jambonnière [fr]
jambonnière [fr]
- ca jambonnière [fr], n f
- fr jambonnière
Definició
Utensili de cocció de vores altes proveït de dues nanses laterals i una tapadora, també amb nansa. La seva forma s'apropa a la d'un pernil. S'empra per a coure una cuixa o una espatlla de porc sencera.
jarret
jarret
- ca jarret, n m
- es corvejón
- es jarrete
- fr jarret
Definició
Tros de carn de bou o de vedella que correspon a la part posterior de la juntura de les potes de darrere. És una peça molt apreciada per guisar a foc lent, especialment amb bolets, sobretot si són surenys.
joell
joell
- ca moixó, n m
- ca joell, n m sin. compl.
- ca peix sense sang, n m sin. compl.
- es pejerrey
Definició
Peix delicat i transparent, de cap aixafat, ulls grossos, que habita a la superfície de les aigües en grans bancs. Té una aparença semblant a les llisses, però de mida inferior, en cap cas no supera els 14 cm. És un peix molt blanc, de poc greix, que, com el lluç, és recomanable per a malalts. Adient per a fregir o per a fer guisats senzills, així com per a fer-ne truites.
jònec
jònec
- ca jònec, n m
- es novillo
- fr taurillon
Definició
Brau o bou de menys de dos anys.
jònega
jònega
- ca jònega, n f
- es becerra
- fr génisse
Definició
Vaca de menys de dos anys.
juia
juia
- ca juia, n f
- ca fredeluga, n f sin. compl.
- es avefría
- fr vanneau huppé
Definició
Ocell amb un plomall negre airós vertical a la part superior del cap i plomatge negre i blanc. Es reprodueix en els aiguamolls. La seva carn és molt estimada. De la mida d'un colom, la juia se sol preparar rostida i, en molts casos, farcida d'olives desossades.
juliana
juliana
- ca juliana, n f
- es juliana
- fr julienne
Definició
Forma de preparació de diverses hortalisses, tallant-les a tires o en filaments. Per realitzar una juliana primer es tallen els gèneres en rodanxes d'1 a 2 mm de gruix; després es sobreposen aquestes rodanxes per tallar-les en les tires o els filaments desitjats, d'uns 3 cm de llargària. Un cop tallada la juliana, es cou en un foc molt suau amb un cos gras i de vegades s'hi afegeix una mica de brou. Tapades, les hortalisses suaran i es couran en la seva aigua natural junt amb el cos gras. El resultat es fa servir per a diverses guarnicions, especialment per a sopes i consomés.
juliola
juliola
- ca donzella, n f
- ca giula, n f sin. compl.
- ca guiula, n f sin. compl.
- ca juliola, n f sin. compl.
- ca julivia, n f sin. compl.
- es doncella
- fr girelle
Definició
Peix blanc de roca de les costes catalanes. Temporada: tot l'any. Les diferents denominacions corresponen a la zona on es pesquen. Pot arribar als 22 cm de llargària. Té els flancs de color roig i recorreguts per ratlles longitudinals. Els exemplars grans es poden tractar com el besuc, el sard i el pagell. Els petits són excel·lents per a fregir-los amb oli.
juliola
juliola
- ca juliola, n f
- ca lluerna, n f sin. compl.
- es trigla
- fr grondin
Definició
Peix blanc que ofereix una carn atapeïda, blanca i molt saborosa, relativament apreciada. Temporada tot l'any. Es presta bé per a escalfar-la en un brou curt, i també per a fregir o coure a la brasa. És idònia, com les escórpores, per a fer pastissos de peix, i harmonitza a la perfecció amb certs guisats clàssics, com ara la salsa verda acompanyada de patates al natural. També intervé brillantment en sopes, calderetes i brous de peix. A causa del seu monstruós cap, com les escórpores i el rap, deixa molt de rebuig. La juliola, junt amb altres espècies de la mateixa família, és objecte d'un inacabable i confús nombre de denominacions al llarg de les nostres costes.
julivert
julivert
- ca julivert, n m
- es perejil
- fr persil
Definició
Planta aromàtica originària de l'Europa meridional, les fulles, tiges i arrels de la qual condimenten nombrosos plats. El julivert és igualment utilitzat com a element de decoració d'alguns plats. Es distingeixen dues varietats de julivert, una de cultivada per les seves fulles (és el més corrent), i l'altra, per les seves arrels. El julivert comú serveix exclusivament de condiment i és el més perfumat; el julivert arrissat, molt verd, menys gustós, serveix sobretot de decoració i guarnició. En cuina el julivert fresc forma part del "manat guarnit", figura en les marinades i en els brous curts, i amb l'all picat constitueix la julivertada, que sovint acompanya els plats saltats o fregits. Estisorat o picat, juga un paper en el final de les preparacions o s'espargeix en els plats ja preparats; fregit, serveix de guarnició als articles fregits; picat i aixafat, forma part de les mantegues compostes, les salses (sobretot la verda, ravigota, italiana), així com les vinagretes; en fulles es pot blanquejar i afegir al final de la cocció, i fregit, s'incorpora a les preparacions de mantega avellana. El julivert també es pot emprar assecat.