Aquest dijous, 3 de juliol, tindrà lloc a la seu del TERMCAT una nova reunió del Consell Supervisor.
En aquesta reunió s’estudiaran els termes següents, amb l’objectiu d’establir-ne les denominacions catalanes més adequades. Els presentem en la forma amb la qual han arribat a la Secretaria del Consell Supervisor, acompanyats de la proposta o propostes alternatives que s’estan estudiant i d’una definició provisional. Qualsevol comentari o informació addicional que vulgueu fer-nos arribar sobre aquests termes seran molt benvinguts.
Termes de botànica, alimentació i fusteria
chía (chia, chía, txia, xia, tlacote)
Planta herbàcia anual de la família de les labiades (Salvia hispanica), originària de Mèxic, que fa fins a 3 m d'alçària, pilosa, de fulles peciolades ovades tirant a el·líptiques, d'inflorescències racemoses, flors blaves i fruits aqueniformes amb quatre núcules a l'interior del calze.
chía (chia, chía, txia, xia, tlacote)
Llavor de la chía, que fa fins a 2 mm de llarg per 1,2 mm d'ample, obovada, de color marró o gris amb taques vermelloses, oleaginosa i rica en mucílag i fècula.
chía (chia, chía, txia, xia, tlacote)
Beguda refrescant que es prepara amb llavors de chía remullades amb aigua i barrejades amb sucre i llimona, típica de Mèxic.
fonio (fonio, fònio, fonio blanc, fònio blanc, fundi, mill fonio, mill fònio, mill fundi, forcadella fonio, forcadella fònio, acha, digitària, digitària blanca, arròs del famèlic)
Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Digitaria exilis), originària de l'Àfrica occidental, que fa fins a 90 cm d'alçària, de fulles linears, raïms digitats, espícules glabres amb una sola bràctea ovada i cariopsi obovada amb l'àpex apiculat.
fonio (fonio, fònio, fonio blanc, fònio blanc, fundi, mill fonio, mill fònio, mill fundi, forcadella fonio, forcadella fònio, acha, digitària, digitària blanca, arròs del famèlic)
Gra del fonio.
longan (longan, lóngan, lòngan, lungan, lúngan, longana, ull de drac)
Arbre perennifoli de la família de les sapindàcies (Euphoria longana), originari del sud-est asiàtic, que fa fins a 12 m d'alçària, de fulles compostes, pinnades i oblongues, flors petites de color blanc i fruits esfèrics comestibles.
longan (longan, lóngan, lòngan, lungan, lúngan, longana, ull de drac)
Fruit del longan, que fa fins a 2,5 cm de diàmetre, de forma esfèrica, pell groguenca o marronosa i polpa blanca i sucosa, amb una llavor central grossa de color negre amb una taca blanca que recorda la forma d'un ull.
ipé (ipé, lapacho, lapatxo, pau d’arc, tabebuia)
Arbre caducifoli de la família de les bignoniàcies (Tabebuia, sp.), originari de l'Amèrica Central i del Sud, que fa fins a 30 m d'alçària, de fulles compostes, inflorescències generalment en panícula, flors tubulars o campanulades, vistoses, de color groc, blanc, vermellós o morat, i fruits capsulars llargs. NOTA: 1. L'ipé és apreciat especialment per la fusta, que s'utilitza en ebenisteria.
ipé (ipé, lapacho, lapatxo, pau d’arc, tabebuia)
Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre del mateix nom, pesant, dura, amb el duramen de color marró olivaci i vetes fines de color marró. NOTA: L'ipé s'obté especialment de les espècies Tabebuia ipe, Tabebuia guayacan i Tabebuia serratifolia.
menta mexicana (borratja índia, menta mexicana, orenga francesa, timó espanyol, menta asiàtica, menta tropical, orenga asiàtica, orenga tropical)
Planta perenne aromàtica de la família de les labiades (Plectranthus amboinicus), originària de l'Àsia tropical, que fa fins a 1 m d'alçària, de fulles peciolades oposades, carnoses, reniformes i amb el marge crenulat, d'inflorescències terminals i flors blaves, rosades o violàcies.
El Consell Supervisor és l’òrgan encarregat de la fixació de la terminologia en llengua catalana, integrat per membres designats per l’Institut d’Estudis Catalans i membres del TERMCAT.
