compl.
- it kalagan
- it kaagan sin. compl.
- pt kalagan
- pt kaagan sin. compl.
- zh 卡拉加语
- scr Alfabet georgià
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí, Àsia > Filipines
Definición
L'expansió de l'islam a la regió de Mindanao-Sulú va originar la distinció entre les comunitats indígenes que van adoptar aquesta religió (els membres de les quals són anomenats moros) i les que no la van adoptar (els membres de les quals són anomenats lumad). Els kalagan s'inclouen dins les comunitats islamitzades, juntament amb els grups magindanao, iranun, tausug, yakan, sama, sangil, maranao, kalibugan, palawan i molbog.
La llengua kalagan s'inclou dins el grup de llengües mindanao oriental, les quals són parlades a la línia costanera de Mindanao, des de la península de Surigao fins a Davao del Sud. El kagalan és lingüísticament proper al tagakaulu.
L'isamal, parlat a l'illa de Samal és aparentment un dialecte d'aquesta llengua.
Tupí > Tupí-guaraní > Wayampí, Amèrica > Brasil
- ca kaapor
- ca urubú sin. compl.
- ca urubú-kaapor sin. compl.
- cod ka'apor (Kapur)
- ar كابورية
- cy Kaapor
- cy Urubú sin. compl.
- cy Urubú-kaapor sin. compl.
- de Kaapor
- de Urubu-Kaapor sin. compl.
- en Kaapor
- en Urubú sin. compl.
- en Urubú-Kaapor sin. compl.
- es kaapor
- es urubú sin. compl.
- es urubú-kaapor sin. compl.
- eu ka'aporera
- eu urubú sin. compl.
- eu urubú-kaapor sin. compl.
- fr kaapor
- fr urubú sin. compl.
- fr urubú-kaapor sin. compl.
- gl kaapor
- gl urubú sin. compl.
- gl urubú-kaapor sin. compl.
- gn kaapor
- gn uruvu sin. compl.
- gn uruvu-kaapor sin. compl.
- it kaapor
- it urubú sin. compl.
- it urubú-kaapor sin. compl.
- ja カァポル語
- ja ウルブ・カァポル語、ウルブ語 sin. compl.
- nl Kaapor
- nl Urubú sin. compl.
- nl Urubú-Kaapor sin. compl.
- pt kaapor
- pt urubu sin. compl.
- pt urubu-kaapor sin. compl.
- ru Каапор
- ru Урубу sin. compl.
- ru Урубу-каапор sin. compl.
- sw Kaapor
- sw Urubú sin. compl.
- sw Urubú-kaapor sin. compl.
- tmh Takapurt
- zh 卡阿珀
- zh 乌鲁布 sin. compl.
- zh 乌鲁布-卡阿珀 sin. compl.
Tupí > Tupí-guaraní > Wayampí, Amèrica > Brasil
Definición
Els kaapors viuen en deu pobles, distribuïts sobre una extensa superfície. Una característica interessant d'aquesta comunitat és que s'hi ha desenvolupat una llengua de signes, la qual és parlada per tots els membres de la comunitat, tant sords com oients.
L'explicació sembla trobar-se en el percentatge inusual de naixements de persones sordes: un de cada 75 (les estadístiques mundials estableixen una proporció d'un de cada 1.000 naixements). En aquest context, els nens kaapors oients aprenen les dues llengües, l'oral i la de signes, mentre que les persones sordes parlen únicament la llengua de signes.
Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Circassiana, Àsia > Rússia
- ca kabardí
- ca circassià oriental sin. compl.
- ca txerquès sin. compl.
- cod Къэбэрдеибзэ (K'eberdeibze)
- ar القباردية
- cy Kabardi
- cy Cherkes sin. compl.
- cy Circaseg dwyreiniol sin. compl.
- de Kabardinisch
- de Ost-Tscherkessisch sin. compl.
- de Tscherkessisch sin. compl.
- en Kabardian
- en Cherkess sin. compl.
- en East Circassian sin. compl.
- es kabardino
- es cherkés sin. compl.
- es circasiano oriental sin. compl.
- eu kabardera
- eu ekialdeko txerkesera sin. compl.
- eu txerkesera sin. compl.
- fr kabarde
- fr circassien de l'est sin. compl.
- fr tcherkesse sin. compl.
- gn kavardino
- gn cherkes sin. compl.
