En l’àmbit jurídic i de les ciències polítiques té ús el terme anglès chilling effect, el qual fa referència a l’efecte descoratjador que l'amenaça d'una actuació legislativa, judicial o policial en contra pot causar sobre l'exercici dels drets legals i naturals de la ciutadania. Concretament, la percepció d’aquesta amenaça pot dur els ciutadans a inhibir-se i autocensurar-se en l’exercici d’aquests drets.
El concepte de chilling effect el va començar a fer servir el Tribunal Suprem dels Estats Units a mitjan segle XX. L’origen se circumscriu en un context de legislació anticomunista. Tanmateix, ben aviat el terme es va ampliar de manera genèrica per referir-se a la inhibició de l’exercici de la llibertat d’expressió causada per la percepció d’aquesta amenaça. Anys més tard el concepte va saltar dels Estats Units a Europa. El Tribunal Europeu de Drets Humans el fa aparèixer en la seva jurisprudència, inicialment també amb un ús restringit, però al llarg dels anys ha anat evolucionant en el significat i l’ha anat utilitzant amb diversos sentits.
Es pot veure l’efecte dissuasiu, per exemple, en un cas d’alteració de l’ordre públic que comporta una sanció penal per a algun dels participants en un acte de protesta. Així, per exemple, si s’imposa una sanció penal excessiva o una pena de presó a una persona que ha participat en una manifestació pacífica en què s’han produït actes de vandalisme, fàcilment es pot produir un efecte dissuasiu en altres persones per a participar en accions de protesta en el futur. En aquest cas, els drets fonamentals com el dret de manifestació, i llibertats fonamentals, com la llibertat d’expressió i la llibertat de reunió, es veuen vulnerats.
Recentment, el Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat la forma catalana efecte dissuasiu per a fer referència a aquest concepte. Malgrat que en català es documenten diverses alternatives que conviuen al costat del manlleu, l’òrgan normalitzador ha considerat que la forma més adequada lingüísticament i que millor descriu el concepte és efecte dissuasiu. Es tracta, a més, de la denominació que es documenta més en els textos d’especialitat, i també és avalada per especialistes.
Des del punt de vista formal, es tracta d’un terme creat per sintagmació: la base efecte (mot de la llengua general) es complementa amb l’adjectiu dissuasiu, creat a partir del verb dissuadir (‘induir (algú) a desistir d’un propòsit, persuadir-lo de no fer alguna cosa.’). Aquest adjectiu remarca l’essència del concepte: la voluntat que hi ha per part de l’autoritat d’incidir en la ciutadania perquè no exerceixi els seus drets. Cal destacar, però, que aquest efecte no es busca de manera explícita, sinó indirectament, camufladament. Es pretén que la por a la penalització o la penalització excessiva sobre conductes que formen part de la llibertat d'expressió freni els ciutadans, i que siguin ells mateixos els qui decideixin deixar de banda les seves reivindicacions.
En la denominació anglesa chilling effect es fa explícit aquest sentiment de por que es busca en els ciutadans, atès que chilling significa justament ‘que fa por’, ‘que espanta’, i també, per extensió, ‘que fa venir fred’, ‘que paralitza’.
Podeu consultar la fitxa completa, amb els equivalents en altres llengües, en aquest enllaç.
Font: TERMCAT
