La menopausa (de meno- , que vol dir ‘mes’, i el grec paũsis ‘cessació’) és l’última menstruació que tenim, i no tota l’etapa de canvis que tenim abans i després que arribi l’última regla. Exactament, és la desaparició definitiva de la menstruació i un gran alliberament. La menopausa acostuma a aparèixer entre els 45 i els 55 anys, però també pot fer-ho abans o després d'aquesta edat. Si es presenta abans dels 40 anys es considera menopausa prematura i si es dona a partir dels 55 anys, menopausa tardana.
Més enllà de les dades, el més important d’aquest concepte és que la menopausa és una experiència diferent per a cada dona, i voler encasellar aquesta etapa en una matriu de símptomes és un error que el patriarcat ja s’ha encarregat de fer-nos creure i de mantenir sota control. Al llarg de la història, la menopausa ha estat un tabú i s’ha silenciat. Ningú no en parla fins que ja la tenim aquí, i després només se’n parla en negatiu.
Normalment diem menopausa quan en realitat volem dir climateri. La menopausa és una de les fases del climateri. El climateri (del llatí climacter, -ēris ‘període humà de crisi’) és el període que s'inicia amb la cessació natural de l'activitat de les glàndules sexuals i es caracteritza per canvis endocrins, metabòlics, nerviosos, sexuals, psíquics i emocionals importants. Durant aquesta etapa els ovaris deixen de fabricar les hormones que regulen la funció reproductiva i la menstruació desapareix de forma gradual. Generalment, el climateri dura entre cinc i deu anys, es produeix entre els 45 i els 55 anys i pot provocar canvis físics i emocionals amb alteracions a la vida quotidiana. A la menopausa, no hi ha regles!
Hi ha canvis essencials arran de la menopausa que ningú no pot rebatre i que són bons. D’una banda, deixem de perdre sang un cop al mes i, per tant, podem recuperar les reserves de ferro i estar més fortes; d’altra banda, deixem de tenir hormones que ciclen. La menopausa és l’inici d’una etapa que ocupa gairebé la tercera part de la nostra vida; per tant, tenint en compte que s’enceta un nou espai vital, és un bon moment per revisitar i ressignificar el propi cos, activar el desig des de noves finestres i canviar tot allò que considerem oportú per activar aquesta nova etapa. Això vol dir que passem de ser cícliques a ser lineals i, a la llarga, tenim una energia més estable.
Per acabar, però no menys important, desmuntem el fals mite de la sexualitat en aquesta etapa de la vida: la vida sexual continua. La libido pot baixar, si partim d’una concepció de la sexualitat coitocentrista, però el desig s’afina, la tria s’apunta i pot estar més centrada en l’autoplaer i en el descobriment d’altres sexualitats que poden anar més enllà de les pràctiques convencionals.