- gn sirkasiáno kuarahyresẽgua sin. compl.
- it cabardino
- it circasso orientale sin. compl.
- ja カバルド語
- ja チェルケス語、東チェルケス語 sin. compl.
- nl Kabardijns
- nl Oostelijk Circassisch sin. compl.
- nl Tsjerkessisch sin. compl.
- pt cabardiano
- pt circassiano oriental sin. compl.
- ru Кабардино-черкесский язык
- ru Черкесский sin. compl.
- ru Кабардинский sin. compl.
- tmh Takabardit
- zh 卡巴尔达语
- zh 切尔克斯语 sin. compl.
- zh 东部索卡西亚语 sin. compl.
- scr Alfabet ciríl·lic
- scr Alfabet llatí
Caucàsica nord-occidental o abkhazoadigué > Circassiana, Àsia > Rússia
Definición
Al segle XVII, un grup de kabardins van traslladar-se a l'oest, a la part superior del riu Kuban i es van unir amb un altre grup, per constituir els que avui s'anomenen txerquessos, a la República dels Karatxais i dels Txerquessos. Aquests darrers continuen parlant un dialecte de la llengua kabardina i utilitzen l'estàndard escrit kabardí.
Actualment, els dos grups lingüístics circassians estan repartits en quatre de les àrees administratives de la Federació Russa, al Caucas, i comparteixen tradicions i història. Hi ha un moviment nacional pancircassià molt fort per a mantenir la cultura tradicional en el teatre, la dansa i el cant.
La llengua kabardina és, doncs, molt propera a l'adigué (fins al punt que alguns lingüistes consideren que, en realitat, es tracta de la mateixa llengua amb estàndards escrits diferents) i una mica menys a la resta de les llengües caucàsiques nord-occidentals (l'abazí, l'abkhaz i l'extinta ubikh).
La llengua kabardina es divideix en cinc grans blocs dialectals:
- kabardí, que inclou els subdialectes baksan i terek (República dels Kabardins i dels Balkars) i és la base de la llengua literària;
- mozdok (Ossètia Septentrional);
- txerquès (República dels Karatxais i dels Txerquessos);
- kuban (Adiguèsia oriental);
- beslenei (República dels Karatxais i dels Txerquessos), que té un elevat grau d'intel·ligibilitat amb l'adigué i es considera un dialecte de transició entre ambdues llengües o, fins i tot, una llengua independent.
En les dues repúbliques on és oficial, la llengua s'ensenya a les escoles de primària i secundària, i també té presència a la Universitat.
La literatura escrita és molt jove -l'estàndard escrit, basat en el subdialecte gran kabardí o terek, no es crea fins al 1923-, però la llengua posseeix una rica tradició oral folklòrica representada en les sagues Nart, també presents en altres nacions de Caucas.
S'han publicat diccionaris, gramàtiques i manuals escolars en kabardí. Hi ha pocs textos científics i els manuals universitaris es limiten a poques àrees temàtiques (lingüística, folklore, literatura, pedagogia). També es fan programes de radio i televisió, i hi ha publicacions periòdiques.
Hi ha grups de parlants de kabardí en diàspora a Turquia (al voltant de mig milió, sobretot a les províncies centrals del país, a Ankara i a Istanbul), els EUA i el Pròxim Orient (Jordània i Síria). A Turquia, el procés de substitució lingüística entre els nascuts a partir dels anys 1970 és molt avançat. La diàspora es va originar el 1864 quan va finalitzar la guerra del Caucas i els kabardins, tot i la seva neutralitat durant la guerra, van ser deportats per la força a l'Imperi otomà. Només el 10% de la població es va quedar als seus territoris tradicionals.
Txibtxa > Txibtxa A > Vice, Amèrica > Costa Rica
- ca cabécar
- ca chirripó sin. compl.
- ca kabékar sin. compl.
- ar الكابيكارية
- cy Cabécar
- cy Chirripó sin. compl.
- de Cabecar
- de Chirripó sin. compl.
- de Kabékar sin. compl.
- en Cabécar
- en Chirripó sin. compl.
- en Kabékar sin. compl.
- es cabécar
- es chirripó sin. compl.
- es kabékar sin. compl.
- eu cabecarera
- eu cabecar sin. compl.
- eu chirripo sin. compl.
- eu kabekar sin. compl.
- fr cabécar
- fr chirripó sin. compl.
- fr kabékar sin. compl.
- gn kavékar
- gn chirripo sin. compl.
- gn kabékar sin. compl.
- it cabecar
- it chirripó sin. compl.
- it kabékar sin. compl.
- ja カベカル語
- ja チリポ語 sin. compl.
- nl Cabécar
- nl Chirripó sin. compl.
- nl Kabékar sin. compl.
- pt cabécar
- pt chirripó sin. compl.
- pt kabékar sin. compl.
- ru Кабекар
- ru Чириппо sin. compl.
- zh 卡贝卡尔语
- zh 卡贝卡语 sin. compl.
- zh 奇利博语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa A > Vice, Amèrica > Costa Rica
Definición
L'ètnia cabécar, això no obstant, ha tingut continuïtat fins a l'actualitat.
Tot i que parlen dues llengües diferents, els cabécar formen una sola ètnia amb els bribri, anomenada tradicionalment talamanqueña; comparteixen territori, sistema de clans, creences, etc.
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental, Amèrica > Colòmbia
- ca cabiyari
- ca caviyari sin. compl.
- ca cuyare sin. compl.
- ca kabiyari sin. compl.
- ca kawillari sin. compl.
- ar كابيارية
- cy Cabiyari
- cy Caviyari sin. compl.
- cy Cuyare sin. compl.
- cy Kabiyari sin. compl.
- cy Kawillari sin. compl.
- de Cabiyari
- de Caviyari sin. compl.
- de Cuyare sin. compl.
- de Kabiyari sin. compl.
- de Kawillari sin. compl.
- en Cabiyarí
- en Cabiyari sin. compl.
- en Caviyari sin. compl.
- en Cuyare sin. compl.
- en Kabiyari sin. compl.
- en Kawillari sin. compl.
- en Kawillary sin. compl.
- es cabiyarí
- es cabiyari sin. compl.
- es caviyari sin. compl.
- es cuyare sin. compl.
- es kabiyari sin. compl.
- es kawillari sin. compl.
- eu kabiyari
- eu cabiyari sin. compl.
- eu caviyari sin. compl.
- eu cuyare sin. compl.
- eu kawillari sin. compl.
- fr cabiyari
- fr caviyari sin. compl.
- fr cuyare sin. compl.
- fr kabiyari sin. compl.
- fr kawillari sin. compl.
- gl cabiyari
- gl caviyari sin. compl.
- gl cuyare sin. compl.
- gl kabiyari sin. compl.
- gl kawillari sin. compl.
- it cabiyari
- it caviyari sin. compl.
- it cuyare sin. compl.
- it kabiyari sin. compl.
- it kawillari sin. compl.
- ja カビヤリ語
- nl Cabiyari
- nl Caviyari sin. compl.
- nl Cuyare sin. compl.
- nl Kabiyari sin. compl.
- nl Kawillari sin. compl.
- pt cabiyari
- pt caviyari sin. compl.
- pt cuyare sin. compl.
- pt kabiyari sin. compl.
- pt kawillari sin. compl.
- ru Кавияри
- ru Кабияри sin. compl.
- zh 卡比亚利语
- zh 卡维亚利、卡比亚利、卡维亚利、库亚勒 sin. compl.
- scr Sense tradició escrita
Arawak o maipure > Divisió del nord > Branca Amazones superior > Subbranca nawiki occidental, Amèrica > Colòmbia
Definición
Els cabiyari mantenen intercanvis matrimonials bàsicament amb els barasana, però també amb els tatuyo. Els seus enemics tradicionals són els tucano i els carijona.
Makú, Amèrica > Brasil
- ca nadëb-kuyawi
- ca anodöb sin. compl.
- ca guariba sin. compl.
- ca kabori sin. compl.
- ca nadëb sin. compl.
- ca nadöbö sin. compl.
- ca xiriwai sin. compl.
- ar ناديبية- كوياوية
- cy Nadëb-Kuyawi
- cy Anodöb sin. compl.
- cy Guariba sin. compl.
- cy Kabori sin. compl.
- cy Nadëb sin. compl.
- cy Nadöbö sin. compl.
- cy Xiriwai sin. compl.
- de Nadëb-Kuyawi
- de Anodöb sin. compl.
- de Guariba sin. compl.
- de Kabori sin. compl.
- de Nadeb sin. compl.
- de Nadöbö sin. compl.
- de Xiriwai sin. compl.
- en Nadëb-Kuyawi
- en Anodöb sin. compl.
- en Guariba sin. compl.
- en Kabori sin. compl.
- en Nadëb sin. compl.
- en Nadöbö sin. compl.
- en Xiriwai sin. compl.
- es nadëb-kuyawi
- es anodöb sin. compl.
- es guariba sin. compl.
- es kabori sin. compl.
- es nadëb sin. compl.
- es nadöbö sin. compl.
- es xiriwai sin. compl.
- eu nadeb-kuyawiera
- eu anodöb sin. compl.
- eu guariba sin. compl.
- eu kabori sin. compl.
- eu nadëb sin. compl.
- eu nadöbö sin. compl.
- eu xiriwai sin. compl.
- fr nadëb-kuyawi
- fr anodöb sin. compl.
- fr guariba sin. compl.
- fr kabori sin. compl.
- fr nadëb sin. compl.
- fr nadöbö sin. compl.
- fr xiriwai sin. compl.
- gl nadëb-kuyawi
- gl anodöb sin. compl.
- gl guariba sin. compl.
- gl kabori sin. compl.
- gl nadëb sin. compl.
- gl nadöbö sin. compl.
- gl xiriwai sin. compl.
- gn nadev-kujawi
- gn anodov sin. compl.
- gn guariva sin. compl.
- gn kavori sin. compl.
- gn nadev sin. compl.
- gn nadovo sin. compl.
- gn xiriwai sin. compl.
- it nadëb-kuyawi
- it anodöb sin. compl.
- it guariba sin. compl.
- it kabori sin. compl.
- it nadëb sin. compl.
- it nadöbö sin. compl.
- it xiriwai sin. compl.
- ja ナドゥブ・クヤウィ語
- ja カボリ語 sin. compl.
- ja ナデブ語 sin. compl.
- ja ナドボ語 sin. compl.
- ja ワリバ語 sin. compl.
- ja アノドブ語 sin. compl.
- ja シリワイ語 sin. compl.
- nl Nadëb-Kuyawi
- nl Anodöb sin. compl.
- nl Guariba sin. compl.
- nl Kabori sin. compl.
- nl Nadëb sin. compl.
- nl Nadöbö sin. compl.
- nl Xiriwai sin. compl.
- pt nadëb-kuyawi
- pt anodöb sin. compl.
- pt guariba sin. compl.
- pt kabori sin. compl.
- pt nadëb sin. compl.
- pt nadöbö sin. compl.
- pt xiriwai sin. compl.
- ru Надэб-куяви
- ru Надэб sin. compl.
- ru Надеб sin. compl.
- ru Анодёб sin. compl.
- ru Кабори sin. compl.
- ru Надёбё sin. compl.
- ru Гуариба sin. compl.
- ru Шириваи sin. compl.
- sw Nadëb-kuyawi
- sw Anodöb sin. compl.
- sw Guariba sin. compl.
- sw Kabori sin. compl.
- sw Nadëb sin. compl.
- sw Nadöbö sin. compl.
- sw Xiriwai sin. compl.
- tmh Tanadibt-takuyawt
- zh 纳德布-库亚维
- zh 卡伯里 sin. compl.
- zh 瓜里巴 sin. compl.
- zh 纳多博 sin. compl.
- zh 纳德布 sin. compl.
- zh 阿诺多布 sin. compl.
- zh 西里瓦依 sin. compl.
Makú, Amèrica > Brasil
Definición
El terme makú és usat de manera pejorativa en les varietats de portuguès de la zona de l'alt Rio Negro. Es tracta probablement d'un terme arawak que significa 'aquells que no poden parlar' (hi ha altres llengües a les quals s'aplica la denominació makú sense cap relació amb les d'aquesta família, fet que pot crear una certa confusió).
Els makú són caçadors-recol·lectors nòmades amb una baixa consideració social entre els pobles indígenes de la regió. Viuen en petits grups i proveeixen grups veïns amb verí per pescar i caçar, a canvi de mandioca. No practiquen l'intercanvi matrimonial estès en aquesta zona.
La major part dels makú van tenir els primers contactes amb occidentals al principi del segle XX. Alguns, però, eren completament desconeguts fins als anys 80.
Els homes solen parlar una mica de lingua geral, tucano o portuguès. Les dones i els nens tendeixen a ser monolingües.